Deep Space 2

Archiu:DS-2 Components.jpg

Deep Space.

Deep Space 2 varen consistir en dos microsondas dissenyades per a penetrar en el pol sur de Mart i obtindre informació. Estes sondes varen fallar la seua missió i mai es varen rebre les seues senyals, per lo que la sonda MRO ajudarà a detectar el seu lloc d'aterrisage.

Perfil de la missió

Les sondes varen ser montades junt al aterrizador Mars Polar Lander en el seu llançament. El llançament es va produir el 3 de giner de 1999 a les 20:21:10 UTC en una eixida Delta II. Despuix d'11 mesos de viage, les dos microsondas en els seus escuts tèrmics varen ser lliberades 18 segons despuix de la lliberació del Mars Polar Lander.

Després de la lliberació de les dos sondes, varen entrar en l'atmòsfera marcianana a una velocitat de 160 a 200 m/s. No es varen rebre senyals de les Deep Space 2 despuix de l'impacte. Les causes del fracàs es desconeixen, pero podria ser que el transmissor de les Deep Space 2 no haja resistit l'impacte o que les seues bateries hagueren perdut electricitat abans del llançament.

Els penetradores

Les sondes tenien un pes total de 3.572 kg cada u, i constava de tres parts. l'aerocubierta, 275 mm d'alt i 350 mm de diàmetro, recobertes de la sonda i va ser dissenyat per a protegir de la calor de l'entrada en l'atmòsfera. L'aerocubierta estava feta d'un material ceràmic dissenyat per a trencar l'impacte en la superfície i tenia una massa d'1,165 kg. La sonda es compon de dos parts, una aftbody i forebody. El aftbody era un chicotet cilindre, 105,3 mm d'alt i 136 mm de diàmetro, que contenia les bateries de piles, els sensors de pressió, accelerómetros atmosfèrica i equips de comunicacions, inclosa una antena d'alta 127 mm. El aftbody va ser dissenyat per a mantindre's per damunt de la superfície despuix de l'impacte per a proporcionar comunicacions de ràdio. El forebody, o penetrador, és un cilindre llarc i prim (105,6 mm de llarc, 35 mm de diàmetro) en una massa de .670 kg. Un conjunt de propietats d'aïllament tèrmic, incloent un sensor de temperatura, es troba prop de la part davantera del cilindre. Per damunt d'esta en el centre de la botella va ser el motor de perforació rodejat per l'electrònica i el microcontrolador. Durant estos va ser un atre conjunt de propietats d'aïllament tèrmic. Per damunt d'este aparat varen ser els de perforació, la cambra de mostres del sol, i la calefacció i el gèl i vapor d'aigua dels equips de detecció. En la part superior del penetrador era un accelerómetro de 3 eixos d'impacte. L'ajust forebody en el aftbody en la seua posició de estiba i va ser dissenyat per a separar l'impacte en la superfície. Té una part davantera redonejada en la finalitat de penetrar en el sol. El aftbody i forebody es varen conectar despuix de l'impacte d'un cable flexible. Abdós parts de la sonda varen ser dissenyats per a soportar les deceleracions extremes.

Abans de l'implementació de les sondes es varen montar en l'etapa de travessia de la Mars Polar Lander en virtut dels panels solars. Eren autònoms i no tenien conexió elèctrica als Lander. Les sondes varen ser cada u equipat en dos no-liti recargable de bateries de clorur de tionilo de 600 hores miliamperios. Les bateries s'espera que proporcione 6 a 14 volts nominalment d'un a tres dies, pero pot haver durat més temps. Les sondes varen ser dissenyats per a transmetre senyes a 7000 bits per segon en una banda d'UHF.

Tecnologia proves de supervivència inclosos els instruments científics dels chicotets, no aerocubierta erosiva, una ultra-baixa temperatura de la bateria de liti, un microcontrolador de tres dimensions, la microelectrónica, en mescla digital / analògic de circuits integrats, flexibles i d'interconexions per al cablejat del sistema.