Mars Polar Lander
La Mars Polar Lander (MPL) va ser una sonda espacial nortamericana. Va ser llançada per una eixida Delta II 7425 el 3 de giner de 1999 i va aplegar a Mart el 3 de decembre de 1999. Era la primera tentativa d'aterrisage en el planeta des de la missió Mars Pathfinder de 1996.[1]
La MPL formava junt a la Mars Climate Orbiter la missió Mars Surveyor '98.
La sonda transportava tres mòduls de descens, la sonda principal, Mars Polar Lander i dos microsondas de l'experiment Deep Space 2.
Desenroll de la missió
[editar | editar còdic]
La sonda va aplegar en bon estat a Mart. Minuts abans de la seua entrada en l'atmòsfera, l'etapa propulsora que transportava els mòduls de descens va ser eyectada, iniciant la sonda, dins d'una càpsula tèrmic-mecànica protectora el descens. Igualment les dos microsondas Deep Space 2 es varen desconectar de l'etapa propulsora, iniciant el seu descens independentment de la càpsula principal. Les dos microsondas tenien per nom Amundsen i Scott, en homenage als dos primers exploradors del pol sur de la Terra.
El punt d'aterrisage de la sonda MPL principal estava pròxim al pol sur marcianà, entre 74° sur i 78° sur, a menys de 1000 km de distància del pol. Esta àrea és una regió en la que la capa de gèl polar alvança i retrocedix en funció de les estacions de l'any marcianà.
El 3 de decembre de 1999, dèu minuts abans d'aterrisar, es va perdre el contacte.[1]
Causa de la pèrdua de la missió
[editar | editar còdic]Durant llarc temps l'empresa constructora de la sonda va afirmar que esta podria haver-se estrelat o ser incapaç de comunicar-se en la Terra a causa d'una incorrecta elecció del lloc d'aterrisage, al seu juí massa accidentat. No obstant, a raïl d'investigacions posteriors esta hipòtesis es considera poc creible.
Despuix de l'embarazosa pèrdua de la Mars Climate Orbiter en setembre del mateix any, la NASA havia iniciat una investigació sobre la gestió del seu programa marcianà. Pocs dies abans de l'arribada a Mart de la Mars Polar Lander es va trobar un error potencialment catastròfic: el motor de descens no s'havia provat a les temperatures que es trobaria durant el descens. Segons la NASA això no calia, ya que el motor havia volat en atres ocasions i havia funcionat perfectament. No obstant, davant els requeriments de més informació, no es varen oferir explicacions de quins havien segut eixes missions. Per açò es considera provable que el motor no actuara degudament i la sonda s'estrelara contra la superfície marcianana.
Investigacions posteriors varen trobar una atra possible causa que podria haver causat que la sonda s'estrelara inclús encara que el motor haguera funcionat. Durant el descens l'obertura de les pates d'aterrisage era tan brusca que podria haver activat els sensors que indicaven que s'havia tocat sol, responsables de parar el motor. Aixina, la sonda hauria parat el seu motor en ple vol, estrelant-se fatalment contra el sol.[2]
Entre 1999 i 2000 es va buscar els restants de la Mars Polar Lander usant imàgens de la Mars Global Surveyor. Estos intents, despuix d'algunes falses expectatives, varen resultar infructuosos. S'espera que la cambra de la Mars Reconnaissance Orbiter, de major resolució, puga finalment localisar els restants de la sonda.[1][3]
No es coneix la causa exacta de la pèrdua de les Deep Space 2. Les possibles causes identificades són:
- El transmissor no sobrevixquera a l'impacte.
- L'impacte s'efectuara en un terreny massa dur.
- Les bateries, que no s'havien revisat des del llançament, podrien haver perdut energia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vint anys sense notícies de la Mars Polar Lander». www.europapress.es. Consultat el 2024-01-02.
- ↑ «Un error de programació destruïx la sonda "Mars Polar Lander"». www.lcc.uma.es. Consultat el 2024-01-02.
- ↑ «HiRISE | Buscant la Mars Polar Lander (MPL_014423_1040)». www.uahirise.org. Consultat el 2024-01-02.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mars Polar Lander» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.