Anex:Objectes artificials en la Lluna

Punts de alunizaje del Surveyor 3 , Apolo 12 i Apolo 14.

Archiu:Moon map grid showing artificial objects on moon.PNG

Mapa que mostra els punts de alunizaje (eixos: Latitut i llongitut).

Esta llista d'objectes artificials mostra tots els objectes d'esta naturalea que hi ha en la superfície llunar. Varen ser abandonats pels vehículs espacials despuix de complir la missió per a la que varen ser fabricats. Esta llista és parcial ya que en ella no s'inclouen chicotets objectes com els retro-reflectores. Tampoc s'han inclós alguns objectes personals o commemoratius que varen deixar allí els astronautas del Programa Apolo, com les pilotes de gòlf en les que Alan Shepard va practicar durant l'expedició del Apolo 14, ni tampoc l'escultura L'astronauta caigut de Paul Van Hoeydonck que va deixar la tripulació del Apolo 15. En 2012, un total de 748 objectes havien permaneixcut en la lluna.^[1]^[2]

Cinc pesades peces de cada eixida del programa Apolo varen quedar en la Lluna. Mentres l'humanitat deixava 170.000 kg de material terrestre en la superfície llunar, tan sol 382 kg de roques llunars retornaven en les missions Apolo i Lluna.

Els objectes artificials sobre la Lluna que encara s'utilisen són els retro-reflectores que s'usen per a l'experiment Laser Ranging Retro-Reflector, dins del programa d'experiments ALSEP, deixats pels astronautes del Programa Apolo.

Els objectes llistats tant en una posició en graus major de 90 a l'est o oest estan en la cara amagada de la Lluna. Estos objectes inclouen al Ranger 4, Llunar Orbiter 1, Llunar Orbiter 2 i Llunar Orbiter 3.

Llista

Llançat	Objecte	Nacionalitat	Massa (kg)	Posició
1959	Lluna 2	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	390.2	29.1°N 0°W
1962	Ranger 4		331	12.9°S 129.1°W
1964	Ranger 6		381	9.4°N 21.5°I
1964	Ranger 7		365.7	10.6°S 20.61°W
1965	Lluna 5	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1474	1.6°S 25°W
1965	Lluna 7	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1504	9.8°N 47.8°W
1965	Lluna 8	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1550	9.6°N 62°W
1965	Ranger 8		367	2.64°N 24.77°I
1965	Ranger 9		367	12.79°S 2.36°W
1966	Lluna 9	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1580	7.13°N 64.37°W
1966	Lluna 10 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1600	?
1966	Lluna 11 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1640	?
1966	Lluna 12 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1670	?
1966	Lluna 13	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1700	18.87°N 63.05°W
1966	Surveyor 1 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		270	2.45°S 43.22°W
1966	Llunar Orbiter 1 Archiu:Lunar orbiter 1 (large).jpg		386	6.35°N 160.72°I
1966	Surveyor 2 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		292	4.0°S 11.0°W
1966	Llunar Orbiter 2 Archiu:Lunar orbiter 1 (large).jpg		385	2.9°N 119.1°I
1966	Llunar Orbiter 3 Archiu:Lunar orbiter 1 (large).jpg		386	14.6°N 97.7°W
1967	Surveyor 3		281	2.99°S 23.34°W
1967	Llunar Orbiter 4 (1) Archiu:Lunar orbiter 1 (large).jpg		386	?
1967	Surveyor 4 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		283	0.45°N 1.39°W
1967	Explorer 35 (IMP-E) (1)		104.3	?
1967	Llunar Orbiter 5 Archiu:Lunar orbiter 1 (large).jpg		386	2.8°S 83.1°W
1967	Surveyor 5 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		281	1.42°N 23.2°I
1967	Surveyor 6 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		282	0.53°N 1.4°W
1967	Surveyor 7 Archiu:Surveyor NASA lunar lander.jpg		290	40.86°S 11.47°W
1968	Lluna 14 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	1670	?
1969	Apolo 10 Mòdul Llunar (ML) en fase de descens (1)		2211	?
1969	Lluna 15	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	2718	?
1969	Apolo 11 ML fase d'ascens (2)		2184	?
1969	Apolo 11 ML fase de descens		2034	0° 40' 26.69"N 23° 28' 22.69" I^[3]
1969	Apolo 12 ML fase d'ascens (2)		2164	3.94°S 21.2°W
1969	Apolo 12 ML fase de descens		2211	2.99°S 23.34°W^[4]
1970	Lluna 16 Fase de descens (3)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	< 5727	0.68°S 56.3°I
1970	Lluna 17 & Lunojod 1	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	5600	38.28°N 35.0°W
1970	Apolo 13 S-IVB (S-IVB-508)		13454	2.75°S 27.86°W
1971	Lluna 18	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	5600	3.57°N 56.5°I
1971	Lluna 19 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	5600	?
1971	Apolo 14 S-IVB (S-IVB-509)		14016	8.09°S 26.02°W^[5]
1971	Apolo 14 ML fase ascens (2)		2132	3.42°S 29.67°W
1971	Apolo 14 ML fase descens		2144	3° 38' 43.08"S 17° 28' 16.90" W^[6]
1971	Apolo 15 S-IVB (S-IVB-510)		14036	1.51°S 17.48°W
1971	Apolo 15 ML fase ascens (2)		2132	26.36°N 0.25°I
1971	Apolo 15 ML fase ascens		2809	26° 7' 55.99"N 3° 38' 1.90" I^[7]
1971	Apolo 15 Llunar Rover Archiu:Apollo15LunarRover.jpg		462	26.08°N 3.66°I
1971	Apolo 15 subsatélite (1)		36	?
1972	Lluna 20 fase descens (3)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	< 5727	3.53°N 56.55°I
1972	Apolo 16 S-IVB (S-IVB-511)		14002	1.921°N 24.623°W^[8]
1972	Apolo 16 ML fase ascens (2)		2138	?
1972	Apolo 16 ML fase descens		2765	8° 58' 22.84"S 15° 30' 0.68"I^[9]
1972	Apolo 16 subsatélite (1)		36	?
1972	Apolo 16 Llunar Rover		462	8.97°S 15.51°I
1972	Apolo 17 S-IVB (S-IVB-512)		13960	4.21°S 22.31°W
1972	Apolo 17 ML fase ascendent (2)		2150	19.96°N 30.50°I
1972	Apolo 17 ML fase descendent		2798	20° 11' 26.88"N 30° 46' 18.05" I^[10]
1972	Apolo 17 Llunar Rover		462	20.17°N 30.77°W
1973	Lluna 21	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	4.727	25.85°N 30.45°I Crater Li Monnier
1973	Lunojod 2 Archiu:Lunokhod 2 (DSC 0031).JPG	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	840	25.47°N 30.54°I Crater Li Monnier^{[nota 1]}
1973	Explorer 49 (RAE-B) (1)		328	?
1974	Lluna 22 (1)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	4000	?
1974	Lluna 23	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	5600	12°N 62°I
1976	Lluna 24 fase descendent (3)	Archiu:Flag of Unió Soviètica.png	< 5800	12.75°N 62.2°I
1990	Hiten Orbiter (Hagoromo) (5)	Archiu:Flag of Japó.png	12	?
1993	Hiten	Archiu:Flag of Japó.png	143	34.3°S 55.6°I^{[nota 2]}
1998	Llunar Prospector		126	87.7°S 42.1°I
2006	SMART-1	[[Image:Archiu:Flag of Europe.svg	20px\|Unió Europea]] Agència Espacial Europea	367	34.24°S 46.12°W
2008	MIP (Chandrayaan-1) (6)	[[Image:Plantilla:Bandera/Índia\|border\|20px\|Índia]] Agència Índia d'Investigació Espacial	29^[13]	89.9°S 0.0°I
2013	Chang'i 3	[[Image:Plantilla:Bandera/China\|border\|20px\|China]] Administració Espacial Nacional China	120	44.12°N 19.51°W
2018	Chang'i 4	[[Image:Plantilla:Bandera/China\|border\|20px\|China]] Administració Espacial Nacional China	1200	45.5°S 177.6°I
2019	Beresheet rahmenlos	[[Image:Plantilla:Bandera/Israel\|border\|20px\|Israel]] (SpaceIL)	585	Mare Serenitatis^{[nota 3]}
Massa total estimada (kg)

Notes

La nau orbitaba al voltant de la Lluna, pero s'ha assumit que es va estrelar en la Lluna en una posició desconeguda.^{cita requerida}

En la fase ascendent del Apolo 10 el mòdul llunar es va llançar a l'òrbita del Sol. En la fase ascendent el Apolo 11 va ser deixat en òrbita. Més vesprada es va estrelar en la superfície llunar en un punt desconegut. El Apolo 16 durant la seua fase ascendent va tindre problemes i es va estrelar contra el sol llunar, caent des de l'òrbita en un punt indeterminat. Els restants proyectes Apolo 12, 14, 15, i 17 varen completar les seues missions en èxit, i si algun mòdul llunar va acabar chocant en la superfície de la Lluna va ser deliberadament. El mòdul llunar del Apolo 13 al complet es va cremar en l'atmòsfera terrestre despuix de servir com a salvavides durant una missió abortada.
Programa Lluna de recollida de mostres. La massa llistada de l'objecte és dels mòduls d'ascens i descens junts, a pesar de que només el mòdul de descens és el que es queda en la Lluna.
Els Lander i Rover pesaven 1.814 kg; els seus restants es varen deixar en òrbita fins que caigueren i impactaren en la Lluna.
Va ser llançat a l'òrbita llunar en 1990, s'ha supost que va caure a la superfície de la Lluna.
El mòdul MIP (Moon Impact Probe) transportat per la sonda Chandrayaan-1 va impactar en el cràter Shackelton.

Vore també

Exploració de la Lluna
Anex:Satèlits artificials de la Lluna
Anex:Missions espacials llançades a la Lluna
Anex:Objectes artificials en Mart
Anex:Objectes artificials en Venus

Aclariments i senyes accessòries

↑ NASA: Catalogue of Manmade Material on the Moon. (PDF) 7 de maig de 2012
↑ Spiegel online (boj/dpa): Unser Astre-Müll auf dem Mond. 3 de giner de 2019
↑ http://www.google.com/moon/#lat=0.655754&lon=23.471664&zoom=18&apollo=a11
↑ http://www.google.com/moon/#lat=-3.009785&lon=-23.424206&zoom=15&apollo=a12
↑ http://www.nasa.gov/mission_pages/LRO/multimedia/lroimages/lroc_20090929_apollo14sivb.html
↑ http://www.google.com/moon/#lat=-3.594285&lon=-17.486782&zoom=14&apollo=a14
↑ http://www.google.com/moon/#lat=26.036942&lon=3.633596&zoom=11&apollo=a15
↑ «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.
↑ «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.
↑ http://www.google.com/moon/#lat=20.183683&lon=30.727787&zoom=11&apollo=a17
↑ «Out-of-This-World Records» (en en) (JPG). NASA. Consultat el 30 de setembre de 2014.
↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ Gunter's Space Page: Chandrayaan 1
↑ Stephen Clark. «Israeli probe crashes in attempt to become first privately-funded moon lander». Spaceflight Now. Consultat el 11 d'abril de 2019.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Objetos artificiales en la Luna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

[1] NASA: Catalogue of Manmade Material on the Moon. (PDF) 7 de maig de 2012

[2] Spiegel online (boj/dpa): Unser Astre-Müll auf dem Mond. 3 de giner de 2019

[3] ttp://www.google.com/moon/#lat=0.655754&lon=23.471664&zoom=18&apollo=a11

[4] ttp://www.google.com/moon/#lat=-3.009785&lon=-23.424206&zoom=15&apollo=a12

[5] ttp://www.nasa.gov/mission_pages/LRO/multimedia/lroimages/lroc_20090929_apollo14sivb.html

[6] ttp://www.google.com/moon/#lat=-3.594285&lon=-17.486782&zoom=14&apollo=a14

[7] ttp://www.google.com/moon/#lat=26.036942&lon=3.633596&zoom=11&apollo=a15

[8] «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.

[9] «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.

[10] ttp://www.google.com/moon/#lat=20.183683&lon=30.727787&zoom=11&apollo=a17

[11] «Out-of-This-World Records» (en en) (JPG). NASA. Consultat el 30 de setembre de 2014.

[13] {[enllaç trencat]}

[Gunter's_Space_Page-15] Gunter's Space Page: Chandrayaan 1

[16] Stephen Clark. «Israeli probe crashes in attempt to become first privately-funded moon lander». Spaceflight Now. Consultat el 11 d'abril de 2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[nota 1]

[nota 2]

[13]

[nota 3]