Anar al contingut

Anex:Objectes artificials en la Lluna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Anex:Objectes artificials en la Lluna» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 4 de novembre de 2021.
Mapa de la Lluna mostrant alguns punts de alunizaje.
Erro al crear miniatura:
Punts de alunizaje del Surveyor 3 , Apolo 12 i Apolo 14.
Erro al crear miniatura:
Mapa que mostra els punts de alunizaje (eixos: Latitut i llongitut).

Esta llista d'objectes artificials mostra tots els objectes d'esta naturalea que hi ha en la superfície llunar. Varen ser abandonats pels vehículs espacials despuix de complir la missió per a la que varen ser fabricats. Esta llista és parcial ya que en ella no s'inclouen chicotets objectes com els retro-reflectores. Tampoc s'han inclós alguns objectes personals o commemoratius que varen deixar allí els astronautes del Programa Apolo, com les pilotes de gòlf en les que Alan Shepard va practicar durant l'expedició del Apolo 14, ni tampoc l'escultura L'astronauta caigut de Paul Van Hoeydonck que va deixar la tripulació del Apolo 15. En 2012, un total de 748 objectes havien permaneixcut en la lluna.[1][2]

Cinc pesades peces de cada eixida del programa Apolo varen quedar en la Lluna. Mentres l'humanitat deixava 170.000 kg de material terrestre en la superfície llunar, tan sol 382 kg de roques llunars retornaven en les missions Apolo i Lluna.

Els objectes artificials sobre la Lluna que encara s'utilisen són els retro-reflectores que s'usen per a l'experiment Laser Ranging Retro-Reflector, dins del programa d'experiments ALSEP, deixats pels astronautes del Programa Apolo.

Els objectes llistats tant en una posició en graus major de 90 a l'est o oest estan en la cara amagada de la Lluna. Estos objectes inclouen al Ranger 4, Llunar Orbiter 1, Llunar Orbiter 2 i Llunar Orbiter 3.

Llista

Llançat Objecte Nacionalitat Massa (kg) Posició
1959 Lluna 2 Erro al crear miniatura: 390.2 29.1°N 0°W
1962 Ranger 4 331 12.9°S 129.1°W
1964 Ranger 6 381 9.4°N 21.5°I
1964 Ranger 7 365.7 10.6°S 20.61°W
1965 Lluna 5 Erro al crear miniatura: 1474 1.6°S 25°W
1965 Lluna 7 Erro al crear miniatura: 1504 9.8°N 47.8°W
1965 Lluna 8 Erro al crear miniatura: 1550 9.6°N 62°W
1965 Ranger 8 367 2.64°N 24.77°I
1965 Ranger 9 367 12.79°S 2.36°W
1966 Lluna 9 Erro al crear miniatura: 1580 7.13°N 64.37°W
1966 Lluna 10 (1) Erro al crear miniatura: 1600 ?
1966 Lluna 11 (1) Erro al crear miniatura: 1640 ?
1966 Lluna 12 (1) Erro al crear miniatura: 1670 ?
1966 Lluna 13 Erro al crear miniatura: 1700 18.87°N 63.05°W
1966 Surveyor 1
270 2.45°S 43.22°W
1966 Llunar Orbiter 1
386 6.35°N 160.72°I
1966 Surveyor 2
292 4.0°S 11.0°W
1966 Llunar Orbiter 2
385 2.9°N 119.1°I
1966 Llunar Orbiter 3
386 14.6°N 97.7°W
1967 Surveyor 3 281 2.99°S 23.34°W
1967 Llunar Orbiter 4 (1)
386 ?
1967 Surveyor 4
283 0.45°N 1.39°W
1967 Explorer 35 (IMP-E) (1) 104.3 ?
1967 Llunar Orbiter 5
386 2.8°S 83.1°W
1967 Surveyor 5
281 1.42°N 23.2°I
1967 Surveyor 6
282 0.53°N 1.4°W
1967 Surveyor 7
290 40.86°S 11.47°W
1968 Lluna 14 (1) Erro al crear miniatura: 1670 ?
1969 Apolo 10 Mòdul Llunar (ML) en fase de descens (1) 2211 ?
1969 Lluna 15 Erro al crear miniatura: 2718 ?
1969 Apolo 11 ML fase d'ascens (2) 2184 ?
1969 Apolo 11 ML fase de descens 2034 0° 40' 26.69"N 23° 28' 22.69" I[3]
1969 Apolo 12 ML fase d'ascens (2) 2164 3.94°S 21.2°W
1969 Apolo 12 ML fase de descens 2211 2.99°S 23.34°W[4]
1970 Lluna 16 Fase de descens (3) Erro al crear miniatura: < 5727 0.68°S 56.3°I
1970 Lluna 17 & Lunojod 1 Erro al crear miniatura: 5600 38.28°N 35.0°W
1970 Apolo 13 S-IVB (S-IVB-508) 13454 2.75°S 27.86°W
1971 Lluna 18 Erro al crear miniatura: 5600 3.57°N 56.5°I
1971 Lluna 19 (1) Erro al crear miniatura: 5600 ?
1971 Apolo 14 S-IVB (S-IVB-509) 14016 8.09°S 26.02°W[5]
1971 Apolo 14 ML fase ascens (2) 2132 3.42°S 29.67°W
1971 Apolo 14 ML fase descens 2144 3° 38' 43.08"S 17° 28' 16.90" W[6]
1971 Apolo 15 S-IVB (S-IVB-510) 14036 1.51°S 17.48°W
1971 Apolo 15 ML fase ascens (2) 2132 26.36°N 0.25°I
1971 Apolo 15 ML fase ascens 2809 26° 7' 55.99"N 3° 38' 1.90" I[7]
1971 Apolo 15 Llunar Rover
462 26.08°N 3.66°I
1971 Apolo 15 subsatélite (1) 36 ?
1972 Lluna 20 fase descens (3) Erro al crear miniatura: < 5727 3.53°N 56.55°I
1972 Apolo 16 S-IVB (S-IVB-511) 14002 1.921°N 24.623°W[8]
1972 Apolo 16 ML fase ascens (2) 2138 ?
1972 Apolo 16 ML fase descens 2765 8° 58' 22.84"S 15° 30' 0.68"I[9]
1972 Apolo 16 subsatélite (1) 36 ?
1972 Apolo 16 Llunar Rover 462 8.97°S 15.51°I
1972 Apolo 17 S-IVB (S-IVB-512) 13960 4.21°S 22.31°W
1972 Apolo 17 ML fase ascendent (2) 2150 19.96°N 30.50°I
1972 Apolo 17 ML fase descendent 2798 20° 11' 26.88"N 30° 46' 18.05" I[10]
1972 Apolo 17 Llunar Rover 462 20.17°N 30.77°W
1973 Lluna 21 Erro al crear miniatura: 4.727 25.85°N 30.45°I

Crater Li Monnier

1973 Lunojod 2
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura: 840 25.47°N 30.54°I

Crater Li Monnier[nota 1]

1973 Explorer 49 (RAE-B) (1) 328 ?
1974 Lluna 22 (1) Erro al crear miniatura: 4000 ?
1974 Lluna 23 Erro al crear miniatura: 5600 12°N 62°I
1976 Lluna 24 fase descendent (3) Erro al crear miniatura: < 5800 12.75°N 62.2°I
1990 Hiten Orbiter (Hagoromo) (5) Erro al crear miniatura: 12 ?
1993 Hiten Erro al crear miniatura: 143 34.3°S 55.6°I[nota 2]
1998 Llunar Prospector 126 87.7°S 42.1°I
2006 SMART-1 [[Image: 20px|Unió Europea]] Agència Espacial Europea 367 34.24°S 46.12°W
2008 MIP (Chandrayaan-1) (6) Índia Agència Índia d'Investigació Espacial 29[13] 89.9°S 0.0°I
2013 Chang'i 3 China Administració Espacial Nacional China 120 44.12°N 19.51°W
2018 Chang'i 4 China Administració Espacial Nacional China 1200 45.5°S 177.6°I
2019 Beresheet rahmenlos Israel (SpaceIL) 585 Mare Serenitatis[nota 3]
Massa total estimada (kg)

Notes

  1. La nau orbitaba al voltant de la Lluna, pero s'ha assumit que es va estrelar en la Lluna en una posició desconeguda.cita requerida
  1. En la fase ascendent del Apolo 10 el mòdul llunar es va llançar a l'òrbita del Sol. En la fase ascendent l'Apolo 11 va ser deixat en òrbita. Més tart es va estrelar en la superfície llunar en un punt desconegut. L'Apolo 16 durant la seua fase ascendent va tindre problemes i es va estrelar contra el sol llunar, caent des de l'òrbita en un punt indeterminat. Els restants proyectes Apolo 12, 14, 15, i 17 varen completar les seues missions en èxit, i si algun mòdul llunar va acabar chocant en la superfície de la Lluna va ser deliberadament. El mòdul llunar del Apolo 13 al complet es va cremar en l'atmòsfera terrestre despuix de servir com a salvavides durant una missió abortada.
  2. Programa Lluna de recollida de mostres. La massa llistada de l'objecte és dels mòduls d'ascens i descens junts, a pesar de que només el mòdul de descens és el que es queda en la Lluna.
  3. Els Lander i Rover pesaven 1.814 kg; els seus restants es varen deixar en òrbita fins que caigueren i impactaren en la Lluna.
  4. Va ser llançat a l'òrbita llunar en 1990, s'ha supost que va caure a la superfície de la Lluna.
  5. El mòdul MIP (Moon Impact Probe) transportat per la sonda Chandrayaan-1 va impactar en el cràter Shackelton.

Vore també

Exploració de la Lluna
Anex:Satèlits artificials de la Lluna
Anex:Missions espacials llançades a la Lluna
Anex:Objectes artificials en Mart
Anex:Objectes artificials en Venus

Aclariments i senyes accessòries

  1. ↑ Encara que esta missió va durar solament cinc mesos, el rover va cobrir 39  km, el récort de la major distància recorreguda per un vehícul en la lluna.[11]
  2. ↑ Va ser un experiment de tecnologia. La missió científica de la sonda es va llimitar a medir la pols còsmica entre la Terra i la Lluna utilisant el Contador de Pols de Munich.[12]
  3. ↑ Primer mòdul d'aterrisage llunar israelita i primer finançat en fondos privats. Es va estrelar durant l'aterrisage.[14]

Referències

  1. ↑ NASA: Catalogue of Manmade Material on the Moon. (PDF) 7 de maig de 2012
  2. ↑ Spiegel online (boj/dpa): Unser Astre-Müll auf dem Mond. 3 de giner de 2019
  3. ↑ http://www.google.com/moon/#lat=0.655754&lon=23.471664&zoom=18&apollo=a11
  4. ↑ http://www.google.com/moon/#lat=-3.009785&lon=-23.424206&zoom=15&apollo=a12
  5. ↑ http://www.nasa.gov/mission_pages/LRO/multimedia/lroimages/lroc_20090929_apollo14sivb.html
  6. ↑ http://www.google.com/moon/#lat=-3.594285&lon=-17.486782&zoom=14&apollo=a14
  7. ↑ http://www.google.com/moon/#lat=26.036942&lon=3.633596&zoom=11&apollo=a15
  8. ↑ «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.
  9. ↑ «LRO Finds Apollo 16 Booster Rocket Impact Site» (en en). NASA. Consultat el 6 de decembre de 2015.
  10. ↑ http://www.google.com/moon/#lat=20.183683&lon=30.727787&zoom=11&apollo=a17
  11. ↑ «Out-of-This-World Records» (en en) (JPG). NASA. Consultat el 30 de setembre de 2014.
  12. ↑ [enllaç trencat]
  13. ↑ Gunter's Space Page: Chandrayaan 1
  14. ↑ Stephen Clark. «Israeli probe crashes in attempt to become first privately-funded moon lander». Spaceflight Now. Consultat el 11 d'abril de 2019.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Objectes_artificials_en_la_Lluna&oldid=1260945»