Llunar Prospector
El Llunar Prospector va ser una sonda espacial destinada a l'estudi de la superfície de la Lluna, llançada des de Veta Canyar el 7 de giner de 1998, per mig d'una eixida Athena II.
Es tractava d'una nau de les denominades “micro-sonda” pel seu poc pes i mínimes despeses d'explotació i planejada per a continuar i completar els estudis efectuats per la sonda Clementine aixina com per l'associació ALPO dels pols llunars.
- Massa: 158 kg, 296 en el combustible, organisada al voltant d'una estructura quadrangular de 14 x 12 dm de la que sorgixen 3 màstils de 25 dm en la missió d'alluntar els sensors del cos principal.
Du un espectrómetro de rajos gamma -GRS-, encarregat del rastreig d'elements rars com el tori, potassi, ferro, urani, oxigen, magnesi, silici, alumini, calcio i titani.
També transporta un magnetómetro -MAG- en la missió de medir el fluix superpost de tres camps magnètics: el terrestre, el que arrastra el vent solar i el propi de la Lluna.
El reflectómetro d'electrons -ER- s'encarregarà de medir el camp magnètic de la superfície llunar, l'espectrómetro de neutrons -NS- buscarà l'existència de gèl per mig de la presència d'hidrogen.
El seu espectrómetro de partícules alfa -APS- medirà la presència dels gasos radioactivos, sobretot del radón i el poloni que escapen de l'interior de la Lluna i per últim l'experiment Doppler sobre gravetat -DGE- permetrà afinar sobre el model actual de camp gravitatorio llunar.
Alguns d'estos experiments seran obtinguts a solament 10 km sobre la superfície llunar, permetent en això una major exactitut en els seus resultats.
Durant molts anys es va pensar que en la Lluna no existia aigua. No obstant, el 5 de març de 1998 la sonda llunar Prospector va enviar senyes a la Terra anunciant la més que provable existència d'aigua gelada en els cràters d'abdós pols de la Lluna. Esta troballa ha obert una nova era en els viages a la Lluna i fa pensar en la possibilitat d'establir bases llunars.[1]
Una volta finalisada la seua etapa d'investigació, la Llunar Prospector es va estrelar de forma controlada a les 9.52 II del 31 de juliol de 1999 a una velocitat de 6.000 km/h contra una zona d'ombres pròxima al pol sur, en la finalitat de detectar vapors d'aigua provinents d'acumulacions de gèl.
Fins al moment els observatoris terrestres que estaven preparats per a analisar la caiguda de la sonda no han detectat resultats positius, potser degut a que la nau no va impactar a on estava previst.
La nau
[editar | editar còdic]La nau era un tambor de grafit-epoxi, 1,36 m de diàmetro i 1,28 m d'alt, en tres braços radials d'instruments de 2,5 m. Un braç extensible d'1,1 m en l'extrem d'un dels braços de 2,5 m sostenia el magnetómetro. La massa inicial total (completament carregada de combustible) era de 296 kg. És de gir estabilisat (velocitat de gir nominal de 12 rpm), en el seu eix de gir normal al pla de l'eclíptica. La nau estava controlada per sis propulsors monopropulsantes de hidracina de 22 newtons (dos en popa, dos en proa i dos tangencials). Tres tancs de combustible montats dins del tambor contenien 138 kg d'hidracina presurizada en heli. El sistema d'alimentació estava compost per cèlules fotoeléctricas montades en el cos que produïen un promig de 186 W i una bateria recargable de NiCd de 4,8 A · h.
Les comunicacions es realisaven a través de dos transpondedores de banda S , una antena de guany mig ranurada i en fase per a l'enllaç descendent i una antena omnidireccional de baix guany per a l'enllaç descendent i ascendent. L'ordenador de bordoera una Harris ALPO (basada en la 8086 d'Intel) en 64 kilobytes d'GRS- i 64 kilobytes d'MAG- estàtica. Tot el control es realisava des de terra, la computadora enviava cada comando a terra per a la seua verificació allí. Una volta que el comando es verificava en terra, un comando de «eixecució» des de terra li indicava a la computadora que procedira en la realisació del comando. La computadora generava senyes de telemetría com una combinació de senyes immediates i també llegia des d'un búfer de coa circular que permetia a la computadora repetir les senyes que havia llegit 53 minuts abans. Este senzill registrador d'estat sòlit garantisava que es rebrien totes les senyes recopilades durant els periodos d'apagó de les comunicacions, sempre que l'apagó no fora superior a 53 minuts.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llunar.arc.nasa». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2006.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lunar Prospector» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.