Anar al contingut

Revolució per minut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Motometer tachometer.jpg
Tacómetro en indicador d'hores de vol d'un M&D Flugzeugbau Samburo. Utilisa com a símbol «min-1».
Archiu:Caps block 1 Sunny redline cut-off. caps block 2
Tacómetro d'un motor GA16-DE d'un Nissan Sunny N14 marcant la velocitat de cort d'injecció. Utilisa com a símbol «r/min».
Archiu:Mazda caps block 5 Cosmo 005. caps block 6
Panel d'instruments d'un Mazda Cosmo (3.ª generació, produït entre els anys 1981 i 1989). Utilisa com a símbol del règim de gir «rpm».
Archiu:Quadro strumenti Giulietta.jpg
Tauler d'instruments d'un Alfa Romeo Giulietta (2010). Indica la velocitat del motor com «Giri x 1000», en italià.

Una revolució per minut és una unitat de freqüència que s'usa també per a expressar velocitat angular. En este context, s'indica el número de rotacions completades cada minut per un cos que gira entorn.

A voltes s'utilisa el terme règim de gir per a referir-se a la velocitat de gir expressada en revolucions per minut i no confondre's en la velocitat angular expressada en radianes per segon.[1][2]

Simbolisació

[editar | editar còdic]

Per a expressar un valor en revolucions per minut, se simbolisa dita unitat com min-1 o r/min, encara que també s'utilisen símbols d'us tradicional que no han segut fixats per les institucions de normalisació com a rpm, RPM. Encara que les unitats de mida es representen normalment en símbols i no en abreviaturas,[3] també existix l'abreviatura r. p. m. per a representar esta unitat.[4]

En atres idiomes és possible trobar atres símbols com «tr/min», del francés «tours parell minute»; «O/min», del alemà «Umdrehungen pro Minute»; o «giri/min», del italià «giri al minut».

Relació en atres unitats

[editar | editar còdic]

D'acort en l'Oficina Internacional de Peses i Mides, rpm no és una unitat coherent en el Sistema Internacional d'Unitats (SI), per lo que és recomanable substituir-la o representar tals valors junt als equivalents expressats en unitats coherents en el SI com min-1, Hz o rad/s.[5][6] Açò es deu a que el terme «revoluciones» en «rpm» o «r/min» és una anotació semàntica, en lloc d'una unitat de mida.

Freqüència (f)

[editar | editar còdic]

L'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el hercio (Hz).[7] Quan s'expressen valors de freqüències, d'igual manera que no s'identifica un hercio en un cicle per segon, no s'expressen les revolucions com una unitat.

1 min1=1min=160 s=160 Hz

Velocitat angular (rad/s)

[editar | editar còdic]

A pesar de que la velocitat angular, la freqüència angular i la freqüència tenen les dimensions d'1/s (hercios o Hz), la velocitat angular i la freqüència angular no s'expressen en hercios, sino més be en una unitat apropiada per a una raó entre àngul i temps. Aixina, l'unitat de velocitat angular del SI és el radián per segon.[8] No obstant, el radián és una unitat adimensional i una revolució o un regrés complet equival a 2π radianes.

1 rpm=1rmin=2π rad60 s=π30rads0,10471976 rads

Relació entre freqüència i velocitat angular

[editar | editar còdic]

La relació entre una freqüència f que es medix en hercios i una velocitat angular o una freqüència angular ω que es medix en radianes per segon és:

f[Hz]=ω [rad/s]2π [rad]

o be

ω=2πf

Règim de gir d'una màquina elèctrica

[editar | editar còdic]

El règim de gir nominal d'una màquina elèctrica síncrona i el règim de sincronisme d'una màquina asíncrona, pot calcular-se en revolucions per minut per mig de la següent fòrmula:

n [min1]=60[smin]f [Hz]p=120[smin]f [Hz]P

a on f és la freqüència de la corrent elèctrica (en Europa 50 Hz i en Amèrica 60 Hz), p són parells de pols i P és el número de pols (p=P/2).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Font Mesquita, José; Dols Ruiz, Juan F. (1997). Tractat sobre automòvils. Universitat Politècnica Valéncia. Pág. 87.
  2. Bermúdez Tamarit, Vicente (2000). Tecnologia Energètica. Universitat Politècnica de Valéncia. Pág. 139.
  3. «Símbol», en Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola (2005).
  4. «Apèndix 2: Llista d'abreviatures», en Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola (2005).
  5. 4.2 Other senar-SI units not recommended for use, en SI brochure (en anglés) (8.ª edició). Bureau International dones Poids et Mesures (2006).
  6. B.9 Factors for units listed by kind of quantity or field of science
  7. Oficina Internacional de Pesos i Mides: Li Système international d'unités / The International System of Units. 8ª edició, 2006.
  8. Table 4. Examples of SI coherent derived units whose names and symbols include SI coherent derived units with special names and symbols.