Shenzhou

Shenzhou

Disseny modular d'una nau Shenzou.

Shenzhou és una nau espacial chinenca en capacitat per a transportar taikonautas. Ha segut la primera del programa espacial chinenc en posar a un taikonauta en òrbita el 15 d'octubre de 2003.

Els seus quatre primers vols de prova varen ser no tripulats, durant el periodo 1999-2002. Utilisa l'eixida Llarga Marcha 2F, llançat des del Centre Espacial Jiuquan. El lloc de comando de la missió és el Centre de Control i Comando Aeroespacial de Pequín. En març de 2005, l'asteroide 8256 Shenzhou va ser nomenat en el seu honor.

Història

El programa actual de vols tripulats de China es va autorisar en abril de 1992, en el nom de Proyecte 921/1. Es va començar a treballar en ell en giner de 1993. Consistia inicialment en 3 fases:

• Fase 1: Llançament de dos missions no tripulades del vehícul en capacitat de vol tripulat i de la primera missió tripulada en 2002 (finalment es va produir en 2003).
• Fase 2: Una série de vols per a provar tecnologia, com a trobada i acople en òrbita, i operar un laboratori espacial de 8 tonellades. La data inicial era 2007.
• Fase 3: Posar una estació espacial en òrbita de 20 Tm de massa entre 2010 i 2015.

Els dissenyadors principals del proyecte incloïen a Qi Faren i Wang Yongzhi. El primer vol no tripulat va tindre lloc el 19 de novembre de 1999. Despuix d'este llançament el Proyecte 921/1 va passar a denominar-se Shenzhou. Tres vols no tripulats més varen ser llançats abans del primer vol tripulat. El quint vol va ser tripulat per Yang Liwei, el 15 d'octubre de 2003.

Dissenye

La nau Shenzhou és prou similar a la Soyuz, encara que és significativament major i en un mòdul orbital en capacitat de vol autònom. Consistix en tres mòduls: un mòdul orbital en primer lloc, una càpsula de reentrada en el mig i un mòdul de servici en la part posterior.

El seu pes és de 7840 kg i la seua llongitut 9,25 m. Els seus panels solars proporcionen una mija d'1,5 kW, en contrast en l'1,0 kW de la Soyuz.

Mòdul orbital

Mòdul Orbital té forma cilíndrica i unes dimensions de 2,80 x 2,25 metros, en una massa de 1500 kg. El seu volum interior habitable és de 8 metros cúbics. En les primeres missions estava dotat de dos panels solars de 2,0 x 3,4 metros que complementaven el suministrament elèctric dels panels del Mòdul de Servici, ademés de permetre que el mòdul tinguera capacitat per a vols autònoms com a satèlit independent. En la missió Shenzhou 7 es va utilisar com a esclusa per a realisar la primera activitat extravehicular (EVA) chinenca. En les primeres missions incorporava 16 chicotets propulsors a pur de hidrazina en un espente de 5 N per a ajudar en l'orientació del vehícul, encara que a partir de la Shenzhou 7 estos propulsors varen ser eliminats. En la part frontal hi ha un sistema d'acoplament andrógino similar al APAS-89 rus amprat en les missions d'acoplament entre la EEI i el transbordador nortamericà. Durant l'acoplament en l'estació TIangong ampra un sistema de navegació i guiat òptic a pur de cambres i làsers (LIDAR). En les primeres missions Shenzhou el mòdul orbital va demostrar la seua capacitat per a permanéixer fins a 200 dies en l'espai de forma autònoma. Inclou una escotilla per a l'accés de la tripulació en la rampa i que també s'usa en activitats extravehiculares.

Mòdul de reentrada

Càpsula de reentrada de la Shenzhou 5.

Situat en el mig de la sonda espacial, conté assents per a la tripulació. És l'única porció de la sonda que retorna a la superfície terrestre. La seua forma és un compromís entre maximizar l'espai habitable i el control aerodinàmic en la reentrada.

Permet espai para fins a 3 Taikonautas chinencs.

Senyes:

• Llongitut: 2,50 m
• Diàmetro: 2,52 m
• Volum habitable: 6 m³
• Massa: 3240 kg
• Massa de l'escut tèrmic: 450 kg

Mòdul de servici

Conté els equips de soport de vida, un parell de panels solars i atres equips necessaris per al funcionament de la sonda.

Senyes:

• Llongitut: 2,94 m
• Diàmetro bàsic: 2,50 m
• Diàmetro màxim: 2,80 m
• Envergadura: 10,40 m
• Massa: 3000 kg

Vore també

• Programa 863