BepiColombo
BepiColombo és una missió conjunta de la Agència Espacial Europea (ESA) i la Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA) al planeta Mercurio.[1] La missió comprén dos satèlits que es varen llançar junts: el Mercury Planetary Orbiter (MPO) i el Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO).[2] La missió portarà a terme un estudi exhaustiu del planeta, incloent el seu camp magnètic, el seu magnetosfera, la seua estructura interna i la seua superfície. El seu llançament es va realisar en èxit el dia 20 d'octubre de 2018[3] i la seua arribada a Mercurio està prevista per a novembre de 2026, despuix d'un sobrevole de la Terra, dos de Venus i sis del propi Mercurio.[1][4] La missió va ser aprovada en novembre de 2009 despuix d'anys de propostes i planificacions com a part del programa Horizon 2000+ de la ESA.[5] Serà l'última missió d'este programa en ser llançada.[6]
Missió
[editar | editar còdic]
Descripció
[editar | editar còdic]BepiColombo és la primera missió europea a Mercurio, el planeta més interior del sistema solar. Està formada per dos naus: el Mercury Planetary Orbiter (MPO) i el Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO). Va partir en 2018 des del Centre Espacial Guayanés (CSG) de Kourou, en un viage que durarà uns sèt anys i mig. Quan aplegue a Mercurio en giner de 2024, afrontarà temperatures de fins a 350° i durant un periodo aproximat d'un any terrestre (que podria estendre's un any més), arreplegarà senyes per a l'estudi de la seua superfície i de la seua composició interna a diferents llongituts d'ona i per mig de diferents tècniques, aixina com l'estudi de la seua magnetosfera.[7]
El nom de la missió prové del professor Giuseppe (Bepi) Colombo (1920-1984), de la Universitat de Pàdua, en Itàlia. Va ser el primer en donar-se conte de que existia una resonància orbital responsable de que Mercurio rotase tres voltes sobre el seu eix per cada dos revolucions que donava al voltant del Sol. També va sugerir a la NASA cóm usar una maniobra d'assistència gravitatoria sobre Venus per a permetre a la Mariner 10 visitar Mercurio tres voltes entre 1974 i 1975.
Òrbita
[editar | editar còdic]L'etapa de travessia consistirà en una òrbita de transferència heliocéntrica. L'òrbita al voltant de Mercurio serà de 400 x 1500 quilómetros (en un periodo de 2.3 hores) per a el MPO i de 400 x 12000 quilómetros (en un periodo de 9.2 hores) per a el MMO.
Objectius
[editar | editar còdic]Els objectius principals de la missió són:[8][9]
Orige i evolució d'un planeta propenc a la seua estrela Mercurio com a planeta: forma, interior, estructura, geologia, composició i cràters.
Atmòsfera residual de Mercurio (exosfera): composició i dinàmica.
Entorn magnetizado de Mercurio (magnetosfera): estructura i dinàmica. Orige del camp magnètic de Mercurio. Prova de la teoria general de la relativitat d'Einstein Usar el cràter de l'impacte del final de la missió de la NASA MESSENGER, que va deixar al descobert part del subsol en materials més frescs i en menor exposició de l'exterior.[10]
Cronograma
[editar | editar còdic]
El cronograma de la missió és:[11]
| Data | Event | Nota | |
|---|---|---|---|
| 20 d'octubre de 2018, 01:45 UTC | Llançament de la missió | Es va llançar des de la plataforma ELA-3 del Centre Espacial de Guayana Francesa. | |
| Data | Event | Distància del sobrevole (km) | Nota |
| 10 d'abril de 2020, 04:25 UTC | Sobrevole a la Terra | 12.700 km | Correspon al primer i únic sobrevole de la sonda espacial a la Terra.[12] |
| 15 d'octubre de 2020, 03:58 UTC | Sobrevole #1 a Venus | 10.720 km | És el primer sobrevole de BepiColombo al planeta Venus.[13] |
| 10 d'agost de 2021, 13:51 UTC | Sobrevole #2 a Venus | 552 km | És el segon sobrevole a Venus i la primera maniobra d'assistència gravitacional en el planeta.[14] |
| 1 d'octubre de 2021, 23:34 UTC | Sobrevole #1 a Mercurio | 199 km | És el primer sobrevole de la sonda espacial a Mercurio.[15] |
| 23 de juny de 2022, 09:44 UTC | Sobrevole #2 a Mercurio | ⁓200 km | Correspon al segon sobrevole i assistència gravitacional de la sonda espacial en Mercurio.[16] |
| 19 de juny de 2023, 19:24 UTC | Sobrevole #3 a Mercurio | 236 km | És el tercer sobrevole de BepiColombo al planeta.[17] |
| 4 de setembre de 2024, 21:48 UTC | Sobrevole #4 a Mercurio | 165 km | És el quarto sobrevole de la sonda espacial a Mercurio. [18] |
| 1 de decembre de 2024, 14:23 UTC | Sobrevole #5 a Mercurio | 37.626 km | És el quint sobrevole de la sonda espacial a Mercurio. [19] |
| 8 de giner de 2025, 05:59 UTC | Sobrevole #6 a Mercurio | 295 km | És el sext i últim sobrevole de la sonda espacial a Mercurio.[19] |
| Data | Event | Nota | |
| 5 de decembre de 2025 | Inserció orbital de la sonda espacial al voltant de Mercurio | La sonda espacial BepiColombo s'insertarà en l'òrbita de Mercurio i se separaran les dos naus a bordo, el Orbitador Planetari Mercurio (MPO) i el Orbitador Magnetosférico de Mercurio (MMO). | |
| 14 de març de 2026 | MPO es posiciona en la seua òrbita científica final al voltant de Mercurio | El Orbitador Planetari Mercurio (MPO) s'inserta en la seua òrbita científica final al voltant del planeta i comença en les seues operacions científiques. | |
| 1 de maig de 2027 | Fi de la missió principal | La sonda espacial BepiColombo finalisa la missió principal i inicia la missió estesa. | |
| 1 de maig de 2028 | Fi de la missió estesa | La sonda espacial BepiColombo finalisa la missió estesa. | |
Vehículs
[editar | editar còdic]Eixida
[editar | editar còdic]BepiColombo va ser llançada per una eixida Ariane 5. La massa de la sonda en el moment del llançament va ser de 4100 quilograms.[20]
Mercury Planetary Orbiter (MPO)
[editar | editar còdic]Es tracta d'una sonda estabilisada en tres eixos, en una massa de 1140 quilograms (sense combustible), dels que 80 quilograms corresponen a instruments científics. La potència consumida per la nau serà de 450 vats. Realisarà les seues transmissions en les bandes X i Ka, a través d'una antena orientable d'un metro de diàmetro. S'espera que transmeta un volum de senyes de 1550 Gigabits (Gb) per any, lo que correspon a una taxa mija de senyes de 50 Kb/s. El seu mig de propulsió principal serà la propulsió iònica.
Instruments de el MPO
[editar | editar còdic]BELA - Altímetro làser ISA - Accelerómetro usant tècniques de ràdio MERMAG - Magnetómetro MERTIS-TIS - Espectrómetro infrarrojo tèrmic MGNS - Espectrómetro de rajos gamma i neutrons MIXS - Espectrómetro de rajos X MORE - Transpondedor de banda Ka per a ciència per ràdio PHEBUS - Espectrómetro ultravioleta SERENA - Analisador de partícules ionissades i neutres SIMBIO-SYS - Cambres en estéreo d'alta resolució, en el espectre visible i el infrarrojo propenc SIXS - Monitor solar
Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO)
[editar | editar còdic]És una nau més chicoteta que el MPO i anirà acoplada a esta última fins al moment d'aplegar a Mercurio, a on se separaran. És una sonda estabilisada per rotació (a 15 rpm), en l'eix de rotació orientat 90° respecte del Sol. La seua massa és de 288 quilograms, dels que 45 quilograms corresponen a instruments científics. La nau consumirà 300 vats de potència i transmetrà en la banda X (a una taxa mija de 5 Kb/s) a través d'una antena d'alt guany acoplat en fase de 0.8 metros. De la mateixa manera que la MPO, també usarà propulsió iònica.
Instruments de el MMO
[editar | editar còdic]MERMAG-M/MGF - Magnetómetro per a Mercurio MPPE - Experiment de plasma i partícules PWI - Instrument d'ones de plasma MSASI - Fotografiador espectral del sodi atmosfèric de Mercurio MDM - Monitor de pols de Mercurio
Els instruments de la MMO han segut seleccionats per la Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA).
Centre d'operacions
[editar | editar còdic]El centre d'operacions està ubicat en el Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC), en Darmstadt, Alemània. L'estació per a rebre la telemetría de el MPO utilisarà l'antena de 35 metros de diàmetro de Cebreros, en Espanya, durant 8 hores cada dia, i per a el MMO serà l'antena de 64 metros de diàmetro d'Usuda, en Japó, entre 6 i 9 hores al dia.
El centre d'operacions científiques (SOC), està ubicat en el Centre Europeu d'Astronomia Espacial de la ESA, en la localitat de Villanueva de la Cañada, prop de Madrit, Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2020-04-12 (en en-GB).
- ↑ «JAXA | MIO – Mercury Magnetospheric Orbiter’s New Name» (en en). JAXA | Japan Aerospace Exploration Agency. Consultat el 2020-04-12.
- ↑ «La primera missió europea a Mercurio desapega en èxit». ABC.és.
- ↑ «BepiColombo Launch Rescheduled for October 2018». Archivat des d'el original, el 2017-03-19. Consultat el 2020-04-12.
- ↑ «BepiColombo overview» (en en). www.esa.int. Consultat el 2020-04-12.
- ↑ «Critical decisions on Cosmic Vision» (en en). www.esa.int. Consultat el 2020-04-12.
- ↑ «BepiColombo, The Mision». ESA, Science & Technology.
- ↑ «JAXA 宇宙科学研究所». www.isas.jaxa.jp. Consultat el 2020-04-12.
- ↑ «BepiColombo: full de senyes (anglés)».
- ↑ «[2]». Consultat el 2017-02-20 (en és).
- ↑ «BepiColombo factsheet» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «BepiColombo flies by Earth – Europlanet Society» (en en-us). Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «BepiColombo flies by Venus en route to Mercury» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «BepiColombo’s second Venus flyby in images» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «Primer sobrevole de BepiColombo al planeta Mercurio.».
- ↑ «Second helpings of Mercury» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «A trio of images highlight BepiColombo’s third Mercury flyby» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-07-07.
- ↑ «BepiColombo's best images yet highlight fourth Mercury flyby» (en en). www.esa.int. Consultat el 2025-08-25.
- ↑ 19,0 19,1 «BepiColombo» (en en). www.esa.int. Consultat el 2025-08-25.
- ↑ MISSION VA245 : ARIANESPACE A LANCE AVEC SUCCES BEPICOLOMBO, PREMIERE MISSION EUROPEENNE VERS MERCURE, POUR L’ESA, EN COOPERATION AVEC LA JAXA
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Pàgina oficial de la missió
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre BepiColombo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «BepiColombo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.