Compatibilitat electromagnètica
La compatibilitat electromagnètica (Inglés: Electromagnetic Compatibility, EMC) és la branca de la ingenieria elèctrica i electrònica i de telecomunicacions que estudia els mecanismes per a eliminar, disminuir i previndre els efectes d'acoplament entre un equip elèctric o electrònic i el seu entorn electromagnètic, encara des del seu disseny, basant-se en normes i regulacions assegurant la confiabilidad i seguritat de tots els tipos de sistemes en el lloc a on siguen instalats i baix un ambient electromagnètic específic.[1]
Es diu que un equip és electromagnéticament compatible quan funciona en un ambient electromagnètic de forma satisfactòria i sense produir interferències o destorbament electromagnètics que afecten l'operació normal de qualsevol aparat o dispositiu que es troba en eixe ambient.
Funcions
[editar | editar còdic]Entre els objectius de la EMC està garantisar que els dispositius, equips o sistemes funcionen satisfactòriament en presència d'atres fonts electromagnètiques, al mateix temps que no afecten a atres sistemes, equips o dispositius com tampoc a l'entorn que ho rodeja (entenga's vegetació, animals o persones). Sobre la salut humana, esta disciplina aborda el tema dels possibles perjuïns causats per certs equips electrònics.
Ademés la EMC fixa normativitat per a evitar que alguns equips altament sensibles o vitals siguen afectats per alguna contaminació electromagnètica, com és el cas de implementos mèdics en un hospital o un equip auxiliar en aeronavegaació.
Llegislació
[editar | editar còdic]Segons la normativa internacional recollida en l'Informe Tècnic de la Comissió Electrotécnica Internacional 61000-1-1, es definix a la compatibilitat electromagnètica com "la capacitat de qualsevol aparat, equip o sistema per a funcionar de forma satisfactòria en el seu entorn electromagnètic sense provocar destorbament electromagnètics sobre qualsevol cosa d'eixe entorn".
La compatibilitat electromagnètica s'ocupa de dos problemes diferents, que donen lloc a dos branques de la mateixa:
- Eixe aparat, equip o sistema deu ser capaç d'operar adequadament en eixe entorn sense ser interferit per uns atres (immunitat o susceptibilitat electromagnètica).
- Ademés, no deu ser font d'interferències que afecten a atres equips d'eixe entorn (emissions electromagnètiques).
La norma diferencia els dispositius, aparats o sistemes participants en un entorn electromagnètic segons dos grups:
- Emissor: Produïx tensions, intensitat o camps electromagnètics que potencialment són la causa de destorbament a atres elements del seu entorn i, inclús, a ells mateixos.
- Susceptible: El seu funcionament pot vore's degradat en presència de destorbament electromagnètics (que provoquen atres equips o ells mateixos).
Ya que un sistema pot estar compost de subsistema, també deu estudiar les possibles interferències internes entre els mateixos.
Es parla de "Nivell CEM". Per a cada tipo de destorbament, és el nivell especificat de destorbament per al qual deu existir una provabilitat acceptable de CEM. Este nivell té una chicoteta provabilitat (normalment el 5%) de no ser superat. Aixina, es parla de:
- Llímit d'emissió. En equips conectats a una ret s'exigix que estos emeten menys que el nivell CEM menys una cantitat anomenada Llímit d'Emissió, per a garantisar l'èxit de funcionament de la ret en conectar a ella varis equips simultàneament.
- Llímit d'immunitat. De la mateixa manera, també s'exigix als fabricants que els seus equips deuen ser immunes al nivell CEM més una cantitat, per a assegurar l'èxit de funcionament en tindre conectats estos equips a una ret en destorbament.
Per tant, per al compliment d'estos nivells és necessària la coordinació i equilibri de tots els agents involucrats:
- Administració pública: organisme que dicta les normes.
- Fabricants: responsables de que els equips siguen immunes i no emeten destorbament.
- Empreses elèctriques: responsables de les rets de distribució (poden exigir a un usuari que arregle la seua instalació elèctrica / equips per a conectar-se a la ret elèctrica).
- Usuaris: responsables dels equips.
- Universitats.
- Ingenieries.
La compatibilitat electromagnètica en l'Unió Europea
[editar | editar còdic]En Europa qualsevol equip electrònic està somés a lo establit en la Directiva 2014/30/UE[2] en matèria de compatibilitat electromagnètica, la qual establix els requisits essencials que es deuen sometre els aparats i instalacions electròniques.
Per a donar presunció de conformitat a la directiva Directiva 2014/30/EMC s'utilisen les denominades normes harmonisades. És un llistat de normes que es publiquen en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (EMC).
Existixen en Espanya varis laboratoris d'ensajos i certificació de compatibilitat electromagnètica. Entre els més rellevants es troben els situats en les instalacions del Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial de Torrejón d'Ardoz (Madrit), Centre Espanyol de Metrologia en Tres Vores (Madrit), EMC en Valéncia, Applus+ en Bellaterra (Barcelona), EMC en Barcelona, CEM Barcelona en Barcelona, CEM. en Madrit, Idneo Technologies en Mollet del Vallès (Barcelona), CEM (Saragossa) i CEM (Pamplona).
La compatibilitat electromagnètica en Mèxic
[editar | editar còdic]En Mèxic, a fi d'establir els llímits màxims permissibles dels destorbament radioelèctrics produïts pels equips de tecnologia d'informació s'ha posat com a proyecte de norma la UEKMW Compatibilitat electromagnètica- Interferència electromagnètica - Llímits i métodos de medició de les característiques dels destorbament radioelèctrics produïts per equips de tecnologies d'informació. Dita norma és compatible en la norma internacional EMC 22:1997 "Information technology equipment: Ràdio disturbance characteristics - Limits and methods of measurements".
La compatibilitat electromagnètica en l'Unió Econòmica Euroasiàtica
[editar | editar còdic]En la Unió Econòmica Euroasiàtica, la normativa de referència en tema de Compatibilitat Electromagnètica és el Reglament Tècnic de l'Unió Aduanero 020/2011[3]"Электромагнитная совместимость технических средств" (Compatibilitat electromagnètica d'equips tècnics).
Institucions reguladores
[editar | editar còdic]- Comissió Federal de les Comunicacions (EMC, Estats Units d'Amèrica)
- Comissió Europea (marcat CEM)
- Consell de Control Voluntari d'Interferències (CEM, Japó)
- Estàndar australià/neozelandés (CEM/UE, Austràlia i Nova Zelanda)
Organismes de normalisació
[editar | editar còdic]- Comissió Electrotécnica Internacional (KMW o EMC)
- Comité europeu de normalisació (EMC)
- Comité Europeu de Normalisació Electrotécnica (EMC)
- Associació Espanyola de Normalisació i Certificació (CEM.)
- Comité Internacional Especial de Destorbament Radioelèctrics (CEM)
- Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (UE)
- Institució Britànica de Normes (KMW)
- Associació per a Tecnologies Elèctrica, Electrònica i de l'Informació (EMC, Alemània)
- Normalisació i Certificació Electrònica, EMC en Mèxic
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia relacionada
[editar | editar còdic]- ↑ Victoria Molina López. «Metrologia Bolletí Informatiu -Normalisació nacional en Compatibilitat Electromagnètica» (en espanyol).
- ↑ [1]
- ↑ «Llistat de tots els Reglaments EMC EMC».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina oficial de la EMC des de la que es pot consultar la definició de "compatibilitat electromagnètica"
- Llistat de normes harmonisades per a la presunció de conformitat a la directiva 2004/108/EMC
- Organismes notificats segons la directiva 2004/108/CEM
- [enllaç trencat]
- Introducció a la EMC i aplicació per a equips de electromedicina [2] archivat en Wayback Machine.
Plantilla:Control d'autoritats
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compatibilidad electromagnética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.