Ingenieria elèctrica
La ingenieria elèctrica és el camp de l'ingenieria que s'ocupa de l'estudi i l'aplicació de l'electricitat, l'electrònica i l'electromagnetisme. Aplica coneiximents de ciències com la física i les matemàtiques per a dissenyar sistemes i equips que permeten generar, transportar, distribuir i utilisar l'energia elèctrica.
Dita àrea de l'ingenieria és reconeguda com a carrera professional en tot lo món i constituïx una de les àrees fonamentals de l'ingenieria des del sigle XIX en la comercialisació del telégraf elèctric i la generació indústrial d'energia elèctrica. Donada la seua evolució en el temps, este camp ara, comprén una série de disciplines que inclouen l'electrotècnia, l'electrònica, els sistemes de control, el processament de senyals i les telecomunicacions.
Depenent del lloc i del context en que s'use, el terme ingenieria elèctrica pot o no comprendre a l'ingenieria electrònica, la que sorgix com una subdivisió de la mateixa i ha tengut una important evolució des de l'invenció del tubo o Vàlvula termoiònica i la ràdio. Quan es fa esta distinció, generalment es considera a l'ingenieria elèctrica com aquella branca que aborda els problemes associats a sistemes elèctrics de gran escala o potència, com els sistemes elèctrics de transmissió d'energia i de control de motors mentres que l'ingenieria electrònica es considera que comprén sistemes de baixa potència, denominats també corrents dèbils, sistemes de telecomunicacions, control i processament de senyals constituïts per semiconductors i circuits integrats[1].
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ What is the difference between electrical and electronics engineering? en FAQs - Studying Electrical Engineering (en inglés). IEEE. Con acceso el 18-01-2007