Anar al contingut

Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial «Esteban Terradas» (més conegut com INTA) és un organisme públic espanyol, en la consideració d'organisme públic d'investigació, adscrit al Ministeri de Defensa a través de la Secretaria d'Estat de Defensa.

El INTA està especialisat en l'investigació i el desenroll tecnològic, de caràcter dual, en els àmbits de la aeronàutica, espai, hidrodinàmica, seguritat i defensa. Va ser fundat el 7 de maig de 1942[1] per Esteban Terradas, Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques, Ingenier de Camins, Canals i Ports i Ingenier Industrial. La seua sèu central es troba en Torrejón d'Ardoz, Madrit.[2] De la seua partida presupostària, casi un 60% es destina a equipament científic i tecnològic.

Organisació

[editar | editar còdic]

El INTA és responsable d'eixercir activitats d'investigació científica i tècnica, aixina com de prestació de servicis tecnològics, en els àmbits aeroespacial, de l'aeronàutica, del hidrodinàmica, i de les tecnologies de la defensa i seguritat. Per a això el INTA conta en les següents unitats:[3][4] 

Subdirecció General de Sistemes Espacials
Centre Espacial de Canàries
Centre de Seguritat Espacial
Centre d'Evaluació i Anàlisis Radioelèctric - CEAR
Departament d'Òptica Espacial
Departament de Programes Espacials
Departament d'Observació de la Terra i Ciències de l'Espai
Departament de Càrregues Útils Espacials
Departament d'Ensajos d'Equips i Sistemes
Subdirecció General de Sistemes Aeronàutics
Departament d'Aeronaus
Departament de Certificació d'Aeronaus
Departament de Materials i Estructures
Departament d'Armament Aéreu

Departament de Propulsió 

Subdirecció General de Sistemes Terrestres (SDGSISTTER)
Subdirecció General de Sistemes Navals

Programes

[editar | editar còdic]
Archiu:Logo Programa Nanosat INTA.png
Insígnia del Programa Nanosat

Realisa programes d'investigació, tant en solitari com en combinació en atres organismes estatals, tant nacionals com a internacionals (CSIC, universitatés, NASA) i empreses privades.

Programes de satèlits

[editar | editar còdic]

El disseny i construcció de satèlits en propòsits científics ha segut una de les principals llínees de treball de el INTA des de 1968. D'esta forma a lo llarc del temps s'han anat succeint diversos programes: 

Programa Intasat (1968-1976), tenia com a objectiu capacitar a les empreses i al propi INTA en les tecnologies espacials[5]

Programa de chicotets Satèlits (Minisat) (1990-2002)[6] tenia com a objectiu de que el sector aeroespacial espanyol adquirira la capacitat de dissenyar, desenrollar i fabricar satèlits artificials. Inicialment estaven previstes a lo manco 4 missions, de les quals solament es va aplegar a completar la missió Minisat 01.
Programa Nanosat (1995-?), tenia com a objectiu dispondre per als futurs micro i nanosatélites d'un transmissor-receptor d'altes prestacions i baix cost.[7]
Programa Microsat Este programa va començar en octubre de 2005[8] Tenia com a objectiu crear un satèlits de més de 100 kg de pes, que pot dur una càrrega útil de 50 kg en òrbita baixa.[9]
Missions:
INTAμSat-1, tenia previst el seu llançament a mitan de 2011[8] Estava dirigit per Manuel Angulo Jerez[10]
Programa de Picosatélites (1995-?). Té com a objectiu crear picosatélites de menys de 3 kg de pes per a possibilitar a les universitats i els grups científics espanyols volar càrregues útils a preus per a ells assumibles i en continuïtat en el temps, en missions freqüents (cada tres o quatre anys).[9] Com a part d'este programa es varen planificar els satèlits OPTOS, Xatcobeo i BRITE (OPTOS 2G)[11][12][13][14]

Programa de Constelacions de chicotets Satèlits (2018?-Actualitat). Constelacions de satèlits formades per nanosatélites que utilisen l'estàndart cubesat de fins a 3 kg de massa (3O) volant en formació.[15] Inclou tres constelacions diferents: ANSER, ANSAT i ANSAR. La constelació ANSER va ser llançada a l'espai a bordo d'una eixida Vega el 8 d'octubre de 2023.[16]Llamentablement un dels tres satèlits ANSER es va perdre al no desplegar-se correctament del llançador, encara que la missió va poder seguir avant al reconfigurarse els atres dos satèlits.[17]

Programes d'accés a l'espai

[editar | editar còdic]
Lluminiscència nocturna (1979-1982)
Programa Estudi d'Emissions i Absorció Atmosfèriques (EEAA) (1982-1991), com a part d'este programa es va desenrollar l'eixida INTA-300B 
Programa Capricornio (1990-2000) tenia com a objectiu desenrollar un vehícul llançador espanyol posant a disposició de la comunitat científica i de comunicacions la possibilitat de realisar llançaments ràpits i a un preu raonable.[18] Com a part d'este programa es varen desenrollar les eixides INTA-100, INTA-300B, Argo i Capricornio, i es va prevore la construcció del Centre de Llançament Espacial de l'Illa del Ferro.
Programa PILUM (2018?-Actualitat) és un proyecte per al desenroll d'un microlanzador de nanosatélites disparat des d'un avió de combat del tipo EF-18 o Eurofighter 2000, que deu ser capaç d'estajar nanosatélites de fins a 10 o 20 kg. i colocar-los en òrbites baixes.

Atres programes i proyectes

[editar | editar còdic]
Proyecte Artemisa, per a crear un sistema contra drones intrusos, immunes a les contramedidas de tipo electrònic,[19] com jamming o spoofing, a través de la seua interceptació i derribe utilisant un autotracking làser. Una volta conclós el seu desenroll s'ha transferit a l'empresa Equipaer.[20][21]

Proyecte César (1997-?), minisatélite d'observació de la Terra que devia construir-se al 50% entre Espanya i Argentina, en un presupost de 10 000 millons de pessetes[22]
Programa Espanyol d'Avions no Tripulats (1990-?)[23][24] Incloïa inicialment els següents proyectes:
SIVA: Sistema Integrat de Vigilància Aérea
ALO: Avió Llauger d'Observació
ALBA: Avió Llauger de Blanco Aéreu
Programa INTASAR (1993-), també conegut com a programa SAR, va començar en 1993 per a adquirir l'experiència en tots els camps de la tecnologia SAR (radar d'obertura sintètica), des del desenroll de sistemes radar al desenroll de processat de senyal i aplicacions d'image[25] Inicialment tenia dos fases previstes: primer es desenrollaria un SAR per a avió, més senzill, i després, un per a una plataforma Minisat.[22]
Programa PNOTS (2007-Actualitat) (Programa Nacional Observació de la Terra per Satèlit) del que formen part els satèlits Pau i Ingeni[26]



Programa CREPAD (?-Actualitat) (Centre de Recepció, Procés i Archiu de Senyes d'Observació de la Terra) té com a objectiu la recepció i processat d'imàgens de satèlits per a donar servici a usuaris de tot tipo que ampren senyes i productes d'observació de la Terra.[6] Processa l'informació obtinguda per satèlits d'observació de la Terra al seu pas sobre l'àrea de cobertura del Centre Espacial de Maspalomas: NOAA, SeaStar/OrbView-2, IRS-P3, Meris, Aqua, Terra,[27] ERS, ALOS, SPOT, Landsat,[28] i Pau.[29]
Observatori Virtual Espanyol (2004-Actualitat), gestionat pel Centre de Astrobiología

Antena antiinterferencias SIRMA, desenrollada en EADS.

Programes educatius

[editar | editar còdic]
Programa CESAR (acrònim en anglés de Cooperació a través de l'Educació en Ciència i Astronomia Espacial) permet l'us de 5 telescopis per part d'estudiants universitaris, de secundària i aficionats.[30] CESAR conta en cinc telescopis en tres observatoris: un radiotelescopio de 15 m (VIL1) i dos telescopis solars en el ESAC, un telescopi òptic de 30 cm en l'estació de la NASA en Robledo de Chavela (Madrit), i un telescopi òptic de 50 cm en l'estació d'espai profunt de la ESA en Cebreros (Àvila).[31][32][33] (Web oficial  i Twitter oficial)

Programes d'atres agències en els que participa

[editar | editar còdic]
Programa Galileo (CPA ES+GSC+GSMC)[26]
Programa GOVSATCOM (CGA ES)
Missió Mars 2020 de NASA en l'instrument Mars Environmental Dynamics Analyzer (MEDA)[26]
Missió Plat (PLAnetary Transits and Oscillation of stars) dins del programa Cosmic Vision de la ESA en l'instrument Raman Laser Spectrometer (RLS)[26]
Missió Solar Orbiter de la ESA en els instruments PHI (Polarimetric and Helioseismic Imager) i el cronógraf Metis en colaboració en atres agències[34]
Programes EF2000 i EJ200[35]
Programa Airbus-400M[36]
Programa Apolo de la NASA
Programa Mercury de la NASA
Programa Nacional d'Espai va ser en el passat gestionat per el INTA pero actualment ho gestiona el CDTI. Anteriorment va rebre el nom de Programa Nacional d'Investigació Espacial
Missió AIM (Asteroid Impact Mission) és una missió candidata[37] de la ESA. CUBATA (CUBeSat At Target Asteroid) propost com una de les càrregues COPINS[38][39]
Programa Heli-CTEIE
Programa RAPAZ de la Direcció general d'Armament i Material
Missils IRIS-T i Meteor.

Vehículs i instruments

[editar | editar còdic]

Com a part dels seus programes el INTA ha construït multitut de vehículs i instruments. Des de la base de llançament d'eixides sonda, en la seua sèu d'El Arenosillo, ha treballat en distints tipos d'eixides suborbitales, com el INTA-300 i el INTA-255.[40] Entre 1991 i 1999 va treballar en el desenroll de l'eixida llançador de satèlits Capricorn, que va anar finalment abandonat.[41]

Satèlits

[editar | editar còdic]
Archiu:Nanosat 01, INTA, Madrid, 2015.jpg
Reproducció del Nanosat 01.
Intasat-1, en propòsit de demostrador tecnològic i científic, llançat el 15 de novembre de 1974.[42]
UPM/LB-Sat 1, llançat el 17 de juliol de 1995. En colaboració en la Universitat Politècnica de Madrit.
Minisat 01, en propòsit científic, llançat el 21 d'abril de 1997.
Minisat 02, proyecte cancelat.
Nanosat 01, de comunicacions, llançat el 17 de decembre de 2004.
Nanosat 1B, en propòsit científic i de comunicacions, llançat el 29 de juliol de 2009.
Nanosat 2, següent generació del Nanosat era un satèlit de 15-40 kg en un mòdul de servici millorat i mòdul de càrrega separat que tenia previst el seu llançament en 2011[43]
Microsat-1 o INTAμSat-1, proyecte cancelat.
Xatcobeo, llançat el 13 de giner de 2012. En colaboració en la Agrupació Estratègica Aeroespacial (actualment Alén Space).
OPTOS, llançat el 21 de novembre de 2013. Es basa en un estàndart CubeSat.[44]
OPTOS 2G, proyecte cancelat
Pau SeoSar, llançat el 22 de febrer de 2018, desenrollat per al Ministeri de Defensa.
Ingeni SeoSat operat conjuntament en Hisdesat. Va ser destruït durant el seu llançament en novembre de 2020.

Estos satèlits són totalment espanyols en fabricació i disseny, i comprenen una plataforma d'usos múltiples de baix cost, en subsistema de disseny modular i interfaços estàndar en el mòdul de càrrega útil. Els marcats en asterisc () són operats per el INTA pero no varen ser construïts per ell.

Eixides científiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Cohete Capricornio (5655343045).jpg
Maquetar d'un Capricorn en el Museu de l'Aire Quatre Vents
INTA-255, primera eixida sonda espanyol per a l'estudi de l'ionosfera, llançat el 20 de decembre de 1969.

INTA-300, llançat el 18 de febrer de 1981.

INTA-300G, eixida que va alcançar la fase de disseny entre 1977 i 1980

INTA-430 - Eixida-sonda de combustible sòlit derivat de el INTA-300



INTA-100, llançat el 7 d'abril de 1992.[45] Formava part del programa Capricornio.[46]

INTA-300B, eixides modificades basades en el INTA-300, el primer va desapegar el 21 d'octubre de 1993. Formava part del programa Capricornio.[47][48]

INTA-600, eixida proposta, capaç d'alcançar els 500 quilómetros d'altitut en càrrega útil, per a provar l'etapa Rigel del Capricorn a escala.[49][47] Formava part del programa Capricornio.

Argo, eixida proposta, demostrador del programa Capricornio

Capricorn, vehícul llançador íntegrament espanyol. Va ser cancelat en l'any 2000.

Eixides militars

[editar | editar còdic]
Eixida Duero - Eixida experimental de propulsió sòlida desenrollat a finals dels anys 70 en alcanç de 42 km

Eixida Tajo - Eixida experimental de propulsió sòlida desenrollat a finals dels anys 70.

Eixida Segòvia - Eixida experimental de propulsió sòlida  desenrollat a finals dels anys 70.

Eixida Terol - Eixida de propulsió sòlida desenrollat en la década de 1970 en alcanç de 25 km. Es va integrar en el lanzacohetes múltiple del mateix nom en els anys 80

Aeronaus

[editar | editar còdic]
SIVA, UAV en servici des de 2006.[24]
ALBA, és un sistema complet de blanc aéreu teleguiado adequat per a millora l'operatividad de les unitats d'artilleria antiaèrea per mig del seu entrenament en condicions de fòc real.[24]
Diana, UAV-blanc aéreu d'alta velocitat en servici.[24]
HADA, proyecte suspés.
ALO, UAV operatiu pendent de busca de socis per a la seua comercialisació.[24]

AVIZOR, versió millorada del SIVA I[50] Va començar el seu desenroll en 1998 en el nom de SIVA 1B. La principal millora és la substitució del sistema de propulsió convencional per un motor elèctric propulsado en piles de combustible de tipo PEM (Proton Exhange Membrane).[51][52] És el primer UAV de el INTA en piles de combustible.[53]
Milano, Vehícul aéreu no tripulat de gran autonomia i altitut mija (MALE UAV) en un pes a l'envolament de 900 kg i una càrrega útil de 150 kg. Està propulsado per un motor d'explosió que li oferix una autonomia d'unes 20 hores i li permet volar per damunt dels 20 000 peus. Este proyecte es troba en fase d'I+D.[20]

Instruments

[editar | editar còdic]
Rover Environmental Monitoring Station (REMS) per a missió Curiosity de la NASA (llançada en 2011 en destí Mart)
Temperature and Winds for InSight (TWINS) per a la missió InSight de la NASA (llançada en 2018 en destí Mart)

Calibrador MIRI-MTS per al Mid-Infrared Instrument integrat en el telescopi espacial James Webb[54]
Mars Environmental Dynamics Analyzer (MEDA) per a la missió Mars 2020 de NASA[55] (llançada en 2020 en destí Mart)

Espectrómetro Làser Raman (RLS) per a detectar minerals i pigments potencialment biològics en la segona missió ExoMars de la ESA (llançament previst per a 2022) i en la missió PLATO de la ESA (llançament previst per a 2026).[56][57]
Signs of Life Detector (SOLID) detector de signes de vida que viajarà en una missió futura (la proposta actual és la missió Icebreaker Life de la NASA).

Eixides

[editar | editar còdic]
INTA S-9 - Eixida de 37 mm per a equipar als avions d'Hispà Aviació[58]
INTA S-12 - Eixida de 100mm
INTA S-11 - Eixida de 70mm 
INTA-156 Banderilla (1967 - 1970): Missil aire aire de guia infrarroja desenrollat en colaboració en la francesa Matra. Antecedent del Matra R.550 Magic

Instalacions

[editar | editar còdic]
Archiu:MADRID 060321 MXALX 085.jpg
Cámara anecoica en la Sèu Central de el INTA en Torrejón d'Ardoz

Ademés de la sèu central de Torrejón d'Ardoz, el INTA conta en dos centres d'operacions: el Complex de Comunicacions en l'Espai Profunt en Robledo de Chavela, Madrit, i el Centre d'Experimentació del Arenosillo en la província de Huelva.[59]

Campus tecnològics

[editar | editar còdic]
Sèu Central de el INTA en Torrejón d'Ardoz, a on es troben les Subdireccions Generals de Sistemes Aeronàutics i Espacials. Està ubicada anexa a la Base Aérea de Torrejón d'Ardoz, en la localitat del mateix nom.
Centre d'Ensajos del Programa Ariane (CEPA)[60] En este es realisen les proves de la part de l'eixida Ariane de la qual s'encarrega Espanya.[61]

Laboratori d'Instrumentació Espacial (LINES), alberga sales netes classes 10 000 i 100[62][63][64] creat en 1994[65] com a part del programa Minisat[66]
Torre de Microgravedad,[65] torre de caiguda de 23,5 metros,[67] ensajos de choc, acceleració constant, etc. construïda en 1991
Laboratori d'Optoelectrònica, en equips per a realisar proves en esta àrea[65]
Laboratori d'Ensajos Ambientals Mecànics, construït en 1993 en taules de vibració i sistema de cibración electrodinàmic dual[68] per a ensajos de vibració. Conte també en equipament per a anàlisis del espectre de resposta de choc (en anglés, Shock Response Spectrum Analysis, SRS)[69][70]
SPASOLAB, des de 1989 és el laboratori oficial de la Agència Europea de l'Espai (ESA) per a l'ensaig i certificació de les cèlules espacials utilisades en els panels fotovoltaics dels satèlits construïts en Europa[71]
Laboratori de massa i pressió, construït en 1990[72]
Metrologia i calibración, construït en 1995[72]

CALVAL – Centre de Calibración i Validació - associat al satèlit PAZ
Cámara anecoica[73]
Centre de Astrobiología, compartit en el CSIC

Campus La Marañosa, sèu de la Subdirecció General de Sistemes Terrestres
Campus El Pardo en El Pardo, sèu de la Subdirecció General de Sistemes Navals. Està ubicat en les proximitats del Embassament del Pardo, que també pot utilisar per als seus ensajos[74]
Canal d'Aigües Tranquiles, en una llongitut de 320 m, un esgambi de 12,5 m i una profunditat de 6,5 m dispon d'un carro remolcador capaç d'alcançar fins a una velocitat de 10 m/s en una acceleració d'1 m/s2.[74]
Túnel de Cavitación, túnel d'aigua circulant en capacitat de fer el buit dins del mateix
Laboratori de Dinàmica del Buc, inaugurat en 1992

Centres d'ensaig

[editar | editar còdic]
Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades (CEUS) en Moguer (Huelva)
Centre d'Ensajos d'Experimentació en Vol per a la certificació d'aeronaus de Chauchina, en Granada
Centre d'Ensajos Torregorda (CET) en Càdis
Centre d'Evaluació i Anàlisis Radioelèctric (CEAR) de Guadalajara
Centre Llabors de desenroll del A400M en Sevilla
Centre d'Investigació Aeroportada de Roces (CIAR) en Castro de Rei, Lugo
Banc d'ensajos de turborreactores de el INTA en Torrejón d'Ardoz
Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo en El Pardo
Laboratori d'Ensajos de Quadros en Quadros, León
Laboratori d'Ingeniers de l'Eixèrcit "General Marvá" (LABINGE) en Madrit

Estacions de seguiment i llançament

[editar | editar còdic]
Centre d'Experimentació de "El Arenosillo" (CEDEA) en Moguer (Huelva)
Centre de Llançament Espacial de l'Illa del Ferro (proyecte propost) en El Ferro
Estació de Seguiment de Satèlits d'Espai Profunt de Cebreros conjuntament en la ESA, en Cebreros, Àvila
Complex de Comunicacions en l'Espai Profunt de Madrit conjuntament en la NASA en Robledo de Chavela, Madrit
Centre Espacial de Canàries en Maspalomas, Gran Canària
Estació de Seguiment de Satèlits de Villafranca del Castell conjuntament en la ESA en Villafranca del Castell, Madrit
Centre de Respal de Monitorisació de la Seguritat de Galileo en el campus de la Marañosa[75][76]

Atres centres

[editar | editar còdic]
Centre Espacial de Canàries

Antics centres

[editar | editar còdic]
Estació de Fresnedillas
Laboratori d'Astrofísica Espacial i Física Fonamental (LAEFF), va nàixer en 1991 com una colaboració entre el INTA, CSIC i la ESA.[77] Actualment està integrat en el Departament d'Astrofísica del Centre de Astrobiología.[78]

Presupost

[editar | editar còdic]

El INTA va contar en una partida de 190 millons d'euros per a l'eixercici 2019.[79] Despuix d'una pujada del 36% (50 millons) en 2018, la partida de l'any 2019 va experimentar un increment d'un milló d'euros.

Any Presupost Empleats
PGE
(Millons €) 		% de PGE
2022 195,6[80] 1 543[81]
2021 154,1[82][83] ?
2020 189,1[84] ? 1 493[85]
2019 190 Plantilla:Fraccions a percentage 1 976
2018 189[86] Plantilla:Fraccions a percentage
2017 137 Plantilla:Fraccions a percentage 1 500
2016 137,41 Plantilla:Fraccions a percentage
2015 138,2 Plantilla:Fraccions a percentage
2014 100,27 Plantilla:Fraccions a percentage
2013 79,04 Plantilla:Fraccions a percentage
2012 91,42 Plantilla:Fraccions a percentage
2011 103,1 Plantilla:Fraccions a percentage
2010 120,35 Plantilla:Fraccions a percentage
2009 129,4 Plantilla:Fraccions a percentage
2008 133,55 Plantilla:Fraccions a percentage 1 200
2007 124,61 Plantilla:Fraccions a percentage
2006 111,26 Plantilla:Fraccions a percentage
2005 105,9 Plantilla:Fraccions a percentage
2004 101,94 Plantilla:Fraccions a percentage 
En l'any 2015 el INTA va vore el seu presupost incrementat per l'absorció de tres organismes d'investigació que fins al moment funcionaven de forma autònoma: el Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo (CEHIPAR), el Institut Tecnològic La Marañosa (ITM) i el Laboratori d'Ingeniers de l'Eixèrcit.[87]

Directors de el INTA

[editar | editar còdic]

En els seus primers anys (1942–1962) el INTA va estar governat per un patronat presidit pel Ministre de l'Aire, llavors Juan Vigón Sèrum-Díaz, segons el Decret de creació de 7 de maig de 1942.[88] Durant este periodo no existia la figura de director general, encara que es reconeix a Felipe Lafita Babío com a primer director tècnic. A partir de 1962 es va consolidar la figura de director general en nomenaments oficials publicats en el BOE, començant en Antonio Pérez-Marín Castro.[89] En 1988 es va introduir una etapa transitòria en Fernando de la Malla García com a director en ranc de subdirector general,[90] fins que el Real Decret 912/1989 va reorganisar l'institut i va nomenar a Enrique Trillas Ruiz com a director general i vicepresident del seu Consell Rector.[91]

Inici Final Director Carrera
27/08/2025[92] Actualitat Enrique Camp Lloar-te Militar
11/05/2022[93] 27/08/2025 Juliol Ayuso Miguel Militar
02/02/2018 11/05/2022 José María Salom Piqueres Militar
29/11/2013 01/02/2018 Ignacio Azqueta Ortiz Militar
08/11/2012 29/11/2013 José Manuel García Sieiro Militar
08/05/2009 08/11/2012 Jaime Denis Zambrana Civil
09/07/2004 08/05/2009 Fernando González García Civil
16/06/2000 09/07/2004 Fernando Cascales Moreno Civil
21/03/1997 16/06/2000 Emilio Varela Riera Civil
21/10/1995 21/03/1997 Álvaro Giménez Cañete Civil
26/07/1989[94] 14/10/1995 Enrique Trillas Ruiz Civil
20/01/1987[95] 21/07/1989 José Antonio Andrés Jiménez Militar
1984 04/1988 Manuel Bautista Aranda Militar
Juan Vigón Sèrum-Díaz Militar
1962 1962 Rafael Calvo Rodés Militar
14/07/1970[96] Daniel Oliver Osuna Militar
09/11/1962[97] 14/07/1970 Antonio Pérez-Marín Castro Militar
07/05/1942 09/11/1962 Felipe Lafita Babío Militar

Història

[editar | editar còdic]

El INTA va nàixer en 1942 com a Institut Nacional de Tècnica Aeronàutica i posteriorment va canviar la seua denominació a Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial «Esteban Terradas»[98]

En 1960 es firma el primer acort de cooperació en la NASA per a les Programa Mercury.[98]

En 1986 en la primera Llei de la Ciència el INTA es convertix en Organisme Públic d'Investigació (OPI).[98]

Senyes

[editar | editar còdic]

Data del primer llançament o satèlit: 1966 suborbital i 1974 orbital (Intasat)

Capacitat tecnològica espacial de l'agència: 

Estacions de seguiment: l'estació Madrit Deep Space Communications Complex, en Robledo de Chavela.
Centres de llançament: El Arenosillo, en la província de Huelva.
Fabricació de satèlits.

Flota actual

[editar | editar còdic]

L'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) té actualment l'avió desenrollat en Espanya C295W. Va ser fabricat en Espanya i el seu principal enfocament en el marc de les operacions de el INTA són: Proporcionar soport a les necessitats de les comunitats d'ensajos d'aeronaus en vol, investigació atmosfèrica, pren de senyes de teledetección/observació de la Terra i proves per al desenroll i calificació de nova instrumentació científica, entre unes atres.

Instrumentació científica

[editar | editar còdic]
Sondes
Sensors
Detectors
Cambres externes al fuselage
Consoles embarcades de control, monitorisació, pre-procés i registre de les senyes

Mòduls auxiliars necessaris per a realisar les campanyes d'adquisició de senyes: 

Fonts d'alimentació
Soportes
Racks
Sistemes de comunicacions de missió

Flota històrica

[editar | editar còdic]

El INTA, just abans de substituït pel C295W, també va tindre el C-212, bàsicament era un avió en instruments més tradicionals... Encara que una diferència entre estos dos, era que el C-212 era estil STOL (Short Take-Off and Landing). És dir, podia fer aterrisages i envolaments en pistes curtes.

L'avió C-212 n/s 301 es va adaptar per a portar a terme campanyes d'estudi de l'atmòsfera, desenroll d'instrumentació aeroportada i validació de sensors. Es varen instalar dos pods baix de l'ala per a instalar distints tipos de sondes: CAPS, PCASP-100X, FSSP-100er, OAP-2D2-C i OAP-2D-GB2, entre unes atres. Un mòdul FTI (Flight Test Instrumentation) registra i monitoriza en temps real els paràmetros d'actuació de l'aeronau durant les operacions de vol.

També va dispondre d'instruments a bordo per a medir la temperatura, la pressió, l'humitat relativa o la posició GPS. Ademés, existixen una série de registres que proporcionen l'alimentació elèctrica necessària per a l'instrumentació científica instalada en l'exterior de l'aeronau. Aixina mateix, es disponen de racks certificats estàndar de 19 polzades d'ample per a l'instalació d'equips científics, ordenadors i pantalles de visualisació de senyes.

Capacitats tècniques

[editar | editar còdic]
Dimensions: 
Llongitut total: 15.20 m
Altura total: 6.31 m
Envergadura: 19.00 m
Llongitut de la cabina principal: 6.55 m
Altura màxima de la cabina principal: 1.80 m
Esgambi màxim de la cabina principal: 1.90 m
MTOW (Maximum Take Off Weight): 7700 kg
Carrega de pagament màxima: 2800 kg
Velocitat màxima d'operació: 370 km/h (200 kts)
Velocitat mínima de control: 158 km/h (85 kts)
Sostre de servici: 7620 m (25000 ft)
Alcanç en màxima càrrega: 408 km (220 NM)
Alcanç en màxim combustible: 1760 km (950 NM)
Autonomia en màxima càrrega: 1 h
Autonomia en màxim combustible: 4 h 10 min

Vore també

[editar | editar còdic]
Agència Espacial Espanyola
Programa espacial d'Espanya

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Dorat Gutiérrez. el+INTA&hl=és&sa=X&redir_esc=i Història astronaútica de el INTA: INTA i l'espai, volum 1,  Ministeri de Defensa, Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial. ISBN 9788493005634.
Moriente Díaz (2019). el+INTA&hl=és&source=gbs_navlinks_s «Espanya, ¿em reben?» Astronáutica i cultura popular (1957-1989),  Ed. Universitat de Cantàbria. ISBN 9788481028997.
Roca i Rosell (1990). Esteban Terradas (1883-1950) : ciència i tècnica en l'Espanya contemporànea,  Edicions del Serbal. ISBN 8476280769.
Sánchez Ron (1997). 50 anys de ciència i tècnica aeroespacial,  Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas". ISBN 9788492079834.
Sanz-Aránguez Sanz (2012). Les eixides en el INTA,  Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas". ISBN 9788493893200.
Vázquez Velasco (2010). Del Arenosillo a el CEDEA,  Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas". ISBN 9788493005658.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «El INTA complix 75 anys» (en és). Actualitat Aeroespacial. Consultat el 2022-06-20.
  2. ↑ «Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA) - Directori i organigrames». administracion.gob.és. Consultat el 2022-06-20.
  3. ↑ «INTA». www.tecnologiaeinnovacion.defensa.gob.es. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  4. ↑ «Organigrama del inta». www.inta.es. Consultat el 30-01-2025.
  5. ↑ «José Torres: ´Espanya està al cap dels països chicotets en la carrera espacial´». Periòdic d'Eivissa i Formentera.
  6. ↑ 6,0 6,1 Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(283)
    38907-38913.Consultat el 23 de juliol de 2020.
  7. ↑ «ANDALUCÍA.-Innova.- El nou satèlit que el INTA posa en òrbita hui inclou un sensor solar desenrollat per experts de la ETSI». www.europapress.es.
  8. ↑ 8,0 8,1 Small Satellite Missions for Earth Observation. Capítul: INTAμSat-1 First Earth Observation Mission. DOI: 10.1007/978-3-642-03501-2
  9. ↑ 9,0 9,1 «Atres satèlits». inta.és.
  10. ↑ doi:10.1007/978-1-4020-6943-7_4.
  11. ↑
  12. ↑ «Taller de Disseny de Picosatelites». www.gr.ssr.upm.es.
  13. ↑ «OPTOS 2G Nanosats Database» (en en). www.nanosats.eu.
  14. ↑ Cessar Arza. «2G OPTOS» (en en). mstl.atl.calpoly.edu.
  15. ↑ «Programa 464A - Investigació i estudis de les Forces Armades». www.congreso.es.
  16. ↑ «Flight VV23: Success to the Benefit of Thailand, Taiwan and Cubesats» (en en-us). Space Impulse. Consultat el 2023-10-09.
  17. ↑ Eva Vega Carrasco. «Posada en òrbita de ANSER» (en és). www.inta.es.
  18. ↑ «'Capricornio' serà la primera eixida espanyola capaç de colocar satèlits en òrbita».
  19. ↑ «Tinent general José María Salom, director general de el INTA - Notícies Defensa En obert». Defensa.com.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Tinent general José María Salom, director general de el INTA - Notícies Defensa En obert». Defensa.com. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  21. ↑ (59)ISSN 2444-4839.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Els proyectes de el INTA no desapeguen». Consultat el 22 giner 2021.
  23. ↑ «Inta Programes». Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2000.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2010. Consultat el 21 giner 2021.
  25. ↑ «SGCOPLA-14 - SAR: programa intasar». inta.és. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2020. Consultat el 14 de juny de 2020.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 «Estratègia d'I + D de el INTA». blogs.upm.és/.
  27. ↑ «CREPAD». crepadweb.cec.inta.és. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2019. Consultat el 15 de juny de 2020.
  28. ↑ «INTA i la ESA renoven l'acort sobre l'Estació de Maspalomas». www.agenciasinc.es.
  29. ↑ IDS.Madrit:Consultat el 23 de juliol de 2020.
  30. ↑ «a-el-foment-de-la-astronomia-entre-els-estudiants.html La ESA, el INTA i ISDEFE firmen un acort per a fomentar l'astronomia entre estudiants i universitaris - Notícies Infoespacial Espanya». www.infoespacial.com.
  31. ↑ «a-educacion19-01-2015 CESAR: telescopis per a educació». cab.inta-csic.és. Archivat des d'el a-educacion19-01-2015 original, el 16 de giner de 2021. Consultat el 14 de juny de 2020.
  32. ↑ «Beta! CESAR Programme Proyecte CESAR». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2020. Consultat el 14 de juny de 2020.
  33. ↑ Plantilla:Cita video
  34. ↑ «The Solar Orbiter mission: INTA contributions to PHI and METIS instruments» (en anglés). www.cosmos.esa.int.
  35. ↑ «Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2014. Consultat el 21 giner 2021.
  36. ↑ «Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2014. Consultat el 21 giner 2021.
  37. ↑ «Asteroid Impact Mission» (en en).
  38. ↑ «CUBATA CUBeSat At Target Asteroid» (en en). indique.eixa.int. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2020. Consultat el 17 de juny de 2020.
  39. ↑ «Cubesat Companions for ESA's Astroid Mission» (en en).
  40. ↑ Vázquez Velasco. Del Arenosillo al Cedea, Inta. ISBN 978-84-930056-5-8.
  41. ↑ Revista d'aeronàutica i astronáutica.(679)ISSN 0034-7647.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  42. ↑ Patricia Ruiz Sanz. «INTASAT: Història del primer satèlit espanyol». Consultat el 20 de febrer de 2018.
  43. ↑ Small Satellites for Earth Observation: Selected Contributions: Development of the MicroSat Programme
  44. ↑ «OPTOS (Optical Nanosatellite)» (en anglés). directory.eoportal.org/. Consultat el 16 d'octubre.
  45. ↑ El País (ed.): «Llançat en èxit l'eixida llançador espanyol 'Inta-100'». Consultat el 7 de setembre de 2019.
  46. ↑ «Llançat en èxit l'eixida llançador espanyol 'Inta-100'». Consultat el 22 giner 2021.
  47. ↑ 47,0 47,1 «A propòsit del llançament de l'eixida espanyola». Consultat el 21 giner 2021.
  48. ↑ «A propòsit del llançament de l'eixida espanyola». Consultat el 22 giner 2021.
  49. ↑ «El futur». www.cosmonautica.es. Consultat el 21 giner 2021.
  50. ↑ «¿UAV, UAS, RPAS o drones ?». www.inta.es.
  51. ↑ «Pàgina 93 - Perfils IDS - Sistemes No Tripulats». www.infodefensa.com/.
  52. ↑ «El INTA integrarà un UAV en piles de combustible en maig». www.inac.gob.ni. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2020. Consultat el 22 de juliol de 2020.
  53. ↑ «El INTA integrarà un UAV en piles de combustible en maig». aviaciondigital.com.
  54. ↑ «El INTA participa en el telescopi espacial més potent del món». www.inta.es.
  55. ↑ «a-mars202031-07-2014 MEDA seleccionat per a Mars202031-07-2014». www.cab.inta.es. Archivat des d'el a-mars202031-07-2014 original, el 3 de setembre de 2019. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  56. ↑ «L'Espectrómetro Làser Raman (RLS) en ExoMars». www.cab.inta.es. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  57. ↑ «RIA-SpaceTec en el futur de l'instrumentació astronòmica en Espanya». www.cab.inta.es. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  58. ↑ «Eixida de 37mm INTA S-9 / MUNICION.ORG». old.municion.org.
  59. ↑ «La Veta Canyar espanyol es troba en Huelva i ha llançat més de 500 eixides. Notícies de Tecnologia». El Confidencial. Consultat el 9 de febrer de 2016.
  60. ↑ «a%2020%20metros%20de Espanya obri un dels majors centres d'ensaig del llançador europeu Ariane». www.elmundo.es.
  61. ↑ Plantilla:Trim INTA CEPA en YouTube
  62. ↑ Tomás Belenguer. «El Desenroll de l'Òptica Espacial en Espanya» (pdf).
  63. ↑ «SGSE-20 - Ensajos i integració de components i instruments òptics». inta.és.
  64. ↑ «Torrejón: la fàbrica espanyola dels telescopis de l'espai». L'Independent. Consultat el 21 giner 2021.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 Tomás Belenguer. «Experiència i Potencial de el INTA per al desenroll d'Instrumentació Científica en l'Àmbit Espacial» (pdf).
  66. ↑ «Els proyectes de el INTA no desapeguen». Consultat el 21 giner 2021.
  67. ↑ «Experiments sense gravetat». Consultat el 21 giner 2021.
  68. ↑ «Manteniment Preventiu Del Sistema De Vibració Electrodinàmic Dual». contrataciondelestado.és.
  69. ↑ «SGSE-5 - Ensajos ambientals mecànics». inta.és.
  70. ↑ «Plegue De Prescripcions Tècniques». contrataciondelestado.és.
  71. ↑ Era solar: Energies renovables.(103)
    52–53.Consultat el 21 giner 2021.
  72. ↑ 72,0 72,1 «Plegue De Prescripcions Tecnicas Per a la Contratacion Del Servici De Manteniment De les Instalacions Tècniques En L'Institut Nacional De Tecnica Aeroespacial». contrataciondelestado.és.
  73. ↑ Plantilla:Youtube
  74. ↑ 74,0 74,1 «Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo (INTA – CEHIPAR) – Clúster Marítim Espanyol». Consultat el 22 giner 2021.
  75. ↑ «Espanya ha segut seleccionada per a albergar el Centre de Respal de Monitorisació de la Seguritat de Galileo». www.lamoncloa.gob.es.
  76. ↑ «El secretari d'Estat per a l'Unió Europea participa en l'acte d'entrega i cessió a la Comissió Europea i a l'Agència Europea de Navegació per Satèlit (GNSS) de l'edifici del Centre de Respal de Monitorisació de la Seguritat de Galileo (GSMC)». www.exteriores.gob.es. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2020. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  77. ↑ https://web.archive.org/web/20071006164627/http://www.laeff.inta.es/modules.php?op=modload&name=phpWiki&file=index&pagename=Laeff%20Info-About%20LAEFF
  78. ↑ «XXV Aniversari de el LAEFF». cab.inta-csic.és.
  79. ↑ «El INTA contarà en un presupost de 190 millons en 2019 - Notícies Infoespacial Espanya». infoespacial.com. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  80. ↑ «PGE 2022. Série verda. Ingressos i despeses. Anexos de desenroll orgànic i econòmic. Tom II: Presuposts dels Organismes autònoms. Organisme 101. INSTITUTO NACIONAL DE TÉCNICA AEROESPACIAL ESTEBAN TERRADAS».
  81. ↑ «PGE 2022. Série verda. Ingressos i despeses. Anexos de desenroll orgànic i econòmic. Tom II: Presuposts dels Organismes autònoms. Organisme 101. INSTITUTO NACIONAL DE TÉCNICA AEROESPACIAL ESTEBAN TERRADAS».
  82. ↑ «a-millons.html El presupost de el INTA descendix un 18%, fins als 154 millons - Notícies Infoespacial Espanya». infoespacial.com. Consultat el 21 giner 2021.
  83. ↑ «PGE. Série verda. Anexos de personal. Estructura orgànica i per programes. Tom: Anexos de personal. Estructura orgànica i per programes. ORGANISMOS AUTÓNOMOS. Secció 14. MINISTERIO DE DEFENSA. Organisme 101. INSTITUTO NACIONAL DE TÉCNICA AEROESPACIAL ESTEBAN TERRADAS».
  84. ↑ «Presuposts Generals De l'Estat Organismes Autònom».
  85. ↑ «Resolució 3D0/38267/2020, de 9 de setembre, de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas", per la que es publiquen els contes anuals de l'eixercici 2019 i l'informe d'auditoria.». boe.és. Consultat el 2020-11-27.
  86. ↑ «[1]». Consultat el 1 de maig de 2018 (en és).
  87. ↑ «de-absorbir-atres-tres-centres-de-investigacion.html El INTA rebrà un 38% més despuix d'absorbir tres centres d'investigació - Notícies Infoespacial Espanya». infoespacial.com. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  88. ↑ https://www.boe.es/buscar/doc.php?aneu=BOE-A-1942-5701
  89. ↑ https://www.boe.es/buscar/doc.php?aneu=BOE-A-1962-22857
  90. ↑ https://www.boe.es/buscar/doc.php?aneu=BOE-A-1988-8529
  91. ↑ https://www.boe.es/buscar/doc.php?aneu=BOE-A-1989-17559
  92. ↑ «Real Decret 735/2025, de 26 d'agost, pel que es nomena Director General de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial «Esteban Terradas» al Tinent General del Cos General de l'Eixèrcit de Terra don Enrique Camp Lloar-te.». www.boe.es. Consultat el 2025-08-27.
  93. ↑ «Real Decret 362/2022, de 10 de maig, pel que es nomena Director General de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas" al Tinent General del Cos General de l'Eixèrcit de l'Aire don Juliol Ayuso Miguel.». boe.és. Consultat el 2022-05-11.
  94. ↑ El País (ed.): «Un catedràtic substituïx a un general al front de el INTA». Consultat el 7 de setembre de 2019.
  95. ↑ «[2]». Consultat el 19 de febrer de 2020 (en és).
  96. ↑ «ABC MADRID 15-07-1970 pàgina 19 - Archiu ABC». abc.
  97. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(281)Consultat el 23 de juliol de 2020.
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 «Efemérides». www.inta.es.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Commons

Web oficial
INTA en Twitter
Canal de Youtube de el INTA


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Institut_Nacional_de_Tècnica_Aeroespacial&oldid=909096»