PAZ (satèlit)
El satèlit PAZ, anteriorment conegut com SEOSAR (Satèlit Espanyol d'Observació SAR),[1] és el satèlit artificial radar del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèlit (PNOTS),[2] creat pel Ministeri de Defensa i el llavors ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme d'Espanya.
El programa
[editar | editar còdic]El Ministeri de Defensa va encarregar a l'empresa Hisdesat[3] començar el desenroll d'un sistema d'observació de la Terra en tecnologia radar d'obertura sintètica, en l'any 2007, per a satisfer els requisits operatius de les Forces Armades Espanyoles respecte a les necessitats d'observació a temps complet en molt alta resolució.
Com a conseqüència de lo anterior, Hisdesat va iniciar els treballs de desenroll del programa, contractant el disseny i la fabricació del satèlit a EADS CASA Espai en decembre de 2007, lo que va supondre una fita per a l'indústria espacial espanyola en ser la primera volta que s'assumix el repte de construir en Espanya un satèlit d'este tamany i complexitat.
Hisdesat és la propietària, operadora i explotadora del satèlit PAZ, que proporcionarà informació valiosa per a múltiples aplicacions des de la seua òrbita polar al voltant de la Terra.
EADS CASA Espai, com a contractiste principal, lidera un gran consorci format per empreses del sector espacial. Ademés, està desenrollant la part frontal del radar, l'antena del qual és un dels elements més importants i innovadors i està basada en tecnologia de circuits radiadors impresos en disposició multicapas.
Hisdesat va contractar el llançament del satèlit en el llançador rus Dnepr, previst inicialment per a finals de l'any 2012, pero dit llançament va sofrir diversos retarts[4] (els últims varen ser d'orige polític despuix del refredat de relacions entre Rússia i l'Unió Europea per la crisis d'Ucrània[5]), fins que en 2016 es va decidir cancelar el llançament en dit llançador i buscar atres possibles llançadors.[6]
El INTA és el responsable del desenroll del segmente terreny del programa PAZ que inclou les Estacions de Control i Seguiment, que estaran localisades en Torrejón d'Ardoz (Madrit) i Maspalomas (Gran Canària) (en opció a usar també una estació polar) i els centres de processat i almagasenament de les senyes, situats en les ubicacions anteriors i en la Base Aérea de Torrejón d'Ardoz (CESAEROB).[7]
El cost total del satèlit és de 160 millons d'euros,[8] incloent 20 millons d'euros del llançament per part de SpaceX. Encara queda per resoldre la devolució de 16 millons d'euros per part de l'empresa russa Kosmotras, que culpa a Espanya del retart que va donar al trast en el llançament.[8]
La missió
[editar | editar còdic]PAZ és el satèlit radar del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèlit (PNOTS), creat pels Ministeris de Defensa i Indústria, Comerç i Turisme.
Podrà prendre imàgens diürnes i nocturnes baix qualsevol condició meteorològica, gràcies a la seua radar d'obertura sintètica (SAR) en banda X militar.
Les seues aplicacions són molt diverses: vigilància de la superfície terrestre, cartografia d'alta resolució, control fronteriç, soport tàctic en missions en l'estranger, gestió de crisis i riscs, evaluació de catàstrofe naturals, control migambiental, vigilància de l'entorn marítim, etc.
PAZ serà capaç d'oferir unes 100 imàgens al dia, cobrint un àrea de més de 300 000 km². El satèlit està dissenyat per a una missió de cinc anys i mig de duració. Donada la seua òrbita cuasi-polar llaugerament inclinada, PAZ cobrirà tot el globo en un temps mig de revista de 24 hores.[9] El radar està desenrollat de manera que siga molt flexible, en capacitat per a operar en gran número de configuracions que permetran triar les prestacions de l'image.
Característiques de la missió
[editar | editar còdic]L'òrbita
[editar | editar còdic]Heli-síncrona casipolar a 514 km d'altura[10] Nodo ascendent 18:00 h Cicle de repetició: 15 + 2/11
Precisió de la determinació orbital del satèlit
[editar | editar còdic]Modo GPS 10 metros Modo GPS precís 2 metros Modo d'alta precisió en postproceso 10 cm
Capacitat d'accés lateral para pren d'imàgens
[editar | editar còdic]Des de 15º fins a 60° per a màxim accés Des de 20º fins a 45° per a màxima capacitat
Instrument molt flexible
[editar | editar còdic]Tomas a dreta i esquerra Distints modos electrònics (Stripmap, ScanSAR, SpotLight i SpotLight HR) i ampli número de configuracions
Prestacions de la missió
[editar | editar còdic]L'instrument que du PAZ és un radar lateral d'obertura sintètica molt versàtil, que pot operar en varis modos i resolucions. Oferirà les següents prestacions en les seues imàgens:
Tamany: des de 100x100 km fins a 5x5 km Resolucions: des de 15 m fins a 1 m (encara que se li incorporaran una volta estiga en l'espai dos modos d'imàgens que li permetran que alcance una precisió de fins a 25 centímetros i en molt més terreny)[8]
El satèlit
[editar | editar còdic]En un pes total estimat d'uns 1400 kg, PAZ medix 5 m d'altura i 2,4 m de diàmetro. Consta d'una plataforma o mòdul de servici i un radar d'obertura sintètica com a instrument principal. Incorpora un experiment de Ràdio Ocultació i Precipitació Extrema, i un receptor del Sistema d'Identificació Automàtica (AIS) com a instruments secundaris.[11]
La plataforma
[editar | editar còdic]Basada en la de TerraSAR i Tandem-X, la plataforma dona servici al satèlit PAZ dotant-li de:
Una potència mija de 100 W per òrbita Memòria per a imàgens de 256 Gb Capacitat de transmissió d'imàgens a terra de 300 Mbits/s en banda X Pren de senyes i transmissió d'imàgens simultànea
Indústries espanyoles participants
[editar | editar còdic]AIRBUS Defence and Space (Espanya), abans EADS ASTRIUM i prèviament EADS CASA Espai: contractiste principal del satèlit. INDRA Sistemes: mòduls Tx/Rx. Segment terrestre de comunicacions[12] CRISA: unitats electròniques de l'instrument - PCU i RTU. RYMSA: antenes de la plataforma - Bandes S i X.
NTE-Sener: unitat de potència de l'instrument - PSU. IberEspacio: equip de soport en terra de refrigeració de l'instrument. HV Sistemes: equips de soport en terra - simulador front-end, unitat de potència EGSE i unitat trigger. GMV: Centre de Control d'Operacions de vol (FOCC). ACORDE: equips de soport en terra de l'instrumente radar - ICCS i software de el RF EGSE. Inventia: equips mecànics de soport en terra. Cachinero: equips mecànics de soport en terra del satèlit. LANGA: equips mecànics de soport en terra. ERZIA: equips de soport en terra de potència del satèlit - unitat de potència SCOE. ELATESA: elements de l'antena radar. INTA: ensajos de les antenes i panels del radar. TTI Nort: soporte ingenieria RF. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): models matemàtics del radar. Universitat Politècnica de Madrit (UPM): simulacions de l'arquitectura elèctrica. Escola Politècnica de la Universitat d'Alcalà de Henares: ensajos de les antenes del radar.
Galeria
[editar | editar còdic]-
L'eixida Falcon 9 desapega des de Vandenberg en PAZ a bordo.
-
Falcon 9 desapegant des de Vandenberg.
-
Long Exposure del llançament.
-
Vista del llançament des de Goleta (Califòrnia).
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Ingeni (satèlit) SpainSat (satèlit) Heli (satèlit) MUSIS Satèlits Pléiades INTA
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «PAZ SAR satellite mission of Spain» (en en). directory.eoportal.org.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «a-primer-trimestre.html ». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «[4]». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ Hisdesat. «Satèlit PAZ - El programa». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2017. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Rosa M. Tristán, EL HUFFINGTON POST. «Satèlit PAZ, l'espia que vigilarà les fronteres». http://www.huffingtonpost.es/. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ Hisdesat. «Satèlit PAZ - La missió». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2017. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «Live Real Clave Satellite Tracking And Predictions - Pau» (en en). www.n2yo.com.
- ↑ Hisdesat. «Satèlit PAZ - El satèlit». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2012. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «Indra desenrolla un sistema que facilitarà a qualsevol organisme o empresa l'accés directe a satèlits d'observació de la terra». www.indracompany.com.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «PAZ (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.