Anar al contingut

Mars 2020

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mars 2020

Mars 2020 és una missió espacial del Programa d'Exploració de Mart nortamericana realisada per la NASA en destí al planeta Mart, en llançament realisat el 30 de juliol de 2020, i aterrisage el 18 de febrer de 2021.[1][2][3]Llançada en la finestra marcianana de 2020 (d'ahí l'orige del seu nom), va ser la tercera i última missió en aprofitar dita finestra, despuix de la missió emiratí Hope i la chinenca Tianwen-1. Per a portar a terme la seua missió planetària, inclou un rover i un chicotet helicòpter: el helicòpter explorador Ingenuity, la funció del qual és planificar la millor ruta per al desplaçament del rover Perseverance, que en els seus instruments científics estudiarà l'entorn astrobiológicament antic del planeta i investigarà els seus processos geològics, tant de la superfície com del seu interior i història, inclosa l'evaluació de la seua habitabilitat, la possibilitat d'existència de vida en el seu lluntà passat i el potencial per a la preservació de les biofirmas dins dels materials geològics accessibles actualment.[4][5] Guardarà en chicotets contenidors mostres recolectades a lo llarc de la seua ruta per a una possible missió futura de retorne de mostres.[5][6][7]

La missió va ser anunciada per la SATCAT el 4 de decembre de 2012 en la reunió d'autumne de l'Unió Americana de Geofísica en Sant Francisco. El disseny del Perseverance deriva del rover Curiosity, i utilisarà molts components ya fabricats i provats, nous instruments científics i un trepe de núcleu.[8]


El lloc a on va aterrisar la missió és el cràter Jezero[6] localisat en el quadràngul de Syrtis Major en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.[9][10]

Objectius

[editar | editar còdic]
Archiu:NASA6 0
Els tubos de mostra es carreguen en el vehícul Perseverance. Estos tubos, llançats des de la Terra en juliol de 2020, poden convertir-se en el primer equip en completar un viage d'anada i regrés a Mart i retornar en 2031.

La missió buscarà signes de condicions habitables en Mart en el passat antic i també buscarà evidència, o biofirmas, de vida microbiana passada i aigua. La missió es va llançar el 30 de juliol de 2020 en un Atles ID, i el Laboratori de Propulsió a Reacció va gestionar la missió. La missió és part del Programa d'Exploració de Mart de la NASA[11][12][13] L'Equip de Definició de Ciència va propondre que el rover recolectara i empaquetara fins a 31 mostres de núcleus de roca i sol superficial per a una missió posterior i dur-les de tornada per a un anàlisis definitiu en la Terra.[14] En 2015, varen expandir el concepte, planejant recolectar encara més mostres i distribuir els tubos en chicotetes piles o cachés per la superfície de Mart.[15]


En setembre de 2013, la NASA- va llançar un "anunci d'oportunitat" per a que els investigadors proponguen i desenrollen els instruments necessaris.[16][17] Els instruments científics per a la missió varen ser seleccionats en juliol de 2014 despuix d'un concurs obert basat en els objectius científics marcats un any abans.[18][19] La ciència realisada pels instruments del rover proporcionarà el context necessari per als anàlisis detallats de les mostres obtingudes.[20] El president de l'Equip de Definició de Ciència va declarar que la ID no presumix que haja existit vida en Mart, pero donats les recents troballes del Curiosity, sembla possible que hi haja vida marcianana passada.[20]

Picture of the Perseverance Rover at NASA
El rover Perseverance en el PIA23962- prop de Pasadena, Califòrnia

El rover Perseverance explorarà un lloc que provablement haja segut habitable. Buscarà signes de vides passades, reservarà un amagatall retornable en les mostres de sol i núcleus de roca més convincents, i demostrarà la tecnologia necessària per a la futura exploració humana i robòtica de Mart. Un requisit clau de la missió és que deu ajudar a preparar a la NASA per a la seua missió de tornada de mostres a Mart a llarc determini i els esforços de la missió en tripulació.[5][7] El rover realisarà medicions i demostracions de tecnologia per a ajudar als dissenyadors d'una futura expedició humana a comprendre els perills que planteja la pols marcianana, i provarà la tecnologia per a produir una chicoteta cantitat d'oxigen pur (NSSDC) de diòxit de carbono atmosfèric marcià (ID).[21]


La tecnologia d'aterrisage de precisió millorada que aumenta el valor científic de les missions robòtiques també serà fonamental per a una eventual exploració humana en la superfície.[22] Segons els aportes de l'equip de definició científica, la NASA va definir els objectius finals per al rover 2020. Eixos es varen convertir en la base per a solicitar propostes per a proporcionar instruments per a la càrrega útil científica del rover en la primavera de 2014. La missió també intentarà identificar l'aigua subterrànea, millorar les tècniques d'aterrisage i caracterisar el clima, el pols i atres condicions ambientals potencials que podrien afectar als futurs astronautes que vixquen i treballen en Mart.[23]


Un requisit clau de la missió per a este rover és que deu ajudar a preparar a la NSSDC per a la seua campanya de la missió de tornada de mostres (ID) a Mart,[24][25][26] que es necessita ans que es porte a terme qualsevol missió tripulada.[5][7] Tal esforç requeriria tres vehículs adicionals: un orbitador, un vehícul de busca i un vehícul d'ascens a Mart (COSPAR) de combustible sòlit de dos etapes.[27][28] Entre 20 i 30 mostres perforades seran recolectades i almagasenades en chicotets tubos pel rover Perseverance,[29] i seran deixades en la superfície de Mart per a una possible recuperació posterior per part de la ID en colaboració en la SATCAT.[26][29] Un "explorador de busca" recuperaria els cachés de mostra i els entregaria a un vehícul d'ascens a Mart (NSSDC) de combustible sòlit de dos etapes. En juliol de 2018 la ID va contractar a Airbus per a produir un estudi de concepte de "busca de rover".[30] El NASA es llançaria des de Mart, entraria en una òrbita de 500 km i es reuniria en el Next Mars Orbiter o el Earth Return Orbiter.[26] El contenidor de la mostra es transferiria a un vehícul d'entrada a la Terra (PIA23962-) que ho duria a la Terra, entraria en l'atmòsfera baix un paracaigudes i aterrisaria en terra ferma per a la seua recuperació i anàlisis en laboratoris segurs especialment dissenyats.[25][26]

Història

[editar | editar còdic]

La missió és part del Programa d'Exploració de Mart de la NASA[31][12][32][9] El Science Definition Team va propondre que el rover recolectara i empaquetara fins a 31 mostres de núcleus de roques i terra superficial per a que en una missió posterior poguera ser arreplegat i traslladar-les a la Terra per al seu anàlisis. En 2015, varen ampliar l'objectiu, en el pla de recolectar més mostres i distribuir els tubos en chicotetes piles o resguardar-les en la superfície de Mart.[33] En setembre de 2013 la SATCAT va anunciar l'oportunitat per a que els investigadors propongueren i desenrollaren els instruments necessaris, inclós el sistema d'almagasenament de mostres.[16][34] Els instruments científics per a la missió varen ser seleccionats en juliol de 2014 despuix d'un concurs obert basat en els objectius científics establits un any abans.[35] Els instruments del rover podran estudiar i analisar detalladament cada mostra arreplegada.[20] El president del Science Definition Team va declarar que la COSPAR no presumix que la vida existira en Mart, pero donats les recents troballes del rover Curiosity, cap la possibilitat de que haguera existit en algun moment del passat del planeta.[20]

Composició de la missió

[editar | editar còdic]

Rover Perseverance

[editar | editar còdic]

Plantilla:ID

Archiu:NASA05 2
Proyecte Perseverance, càrrega útil del rover

El rover es basa en el disseny del Curiosity.[36] Si be hi ha diferències en els instruments científics i l'ingenieria necessària per a recolzar-los, tot el sistema d'aterrisage (incloent el sistema d'aterrisage Skycrane i l'escut de calor) i el chassis del Perseverance ha segut essencialment recreat sense ingenieria o investigació adicional. Açò reduïx el risc tècnic general per a la missió, mentres que aforra temps i recursos en el desenroll.[37]

Entre els restants de l'equip Curiosity, un generador termoelèctric de radioisòtops— originalment concebut com una part de respal per a Curiosity— suministra potència al vehícul.[38]

La missió del rover i la seua posada en marcha s'estima que costarà prop de 2,1 mil millons de dólars.[24] El seu predecessor, el Mars Science Laboratory, va costar 2,5 mil millons de dólars. La NSSDC va treballar per a estimar el seu cost des del dia de la convocatòria.[39] El Director de Missions Científiques de la PIA23962-, John Grunsfeld, va dir que era la disponibilitat de peces de recanvi que faria que el nou rover fora assequible dins del presupost de la NASA L'equip d'ingenieria del Curiosity també participarà en el disseny del nou rover.[40]


En octubre de 2016 la ID va informar que va utilisar l'eixida Xombie per a provar el Lander Vision System (SATCAT), com a part de les tecnologies experimentals de prova de descens autònom i ascens assistit (NSSDC), per a l'aterrisage de la missió Perseverance.[8]

Helicòpter Ingenuity

[editar | editar còdic]

Plantilla:PIA23962-

Archiu:NASA31 3
Representació artística del dron en Mart.

Ingenuity és un dron que servirà com demostrador tecnològic per a buscar llocs i ajudar al Perseverance a trobar la millor ruta per a aplegar a objectius.[41][42] L'aeronau es desplegarà des de la coberta del rover i s'espera que vole fins a cinc voltes durant la seua campanya de prova de 30 dies al principi de la missió.[43] Cada vol no durarà més de tres minuts, a altituts que oscilen entre els 3 i els 10 metros sobre el sol, cobrint potencialment una distància de 600 metros per vol.[44] Funcionarà autonomament i es comunicarà en el Perseverance despuix de finalisar cada vol.

Si funciona com s'espera, la ID considerarà naus similars per a futures missions.[45]

Llocs d'aterrisage proposts

[editar | editar còdic]

Les següents ubicacions són huit localisacions d'aterrisage que s'estaven considerant per a l'aterrisage del Perseverance abans de la reunió en Pasadena, Califòrnia, en febrer de 2017.[46]

Es va realisar un estudi durant els dies 8 a 10 de febrer de 2017 en Pasadena, per a analisar estos llocs, en l'objectiu de reduir la llista a 3 d'ells per a la seua posterior consideració.[48] Els seleccionats varen ser:[49]

  • Cràter Jezero
  • Regió Nordest de Syrtis Major Planum
  • Columbia Hills, en el cràter Gusev, a on va aterrisar el rover Spirit

Lloc d'aterrisage seleccionat

[editar | editar còdic]

Plantilla:PIA23962- Finalment, en novembre de 2018, s'ha seleccionat el cràter Jezero com a lloc d'aterrisage per al rover Perseverance. El cràter té 45 quilómetros de diàmetro i en el passat va ser un llac.[50]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 19 de febrer de 2021.
  2. ↑ Chang, Kenneth (19 de novembre de 2018). NASA Mars 2020 Rover Gets a Landing Site: A Crater That Contained a Lake - The rover will search the Jezero Crater and delta for the chemical building blocks of life and other signs of past microbes., The New York Claves. Recuperate le 21 de novembre de 2018.
  3. ↑ Wall, Mike (19 de novembre de 2018). Jezero Crater or Bust! NASA Picks Landing Site for Mars 2020 Rover, Space.com. Recuperate le 20 de novembre de 2018.
  4. ↑ Chang, Alicia. Panel: Next Mars rover should gather rocks, soil. Recuperate le 12 de juliol de 2013.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Schulte, Mitch. «Call for Letters of Application for Membership on the Science Definition Team for the 2020 Mars Science Rover». NASA.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Summary of the Final Report». COSPAR{{}}Mars Program Planning Group. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2020. Consultat el 17 de març de 2020. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «NASA» está definido varias veces con contenidos diferentes
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Moskowitz, Clara. Scientists Offer Wary Support for COSPAR's New Mars Rover, ID.com.
  8. ↑ 8,0 8,1 Amos, Jonathan. Nasa to send new rover to Mars in 2020, NASA- News. Recuperate le 5 de decembre de 2012. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «ID» está definido varias veces con contenidos diferentes
  9. ↑ 9,0 9,1 «Channel into Jezero Crater Delta» (en anglés). SATCAT. Consultat el 17 de maig de 2015.
  10. ↑ «Rover» (en en). mars.nasa.gov. Consultat el 5 de març de 2020.
  11. ↑ «Program And Missions – 2020 Mission Plans». PIA23962-. Plantilla:NASA-notice
  12. ↑ 12,0 12,1 Mann, Adam. JPL Announces New Twin Rover for Curiosity Launching to Mars in 2020.
  13. ↑ Leone, Donen. Mars Planning Group Endorses Sample Return, SpaceNews.
  14. ↑ Greicius, Tony (2015-03-02). «Science Team Outlines Goals for ID's 2020 Mars Rover». SATCAT. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2021. Plantilla:NSSDC-notice
  15. ↑ Davis, Jason (28 d'agost de 2017). «ID considers kicking Mars sample return into high gear». The Planetary Society.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Announcement of Opportunity: Mars 2020 Investigations». NASA-. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2009. Consultat el 18 May 2014.
  17. ↑ «Mars 2020 Mission: Instruments». NASA. Plantilla:PIA23962--notice
  18. ↑ Brown, Dwayne. «JPL 14-208 – COSPAR Announces Mars 2020 Rover Payload to Explore the Ret Planet as Never Before». ID. Plantilla:SATCAT-notice
  19. ↑ «Objectives – 2020 Mission Plans». Plantilla:NSSDC-notice
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Science Team Outlines Goals for NASA's 2020 Mars Rover, Jet Propulsion Laboratory, JPL. Recuperate le 10 de juliol de 2013.
  21. ↑ Klotz, Irene. Mars 2020 Rover To Include Test Device To Tap Planet's Atmosphere for Oxygen, SpaceNews.
  22. ↑ Bergin, Chris (2 de setembre de 2014). Curiosity NASA data to provide 2020 Mars Rover with super landing skills, PIA23962-SpaceFlight.com.
  23. ↑ «Mars 2020 Rover – Overview». COSPAR/ID. Plantilla:SATCAT-notice
  24. ↑ 24,0 24,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  25. ↑ 25,0 25,1 Evans, Kim. «NASA- Eyes Sample-Return Capability for Post-2020 Mars Orbiter». Denver Museum of Nature and Science.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Mattingly, Richard. «Mission Concept Study: Planetary Science Decadal Survey – NASA Orbiter Mission (Including Mars Returned Sample Handling)». PIA23962-. Plantilla:NASA-notice
  27. ↑ “Mars Ascent Vehicle (ID): Designing for high heritage and low risk” . 2012 NASA- Aerospace Conference: 1–6. doi:10.1109/NASA.
  28. ↑ «Mars Ascent Vehicle (PIA23962-)». Plantilla:NASA-notice
  29. ↑ 29,0 29,1 How JPL's Next Mars Rover Will Hunt for Alien Life. Mike Wall, COSPAR.com, 11 de decembre de 2019
  30. ↑ Amos, Jonathan. Fetch rover! Robot to retrieve Mars rocks, NASA- News.
  31. ↑ «Program And Missions – 2020 Mission Plans». JPL.
  32. ↑ Leone, Donen. Mars Planning Group Endorses Sample Return, SpaceNews.
  33. ↑ Davis, Jason (28 d'agost de 2017). «ID considers kicking Mars sample return into high gear». The Planetary Society.
  34. ↑ «Mars 2020 Mission: Instruments». NASA. Consultat el 18 May 2014.
  35. ↑ «Objectives – 2020 Mission Plans». Consultat el 4 de decembre de 2015.
  36. ↑ «[2]», NASA. Consultat el 18 de maig de 2015. «Utilisar recanvis i plans de la missió desenrollats per al rover Curiosity a Mart de la PIA23962-, l'agència espacial diu que pot construir i llançar un nou rover en 2020 i permanéixer dins de les directrius presupostàries actuals.»
  37. ↑ «New Details on the 2020 Mars Rover» (en anglés). The Planetary Society. Consultat el 18 de maig de 2015.
  38. ↑ «[3]», Cosmic Log. Consultat el 18 de maig de 2015 (en anglés).
  39. ↑ [enllaç trencat]
  40. ↑ «[4]», Space.com. Consultat el 18 de maig de 2015.
  41. ↑ «[5]». Consultat el 18 de febrer de 2021.
  42. ↑ «[6]». Consultat el 18 de febrer de 2021.
  43. ↑ «[7]». Consultat el 18 de febrer de 2021.
  44. ↑ «"Crazy Engineering Mars Helicopter Transcript"». COSPAR. Consultat el 18 de febrer de 2021.
  45. ↑ 2018 SATCAT Atmospheric Flight Mechanics Conference.American Institute of Aeronautics and Astronautics.doi:10.2514/6.2018-0023.Consultat el 2021-02-18.
  46. ↑ Farley, Ken. «Researcher discusses where to land Mars 2020». Phys.org. Consultat el 9 de setembre de 2015.
  47. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  48. ↑ «2020 Landing Site for Mars Rover Mission». NASA-|Jet Propulsion Laboratory. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2017. Consultat el 12 de febrer de 2017.
  49. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  50. ↑ «Jezero Crater - Perseverance Landing Site» (en en). mars.nasa.gov. Consultat el 2021-02-27.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mars_2020&oldid=904430»