Anar al contingut

Vida en Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cràter Gale: Provables chafades de l'existència de nivells d'aigua en el passat

La possibilitat de vida en Mart és un tema que ha rebut un particular interés no solament de part de la comunitat científica sino també pel públic en general per la seua similitut i proximitat en la Terra. Fins a la data encara no s'ha pogut trobar evidència definitiva que confirme l'existència present o passada de vida en Mart. No obstant, es posseïx evidència acumulativa que favorix la possibilitat de que Mart, en un passat, haja albergat aigua i que esta haja segut òptima per a poder sostindre vida. No obstant, l'existència de condicions habitables no indica necessàriament l'existència de vida. Per això, encara que el consens general de la comunitat científica descarta la possibilitat de vida actual en Mart, persistixen alguns dubtes sobre si alguna volta va existir vida en este planeta quan el seu atmòsfera era més densa i l'aigua existia en abundància sobre la seua superfície.

Igualment per la possibilitat de vida marcianana, l'exploració de Mart (aixina com la d'atres cossos celests) es realisa o planeja realisar en la precaució de no provocar una contaminació interplanetaria en microorganismes de la Terra.

Especulacions del món real

Canals de Mart, segons l'astrònom P. Lowell, 1898.
Mapa històric de Mart realisat per Giovanni Schiaparelli, 1890.

En 1837 els astrònoms alemans Beer i Mädler varen publicar el primer mapamundi de Mart, en senyes obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguirien els de el britànic Dawes a partir de 1852.

L'any 1877 va presentar una oposició molt propenca a la Terra, i va anar un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom nortamericà A. Hall va descobrir els satèlits Fobos i Deimos, mentres l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli es va dedicar a cartografiar cuidadosadament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marciananes (Syrtis Major, Mare Tyrrhenum, Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també va creure observar unes llínees fines en Mart, a les quals va batejar com canali. El problema va ser que esta paraula es va traduir mal a l'anglés com "canals", paraula que implica alguna cosa artificial i implicava que estos canals havien segut construïts per civilisacions marciananes per a drenar aigua de les conyes polars i enviar-la cap a les sedientas ciutats.[1] Observacions posteriors varen demostrar que els canals varen ser una ilusió òptica.

Cap als anys 1950, ya casi ningú creïa en civilisacions marciananes, pero molts estaven convençuts de que, si hi havia vida en Mart, seria en forma de verdets i líquenes primitius, fet que es va posar en dubte en ser Mart visitat per primera volta per una nau espacial, el Mariner 4, en 1965.

Els primers anàlisis d'espectrometria de Mart es varen iniciar en 1884, quan l'astrònom nortamericà William Wallace Campbell va demostrar que no hi havia aigua ni oxigen en l'atmòsfera de Mart.[2]

H. G. Wells

Herbert George Wells, més conegut com H. G. Wells (1866-1946), va anar un escritor anglés famós per les seues noveles de ciència ficció. En 1898, Wells va publicar La guerra dels móns, una novela de ciència ficció sobre contactes extraterrestres i la primera que narra una invasió a gran escala que amenaça l'existència humana. La novela va ser adaptada per un productor nortamericà, George Orson Welles en 1938 per a crear un serial radiofònic que en el seu moment va crear gran alarma social, ya que es va emetre com a noticiari de caràcter urgent i mils de persones que no varen sentir l'introducció de La guerra dels móns, varen creure en realitat que havien segut invadits per marcians, lo que va provocar escenes de pànic entre els ciutadans.

Estes noveles de radi i les antigues visions històriques de vida en Mart, varen reforçar la creència en l'imaginari popular de que existia vida en eixe planeta. Quan es va iniciar l'era espacial, es va comprovar que Mart era en realitat un món sec, gelat i sense vida, i és l'actual percepció científica. El terme marcià definix a qualsevol extraterrestre fictici que no siga habitant terrestre.

Cara de Mart

Plantilla:Cp

Dos fotos originals del Viking de la «Cara» de Mart
Fotografia d'alta resolució de la «Cara» de Mart, presa pel Mars Global Surveyor.

La Cara de Mart és una traça distintiva en la superfície de Mart ubicat en la regió de Cidonia, que per a algunes persones s'assembla a un rostre humà. Lcara' medix aproximadament 3 km de llarc per 1,5 d'ample. Va ser fotografiada per primera volta el 25 de juliol de 1976 per la sonda espacial Viking 1, que orbitaba el planeta en eixe moment. L'apariència d'una cara es dona perque la combinació de l'àngul d'allumenament de la llum del Sol i la baixa resolució de la foto tendixen a suavisar les irregularitats de la superfície, i per la tendència del cervell humà a reconéixer patrons familiars, especialment cares (pareidolia). L'interpretació original va ser correctament evaluada pel Cap del programa Viking, Gerry Soffen, com una ilusió òptica de llum i ombra,[3][4] no obstant, el comentariste ufólogo pseudocientífic, Richard Hoagland, va publicar un llibre afirmant que la fotografia representava un monument d'algun tipo, i la seua existència era prova de que una inteligència extraterrestre va visitar este planeta en un moment lluntà del passat.[5] L'interpretació oficial està recolzada per les noves fotografies preses per la sonda Mars Global Surveyor en 1998 i 2001, i per la sonda Mars Odyssey en 2002. Fotografiada baix diferents condicions d'allumenament i a una resolució més alta, la forma no sembla una cara.[6]

Hidrologia

Erro al crear miniatura:
Image en color fals dels deslaves recents en el cràter Zunil.

Les actuals teories que prediuen les condicions en les que es pot trobar vida, exigixen la disponibilitat d'aigua en estat líquit. És per això tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Tan solament s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gèl) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua es mantinga en estat líquit. L'aigua líquida no pot existir sobre la superfície de Mart baix les condicions actuals de la seua atmòsfera.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Se sap ara que Mart va tindre abundants cursos d'aigua, i inclusivament un oceà tan gran com l'oceà Atlàntic,[7][8][9] degut a que contava en una atmòsfera molt més densa que proporcionava major pressió i temperatures més elevades. En dissipar-se la major part d'eixa atmòsfera en l'espai, i disminuir aixina la pressió i baixar la temperatura, l'aigua va desaparéixer de la superfície de Mart. Ara be, subsistix en l'atmòsfera en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, aixina com en les conyes polars, constituïts per grans masses de gèls perpetus.[10]

Regió de 1500 m de Newton Basin sugerix fluix d'un aqüífer recent.

Recentment, s'ha detectat evidència que sugerix el fluix d'aigua líquida en les parets d'un cràter; imàgens pel Mars Global Surveyor mostren barrancs i sediment formats en un lapsus de -màxim- sis anys per torrents d'aigua. La comparació en la geologia terrestre sugerix que es tracta dels restants d'un suministrament superficial d'aigua similar a un aqüífer.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[11][12]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

La sonda espacial Phoenix va comprovar en 2008Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut que quan la temperatura s'eleva per damunt de cert llímit, i/o és expost a la radiació solar i radiació còsmica, el gèl de la superfície es sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit; és aixina com es forma el vapor d'aigua en l'atmòsfera del planeta, encara que està present en proporció ínfima (0,01%). La sublimació d'aigua no ocorre a gran escala en els caixcos polars, ya que estan protegits de la radiació per una capa d'arena i pols.


En setembre de 2015, la NASA va anunciar haver trobat evidència concloent d'intermitents canals d'aigua líquida en Mart, sobre la base de les llectures d'espectrómetro.[13][14]

Meteorits

En 2008, la NASA manté un catàlec de 57 meteorits considerats provinents de Mart i recuperats en varis països.[15] Estos meteorits són extremadament valiosos ya que són les úniques mostres físiques de Mart disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles molècules orgàniques naturals o provables fòssils microscòpics:

Meteorit ALH84001

Image obtinguda per un microscopi electrònic d'estructures minerals en l'interior del meteorit ALH84001.

El meteorit ALH84001 va ser trobat en l'Antàrtida en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte ANSMET; el meteorit pesa 1,93 kg.[16] Alguns investigadors assumixen que les formes regulars podrien ser microorganismes fosilizados, similars als nanobios o nanobacterias.[17][18][19] També se li ha detectat contingut de certa magnetita que, en la Terra, solament se li troba en relació en certs microorganismes.[20]

Meteorit Nakhla

Meteorit Nakhla.

El meteorit Nakhla, provinent de Mart, va caure en la Terra el 28 de juny de 1911, aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, Aleixandria, Egipte.[21][22]

Un equip de la NASA, de la divisió de 'Johnson Space Center', va obtindre una chicoteta mostra d'este meteorit en març de 1998, la qual va ser analisada per mig de microscopía òptica i un microscopi electrònic i atres tècniques per a determinar el seu contingut; els investigadors varen observar partícules esfèriques de tamany homogéneu.[23] Aixina mateix, varen realisar anàlisis per mig de cromatografía de gasos i espectrometria de masses, (GC-MS) per a estudiar els hidrocarburs aromàtics d'alt pes molecular. Ademés, es varen identificar en l'interior "estructures celulars i secrecions exopoliméricas". Els científics de la NASA varen concloure que "a lo manco un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."[24][20]

Açò va causar interés adicional per lo que en 2006, la NASA va demanar una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu de Història Natural de Londres. En este segon espècimen, es va observar un alt contingut de carbono en forma de ramificacions. En publicar-se les imàgens respectives en 2006, es va obrir un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que eixes chafades siguen d'orige biològic. No obstant, atres investigadors han recalcat que el carbono és el quart element més abundant del Univers, per lo que trobar-ho en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.[25][26]

Meteorit Shergotty

El meteorit Shergotty, d'orige marcianà i en massa de 4 kg, va caure en Shergotty, Índia el 25 d'agost de 1865, a on testics ho varen recuperar immediatament.[27] Este meteorit està compost de piroxeno i es calcula va ser format en Mart fa 165 millons d'anys i va ser expost i transformat per aigua líquida per molts anys. Certes característiques d'este meteorit sugerixen la presència de restants de membranes o películes de possible orige biològic, pero l'interpretació de les seues formes mineralisades varia.[20]

Metà en l'atmòsfera

En 2003 el 'Goddard Space Flight Center' de la NASA va detectar traces de gas metà (promig de 10 ppm) en l'atmòsfera de Mart.[28][29] En març de 2004, es va confirmar per mig d'observacions adicionals per part del Mars Express Orbiter[30] i del telescopi cridat 'Canadà-França-Hawaii'.[31][32]


La presència de gas metà es considera un misteri, ya que baix les condicions atmosfèriques de Mart, el metà és inestable i desapareix despuix de varis anys, lo que indica que deu existir en Mart una font productora de metà que manté eixa concentració en la seua atmòsfera la qual deu produir un mínim de 150 tonellades de metà cada any.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[33] En considerar les fonts provables, es varen descartar els impactes d'asteroides, ya que aporten solament un 0,8% de la producció anual de metà. Fonts geotèrmiques o geoquímiques són possibles, pero no s'ha detectat cap. La possibilitat de generació de metà per mig de microorganismes, és prou comú en la Terra, i encara no s'ha descartat com una possibilitat en Mart, per lo que es planeja que la pròxima sonda dedicada a la busca de vida en Mart, el Mars Science Laboratory, incloga un espectrómetro de masses capaç de medir la diferència entre 14C i 12C per a determinar si el metà és d'orige biològic o geològic.[34]

No obstant recents senyes obtingudes pel vehícul explorador Curiosity en el més de setembre de 2013 demostren que la cantitat de metà és sis voltes menor a l'estimada en anterioritat, a raó d'1,3 parts per mil millons, lo que descarta la possibilitat de que el metà siga producte d'orige biològic i inclús per activitat geològica. L'orige del metà en l'atmòsfera marcianana pugues deure's a l'impacte de meteorits.

Taques temporals en les dunes

"Taques obscures" en les dunes del pol sur de Mart.
Concepte de la NASA: "Geysers on Mars". Les taques són producte de erupció fredes de gèl subterràneu que ha segut sublimado.

Durant 1998-1999, el sistema orbital Mars Global Surveyor de la NASA va detectar taques obscures en les dunes de la capa de gèl del pol sur, entre les latituts 60°- 80°. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior. Les taques de les dunes apareixen al principi de cada primavera i desapareixen al principi de cada hivern, per lo que un equip de científics de Budapest, ha propost que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter extremófilo.[35][36]


Per la seua banda, la NASA ha propost que les taques són producte de erupció fredes de géiseres, els quals són alimentats no per energia geotèrmica sino per energia solar. Científics de la NASA expliquen que la llum del sol calfa l'interior del gèl polar i ho sublima a una profunditat màxima d'1 metro, creant una ret de túnels horisontals en gas de diòxit de carbono (CO2) baix pressió. Eventualment, el gas escapa per una fissura i carreja en si partícules d'arena basàltica a la superfície.[37][38][39][40][41]

Radiació

En 2007, es va calcular que la suposta existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, per l'acció detrimental de la radiació còsmica i radiació solar en les molècules d'ADN i ARN.[42] Per lo tant, la millor oportunitat de trobar una història de vida en Mart, residix en la profunditat del planeta.[43]

Sondes espacials

Programa Viking

Vore també: Programa Viking


Un dels motius principals per a l'enviament de les sondes Viking en 1976 a Mart, va ser la busca de la vida.[44] Per a això, les sondes Viking que es varen posar sobre la superfície duyen en si el 'Biology Instrument', un contenidor de tres equips d'anàlisis: el 'Pyrolytic Release Experiment', el 'Labeled Release Experiment', i el 'Gas Exchange Experiment.' Solament el 'Labeled Release Experiment' va donar resultat positiu d'activitat metabòlica.[45] Degut a que els equips de cromatografía de gasos i l'espectrómetro de masses no varen detectar molècules orgàniques naturals, el resultat de metabolisme no es va poder corroborar, per lo que fins a la data, els resultats de vida en Mart pel Programa Viking, són oficialment considerats com inconcluyentes.[46]

S'ha postulat que indirectament el programa hauria detectat presunts microorganismes que, hipotèticament, s'haurien trobat en el planeta Mart. Supostament, es manifestaria com l'agent actiu en els resultats dels experiments de 'Labeled Release Experiment' realisats pel Programa Viking en 1976.

No obstant, esta teoria no està recolzada per la NASA o l'Agència Espacial Europea ni la comunitat científica, sino solament per alguns investigadors independents. Els principals proponentes d'esta nova reinterpretació són: Gilbert Levin,[47] (investigador original del programa Viking), Rafael Navarro-González[48] i Ronalds Paepe,[49] els qui reinterpreten els resultats del Programa Viking com a suficient evidència de metabolisme, i per lo tant, de vida.

En 2006, Gilbert Levin va presentar una volta més les seues conclusions durant un seminari de ciències geofísicas en Washington, EE. UU. Levin encara sosté la teoria de que les seues senyes originals confirmen l'existència de vida activa en Mart.[50] Roland Paepe, un professor holandés, va propondre que el sol marcianà provablement es desenrollaria edafológicamente per l'activitat de les comunitats de Bactèries i/o de vegetació, i que la suposta molècula fotosintética de la mateixa, en lloc de ser la clorofila, és una atra molècula que reflectiria la llum en la banda de color rojós. En atres paraules postula, que la superfície de Mart no tindria el seu aspecte rojós per òxit ferroso sino per un o varis microorganismes distribuït en tota la seua superfície.[49]

Un equip nortamericà dirigit per Rafael Navarro González, va concloure que l'equip utilisat per les naus Viking per a detectar molècules orgàniques naturals va poder haver segut insuficientment sensitivo per a la cantitat de material analisat.[48]

Un equip alemà sugerix que els instruments dels Viking no varen detectar molècules orgàniques naturals per l'explicació biològica, que el poder oxidativo del solvent (H2O2 - H2O) va excedir la capacitat de reducció química dels microorganismes marcianans.[51]

En propondre's aixina la possible existència de vida en Mart, després d'una investigació independent, en 2007 el neurobiólogo argentí Mario Crocco va considerar que seria necessari crear una modificació en el més alt nivell de la taxonomia (classificació biològica), i crear noves categories taxonòmicas per a poder incorporar a l'hipotètic microorganisme marcianà, al que va nomenar en una publicació del Hospital Neuropsiquiátrico "Dr. José Tiburcio Broda", Argentina; com Gillevinia straata:[52] No obstant entre les crítiques científiques formulades a Mario Crocco figura la de que les posteriors i actuals missions que han anat a Mart, i que conten en un equip i una tecnologia més moderna que el Viking, no han trobat evidència d'esta hipotètica forma de vida en les característiques que se li atribuïxen. Ademés en carir d'una referència material concreta, una mostra, i haver únicament una descripció del hipotètic espècimen propost per ell sense dispondre's d'observacions científiques, no existixen realment senyes suficient per a descriure i comparar en cap nivell l'existència d'una jerarquia taxonòmica; i per això crear una taxonomia a partir de les senyes del Viking. Lo que ademés du a que el nom propost de Gillevinia straata solament siga un nom nomen nudum. De la mateixa manera totes estes presuntes proves aportades per M. Crocco no han segut publicades ni corroborades en una revista científica en un anàlisis de revisió per parells d'experts en disciplines afins al tema; per lo que no es poden acceptar com a investigacions fefaents; i per això no han segut reconegudes per la comunitat científica.

Sonda Beagle 2

Vore també: beagle 2

Despuix d'uns 33 anys dels experiments inconcluyentes efectuats pels Viking, la sonda Beagle 2 va ser concebuda i construïda per la Gran Bretanya; els seus objectius eren la busca de signes de vida en Mart, determinar la composició química i geològica del lloc d'aterrisage i l'estudi del clima marcianà. La Beagle 2 va ser colocada en òrbita de Mart per la sonda Mars Express, llançada el 2 de juny de 2003, de la que es va separar el 19 de decembre d'eixe mateix any per a aterrisar en Mart. Despuix de molts infructuosos intents d'establir comunicació en la sonda, va ser declarada oficialment perduda el 6 de febrer de 2004.[53]

Sonda Phoenix

Vore també: Phoenix (sonda)

Phoenix o Phoenix Mars Lander és una sonda espacial construïda per la NASA, llançada el 4 d'agost de 2007 des de la base de Cap Canyaveral en destí al planeta Mart. La seua arribada es va produir a les 23:54 GMT del 25 de maig de 2008 i la missió va ser prolongada fins al 10 de novembre de 2008. El seu objectiu primari va ser aplegar a una regió propenca al Pol Nort marcianà, desplegar el seu braç robòtic i fer prospeccions a diferents profunditats per a examinar el subsol. La missió va tindre 4 objectius: 

Determinar si va haver o va poder haver vida en Mart.
Caracterisar el clima de Mart.
Estudi de la geologia de Mart.
Efectuar estudis de l'història geològica de l'aigua, factor clau per a dessifrar el passat dels canvis climàtics del planeta.

La missió principal deuria durar 90 dies marcianans, uns 92 dies terrestres aproximadament. Despuix del descobriment de gèl d'aigua, es va decidir prolongar la missió cinc semanes més, per a acabar finalment el 10 de novembre de 2008.

Mars Science Laboratory

La Mars Science Laboratory (abreviada MSL) és una missió espacial d'exploració dirigida per la NASA en la colaboració de vàries agències espacials internacionals. El seu llançament va tindre lloc el 26 de novembre de 2011 a les 15:02 UTC (aprox.) a bordo d'un llançador Atles V des de la base de Cap Canyaveral, i va aplegar en agost de 2012. La missió se centra en colocar en 2012 un vehícul explorador de tipo rover sobre la superfície marcianana. El MSL té quatre objectius: Determinar si va existir vida alguna volta en Mart, caracterisar el clima de Mart, determinar la seua geologia i preparar-se per a l'exploració humana de Mart.

El MSL té 3 comedidos per a l'evaluació dels processos biològics: 

Determinar la naturalea i classificació dels components orgànics del carbono.
Fer un inventari dels principals components que permeten la vida: carbono, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor i sofre.
Identificar les característiques que representen els efectes dels processos biològics.

Sonda ExoMars

Vore també: ExoMars

ExoMars és un proyecte desenrollat per l'Agència Espacial Europea (ESA) per a enviar en 2016 un orbitador a Mart i un vehícul per a realisar un aterrisage estàtic; i després en 2018 es llançarà un explorador robòtic (rover) que efectuarà la busca de possible vida en Mart, tant passada com a present. El seu objectiu secundari és tractar d'explicar quin és la variació en composició de la superfície, caracterisar la geoquímica i geofísica en Mart, la distribució d'aigua i detectar els possibles elements perillosos per a la subsegüent missió tripulada.

Instruments d'estudi biològic de ExoMars: 

Urey: És un instrument de molt alta sensibilitat per a estudiar una gama chicoteta de molècules d'orige biològic.
Mars Organic Molecule Analyzer (MOMA): És per a separar i analisar els composts de material evaporat per mig de l'us d'un làser, assistit d'un instrument de cromatografía de gasos i un espectrómetro de masses o "GMCE", que són de baixa sensibilitat pero poden detectar un ranc molt ampli de molècules.

Life Marker Chip (LMC): És per a la detecció d'una àmplia varietat de components de la vida, incloent aminoàcits, que són els principals components de les proteïnes, i trifosfato d'adenosina (ATP), que és la molècula bàsica involucrada en la transferència d'energia en les cèlules

Provabilitat de la vida en Mart

Tenint present les extenses exploracions tant des de l'òrbita per satèlits, com en superfície per rovers, les evidències científiques permeten concloure fins al present que: no existix la vida (i provablement no haja existit) tal com la coneixem en Mart, el planeta fins a hui es considera un món estèril, les extremes condicions tals, absència de capa d'ozon i per això alta radiació UV incident, pressió atmosfèrica molt baixa que no permet l'existència de composts a l'estat líquit com l'aigua, altes gradient diàries de temperatures extremes en les zones de umbría i solà en l'orografia marcianana, composició atmosfèrica existent pràcticament carent d'oxigen, fan altament improvable el trobar vida, encara en forma de microorganismes, encara si existira aigua líquida o en forma de permafrost en el subsol. Les esperances dels científics radiquen hui en trobar evidències de vida en el passat lluntà, quan se supon que allò va poder ser possible.[54][55][56][57][58]

Vore també

Astrobiología
Cràter Gale
ExoMars
Extraterrestres
Gillevinia straata
Ingenuity
Programa Viking
Marcià
Mart en la ficció
Mars Express
Mars Science Laboratory
Terraformación de Venus
Terraformación de Mart
Mars 2020 i  Perseverance
Tianwen-1
Vida en Venus

Referències

  1. ↑ Is Mars habitable? A critical examination of Professor Percival Lowell's book "Mars and its canals.", an alternative explanation, by Alfred Russel Wallace, F.R.S., etc. London, Macmillan and co., 1907.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Hoagland, Richard (1996). The Monuments of Mars — A City on the Edge of Forever, 4th edition edició (en anglés), Frog Books, pp. 5. ISBN 1883319307.
  4. ↑ «Pixel Inversion - NASA's Misinformation on the Mars Face». Paranormal News. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2008. Consultat el 29 de maig de 2008.
  5. ↑ Els Monuments de Mart: una ciutat a la vora de l'eternitat.
  6. ↑ «Mars Global Surveyor High-Resolution View of “Face on Mars”». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2004. Consultat el 18 de novembre de 2008.
  7. ↑ http://www.abc.es/ciencia/20150306/abci-marte-oceanos-atlantico-aigua-201503061110.html
  8. ↑ http://www.excelsior.com.mx/global/2015/03/05/1011841
  9. ↑ http://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-i-ciència/numeros/2012/6/va tindre-marte-un-ocano-en-el-passat-8663
  10. ↑ Geophysical Research Letters. Volume 33. V. P. V.P. Kostama. Recent high-latitude icy mantle in the northern plains of Mars: Characteristics and ages of emplacement [1] archivat en Wayback Machine. doi=10.1029/2006GL025946
  11. ↑ «NASA Images Suggest Water Still Flows in Brief Spurts on Mars». NASA. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 20 d'agost de 2008.
  12. ↑ «Water flowed recently on Mars». BBC. Consultat el 20 d'agost de 2008.
  13. ↑ «NASA Confirms Evidence That Liquid Water Flows on Today’s Mars». NASA. Consultat el 28 de setembre de 2015.
  14. ↑ «Seasonal Flows On Warm Martian Slopes.».Science.333(6043)
    743–743.doi:10.1126/science.1204816.
  15. ↑ «Mars Meteorites». NASA. Consultat el 15 d'agost de 2008.
  16. ↑ «Allan Hills 84001». The Meteorolitical Society. Consultat el 17 d'agost de 2008.
  17. ↑ «After 10 years, few believe life on Mars». Associated Press (on space.com. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2006. Consultat el 6 d'agost de 2006.
  18. ↑ McKay, David S., et al (1996) "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001". Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.
  19. ↑ McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.(1996).«Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001».273
    924–930.doi:10.1126/science.273.5277.924.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.
  21. ↑ «The Nakhla Meteorite». NASA. Consultat el 17 d'agost de 2008.
  22. ↑ «Rotating image of a Nakhla meteorite fragment». London Natural History Museum. Consultat el 17 d'agost de 2008.
  23. ↑ «Space roc re-opens Mars debat».BBC News.Consultat el 17 d'agost de 2008.
  24. ↑ «Mars Meteorite Compendium» (PDF). NASA. Consultat el 21 d'agost de 2008.
  25. ↑ «Life on Mars - new claims».BBC News.Consultat el 17 d'agost de 2008.
  26. ↑ Compilació de la NASA de referències en investigacions fetes sobre el meteorit Nakhla: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
  27. ↑ Meteorit Shergoti
  28. ↑ Mumma, M. J.; Novak, R. E.; DiSanti, M. A.; Bonev, B. P., "A Sensitive Search for Methane on Mars" (abstract only). American Astronomical Society, DPS meeting #35, #14.18.
  29. ↑ Michael J. Mumma. «Mars Methane Boosts Chances for Life». Skytonight.com. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2007. Consultat el 16 d'agost de 2008.
  30. ↑ V. Formisano, S. Atreya T. Encrenaz, N. Ignatiev, M. Giuranna(2004).«Detection of Methane in the Atmosphere of Mars».306(5702)
    1758–1761.doi:10.1126/science.1101732.
  31. ↑ V. A. Krasnopolskya, J. P. Maillard, T. C. Owen(2004).«Detection of methane in the martian atmosphere: evidence for life?».172(2)
    537–547.doi:10.1016/j.icarus.2004.07.004.
  32. ↑ ESA Press release. «Mars Express confirms methane in the Martian atmosphere». ESA. Consultat el 16 d'agost de 2008.
  33. ↑ «Mars Express». European Space Agency. Consultat el 17 d'agost de 2008.
  34. ↑ Remote Sensing Tutorial, Section 19-13a [2] archivat en Wayback Machine. - Missions to Mars during the Third Millennium, Nicholas M. Short, Sr., et al., NASA
  35. ↑ Gánti, T. et al, "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process". (PDF) Llunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)
  36. ↑ Horváth, A., et al, "Annual Change of Martian DDS-Seepages". (PDF) Llunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).
  37. ↑ «NASA Findings Suggest Jets Bursting From Martian Isse Cap».Jet Propulsion Laboratory.NASA.Consultat el 15 de setembre de 2009.
  38. ↑ «Sublimation of Mars’s southern seasonal CO2 isse cap formation of spiders».JOURNAL OF GEOPHYSICAL RESEARCH.180(no. E8)
    5084.Consultat el 5 de setembre de 2009.
  39. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  40. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  41. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  42. ↑ Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007
  43. ↑ NASA - Mars Rovers Sharpen Questions About Livable Conditions
  44. ↑ Viking Mission to Mars - NASA
  45. ↑ Llectura per Gilbert Levin publicada per Electroneurobiología vol. 5 (2), pp. 39-47, 2007
  46. ↑ «The Viking Biological Investigation: Preliminary Results».Vol. 194.(no. 4260)
    pp. 99 - 105.Consultat el 15 d'agost de 2008.
  47. ↑ Conferència presentada per Gilbert Levin i publicada per Electroneurobiología vol. 15 (2), pp. 39-47, 2007
  48. ↑ 48,0 48,1 Navarro-González, R; Navarro, K. F.; de la Rosa, J., Iñiguez, E.; Molina, P.; Miranda, L. D.; Morales, P; Cienfuegos, E.; Coll, P.; Raulin, F., Amils, R. and McKay, C. P. (2006), "The limitations on organic detection in Mars-like soils by thermal volatilization-gas chromato-graphy-MS and their implications for the Viking results", Proc. Natl. Academy of Sciences 103 (44), 16089-16094.
  49. ↑ 49,0 49,1 «The Ret Soil on Mars as a proof for water and vegetation».Vol. 9(01794)Consultat el 14 d'agost de 2008.
  50. ↑ The Carnegie Institution Geophysical Laboratory Seminar, "Analysis of evidence of Mars life" held 05/14/2007; Summary of the lecture given by Gilbert V. Levin, Ph.D. http://arxiv.org/abs/0705.3176
  51. ↑ «A Possible Biogenic Origin for Hydrogen Peroxide on Mars:».Consultat el 16 d'agost de 2008.
  52. ↑ «Els tàxons majors de la vida orgànica i la nomenclatura de la vida en Mart:».15((2))
    pp. 1-34.Consultat el 14 d'agost de 2008.
  53. ↑ «Possible evidence found for Beagle 2 location». European Space Agency. Consultat el 17 d'agost de 2008.
  54. ↑ Les senyals de vida en Mart
  55. ↑ ¿Vida en Mart?
  56. ↑ Aigua en Mart
  57. ↑ Provabilitat de vida en Mart>
  58. ↑ «La provabilitat de trobar vida en Mart».(Vol. 3, No. 5 (2020) 15-18)Consultat el 09-08-2023.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vida_en_Mart&oldid=1533525»