Anar al contingut

Vida en Venus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'atmòsfera de Venus vista en ultravioleta pel Pioneer Venus Orbiter en 1979. La causa de les ralles obscures en els núvols encara no es coneix.

La possibilitat de vida en Venus és un tema d'interés en astrobiología per la proximitat i similituts de Venus en la Terra. Fins a la data, no s'ha trobat evidència definitiva de la vida passada o present allí. A principis de la década de 1960, els estudis realisats a través de naus espacials varen demostrar que l'entorn venusiano actual és extrem en comparació al de la Terra. Els estudis continuen qüestionant si la vida podria haver existit en la superfície del planeta ans que s'afiançara un efecte hivernàcul desbocat, i si una biosfera relicta podria persistir en la part alta de l'atmòsfera venusiana moderna.


En temperatures superficials extremes que alcancen casi 735 K (462 °C; 863 °F) i una pressió atmosfèrica 92 voltes major que la de la Terra, les condicions en Venus fan que la vida basada en l'aigua tal com la coneixem siga poc provable en la superfície del planeta. No obstant, alguns científics han especulat que els microorganismes extremófilos termoacidófilos podrien existir en les capes superiors templades i àcides de l'atmòsfera venusiana.[1][2][3] En setembre de 2020, es va publicar una investigació que va informar la presència de fosfina en l'atmòsfera del planeta, una possible biofirma.[4][5][6] No obstant, s'han plantejat dubtes sobre estes observacions.[7][8]


A partir del 8 de febrer de 2021, es va informar d'un estat actualisat dels estudis que consideren la possible detecció de formes de vida en Venus (a través de la fosfina) i Mart (a través del metà).[9] El 2 de juny de 2021, la NASA va anunciar dos noves missions relacionades en Venus: DAVINCI+ i VERITAS.[10]

Condicions de la superfície

Artícul principal → Exploració de Venus.
Venus

Degut a que Venus està completament cobert de núvols, el coneiximent humà de les condicions de la superfície va ser en gran mida especulatiu fins a l'era de la sonda espacial. Fins a mediats de el XX, es creïa que l'entorn de la superfície de Venus era similar a la Terra, per lo tant, es creïa àmpliament que Venus podia albergar vida. En 1870, l'astrònom britànic Richard A. Proctor va dir que l'existència de vida en Venus era impossible prop del seu equador,[11] pero possible prop dels seus pols. Els escritors de ciència ficció eren lliures d'imaginar cóm podria ser Venus fins a la década de 1960. Entre les especulacions estaven que tenia un ambient selvático o que tenia oceans de petròleu o aigua carbonatada.

Observacions de microones publicades per C. Mayer et al.[12] en 1958 varen indicar una font d'alta temperatura (600 K). Curiosament, les observacions de banda milimétrica fetes per A. D. Kuzmin varen indicar temperatures molt més baixes.[13] Dos teories en competència varen explicar l'inusual espectre de radi, una que sugerix que les altes temperatures es varen originar en l'ionosfera i una atra que sugerix una superfície planetària calenta.


En 1962, Mariner 2, la primera missió exitosa a Venus, va medir la temperatura del planeta per primera volta i va descobrir que era «d'aproximadament 500 graus Celsius (900 graus Fahrenheit)».[14] Des de llavors, l'evidència cada volta més clara de vàries sondes espacials va mostrar que Venus té un clima extrem, en un efecte hivernàcul que genera una temperatura constant d'aproximadament 500 °C (932 °F) en la superfície. L'atmòsfera conté núvols d'àcit sulfúric. En 1968, la NASA va informar que la pressió de l'aire en la superfície de Venus era de 75 a 100 voltes major que la de la Terra.[15] Açò va ser revisat més vesprada a 92 bar,[16] casi 100 voltes la de la Terra i similar a la de més de 1000 m (3300 peus) de profunditat en els oceans de la Terra. En tal entorn, i donades les característiques hostils del clima venusiano, la vida tal com la coneixem és molt poc provable que ocórrega.

Venera 9 va tornar la primera image de la superfície d'un atre planeta en 1975.[17]

Potencial de habitabilitat passat

Els científics han especulat que si l'aigua líquida existia en la seua superfície ans que l'efecte hivernàcul fòra de control calfara el planeta, la vida microbiana pugues haver-se format en Venus, pero pot ser que ya no existixca.[18] Suponent que el processe que va suministrar aigua a la Terra fora comuna a tots els planetes propencs a la zona habitable, s'ha estimat que l'aigua líquida podria haver existit en la seua superfície fins a 600 millons d'anys durant i poc despuix del Bombardeig Intens Tardà, lo que podria ser temps suficient per a que es forme vida simple, pero esta sifra pot variar des de tan sol uns pocs millons d'anys fins a uns pocs mils de millons.[19][20][21][22][23] Estudis recents de setembre de 2019 varen concloure que Venus va poder haver tingut aigua superficial i una condició habitable durant al voltant de 3 mil millons d'anys i pot haver estat en esta condició fins a fa 700 a 750 millons d'anys. Si és correcte, açò hauria segut una gran cantitat de temps per a la formació de la vida,[24] i per a que la vida microbiana evolucionara per a convertir-se en aérea.[25]


Hi ha hagut molt poc anàlisis del material de la superfície de Venus, per lo que és possible que l'evidència de vida passada, si alguna volta va existir, es puga trobar en una sonda capaç de soportar les condicions extremes actuals de la superfície de Venus,[26][27] encara que el resorgiment del planeta en els últims 500 millons d'anys[28] significa que és poc provable que permaneixquen roques superficials antigues, especialment aquells que contenen el mineral tremolita que, teòricament, podria haver tancat algunes biofirmas.[27]

Events de panspermia sugerits

S'ha especulat que la vida en Venus va poder haver aplegat a la Terra a través de la litopanspermia, a través de l'eyección de bòlits gelats que varen facilitar la preservació de la vida multicelular en llarcs viages interplanetaris. «Els models actuals indiquen que Venus va poder haver segut habitable. La vida complexa pot haver evolucionat en l'altament irradiado Venus, i transferit a la Terra en asteroides. Este model s'ajusta al patró de polsos de vida altament desenrollada que apareixen, es diversifican i s'extinguixen en sorprenent rapidea a través dels periodos Cámbrico i Ordovícico, i també explica l'extraordinària varietat genètica que va aparéixer durant este periodo».[29]

Events cataclísmicos

Fa entre 700 i 750 millons d'anys, un event de resorgiment casi global va desencadenar la lliberació de diòxit de carbono de la roca en el planeta, lo que va transformar el seu clima.[30] Ademés, segons un estudi d'investigadors de l'Universitat de Califòrnia en Riverside, Venus podria soportar la vida si Júpiter no haguera alterat la seua òrbita al voltant del Sol.[31]

Habitabilitat actual de la seua atmòsfera

Condicions atmosfèriques

Encara que hi ha poques possibilitats de vida existent prop de la superfície de Venus, les altituts a uns 50 km (31 milles) sobre la superfície tenen una temperatura suau, i per lo tant encara hi ha algunes opinions a favor de tal possibilitat en l'atmòsfera de Venus.[32][33] L'idea va ser presentada per primera volta pel físic alemà Heinz Haver en 1950.[34] En setembre de 1967, Carl Sagan i Harold Morowitz varen publicar un anàlisis del tema de la vida en Venus en la revista Nature.[26]

En l'anàlisis de les senyes de la missió Venera, Pioneer Venus i Magellan, es va descobrir que el sulfur de carbonilo, el sulfure de hidrogen i el diòxit de sofre estaven presents junts en l'atmòsfera superior. Venera també va detectar grans cantitats de clor tòxic just baix de la coberta de núvols venusianas.[35] El sulfur de carbonilo és difícil de produir inorgánicamente,[33] pero pot ser produït per vulcanisme.[36] L'àcit sulfúric es produïx en l'atmòsfera superior per l'acció fotoquímica del Sol sobre el diòxit de carbono, el diòxit de sofre i el vapor d'aigua.[37] El nou anàlisis de les senyes de Pioneer Venus en 2020 ha trobat que partix del clor i totes les característiques espectrals del sulfur de hidrogen estan relacionades en la fosfina, lo que significa una concentració de clor inferior a la pensada i la no detecció de sulfure de hidrogen.[38]


La radiació solar llimita la zona habitable atmosfèrica a entre 51 km (65 °C) i 62 km (−20 °C) d'altitut, dins dels núvols àcits.[3] S'ha especulat que els núvols en l'atmòsfera de Venus podrien contindre substàncies químiques que poden iniciar formes d'activitat biològica i tindre zones a on les condicions fotofísicas i químiques permeten una fototrofia similar a la Terra.[39][40][41]

Biomarcadores potencials

Absorbents desconeguts

S'ha especulat que qualsevol microorganisme hipotètic que habite l'atmòsfera, si està present, podria amprar la llum ultravioleta (UV) emesa pel Sol com a font d'energia, lo que podria ser una explicació per a les llínees obscures (cridades «absorbent UV desconegut») observades en les fotografies UV de Venus.[42][43] L'existència d'este «absorbent UV desconegut» va dur a Carl Sagan a publicar un artícul en 1963 proponent el hipòtesis dels microorganismes en l'atmòsfera superior com l'agent que absorbix la llum UV.[44]


En agost de 2019, els astrònoms varen informar un patró a llarc determini recentment descobert de absorbencia de llum UV i canvis d'albedo en l'atmòsfera de Venus i el seu clima, que és causat per «absorbents desconeguts» que poden incloure productes químics desconeguts o inclús grans colónies de microorganismes en la part alta de l'atmòsfera.[45][46]

En giner de 2020, els astrònoms varen informar evidència que sugerix que Venus és actualment (dins dels 2,5 millons d'anys a partir del present) volcánicamente actiu, i el residu de dita activitat pot ser una font potencial de nutrients para possibles microorganismes en l'atmòsfera venusiana.[47][48][49]

En 2021, es va sugerir que el color del «absorbent UV desconegut» coincidira en el del «oli roig», una substància coneguda que comprén una mescla de composts orgànics de carbono dissolts en àcit sulfúric concentrat.[50]

Fosfina

ALMA Detecció de fosfina en 2020

L'investigació publicada en setembre de 2020 va indicar la detecció de fosfina (PH3) en l'atmòsfera de Venus pel telescopi Atacama Large Millimeter Array (ALMA) que no estava vinculada a cap método abiótico conegut de producció present o possible en condicions venusianas.[4][5][6] No s'espera que una molècula com la fosfina persistixca en l'atmòsfera venusiana ya que, baix la radiació ultravioleta, finalment reaccionarà en aigua i diòxit de carbono. PH3 està associat en ecosistemes anaeròbics en la Terra, i pot indicar vida en planetes anóxicos.[51] Estudis relacionats varen sugerir que la concentració detectada de fosfina (20 ppb) en els núvols de Venus indicava una «cantitat plausible de vida» i, ademés, que les densitat de biomassa predites típiques eren «varis órdens de magnitut més baixes que la densitat de biomassa promig de la biosfera aérea de la Terra».[52][53] A partir de 2019, cap procés abiótico conegut genera gas fosfina en planetes terrestres (a diferència dels jagants gaseosos)[54] en cantitats apreciables. La fosfina pot ser generada pel procés geològic de meteorisació de lava olivinas que contenen fosfuros inorgànics, pero este procés requerix una activitat volcànica contínua i massiva.[55] Per lo tant, les cantitats detectables de fosfina podrien indicar vida.[56][57] En juliol de 2021, es va propondre un orige volcànic per a la fosfina, per extrusió del mant.[58]

En una declaració publicada el 5 d'octubre de 2020, en el lloc web de la comissió F3 de astrobiología de l'Unió Astronòmica Internacional, els autors de l'artícul de setembre de 2020 sobre la fosfina varen ser acusats de comportament poc ètic i criticats per ser poc científics i enganyar al públic.[59] Des de llavors, els membres d'eixa comissió s'han distanciat de la declaració de la IAU, alegant que havia segut publicada sense el seu coneiximent o aprovació.[60][61] La declaració va ser eliminada del sitie web de la IAU poc despuix. El contacte de mijos de la IAU, Lars Lindberg Christensen, va declarar que la IAU no estava d'acort en el contingut de la carta, i que havia segut publicada per un grup dins de la comissió de la F3, no per la pròpia IAU.[62]


A fins d'octubre de 2020, la revisió del processament de senyes de les senyes recopilades tant per ALMA utilisats en la publicació original de setembre de 2020, com per les senyes posteriors del Telescopi James Clerk Maxwell (JCMT), ha revelat errors d'interpolació de fondo que resulten en múltiples llínees espurias, inclosa la característica espectral de la fosfina. El nou anàlisis de les senyes en una substracció adequada del fondo no dona com resultat la detecció de la fosfina[63][64][65] o la detecta en una concentració d'1 ppb, 20 voltes per baix de l'estimació original.[66]

Eixemple d'espectre PH3, de la regió en círcul superposta a l'image del continu basada en un reanálisis de les senyes reprocesados.[67]

El 16 de novembre de 2020, el personal de ALMA va publicar una versió corregida de les senyes utilisades pels científics de l'estudi original publicat el 14 de setembre. El mateix dia, els autors d'este estudi varen publicar un nou anàlisis com prepublicación utilisant les noves senyes que conclouen que l'abundància de PH3 promediada pel planeta és 7 voltes menor que la que varen detectar en les senyes del processament anterior de ALMA, per a provablement variar segons l'ubicació i ser reconciliable en la detecció JCMT de 20 voltes esta abundància si varia substancialment en el temps. També responen als punts plantejats en un estudi crític de Villanueva et al. que va qüestionar les seues conclusions i troben que fins ara la presència de cap atre compost pot explicar les senyes.[67][68][69][70] Els autors varen informar que el processament més alvançat de les senyes de el JCMT estava en curs.[67]

Atres medicions de fosfina

El nou anàlisis de les senyes in situ recopilats per Pioneer Venus Multiprobe en 1978 també ha revelat la presència de fosfina i els seus productes de dissociació en l'atmòsfera de Venus.[38] En 2021, un anàlisis adicional va detectar traces d'etano, sulfur de hidrogen, nitrit, nitrat, cianur de hidrogen i possiblement amoníac.[71]

La senyal de fosfina també es va detectar en les senyes recopilades en el JCMT, encara que molt més dèbil que la trobada en ALMA.[7]

En octubre de 2020, un nou anàlisis de la medició de l'espectre infrarroig archivat en 2015 no va revelar cap fosfina en l'atmòsfera venusiana, colocant un llímit superior de concentració de volum de fosfina 5 parts per billó (un quarto del valor medit en banda de radi en 2020).[72] No obstant, la llongitut d'ona utilisada en estes observacions (10 micras) solament hauria detectat fosfina en la part superior dels núvols de l'atmòsfera de Venus.[7]


En 2022, no es va anunciar cap detecció de fosfina utilisant el telescopi infrarroig aerotransportado SOFIA en llímit superior de concentració de 0,8 ppb per a altituts venusianas de 75-110 km.[73] Més tart, l'aparent no detecció es va atribuir a l'error de calibració i la concentració de 1 ppb de fosfina es va detectar en el mateix conjunt de senyes. La fosfina sembla ser més abundant en les parts anteriors al matí de l'atmòsfera venusiana.[74]

Medicions planificats dels nivells de fosfina

S'espera que ALMA es reinicie a principis de 2021 despuix d'un tancament d'un any en resposta a la pandèmia de COVID-19 i pot permetre noves observacions que podrien proporcionar informació per a l'investigació en curs.[70]

A pesar de les controvèrsia, la NASA està en les etapes inicials d'enviar una futura missió a Venus. La missió Venus Emissivity, Radi Science, InSAR, Topography, and Spectroscopy (VERITAS) duria radar a vore a través dels núvols per a obtindre noves imàgens de la superfície, de molta major calitat que les últimes fotografiades fa treinta y uno anys. L'atra, Deep Atmosphere Venus Investigation of Noble gasos, Chemistry, and Imaging Plus (DAVINCI +) en realitat travessaria l'atmòsfera, muestreando l'aire a mida que descendix, per a detectar la fosfina.[75][76] En juny de 2021, la NASA va anunciar que DAVINCI+ i VERITAS serien seleccionats entre quatre conceptes de missió elegits en febrer de 2020 com a part de la competència Discovery 2019 de la NASA per al llançament en el marc de temps 2028-2030.[77]


BepiColombo, llançat en 2018 per a estudiar Mercurio, va sobrevolar Venus el 15 d'octubre de 2020 i el 10 d'agost de 2021. Johannes Benkhoff, científic del proyecte, creu que el MERTIS (radiómetro de mercuri i espectrómetro infrarroig tèrmic) de BepiColombo podria detectar fosfina, pero «no sabem si el nostre instrument és lo suficientment sensible».[78]

Confusió entre les llínees de fosfina i diòxit de sofre

Segons una nova investigació anunciada en giner de 2021, la llínea espectral a 266,94 GHz atribuïda a la fosfina en els núvols de Venus era més provable que haguera segut produïda per diòxit de sofre en la mesosfera.[79] Eixa afirmació va ser refutada en abril de 2021 per ser inconsistente en les senyes disponibles. La detecció de PH3 en l'atmòsfera venusiana en ALMA es va recuperar a 7 ppb.[80] Per a agost de 2021, es va descobrir que la presunta contaminació per diòxit de sofre estava contribuint solament en un 10% a la senyal tentativa en la banda de llínea espectral de fosfina en els espectres de ALMA presa en 2019, i al voltant del 50% en els espectres de ALMA presos en 2017.[81]

Bioquímica especulativa de la vida venusiana

La bioquímica convencional, basada en l'aigua, és casi impossible en condicions venusianas. En juny de 2021, els càlculs dels nivells d'activitat de l'aigua en els núvols venusianas basats en senyes de sondes espacials varen mostrar que estes eren dos magnituts massa baixes en els llocs examinats per a que sobrevixquera qualsevol bactèria extremòfila coneguda.[82][83]

En agost de 2021, es va sugerir que inclús els hidrocarburs saturats són inestables en condicions ultraácidas dels núvols venusianas, lo que fa que els conceptes de vida venusiana basats en cèlules siguen problemàtics. En canvi, es va propondre que la «vida» venusiana pot basar-se en components moleculars autorreplicantes del «oli roig», una classe coneguda de substàncies que consistixen en una mescla de composts de carbono policíclics dissolts en àcit sulfúric concentrat.[50]

En decembre de 2021, es va sugerir que la vida venusiana, com la causa químicament més plausible, pot produir fotoquímicamente amoníac a partir de productes químics disponibles, lo que fa que les gotetes que donen vida es convertixquen en una suspensió de sulfat d'amoni en un pH menys àcit d'1. Estes gotetes agotarien el diòxit de sofre en les capes superiors de núvols a mida que s'assenten, lo que explica la distribució observada del diòxit de sofre en l'atmòsfera de Venus, i poden fer que els núvols no siguen més àcides que alguns ambients terrestres extrems que alberguen vida.[84]

Cicles de vida especulatius de la vida venusiana

El document de hipòtesis en 2020 ha sugerit que la vida microbiana de Venus pot tindre un cicle de vida de dos etapes. La part metabólicamente activa de tal cicle tindria que ocórrer dins de les gotes de núvols per a evitar una pèrdua fatal de líquit. En acabant de que tals gotetes creixqueren lo suficientment grans com per a afonar-se baix la força de la gravetat, els organismes caurien en elles en capes inferiors més calentes i es desecarían, tornant-se lo suficientment chicotetes i llaugeres com per a ser elevades novament a la capa habitable per turbulències a chicoteta escala.[85]


El document de hipòtesis en 2021 ha criticat el concepte anterior, senyalant el gran estancament de les capes de boira terrera inferiors en Venus que retornen de la capa de boira terrera a núvols relativament habitables problemàtiques inclús per a partícules chicotetes. En canvi, es va propondre un model d'evolució en el núvol a on els organismes estan evolucionant per a convertir-se en absorbents màxims (obscurs) per a la cantitat donada de biomassa i les àrees més obscures de núvols calfats pel sol es mantenen a flotació per mig de corrents ascendents tèrmiques iniciades pels propis organismes.[50]

Vore també

Terraformación de Venus
Vida en Mart
Terraformación de Mart
Atmòsfera de Venus
Panspermia
Astrobiología
Vida extraterrestre
Venusiano

Referències

  1. ↑ «Acidic clouds of Venus could harbour life» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2022-12-07.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 2022-12-07 (en en-GB).
  3. ↑ 3,0 3,1 «Constraints on a potential aerial biosphere on Venus: I. Cosmic rays».Icarus.257
    396–405.ISSN 0019-1035.doi:10.1016/j.icarus.2015.05.006.Consultat el 2022-12-07.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Possible sign of life on Venus stirs up heated debat» (en en). Science. Consultat el 2022-12-07.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Phosphine gas in the cloud decks of Venus».Nature Astronomy.5
    655–664.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-020-1174-4.Consultat el 2022-12-07.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[2]». Consultat el 2022-12-07 (en en-US).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «UPDATE: Life above hell? Serious doubt cast on Venus phosphine finding» (en en-us). SYFY Official Site. Consultat el 2022-12-07.
  8. ↑ «Purported phosphine on Venus more likely to be ordinary sulfur dioxide» (en en). ScienceDaily. Consultat el 2022-12-07.
  9. ↑ «[3]». Consultat el 2022-12-07 (en en-US).
  10. ↑ «[4]». Consultat el 2022-12-07 (en en-US).
  11. ↑ Proctor, Richard Anthony (2016-04-27). Other Worlds Than Ours: The Plurality Of Worlds Studied Under The Light Of Recent Scientific Researches (en en), Creative Mija Partners, LLC. ISBN 978-1-354-87270-3.
  12. ↑ «Observations of Venus at 3.15-CM Wave Length.».The Astrophysical Journal.127
    1.ISSN 0004-637X.doi:10.1086/146433.Consultat el 2022-12-07.
  13. ↑ NASA, A. D.; MAROV, M. Y. (1975-06-01). PHYSICS OF THE PLANET VENUS.
  14. ↑ «Mariner 2». NASA. Consultat el 2022-12-07.
  15. ↑ «Venus Air Pressure» (en en-us). NASA Jet Propulsion Laboratory (JPL). Consultat el 2022-12-07.
  16. ↑ «Venus Fact Sheet». nssdc.gsfc.nasa.gov. Consultat el 2022-12-07.
  17. ↑ «Venera 9's landing site» (en en). The Planetary Society. Consultat el 2022-12-07.
  18. ↑ «Venus Likely Had Past Life; Next Step Is Finding It» (en en). Forbes. Consultat el 2022-12-07.
  19. ↑ «Was Venus onze a habitable planet?» (en en). www.esa.int. Consultat el 2022-12-07.
  20. ↑ «Was Venus Onze a Waterworld?» (en en-us). Universe Today. Consultat el 2022-12-07.
  21. ↑ «Was Venus Alive? 'The Signs llaure Probably There'» (en en). Space.com. Consultat el 2022-12-07.
  22. ↑ «Venus May Once Have Been Habitable». NASA. Consultat el 2022-12-07.
  23. ↑ «Was Venus the first habitable world of our solar system?».Geophysical Research Letters.43
    8376–8383.ISSN 0094-8276.doi:10.1002/2016GL069790.Consultat el 2022-12-07.
  24. ↑ «Venus May Have Been Habitable for Three Billion Years» (en en-us). Sci.News. Consultat el 2022-12-07.
  25. ↑ «Did the Early Venus Harbor Life? (Weekend Feature) - The Daily Galaxy --Great Discoveries Channel». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2017. Consultat el 2022-12-07.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Life on Venus».Astrobiology.11
    931–932.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2011.9270.Consultat el 2022-12-07.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Did Venus's ancient oceans incubate life?» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2022-12-07.
  28. ↑ «Did Venus's ancient oceans incubate life?» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2022-12-07.
  29. ↑ «The Venus Hypothesis».arXiv:1608.03074 [astre-ph, physics:physics].Consultat el 2022-12-07.
  30. ↑ «Venus was potentially habitable until a mysterious event happened» (en en). CNN. Consultat el 2022-12-07.
  31. ↑ «Venus isn't habitable -- and it could be all Jupiter's fault» (en en). CNN. Consultat el 2022-12-07.
  32. ↑ «solsys1_12cont». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2022-12-07.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Astrobiology - The Case for Venus».Journal of the British Interplanetary Society.56
    250–254.ISSN 0007-084X.Consultat el 2022-12-07.
  34. ↑ Defense Technical Information Center (1958-01-01). DTIC AD0159052: EPITOME OF SPACE MEDICINE (en anglés).
  35. ↑ Grinspoon, David Harry; Grinspoon, David H. (1997-01-05). Venus Revealed: A New Look Below The Clouds Of Our Mysteriious Twin Planet (en en), Basic Books. ISBN 978-0-201-40655-9.
  36. ↑ Pandis, Spyros N. (2006). Atmospheric chemistry and physics : from air pollution to climate change, Second edition edició. OCLC 234085040. ISBN 978-1-118-59136-9.
  37. ↑ «Acid clouds and lightning» (en en). www.esa.int. Consultat el 2022-12-07.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Venus' Mass Spectra Show Signs of Disequilibria in the Middle Clouds». Authorea. doi:10.1002/essoar.10504552.4. Consultat el 2022-12-07.
  39. ↑ «Life Zone on Venus Possible». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2003. Consultat el 2022-12-07.
  40. ↑ «A Sulfur-Based Survival Strategy for Putative Phototrophic Life in the Venusian Atmosphere».Astrobiology.4
    11–18.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/153110704773600203.Consultat el 2022-12-07.
  41. ↑ «Potential for Phototrophy in Venus' Clouds».Astrobiology.21
    1237–1249.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2021.0032.Consultat el 2022-12-07.
  42. ↑ «Reassessing the Possibility of Life on Venus: Proposal for an Astrobiology Mission».Astrobiology.2
    197–202.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/15311070260192264.Consultat el 2022-12-07.
  43. ↑ «NASA Astrobiology» (en en-en). astrobiology.nasa.gov. Consultat el 2022-12-07.
  44. ↑ «Mysterious dark patches in Venus’ clouds llaure affecting the weather th» (en en). Astronomy.com. Consultat el 2022-12-07.
  45. ↑ «EarthSky | Could microbes be affecting Venus’ climate?» (en en-us). earthsky.org. Consultat el 2022-12-07.
  46. ↑ «Long-term Variations of Venus’s 365 nm Albedo Observed by Venus Express, Akatsuki, MESSENGER, and the Hubble Space Telescope».The Astronomical Journal.158
    126.ISSN 0004-6256.doi:10.3847/1538-3881/ab3120.Consultat el 2022-12-07.
  47. ↑ «[5]». Consultat el 2022-12-07 (en en-US).
  48. ↑ «Present-day volcanism on Venus as evidenced from weathering rates of olivine».Science Advances.6
    eaax7445.doi:10.1126/sciadv.aax7445.Consultat el 2022-12-07.
  49. ↑ «Venus' Spectral Signatures and the Potential for Life in the Clouds».Astrobiology.18(9)
    1181–1198.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2017.1783.Consultat el 2022-12-07.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «Organic Carbon Cycle in the Atmosphere of Venus».arXiv:2108.02286 [astre-ph].Consultat el 2022-12-07.
  51. ↑ «Experts Explain: If There Is Life on Venus, How Could It Have Gotten There?» (en en-us). SciTechDaily. Consultat el 2022-12-07.
  52. ↑ «How Much Life Would Be Required to Create the Phosphine Signal on Venus?» (en en-us). Universe Today. Consultat el 2022-12-07.
  53. ↑ «On The Biomass Required To Produïx Phosphine Detected In The Cloud Decks Of Venus».arXiv:2009.07835 [astre-ph].Consultat el 2022-12-07.
  54. ↑ «Phosphine on Jupiter and Saturn from Cassini/CIRS».Icarus.202
    543–564.ISSN 0019-1035.doi:10.1016/j.icarus.2009.03.023.Consultat el 2022-12-07.
  55. ↑ «Hypothesis Perspectives: Might active volcanisms today contribute to the presence of phosphine in Venus's atmosphere?».arXiv:2009.11904 [astre-ph].Consultat el 2022-12-07.
  56. ↑ «Phosphine as a Biosignature Gas in Exoplanet Atmospheres».Astrobiology.20
    235–268.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2018.1954.Consultat el 2022-12-07.
  57. ↑ «Phosphine Could Signal Existence of Alien Anaerobic Life on Rocky Planets» (en en-us). Sci.News. Consultat el 2022-12-07.
  58. ↑ [https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2021PNAS..11821689T «Volcanically extruded phosphides as an abiotic source of Venusian phosphine»].Proceedings of the National Academy of Science.118
    i2021689118.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2021689118.Consultat el 2022-12-07.
  59. ↑ «Statement from Commission F3 (Astrobiology) of the IAU on Press Reports regarding Detection of Phosphine in Venus». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2020. Consultat el 2022-12-07.
  60. ↑ «Absolutely shocked & dismayed by this statement from the IAU_org - as a member of IAU Com F3, I completely disagree - this is how science progresses» (en és). Twitter. Consultat el 2022-12-07.
  61. ↑ «I'm also a member of F3 and I didn't even know about the letter until it was published this morning. How on Earth is the commission publishing statements that claim to represent its membership when they llaure not even consulted?» (en és). Twitter. Consultat el 2022-12-07.
  62. ↑ «Discovery that indicated possibility of extra-terrestrial life attacked by group of astrobiologists» (en en). The Indian Express. Consultat el 2022-12-07.
  63. ↑ «Re-analysis of the 267 GHz ALMA observations of Venus. No statistically significant detection of phosphine».Astronomy and Astrophysics.644
    L2.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/202039717.Consultat el 2022-12-07.
  64. ↑ «The statistical reliability of 267-GHz JCMT observations of Venus: no significant evidence for phosphine absorption».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.501
    L18–L22.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnrasl/slaa187.Consultat el 2022-12-07.
  65. ↑ «No evidence of phosphine in the atmosphere of Venus from independent analyses».Nature Astronomy.5
    631–635.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-021-01422-z.Consultat el 2022-12-07.
  66. ↑ «Reply to: No evidence of phosphine in the atmosphere of Venus from independent analyses».Nature Astronomy.5
    636–639.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-021-01424-x.Consultat el 2022-12-07.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 «Reply to: No evidence of phosphine in the atmosphere of Venus from independent analyses».Nature Astronomy.5
    636–639.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-021-01424-x.Consultat el 2022-12-07.
  68. ↑ «Prospects for life on Venus fade — but llauren’t dead yet».Nature.587(7835)
    532–532.doi:10.1038/d41586-020-03258-5.Consultat el 2022-12-07.
  69. ↑ «Phosphine On Venus Actually Fainter As Scientists Re-Analyze Earlier Findings» (en en-us). International Business Claves. Consultat el 2022-12-07.
  70. ↑ 70,0 70,1 «Potential signs of life on Venus llaure fading as astronomers downgrade their original claims» (en en). www.science.org. Consultat el 2022-12-07.
  71. ↑ «Venus' Mass Spectra Show Signs of Disequilibria in the Middle Clouds».Geophysical Research Letters.48
    i91327.ISSN 0094-8276.doi:10.1029/2020GL091327.Consultat el 2022-12-07.
  72. ↑ «A stringent upper limit of the PH3 abundance at the cloud top of Venus».Astronomy and Astrophysics.643
    L5.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/202039559.Consultat el 2022-12-07.
  73. ↑ «Phosphine in the Venusian Atmosphere: A Strict Upper Limit from SOFIA GREAT Observations».Geophysical Research Letters.49(22)ISSN 0094-8276.doi:10.1029/2022GL101055.Consultat el 2022-12-08.
  74. ↑ «Recovery of Phosphine in Venus' Atmosphere from SOFIA Observations».arXiv:2211.09852 [astre-ph].Consultat el 2022-12-08.
  75. ↑ «The detection of phosphine in Venus' clouds is a big deal – here's how we ca find out if it's a sign of life» (en en). The Conversation. Consultat el 2022-12-08.
  76. ↑ «NASA Selects 4 Possible Missions to Study Secrets of the Solar System». NASA. Consultat el 2022-12-08.
  77. ↑ «NASA Selects 2 Missions to Study ‘Lost Habitable’ World of Venus». NASA. Consultat el 2022-12-08.
  78. ↑ «In A Complete Fluke, A European Spacecraft Is About To Fly Past Venus – And Could Look For Signs Of Life» (en en). Forbes. Consultat el 2022-12-08.
  79. ↑ «Claimed Detection of PH3 in the Clouds of Venus Is Consistent with Mesospheric SO2».The Astrophysical Journal.908
    L44.ISSN 0004-637X.doi:10.3847/2041-8213/abde47.Consultat el 2022-12-08.
  80. ↑ «Reply to: No evidence of phosphine in the atmosphere of Venus from independent analyses».Nature Astronomy.5
    636–639.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-021-01424-x.Consultat el 2022-12-08.
  81. ↑ «Low levels of sulphur dioxide contamination of Venusian phosphine spectra».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.514(2)
    2994–3001.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/stac1438.Consultat el 2022-12-08.
  82. ↑ «Scientists say there's no life on Venus — but Jupiter has potential» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 2022-12-08.
  83. ↑ «Water activity in Venus's uninhabitable clouds and other planetary atmospheres».Nature Astronomy.5
    665–675.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-021-01391-3.Consultat el 2022-12-08.
  84. ↑ «Production of ammonia makes Venusian clouds habitable and explains observed cloud-level chemical anomalies».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.118(52)
    i2110889118.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2110889118.Consultat el 2022-12-08.
  85. ↑ «The Venusian Lower Atmosphere Haze as a Depot for Desiccated Microbial Life: A Proposed Life Cycle for Persistence of the Venusian Aerial Biosphere».Astrobiology.21(10)
    1206–1223.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2020.2244.Consultat el 2022-12-08.

Bibliografia

Informe VEXAG - giner de 2007.
Informe VEXAG - Venus Exploration and the Case for Astrobiology.
Venusian Cloud Colonies (13 de novembre de 2002), per Leslie Mullen.
Cockell, Charres S (1999). «Life on Venus». Pla.Space Sci. 47: 1487—1501. doi:10.1016/S0032-0633(99)00036-7. http://adsabs.harvard.edu/abs/1999p%26SS...47.1487C.
Landis, Geoffrey A. (2003). «Astrobiology: the Case for Venus». J. of the British Interplanetary Society 56 (7/8): 250—254. https://web.archive.org/web/20110807002657/http://gltrs.grc.nasa.gov/citations/all/tm-2003-212310.html.
Grinspoon, David (1998). Venus Revealed: A New Look Below the Clouds of Our Mysterious Twin Planet. Reading, Mass.: Addison-Wesley Pub.. ISBN 978-0201328394.
«Venus could be a haven for life». ABC News. 2002-09-28. http://abc.net.au/news/scitech/2002/09/item20020926135029_1.htm [6] archivat en Wayback Machine..

Enllaços externs

Astrobiology: Venus (nasa.gov)
Venus Revealed (hoofdstuk 6) Life on Venus: A Agranen World?
Venus, life [7] archivat en Wayback Machine.
Life on Venus?
VEXAG
Venus: ¿Un Món Habitat? Entrevista a David H. Grinspoon [8] archivat en Wayback Machine., en espanyol.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vida_en_Venus&oldid=1505003»