Venera 9
Llançada el 8 de juny de 1975, la nau Venera 9 (Венера-9, designada pel fabricant com 4V-1 No. 660) era integrant del programa Venera. Va ser una sonda espacial soviètica que va ser la primera astronave que va enviar a la Terra una image de la superfície d'un atre planeta,[1] en este cas de Venus. Estava composta per un orbitador i un mòdul d'aterrisage (lander) que el 20 d'octubre de 1975 es va separar de l'orbitador[2] i va aterrisar dos dies despuix prop del zenit del sol en la superfície de Venus. Un sistema de circulació de decorregut va ser usat per a distribuir la calor. Este sistema de pre-refredat previ a l'entrada, va permetre l'operació de la nau per 53 minuts despuix de l'aterrisage.[1] L'aterrisage es va produir a prop de 2200 km del posterior lloc d'aterrisage de la Venera 10.
Orbitador
Instruments de l'orbitador
La llista d'instruments i experiments de l'orbitador incloïa:
- Espectrómetro d'infrarroigs d'1.6-2.8 μm
- Radiómetro de infrarrojos de 8-28 μm
- Fotómetro per a ultravioleta de 352 nm
- 2 fotopolarímetros (335-800 nm)
- Espectrómetro de 300-800 nm
- Espectrómetro de Lyman-α H/D
- Radar de mapage biestático
- URSS0___, URSS1___ per a ocultació de ràdio
- Magnetómetro triaxial
- Cambra ultravioleta de 345-380 nm
- Cambra de 355-445 nm
- 6 analisadors electroestáticos
- 2 Trampes de modulació iònica
- Detector de protones de baixa energia i ones alpha
- Detector d'electrons de baixa energia
- 3 contadors de semiconductors
- 2 contadors de descàrrega de gas
- Detector de Cherenkov
Mòdul d'aterrisage
El 20 d'octubre de 1975, el mòdul d'aterrisage es va separar de l'orbitador i va iniciar el descens. L'aterrisage es va produir en el Sol prop del cénit a les 05:13 URSS2___ del 22 d'octubre.[2] La Venera 9 va aterrisar dins d'un radi de 150 km del punt 31°01′N 291°38′I 31.01°N] 291.64°I[2] prop de la Beta Regio, en una pendent de 20° d'inclinament cobert de roques (se sospita que la pendent forme part de la vall tectónico conegut com Aikhulu Chasma). La sonda d'aterrisage pesava 1560 kg a l'inici de l'entrada atmosfèrica. Una volta aplegada a la superfície, el seu pes era, no obstant, de 660 kg.[3]
Va ser la primera astronave que va enviar a la Terra una image de la superfície d'un atre planeta.
Es va fer us d'un sistema de decorregut circulant per a distribuir la calor. Este sistema va permetre que el mòdul funcionara durant 53 minuts despuix d'aterrisar, al mateix temps que es perdia el contacte per radi en el orbitador.[4] Durant el descens, el malbarat de calor i deceleraació va ser secuencialment conseguida gràcies a les cobertes hemiesféricas de protecció, tres paracaigudes, un fre aerodinàmic en forma de disc i el sistema d'esmortidors de la sonda. L'aterrisage es va produir a uns 2200 km d'a on aterrisaria la Venera 10.
La sonda d'aterrisage de la Venera 9 va medir els núvols de Venus, que tenien entre 30 i 40 km de gruixa, en la seua base a entre 30 i 35 km per damunt de la superfície del planeta. També va detectar substàncies químiques en l'atmòsfera de Venus, com hidrocloros, àcit fluorhídric, bromo, o yodo. Unes atres de les mides que va prendre inclouen la pressió de superfície (90 atmòsfera - 9 MPa), la temperatura (485 °C), i els nivells de llum en superfície (comparables als dels dies nuvolats de la Terra en latitut miges). La Venera 9 va ser la primera sonda en enviar a la Terra fotografies de calitat, en blanc i negre, de la superfície de Venus. En elles es podien vore ombres, que no hi havia (aparentment) pols en suspensió, i una varietat de roques d'entre 30 i 40 cm que no semblava erosionades. Les fotografies de 360 graus que es volien fer, no es varen portar a terme degut a que la tapa de l'objectiu de la segona cambra no es va obrir, llimitant-se a 180 graus.
Components del mòdul
La sonda d'aterrisage incloïa:[4]
- Sensors de temperatura i pressió
- Accelerómetro
- Fotómetro de US5___ visible - US6___
- Nefelómetros - US7___
- Espectrómetro de masses US8___ US9___
- Telefotómetros panoràmics (2)
- Anemómetro - K.0___
- Espectrómetro de rajos gamma - K.1___
- Densitómetro de rajos gamma - K.2___
Resultats
Els resultats preliminars varen tirar les següents senyes:
- (A) Núvols de 30 km a 40 km d'ample a 30-3 km d'altitut.
- (B) Constituents atmosfèrics varen incloure K.4___, K.5___, Br i K.6___
- (C) Pressió atmosfèrica en la superfície prop de 90 atmòsfera terrestres.
- (D) Temperatura de la superfície 485 °K.7___
- (I) Nivells de llum comparable a un dia nuvolat en l'estiu.
- (F) En les fotografies es varen observar ombres, no hi ha aparentment pols en l'aire i una varietat de roques d'entre 30-40 cm sense erosionar.
- (G) La sonda va aguantar 50 minuts abans de ser esclafada, en eixes condicions, 485 °C i 90 atmòsfera de pressió, compostes per amoníac i àcit varis. Eixa pressió és equivalent a 1 km baix dels oceans terrestres.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2022-01-24 (en en-US).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Beyond Earth: A Chronicle of Deep Space Exploration, 1958–2016»».The NASA history séries (second ed.). Washington, DC: NASA History Program Office. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «:1» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ «Interplanetary Spacecraft». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2017. Consultat el 26 de març de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 Mitchell, Don US3___. «First Pictures of the Surface of Venus».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venera 9» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.