Vida extraterrestre
El terme vida extraterrestre es referix a el hipotètic tipo de vida que pot existir fòra del planeta Terra i que no s'haja originat en ell.
Tal vida pot variar des de simples procariota (o formes de vida) fins a sers en civilisacions molt més alvançades que l'humanitat.[1][2] La equació de Drake especula sobre l'existència de vida inteligent en atres parts de l'univers. La ciència de la vida extraterrestre, en totes les seues formes es coneix com astrobiología.
Una porció creixent de la comunitat científica s'inclina a considerar que puga existir alguna forma de vida extraterrestre en llocs a on les condicions siguen propícies, encara que, generalment, es considera que provablement tal vida existixca solament en formes bàsiques. Una hipòtesis alternativa és la panspermia, que sugerix que la vida podria sorgir en un lloc i despuix estendre's entre atres planetes habitables. Estes dos hipòtesis no són mútuament excloents. S'especula en formes de vida extraterrestre que van des de bactèries, que és la posició majoritària, fins a atres formes de vida més evolucionades, que puguen haver desenrollat inteligència d'algun tipo. La disciplina que estudia la viabilitat i possibles característiques de la vida extraterrestre es denomina exobiología.
Per la falta de proves a favor o en contra, qualsevol enfocament científic del tema, pren sempre la forma de conjecturas i estimacions. Encara que cal mencionar que el tema posseïx també una gran cantitat de teories informals i paracientíficas, que excedixen en facilitat els criteris de qualsevol epistemologia científica, per eixemple, fent afirmacions infalsables segons el criteri de Popper, i són per tant considerades seudociencias.
Bioquímica universal
[editar | editar còdic]Tota la vida en la Terra requerix d'elements químics, hidrogen, oxigen, carbono, nitrogen, sofre, fòsfor, aixina com de molts atres en menors cantitats, com a certs minerals; requerix ademés d'aigua líquida com a solvent en el qual les reaccions tenen lloc. Cantitat suficient de carbono i demés elements constituents de la vida, junt en l'aigua, farien possible la formació d'organismes vivents en atres planetes en una química, pressió i temperatura similars a les de la Terra. Com la Terra i atres planetes estan fets de "pols estelar", és molt provable que atres planetes s'hagen format en semblant composició d'elements químics que els terrestres. La combinació de carbono i aigua en la forma de carbohidrats, com el sucre, pot ser una font d'energia química de la que depén la vida, mentres que al mateix temps proveïx elements d'estructura i codificació genèticacita requerida. L'aigua pura és útil, puix té un pH neutre per la continuada dissociació entre les seues ionés d'hidronio i hidròxit. Com a resultat, pot dissoldre abdós tipos de ions, positius (metàlics) i negatius (no metàlics) en igual habilitat.
Per la seua relativa abundància i utilitat en el sosteniment de la vida, molts han hipotetizado que totes les formes de vida, donde quiera que es produïxquen, es valdrien també d'estos materials bàscules . Aixina i tot, atres elements i solvents poden proveir una certa base de vida.
S'ha senyalat al silici com una possible bioquímica alternativa al carbono; basades en este element, s'han propost formes de vida en una morfologia cristalina, teòricament capaces d'existir en condicions d'alta temperatura, com en planetes que orbiten molt propencs al seu estrela.
També s'han sugerit formes de vida basades en atres solvents, puix existixen composts químics capaços de mantindre el seu estat líquit en diferents rancs de temperatura, ampliant aixina les zones habitables considerades viables. Aixina per eixemple, s'estudia el amoníac com a solvent alternatiu a l'aigua. La vida en un oceà d'amoníac podria aparéixer en un planeta molt més lluntà a la seua estrela.[3]
Tècnicament, la vida és bàsicament una reacció que es replica a sí mateixa, per lo que baix esta simple premissa podria sorgir la vida baix una àmplia gama de condicions i ingredients diferents, si be la via carbono-oxigen sembla la més òptima i conductiva. Existixen inclús teories sobre reaccions autorreplicantes que podrien ocórrer en el plasma d'una estrela, encara que este seria un tipo de vida altament extrem i res convencional.
Lliteratura mundial
[editar | editar còdic]Va haver un canvi dramàtic en el pensament en l'invenció del telescopi i el heliocentrismo. Una volta que va quedar clar que la Terra era merament un planeta entre innumerables cossos en l'univers, la teoria de vida extraterrestre va començar a convertir-se en un tema en la comunitat científica. Un dels primers va ser el filòsof italià Giordano Bruno, que va argumentar en el XVI que per a un univers infinit en el qual totes les estreles estigueren rodejades del seu propi sistema planetari, hi hauria atres móns en "no menys virtut ni una naturalea distinta a la de la nostra terra" i, com la Terra, "contenen animals i habitants".[4]
La possibilitat de vida extraterrestre era una trivialidad del discurs educat durant el XVII, encara que en el poema El paraís perdut (1667) Milton va amprar cautelosament este tema quan el àngel sugerix a Adán la possibilitat de vida en la Lluna:
Bernard Li Bovier de Fontenelle va expandir l'esfera creativa del Creador, en lloc de negar-la, en la seua obra Conversacions sobre la pluralitat dels móns. I en L'excursió" (1728), David Mallet va exclamar: "Dèu mil móns resplandecen; cada u en la seua càrrega / de móns poblats".
En la lliteratura, un atre eixemple seria L'atre món: les societats i governs de la Lluna, del poeta Cyrano de Bergerac, a on les societats extraterrestres es presenten com a paròdies humorístiques o iròniques de la societat terrena.
En 1752, Voltaire publica el conte curt Micromegas, que alvança moltes de les nocions que després es veuen expressades de forma recurrent en la ciència ficció incipient i contemporànea. En particular, l'idea de que els alienígenas poden viajar entre les estreles i vindre a la Terra (fins a aplega a sugerir certa propulsió lluminosa, anàloga a una vés-la solar), i que són distints als humans de forma fonamental (en este cas, en tamany, temps de vida i cantitat de sentits).
El gènero de la ciència ficció es desenrolla durant el XIX en Juliol Verne en Al voltant de la Lluna (1870), que oferix una discussió sobre la possibilitat de vida en la Lluna, pero en la conclusió de que és estèril, i La guerra dels móns, de H. G. Wells (1898), en l'idea popular de la "invasió marcianana” i de l'impossible colonisació a causa de l'existència de microorganismes diferenciats en cada món.
Enfocaments científics sobre la vida extraterrestre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Exobiología.
Degut a que és un fenomen que pel moment permaneix essencialment fora de l'alcanç de la ciència (al no dispondre de senyes, i per tant de la possibilitat d'experimentar i refutar les hipòtesis), no existix una disciplina "formal" que estudie la vida extraterrestre, ni cap currículum acadèmic que forme experts en això. Aquells que s'han aproximat al tema de manera científica són per lo general experts en àrees diverses, que per interés merament personal han elaborat hipòtesis sobre les possibilitats de vida en atres móns, i han compartit els seus punts de vista a través d'algun mig. Pese a això, ha sorgit una enorme cantitat de treballs i publicacions séries sobre el tema, de modo que pot parlar-se d'una cuasi-ciència dedicada a estudiar i teorizar sobre este fenomen, a pesar de l'absència de proves. La protociencia que estudia la vida extraterrestre es diu exobiología o astrobiología, i essencialment es dedica a especular sobre els llímits en els que, segons els nostres coneiximents científics, podria donar-se la vida.
Preguntes i arguments
[editar | editar còdic]Hi ha moltes preguntes sobre cóm pot ser la vida extraterrestre, per a les que la ciència encara no té resposta, com per eixemple:
¿Quin és la provabilitat de que la vida evolucione, i fins a quin nivell de complexitat (unicelular, pluricelular, inteligent, tecnològicament alvançada)? ¿Quines condicions requerix l'evolució de la vida?
I unes atres que fins ara generaven dubtes com:
Podria no estar basada en el carbono? (per eixemple, ¿estar basada en el silici?)
S'ha demostrat que el silici no permetria formes de vida complexes i menys que siguen proclius a evolucionar.
Els detractors de l'idea de que puga existir vida extraterrestre indiquen que no és científic hipotetizar sobre fets no coneguts o provats, tals com a formes de vida que no es basen en el carbono, ecosistemes alvançats que no siguen rics en gasos hormonals, o planetes en biosferes significativament distintes a la de la pròpia Terra (temperatura mija, tipo d'estrela que orbitan, satèlits, geologia, etc.).cita requerida
Principi de mediocritat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Principi de mediocritat.
Degut a que l'únic eixemple de vida que coneixem en el univers és la vida en el planeta Terra, els que s'interessen en el tema seguint un enfocament racional solen seguir el principi científic de mediocritat, en afirmar que la vida en el planeta Terra no és un cas especial, i per lo tant la vida com la coneixem pot ser considerada un eixemple típic de lo que la vida seria en tots els llocs. Esta presunció és rellevant, puix determina fortament les accions que mamprenen els que busquen provar científicament l'existència de la vida fòra de la Terra. Dit principi de mediocritat, pese al seu estatut de conjectura, permet aventurar algunes prediccions sobre els possibles atributs de la vida extraterrestre. En particular, s'admet que existixen atributs universals de la vida. Per eixemple, s'accepta que la evolució darwiniana és universalment vàlida, i que tota potencial criatura vivent deuria les seues característiques a un procés de selecció natural, tant en la Terra com en qualsevol atre lloc de l'univers.
Existixen atres atributs o característiques cuasi-universals en les espècies que, en repetir-se successivament de diferents formes en diferents espècies en la biosfera terrestre —un procés caracterisat com evolució convergent—, es consideren com altament provables en una hipotètica biosfera alienígena. Entre estes característiques cal destacar l'aparició dels sentits, les extremitatés adaptades per a diferents mijos i, molt provablement, la fotosíntesis quan parlem del regne vegetal.
En este sentit, existix una gran diversitat de formes que podria adoptar la vida extraterrestre. Existixen atres atributs més particulars que moltes voltes es donen per assentats, pero que segons els experts, al no respondre millor que uns atres a una necessitat evolutiva i no donar-se en totes les espècies presents en un mateix hàbitat, poden variar o no existir, com per eixemple òrguens com la mà humana, o una posició d'ulls, nas i boca similars a l'humana. També hi ha atres atributs, entre ells per eixemple el esquelet, que encara que es consideren una necessitat per a criatures de certa talla, podrien ser molt diferents a lo que coneixem. Aixina per eixemple la columna vertebral seria una invenció terrestre, ya que no es presenta en tots els organismes del planeta Terra.
Els detractors d'esta hipòtesis de l'evolució convergent indiquen que per a que esta existixca deuen donar-se, entre atres factors, condicions migambientals molt similars que per estadística és molt difícil que ocórreguen, ya que no es coneix l'existència de planetes en biosferes significativament similars a la de la Terra.
Hipòtesis de la Terra especial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hipòtesis de la Terra especial.
En contraposició al principi de mediocritat, estan els que afirmen que la vida en la Terra no és un cas mediocre, i que les condicions necessàries per a la seua aparició són tan úniques i particulars que be pot ser possible que existixquen molt poques, o inclús solament un planeta en vida en l'univers: la Terra.
Els defensors d'esta hipòtesis aleguen que la vida en la Terra, i en particular la vida humana, semblen dependre d'una llarga i extremadament afortunada cadena d'events i circumstàncies, que be podrien ser irrepetibles inclús en l'escala còsmica. Per eixemple, es menciona en regularitat que sense una Lluna tan gran com la que té la Terra, el planeta tendiria a presentar una precesión molt més important, canviant dràsticament d'inclinament en la seua rotació i afectant aixina de manera caòtica el clima i, molt possiblement, impossibilitant la vida com la coneixem.
Es mencionen també atres aparents casualitats afortunades, com el fet de que el Sol estiga en un lloc de la Via Làctea relativament lliure de supernovas, en contraposició al centre galàctic, o que el Sol és del tamany just per a donar energia suficient, i durar lo suficient, com per a que la vida haja aparegut.
Una atra positiva casualitat per a la vida en la Terra és l'existència d'un planeta del tamany de Júpiter, com apunten els autors del llibre Rare Earth, en una òrbita estable, casi circular i a la distància suficient de la Terra per a atrapar numerosos cometes i asteroides que, d'un atre modo, terminarien impactant en el planeta, arruïnant tot tipo de vida incipient. Eixes, entre moltes atres casualitats, separadament poden semblar trivials, pero juntes convertixen a la Terra en un lloc cósmicamente especial.
No obstant, des de fins de el XX, i producte de nous descobriments, tals com l'existència de molècules orgàniques en l'espai, la presunta existència d'un oceà d'aigua líquida en Europa,[5] o el demostrat fet de que els planetes extrasolars són relativament comuns, i de que per tant alguns d'ells podrien presentar condicions factibles per a la vida, han fet que esta hipòtesis ya no siga compartida per bona part de la comunitat científica.
Atres teories
[editar | editar còdic]La panspermia és la teoria que sosté que la vida en la Terra prové de l'espai, especulant que la vida va aplegar d'atres cossos celests (potser de planetes extrasolars) en forma d'esporas, viajant en meteors i pols còsmica que serien tirats a l'espai per chocs meteòrics.[6] Existix una variant d'esta teoria, que afirma que la vida és estrictament originària del sistema solar, pero que sí es va difondre a la Terra (o inclús, des de la Terra cap a atres cossos) a través d'espores en meteors; a esta teoria se li crida transpermia. No obstant i acceptant, per supost, la validea de les precitadas teories, cal no perdre de vista un atre enfocament científic de la vida extraterrestre: la seua busca per mig de les senyals de ràdio provinents de l'espai profunt. Durant els últims mesos, s'ha dit i escrit prou sobre la captació de senyales que provenen, supostament, de galàxies extremadament lluntanes. No obstant, és necessari esperar a que, per mig de la Metodologia de l'Investigació Científica, es negue o, be, es corrobore que dites senyals són reals.
L'especulació sobre les possibles formes de vida extraterrestres, especialment les inteligents, aixina com les seues possibles civilisacions i relacions en els sers humans han segut i són tractades també per la ciència ficció i la ufología.
Busca de vida extraterrestre
[editar | editar còdic]Els científics busquen vida extraterrestre principalment de tres maneres:
Busca directa, és dir, l'observació de vida microbiana o de qualsevol tipo en els cossos celests que l'humanitat aplegue a visitar. Detecció indirecta, o la detecció de característiques o marques distintives de la vida en cossos celests a través de telescopis alvançats.
Busca directa
[editar | editar còdic]
Degut a que, en la pràctica, els únics cossos celests que el ser humà pot visitar són els de el nostre sistema solar, la busca directa de vida extraterrestre s'ha llimitat a dit sistema; principalment a la busca de vida microscòpica, ya siga fòssil o activa. No obstant no tots els cossos del sistema solar es consideren aptes per a la presència de vida. Actualment es considera com a possibles objectius de busca a:
Mart, idea respalada per les teorizadas similituts passades i presents entre la Terra i eixe planeta: principalment la ya confirmada presència d'aigua en abundància i d'una densa atmòsfera en el passat remot. Estos fets, i la rodalia relativa de Mart, han causat que siga el cos celest més explorat per la astrobiología: ya s'ha estat buscant evidència d'activitat biològica en Mart durant les missions Viking 1 i Viking 2 de la NASA, en resultats ambigus pero per lo general considerats com a negatius. Hi ha fortes controvèrsia sobre estes evidències d'existència de vida microbiana en Mart. Un experiment dels aterrizadores marcianans Viking va informar d'emissions de gas des del calent sol marcianà, que alguns arguyen són coherents en la presència de microbis. No obstant, la carència d'evidències o de corroboració per mig d'atres experiments en els aterrizadores marcianans Viking sugerix que una reacció no biològica és el hipòtesis més encertada.
Meteorits provinents de Mart que han caigut en la Terra: per la rodalia relativa entre Mart i la Terra i la baixa gravetat marcianana, s'accepta com un fet que certs meteors són roques marciananes eyectadas per chocs meteòrics majors, que despuix de vagar durant millons d'anys en l'espai, choquen per encert contra el nostre planeta. El 6 d'agost de 1996, experts de la NASA varen revelar públicament que un meteorit d'eixe tipo cridat ALH84001, trobat en la Antàrtida, mostrava evidències d'una possible activitat biològica microscòpica; en particular, restants semblats a bactèrias fosilizadas. Este estudi ha segut àmpliament debatut i criticat en les seues conclusions, mantenint-se fins al dia de hui en la polèmica.
La lluna de Júpiter, Europa: des del pas de les missions Voyager 1 i Voyager 2 es creu que Europa té un oceà d'aigua líquida de varis quilómetros de profunditat, baix el gèl que cobrix la seua superfície. Pel fet comprovat que les forces de marea i la resonància orbital provoquen el calfament d'Io (la lluna major més propenca a Júpiter), originant vulcanisme, es creu que Europa presentaria similar activitat volcànica, en ser la segona en distància just despuix d'Io. Per tant, es creu que podria haver fonts de calor i abocades de substàncies químiques en dit oceà. En la Terra es coneixen eixemples d'ecosistemes abissalés que depenen de l'activitat geotèrmica per a la seua subsistència, de modo que dita possibilitat en Europa no pot excloure's, duent inclús a experts a propondre una missió no tripulada a Europa, consistent en una sonda de alunizaje i un submarí robòtic capaç de penetrar la grossa capa de gèl.[5] Dita missió no es troba actualment en els plans de cap agència espacial, i de concretar-se, es realisaria vàries décades en el futur.
La lluna Encélado de Saturn. Durant la missió Cassini-Huygens de la NASA i ESA es va descobrir que Encélado eyecta grans cantitats d'aigua a l'espai a través d'enormes géiserés, revelant la presència d'un actiu criovulcanismo i una molt alta possibilitat de reservorios d'aigua líquida baix la superfície gelada. Encélado és una sorpresa per a la astrobiología i la planetología, puix ningú esperava trobar tal activitat en una lluna tan chicoteta; pero ara els experts consideren que podria ser inclús més factible que Europa com a lloc de busca de vida, puix es creu que les seues capes de gèl superficial són molt més primes, fent més fàcil accedir a l'aigua subterrànea. El fet conegut de que aigua escapa a l'espai exterior és una evidència d'això.
Busca indirecta
[editar | editar còdic]
Per la recentment adquirida capacitat per a detectar planetes extrasolars o exoplanetas orbitando estrelas distintes al nostre Sol, entre la comunitat astronòmica s'ha generat un fort interés en descobrir móns comparables en tamany i propietats a la Terra; planetes que a penes escomencen a ser detectats. També hi ha un fort interés en la possibilitat d'observar realment tals móns usant telescopis molt més perfeccionats que els disponibles actualment.
Fins a la data solament hi ha un eixemple d'observació directa d'un planeta extrasolar (vore GQ Lupi); i encara que escomença a ser possible detectar planetes de tamany equivalent a la Terra (vore Gliese 876) en un atre sistemes, obtindre fotografies d'ells encara no és possible, degut a que els instruments disponibles no són lo suficientment sensibles per a separar l'enorme lluentor de l'estrela del dels seus planetes. Això pot canviar en un futur propenc, quan telescopis com el Terrestrial Planet Finder de la NASA o el proyecte Darwin de la ESA entren en funcionament.
Entre les funcions de tals dispositius està la d'obtindre fotografies dels planetes, i detectar propietats fonamentals dels mateixos, com la seua temperatura, o la presència o absència d'atmòsfera, aixina com detalls sobre la seua composició (per mig d'espectroscòpia).
Existixen els qui creuen que tals métodos permetrien detectar móns paralels a on existixquen processos biològics comparables als presents en la Terra. L'idea està respalada pel fet de que la llum que reflectix el nostre planeta du en si "marques" que revelen la presència de la vida; per eixemple, la presència d'un alt nivell d'oxigen, i certes variacions de l'espectre infrarrojo, que revelen la presència de vegetació.
Des de després, tals métodos de detecció assumixen que la vida en la Terra és un cas mediocre, i que les característiques de la llum reflectida per la Terra són compartides per tots els casos. Este método de detecció té la ventaja de permetre la detecció de móns en vida primitiva (i que no transmeten ones de radi com ho espera el SETI), en la condició de que dita vida haja modificat l'atmòsfera, de manera anàloga a com la vida ha canviat la atmòsfera terrestre des de la seua aparició.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 5 d'abril de 2020 (en en-US).
- ↑ «Top 10: Controversial pieces of evidence for alien life» (en en-us). New Scientist. Consultat el 5 d'abril de 2020.
- ↑ «Searching for Life As We Don't Know It» (en anglés). Consultat el 21 de setembre de 2009.
- ↑ Giordano Bruno: en l'univers infinit i els móns (De l ' infinit Univers et Mondi) epístola introductòria: argument del tercer diàlec [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 «A Submarine for Europa» (en anglés). Consultat el 21 de setembre de 2009.
- ↑ Peter Reuell. «Harvard study suggests asteroids might play key role in spreading life» (en en-us). Harvard Gazette. Consultat el 29 de setembre de 2019.
Vore també
[editar | editar còdic]ALH84001 Bioquímiques hipotètiques Equació de Drake Exobiología Extraterrestre Habitabilitat planetària
Paradoxa de Fermi Planeta extrasolar SETI Exoarqueología Comunicació interestelar Aigua extraterrestre Extraterrestres en la ficció
Bibliografia
[editar | editar còdic]Asimov, Isaac, Civilisacions Extraterrestres, Crown (December 12, 1988). ISBN 0-517-53075-9 ISBN 978-0-517-53075-7 Ward, Peter i Brownlee, Donald, Rare Earth: Why Complex Life is Uncommon in the Universe. Ed. Springer, 2003, ISBN 0-387-95289-6 Sagan, Carl, Cosmos. Random house, 1980. Random House New Edition, 7 de maig de 2002, ISBN 0-375-50832-5 Michio Kaku The Physics of Extraterrestrial Civilizations [3] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Wow Signal UFO Alien Planet Proyecte SETI [4] archivat en Wayback Machine. Astroseti (relacionada en el proyecte SETI) U dels planetes de Gliese 581 podria ser habitable [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vida extraterrestre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.