Anar al contingut

Terrestrial Planet Finder

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terrestrial Planet Finder

Terrestrial Planet Finder (TPF, en espanyol «Buscador de planetes terrestres») va ser un proyecte de la NASA per a la creació d'un sistema de telescopis capaç de detectar planetes extrasolars terrestres. El seu horisó temporal estava previst per a un periodo comprés entre 2015-2020. El proyecte va ser cancelat per retallades presupostàries.[1]

Haguera comprés dos observatoris complementaris que haurien segut capaços de detectar i estudiar planetes extrasolars baix tots els seus aspectes. TPF hauria permés també estudiar la formació dels planetas, des del desenroll de discs de pols i gas al voltant de les estreles recentment formades, fins a medir el tamany, temperatura, composició atmosfèrica i atres característiques de planetes telúrics lluntans.[2]

Els dos sistemes proyectats eren:

  • Coronógrafo de llum visible (TPF-C): un gran telescopi òptic -10 voltes més precís que el Telescopi Espacial Hubble- capaç d'anular la llum provinent de l'estrela i d'eixa forma detectar la tènue llum reflectida des d'un planeta.
  • Interferómetro infrarrojo (TPF-I): conjunt de menuts telescopis que simularien un telescopi molt més gran; també hauria pogut reduir la llum estelar per a poder detectar la dèbil emissió infrarroja provinent de planetes.

La publicació del presupost i calendari de la NASA per a l'any 2007 va pospondre el proyecte indefinidament.[3] La Agència Espacial Europea (EIXA) contemplava un proyecte similar, denominat Proyecte Espacial Darwin, que també va ser cancelat. El Telescopi Espacial James Webb, en data de llançament estimada per al 2021, podrà complir en algunes de les tasques assignades al TPF, encara que sense contar en la potència d'observació que hauria tingut este últim.


Referències

[editar | editar còdic]