Principi de mediocritat

El principi de mediocritat és la noció, en filosofia de la ciència, de que no existixen observadors privilegiats per a un fenomen donat. El principi de mediocritat té aplicacions en diverses disciplines científiques:

• En astronomia, el principi afirma que no existix res intrínsecament especial sobre la Terra i, per això, tampoc del ser humà. En conseqüència, el principi de mediocritat sugerix que la vida extraterrestre deu ser relativament comuna en el univers, perque les condicions que han originat l'aparició de la vida i de l'inteligència en el nostre planeta deuen donar-se també en un gran número d'atres planetes.
• En les ciències socials, el principi de mediocritat afirma que no existix res intrínsecament especial sobre «este» (qualsevol) moment històric, i s'utilisa per a estimar la duració possible de successos en curs sobre els que es tenen poques senyes.