Pols còsmica
La pols còsmica és pols de l'espai, compost per partícules menors de 100 µm. El llímit dels 100 micrómetros es dona com a conseqüència de les definicions propostes de meteoroide, considerant-se meteoroide aquell cos que supere dit tamany sense superar els 50 m. No obstant, els llímits no són estrictes. Esta pols ompli tot el cosmos inclós el sistema solar, encara que la seua densitat és molt tènue (entenent ací densitat com el número de partícules per m³), sent més dens si és pols cometario o de disc circumplanetario i menys dens si és pols interestelar o intergaláctico.
La pols còsmica, també cridada pols extraterrestre o pols espacial, és pols que existix en l'espai exterior, aixina com en tot el planeta Terra.[1][2] La majoria de les partícules de pols còsmica tenen entre unes poques molècules fins a 0,1 μm de tamany. Una fracció més menuda de tota la pols en l'espai consistix en minerals refractarios més grans que es condensaron quan la matèria va deixar les estreles. Es diu «pols d'estreles» i s'inclou en una secció separada a continuació. La densitat de la pols que cau a la Terra és d'aproximadament 10−6/m³ i cada gra té una massa entre 10−16kg (0.1 pg) i 10−4 kg (100 mg).[3][4]
La pols còsmica es pot distinguir encara més per la seua ubicació astronòmica: pols intergaláctico, pols interestelar, pols interplanetario (com en la núvol zodiacal) i pols circumplanetario (com en un anell planetari). En el sistema solar, la pols interplanetario causa la llum zodiacal. Les fonts de pols del sistema solar inclouen pols cometario, pols asteroidal, pols del cinturó de Kuiper i pols interestelar que passa a través del sistema solar. La terminologia no té una aplicació específica per a descriure els materials que es troben en el planeta Terra a excepció de la pols que ha caigut de manera demostradora en la Terra. Segons una estimació, tant com 40 000 tonellades de pols còsmica alcancen la superfície de la Terra cada any.[3] En octubre de 2011, els científics varen informar de que la pols còsmica conté matèria orgànica complexa (sòlits orgànics amorfos en una estructura mixta aromàtic-alifática) que podria crear-se de forma natural i ràpida per estreles.[5][6][7]
En agost de 2014, els científics varen anunciar la recolecció de possibles partícules de pols interestelar de la nau espacial Stardust des de la seua tornada a la Terra en 2006.[8][9][10][11] En març de 2017, els científics varen informar de que s'han identificat partícules de pols extraterrestres en tot el planeta Terra.[2] Segons un dels investigadors, «una volta que vaig saber qué buscar, els vaig trobar en tots els llocs».[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]», New York Claves. Consultat el 10 de març de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 doi:10.1130/G38352.1.Consultat el 11 de març de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 "Spacecraft Measurements of the Cosmic Dust Flux", Herbert A. Zook. doi:10.1007/978-1-4419-8694-8_5
- ↑ "Applications of the Electrodynamic Tether to Interstellar Travel" Gregory L. Matloff, Less Johnson, February, 2005
- ↑ «Discovery: Cosmic Dust Contains Organic Matter from Stars». Space.com. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
- ↑ ScienceDaily Staff. «Astronomers Discover Complex Organic Matter Exists Throughout the Universe». ScienceDaily. Consultat el 27 d'octubre de 2011.
- ↑ Nature.479(7371)
- 80–3.doi:10.1038/nature10542.
- ↑ «Stardust Discovers Potential Interstellar Space Particles». NASA. Consultat el 14 d'agost de 2014.
- ↑ «[2]», AP News. Consultat el 14 d'agost de 2014.
- ↑ Science News.Consultat el 14 d'agost de 2014.
- ↑ Westphal, Andrew J.Science.345
- 786–791.doi:10.1126/science.1252496.Consultat el 15 d'agost de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polvo cósmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.