Juliol Verne

Juliol Verne

Jules Gabriel Verne, conegut en els països hispanohablante com a Juliol Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828-Amiens, 24 de març de 1905), va ser un escritor, dramaturc i poeta francés, célebre pels seus noveles d'aventures i per la seua profunda influència en el gènero lliterari de la ciència ficció. Les seues noveles, sempre ben documentades, estan generalment ambientades en la segona mitat de el XIX, tenint en conte els alvanços tecnològics de l'época.

Ademés de les seues noveles, va escriure numeroses obres de teatre, contes, descripcions autobiogràfiques, poesia, cançons i estudis científics, artístics i lliteraris. La seua obra ha segut adaptada al cine i la televisió des dels començos del cine, aixina com en còmics, teatre, òpera, música i videojocs.

Naixcut en una família burguesa, va estudiar per a continuar els passos del seu pare, Pierre Verne, com advocat pero molt jove va decidir abandonar eixe camí per a dedicar-se a la lliteratura. La seua colaboració en l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a frut la creació de Viages extraordinaris, una popular série de noveles d'aventures escrupulosament documentades i visionàries^{cita requerida} entre les que s'incloïen les famoses De la Terra a la Lluna (1865), Vint mil llegües de viage submarí (1870), El regrés al món en huitanta dies (1872), L'illa misteriosa (1874) o Dos anys de vacacions (1888). Ya abans havia publicat Cinc semanes en globo (1863) i Viage al centre de la Terra (1864).

És un dels escritors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres en la lliteratura vanguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït en el món, despuix d'Agatha Christie. Se li considera, junt a H. G. Wells, un dels «pares de la ciència ficció». Va ser condecorat en la Legió d'Honor en 1892 pels seus aportes a l'educació i a la ciència.

Biografia

Infància i joventut

Va nàixer el 8 de febrer de 1828 en un barri de Nantes, França, en un illot enclavado en el riu Loira cridat Île Feydeau, a on vivien els seus yayos. Era el major dels cinc fills (Juliol, Paul, Anne, Mathilde i Marie) que va tindre el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo va ser conseller notari de Luis XV i president del Colege d'Advocats de Nantes),^{cita requerida} i de Sophie Verne, de fadrina Allotte de la Fuÿi, pertanyent a una família de navegants i armadors. El seu germà Paul va nàixer un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anne, en 1836; Mathilde, en 1839, i Marie, en 1842. De 1834 a 1836 Jules Verne va a un internat dirigit per una viuda d'un capità. De 1837 a 1847 va al colege Saint-Stanislas, a on demostra el seu talent en geografia, grec, llatí i música. Quan va terminar el seu primer cicle d'estudis, el seu pare, Pierre Verne, li va regalar a ell i al seu germà, Paul, un foque de vela en el que varen planejar descendir pel Loira fins a la mar; no obstant, Juliol va declinar al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage.

Molts biógrafs afirmen que en 1839, als onze anys, es va escapar de casa per a ser grumete en un mercant que viajava a Índia cridat Coralie, en l'intenció de comprar un collar de perles per a la seua prima Caroline (de qui estava enamorat), pero el seu pare va alcançar el barco i va baixar a Juliol. I des d'allí va escomençar a escriure històries, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li conta anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la poesia i la ciència.^{cita requerida} Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltiça que li duraria tota la vida. En 1846 egresa del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia.

En 1847 va començar els seus estudis de Dret en París. La seua prima Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Alejandro VI. En 1848 va ser introduït pel seu tio Francisque de Chatêaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influència personal i lliterària en Verne.

En 1849 obté el títul d'advocat i el seu pare li permet permanéixer en París. Seguix escrivint teatre i llibrets d'òpera (de 1848 a 1863). El seu pare va voler que es dedicara a la seua carrera en la abogacía, pero ell no estava interessat per eixa llabor i el seu pare, enfadat en ell, va deixar de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els va gastar en llibres, mentres passava llargues hores en les biblioteques de París volent saber-ho tot. Verne a penes tenia diners per a poder alimentar-se, lo que es pensa li va causar incontinència intestinal, paràlisis facial, ademés de patir diabetis.^{cita requerida}

Treball del matí a la nit sense parar, i aixina tots els dies (...) L'estòmec seguix be, pero les #tirada de la cara em molesten molt; ademés, com tinc que prendre sempre alguna cosa, ya no dorc absolutament res. (...) Totes estes molèsties procedixen dels nervis que tinc sempre en extrema tensió.

Mayor Orgillés, David, Grans Biografies: Jules Verne

Aixina escriu, puix, una carta a la seua mare, parlant dels problemes sorgits per la falta d'alimentació:

Una vida que llimita al nort en l'estrenyiment, al sur en la descomposició, a l'est en les lavativas exagerades, a l'oest en les lavativas astringentes (...) És provable que estigues enterada, la meua volguda mare, de que existix un hiat que separa a abdós posaderas i no és sino l'arremate de l'intestí. (...) Ara be, en el meu cas el recte, assut d'una impaciència molt natural, té tendència a eixir-se i, per tant, a no retindre tan herméticamente com seria desijable el seu gratíssim contingut. (...) greus inconvenients per a un jove l'intenció del qual és alternar en societat i no en brutea. ¿Per qué per dir-ho d'una volta?

Mayor Orgillés, David, 'Grans Biografies: Jules Verne'

En 1850, als vintidós anys d'edat, escriu una comèdia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en París gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: «Martín Pau» (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i «Un drama en Mèxic» (un conte històric inspirat pel Viage al equinoccio americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i vàries obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época és secretari del Teatre Nacional de París, recomanat per Dumas. Pero els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano.

En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dòna anomenada Honorine Hebe du Fraysse de Viane, que és viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine i Suzanne). Es casa (traïcionant la causa de la seua misógino grup d'amics Els onze sense dòna) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana al seu pare 50 000 francs per a invertir en la bossa; despuix d'una llarga discussió el seu pare accedix.

El matrimoni, en lloc d'ajudar-li, li desespera ràpidament. Cada volta que se li presenta l'oportunitat, escapa dels seus deures de cònjuge. En una ocasió en la que el matrimoni viaja a Esonnes per a passar una temporada en la germana de Honorine, Juliol pren un barco rumbo a Escòcia, obligant a la seua dòna, que no sabia res d'ell, a retornar sola a París (eixa és la primera volta que Verne viaja en barco). Despuix decidix mamprendre un atre viage a Noruega i Dinamarca.

Quatre anys despuix de contraure matrimoni, Juliol planeja un viage, que es traduiria despuix en deixar sola a Honorine mentres esta donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne.

Els Viages extraordinaris

Artícul principal → Viages extraordinaris.

En 1859 viaja a Escòcia en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica és també la primera novela que va escriure, París en el sigle XX, i una de les poques que no va publicar en vida —es va imprimir en 1994. Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, va rebujar la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els faxs.

Juliol Verne va publicar en 1863 el primer dels seus xixanta Viages extraordinaris, Cinc semanes en globo, «un èxit fulminant gràcies al com va firmar un esplèndit contracte en l'editorial de Hetzel, que li garantisava la cantitat anual de 20.000 francs durant els següents vint anys, a canvi s'obligava a escriure dos noveles d'un nou estil cada any». La série, prolongada durant casi quaranta anys, hauria d'incloure entregues de la talla de Viage al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865) i Els fills del capità Grant (1867). En l'any 1869 apareix publicada Vint mil llegües de viage submarí (1869) a la que seguirien L'illa misteriosa (1874), El regrés al món en huitanta dies (1873), Miguel Strogoff (1876) —la millor coartada per a els qui li consideren un reaccionari—, La esfinge dels gèls (1897) o El soberp Orinoco (1898). Treballador infatigable, cultiva, paralelament als seus viages, la seua primera vocació: dramaturc, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En 1861 conseguix reunir suficients diners per a viajar a Noruega i Islàndia en la seua dòna, pero ella no pot viajar per trobar-se embarassada. Al seu regrés li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.

En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Nadar. En ell investiga els #perfeccionament que se'ls podria fer a uns aparats volants, els que descriu en Cinc semanes en globo. Nadar ho recomana a Hetzel, amo del Magasin d'Éducation et de Récréation (’Magazín d'ilustració i recree’), qui li publica la primera entrega del folletí. Per l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En 1863, a raïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a Estats Units en un cicle de conferències en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: De la Terra a la Lluna i Al voltant de la Lluna. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —#anagrama de Nadar— és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president nortamericà Abraham Lincoln, assessinat a principis d'eixe mateix any.

Existixen vàries similituts en el primer verdader viage a la Lluna, el del Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, Estats Units és el promotor i productor de l'ardit, desapeguen des de l'estat de Florida, escapen de la gravetat terrestre a 11 km per segon, requerixen de 150 hores de viage per a aplegar a la Lluna, no alunizan sino que orbitan vàries voltes al voltant del satèlit, i després retornen a la Terra.

El dia de l'estrena de la seua adaptació al teatre de El regrés al món en huitanta dies, Verne va viure l'única experiència de la seua existència digna dels seus personages: va insistir en revisar personalment la canastilla que conduiria a Phileas Fogg i al seu inseparable Passepartout a grupas d'un elefant verdader. La caiguda d'una part de l'escenari va esglayar a l'animal, que va eixir despavorido del teatre en l'autor a costeres, per a recórrer el Boulevard dones Capuchins fins que el domador els va alcançar en les Tullerías.

Verne va aplegar a posseir fins a tres barcos: el Saint Michel, el Saint Michel II i el Saint Michel III. Entre 1868 i 1886 va fer molts viages per mar, i a la parell que navegava va aplegar a conéixer diverses ciutats.

En 1870 publica Vint mil llegües de viage submarí, novela en la que apareix la riga de Vigo, en relació en la batalla de Rande, lliurada entre espanyols i anglesos durant la guerra de successió a inicis de el XVIII. En 1878 Juliol Verne va voler conéixer en persona este lloc i, a bordo del seu yate Saint Michel III, va posar rumbo a Vigo, a on va permanéixer de l'1 al 4 de juny. Durant la seua estància va acodir a la processó de la Victòria i a les festes de la Reconquista.

Despuix de visitar eixa ciutat gallega es va dirigir a Lisboa. En una carta al seu amic i editor Jules Hetzer va escriure:

ya parlaré en vosté dels llocs que visitem: tot és verdaderament bell. Vigo i Lisboa molt belles, de veres, i nos varen acollir molt ben en tots els llocs

Despuix de visitar Lisboa hacer en Càdis, en Tànger, en Gibraltar, en Màlaga, en Tetuán i en Alger.

A la seua tornada marcha a residir a la ciutat d'Amiens. Durant els dos anys següents continua viajant: recorre Irlanda, Escòcia i Noruega (1880) Anglaterra, el mar del Nort i el Bàltica (1881).

Verne tornaria en maig de 1884 a visitar Vigo, en el port del qual va reparar el seu yate.

El seu fill Michel Verne va ser molt rebel; va quedar reclós en un manicomio a petició de Juliol. Despuix d'alguns anys Michel va eixir, pero va dur sempre molt mal que el seu pare ho haguera internat. Michel ya havia estat de chicotet internat en un correccional.

Els seus últims anys

Quan Verne tenia cincuenta y ocho anys, en març de 1886, té lloc un tràgic succés: mentres caminava de tornada a la seua casa, el seu nebot Gastón, de vinticinc anys, en qui mantenia una cordial relació, li va disparar en un revòlver sense motivacions clares. La primera bala no dona en el blanc, pero la segona li va ferir en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es va recuperar. L'incident va ser ocultat per la prensa i Gastón va passar el restant de la seua vida internat en un manicomio.

Despuix de les morts de Hetzel i de la seua mare en 1887, Juliol va començar a escriure obres més ombroses. En part açò va poder deure's a canvis operats en la seua personalitat, pero un factor important va ser el fet de que el fill de Hetzel, que va continuar al front de l'empresa del seu pare, no era tan rigorós en les correccions com lo havia segut aquell. Es diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, va tindre paràlisis facials.

En 1888, Verne decidix participar activament en la vida política d'Amiens, a on és elegit regidor de l'Ajuntament. Durant quinze anys desenrolla la seua activitat defenent una série de millores per a la ciutat.

Dos anys abans de la seua mort, Verne va acceptar la presidència del grup d'esperanto d'Amiens i es va comprometre a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no va poder ser terminat per ell i quan es va publicar, s'havia eliminat tota referència a l'esperanto.

El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de feya anys, Verne va morir en la seua llar, sítia en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Juliol Verne). Va ser enterrat en el cementeri de la Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, en la tomba del qual es representa a Verne emergint del sepulcro, obra de l'escultor Albert Roze. El seu fill Michel Verne va supervisar la publicació de les seues últimes noveles L'invasió de la mar i El far del fi del món. La série Viages extraordinaris va continuar durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volums a l'any. Posteriorment es va descobrir que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes històries (L'etern Adán (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals de la qual varen vore la llum a finals de el XX.

En 1863, Verne havia escrit una novela anomenada París en el sigle XX sobre un jove que viu en un món de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una ret mundial de comunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel va pensar que el pessimisme d'esta novela danyaria la promisoria carrera de Verne i va sugerir publicar la novela vint anys despuix de desaparegut Verne. Est va posar el manuscrit en una caixa forta, a on va ser «descobert» per la seua bisnieto en 1989 i publicat en 1994.

Obra

Artícul principal → Anexe:Bibliografia de Juliol Verne.

Va ser precursor de la ciència ficció i de la moderna novela d'aventures. Va ser un estudiós de la ciència i la tecnologia de la seua época, lo que —unit a la seua gran imaginació i a la seua capacitat d'anticipació llògica— li va permetre alvançar-se al seu temps, descrivint entre atres coses els submarís (el «Nautilus» del capità Nemo, de la seua famosa Vint mil llegües de viage submarí), el helicòpter (un yate que en la punta de les seues màstilés té hèlices que ho sostenen, en Robur el conquistador).

Els seus personages sempre varen ser héroes, hòmens bons en l'escala social. Front al Verne conservador impost pel seu editor Hetzel i per la seua educació com a fill d'un advocat catòlic i d'un temps en que l'Antic Règim es tambaleja, no és d'estranyar el seu inicial defensa del statu quo, postura que en el temps s'anirà atemperant fins a donar pas a concepcions radicalment opostes a les sugerides en les seues primeres obres, gràcies als seus contactes en círculs socialistes i anarquistas. El Verne filorrevolucionario es deixa vore en una de les seues obres menys difoses, potser per la seua simpatia per la causa revolucionària, Matías Sandorf (1885), en la que narra l'experiència d'un rebel front la tirania del Imperi austrohúngaro.

Ademés de les seues noveles i les seues obres de teatre, va escriure vint relats curts.

Classificació de la seua obra

Les obres de Verne solen dividir-se en tres parts: Descobriments, Madurea i Desencant.

Descobriment

La ploma de Verne presenta traces d'innovació, en idees fresques i héroes progressistes que somien en descobrir nous móns i aplegar a on ningú ha aplegat per a benefici de la humanitat, des dels pols en Les aventures del capità Hatteras, al centre de la Terra en Viage al centre de la terra, i inclús a la Lluna en De la Terra a la Lluna.

Madurea

Verne comença a escriure d'una manera més séria, en héroes més humans (Strogoff, Sinclair, Fogg). Allumena el que va anar el seu major èxit lliterari en una novela plena de vida com és El regrés al món en huitanta dies. Pero també sembla que algunes idees s'agoten quan repren/reprén les anteriors (El país de les pells). Aplega inclús a escriure (potser per pressió dels seus editors) obres no del tot pròpies (Els cinccents millons de la begún).

Desencant

Els problemes personals als que Verne va tindre que fer front durant la seua vida (el mai feliç matrimoni, la malaltia del seu nebot o la mala relació en el seu fill); i les vivències sociopolítiques del seu temps (la derrota de França en la Guerra franc-prusiana; la Comuna de París; l'imperialisme francés) duran a un Verne, ya cansat, a concebre relats frets i ombrosos, en els que la seua visió primera de la ciència com a impulsora del progrés de la humanitat, és canviada per una atra en la que els sers humans són consumits per eixa mateixa ciència i pel capitalisme (L'etern Adán). Fa una forta crítica de l'imperialisme (L'impressionant aventura de la missió Barsac), i aplega inclús a expondre obertament les seues idees polítiques en Els nàufrecs del Jonathan. Va tindre temps també de reflectir el seu desencant per les riquees de nou cunye en El volcà d'or. És també en este periodo quan es bolca més de ple en la ciència ficció en El secret de Wilhelm Storitz. Trobarà temps també per a allumenar agradables #continuació d'una obra anterior pròpia en El secret de Maston, i d'una atra no pròpia en La esfinge dels gèls, continuació de Les aventures d'Arthur Gordon Pym d'Edgar Allan Poe.

Anticipacions

Encara que molts consideren a Juliol Verne com el pare de la ciència ficció, realment ell mai va voler cultivar este gènero. Més be Verne és un autor de lliteratura científica, pero un autor que desija fer accessibles al públic els nous coneiximents científics i les seues admirables aplicacions tècniques, somiant que en això s'accelerarà el progrés i la lliberació de la humanitat. En eixa llabor mitat lliterària mitat divulgativa aplega a anticipar en un encert sorprenent troballes científiques i invents que sorprendrien al món molt temps despuix de la seua mort. Algunes de les anticipacions que trobem en l'obra de Verne són:

• Davant la bandera, Els cinccents millons de la Begún: armes de destrucció massiva.
• Robur el conquistador: helicòpter.
• De la Terra a la Lluna, Al voltant de la Lluna: naus espacials.
• Una ciutat flotant: grans transatlàntics, nines parlantes.
• París en el sigle XX: internet, motors d'explosió.
• 20.000 llegües de viage submarí, L'illa misteriosa: submarí, motors elèctrics.
• L'illa misteriosa: ascensor.

En En el sigle XXIX: La jornada d'un periodiste americà en el 2889, Juliol Verne entreveu atres #bestreta tecnològiques, com per eixemple mijos per a transportar-se a 1.500 quilómetros per hora.

També es reconeix la seua visió d'anticipar futurs descobriments i events històrics, com per eixemple:

• El descobriment de les fonts de l'Nilo (Cinc semanes en globo).
• La conquista dels pols (Les aventures del capità Hatteras, La esfinge dels gèls, 20.000 llegües de viage submarí).
• Governs totalitaris (Els cinccents millons de la Begún).
• Viage a la Lluna (De la Terra a la Lluna, Al voltant de la Lluna).

Adaptacions

De les noveles de Juliol Verne, trentatrés han segut dutes al cine, donant lloc a un total d'noventa y cinco películes, sense contar les séries de televisió. L'obra més voltes adaptada ha segut Miguel Strogoff (setze voltes), seguida de Vint mil llegües de viage submarí (nou voltes) i Viage al centre de la Terra (sis voltes).

Teatre

Per a l'adaptació de les seues noveles al teatre, Juliol Verne va confiar en experimentats dramaturcs, en els qui va colaborar personalment, tals com Adolphe d'Ennery.

Principals películes

• Viage a la Lluna de 1902, dirigida per Georges Méliès.
• L'illa misteriosa de 1916 dirigida per José Agustín Ferreyra.
• Miguel Strogoff de 1944, dirigida per Miguel M. Prim.
• L'illa misteriosa de 1951, dirigida per Spencer Gordon Bennet i protagonisada per Richard Crane.
• 20.000 llegües de viage submarí de 1954, dirigida per Richard Fleischer en Kirk Douglas en el paper de Ned i James Mason com el capità Nemo.
• Miguel Strogoff de 1956, dirigida per Carmine Gallone i en Curd Jurgens com Miguel Strogoff.
• El regrés al món en huitanta dies de 1956, dirigida per Michael Anderson en David Niven com Phileas Fogg i Cantinflas com Passepartout (o Picaporte).
• De la Terra a la Lluna de 1958, dirigida per Byron Haskin en Joseph Cotten, Debra Paget i George Sanders.
• Viage al centre de la Terra de 1959, dirigida per Henry Levin i protagonisada per James Mason.
• Amo del món de 1961, dirigida per William Witney i protagonisada per Vincent Price.

• L'illa misteriosa de 1961, dirigida per Ray Harryhausen i Cy Endfield en Michael Craig com a protagonista.
• Els fills del capità Grant de 1962, dirigida per Robert Stevenson i en Maurice Chevalier, George Sanders i Hayley Mills com a protagonistes.
• Cinc semanes en globo de 1962, dirigida per Irwin Allen en Ret Buttons.
• El far del fi del món de 1971, dirigida per Kevin Billington i interpretada per Kirk Douglas, Yul Brynner i Fernando Rei.
• 20.000 llegües de viage submarí de 1997, dirigida per Rod Hardy i interpretada per Michael Caine, Bryan Brown, Patrick Dempsey i Meua Sara.
• El regrés al món en 80 dies de 2004, dirigida per Frank Coraci, produïda per Disney en Jackie Chan.
• L'illa misteriosa de Juliol Verne de 2005, dirigida per Russell Mulcahy i interpretada per Kyle MacLachlan, Patrick Stewart i Gabrielle Anwar.
• Viage al centre de la Terra de 2008, dirigida per Eric Brevig i interpretada per Brendan Fraser, Josh Hutcherson i Anita Briem.
• Viage al centre de la Terra 2: L'Illa Misteriosa de 2012, dirigida per Brad Peyton i protagonisada per Dwayne Johnson, Josh Hutcherson, Luis Guzmán i Vanessa Hudgens.

Tributs i homenages

• En 1870, Ferdinand d'Lesseps, en el cim de la fama per la recent inauguració del canal de Suez, dut del seu entusiasme per l'obra verniana, havia demanat per a Verne la condecoració de cavaller de Legió d'Honor, la qual rep finalment en 1892.
• Des de la difusió de la seua obra, es poden contar per centenars la llista de personages célebres que, d'una manera o una atra, han reconegut l'impronta que l'obra de Verne va deixar en les seues vides (per eixemple, Yuri Gagarin va dir: «Va ser Juliol Verne qui em va decidir a la astronáutica»).
• l'Unió Soviètica va rendir homenage a l'escritor en donar el nom de Verne a una de les montanyes de la faç amagada de la Lluna.
• El cràter llunar Jules Verne i l'asteroide (5231) Verne duen el nom del lliterat francés en el seu honor.
• En honor a este escritor, l'Agència Espacial Europea (EIXA) va llançar el dumenge 9 de març de 2008 des del port espacial de Kourou (Guayana Francesa), en l'eixida Ariane 5, un carguero espacial en el seu nom (Jules Verne), un cilindre de 4,5 metros de diàmetro i 9,8 metros d'altura i en un pes d'una vintena de tonellades en destí a l'Estació Espacial Internacional (EEI).
• l'universitat pública de la regió Picardía, en a on va habitar durant més de vinticinc anys, va rebre el seu nom com a homenage en 1991.

Enllaços externs

• El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.

Societats

• Societat Hispànica Jules Verne
• Societat Francesa Jules Verne