Màstil

Màstil

Principals parts d'una embarcació de vela.
1 - vela major 2 - foque 3 - spinnaker 4 - caixco 5 - quilla (en l'image, una orza) 6 - timó 7 - skeg o alerón 8 - màstil 9 - creuera 10 - obenque 11 - escota de major 12 - botavara 13 - màstil 14 - tangón 15 - backstay 16 - estay de proa 17 - contra

Màstil de tres parts:
1. Pal Macho.
2. Mastelero.
3. Mastelerillo.
4. Taula de jarcia del macho.
5. Taula de jarcia del mastelero.
6. Taula de jarcia del mastelerillo.

Major del Balcutha (1886)

Màstils d'el "Gran Turc".

Bergantín La Grace. Barco de dos pals. Port de Castelló.

Màstil o Pal és cada u dels pals que es coloquen en un buc, perpendicularmente al seu quilla, inclús no obstant el que en inclinament a esta ix de la proa per a fòra, i als quals s'agreguen despuix els masteleros, servint tots per a tindre suspeses les vergas i vés-les, i prenent cada u la denominació o títul propi delloc que ocupa: que són els d'el Pal major, Trinquet, Mesana i Bauprés. (fr. Mât; ing. Mast; it. Albero).

En els navío i fragatas es componen de vàries peces, per no haver arbre el tronc del qual siga suficient per a traure'ls enterizos.

Etimologia

El Màstil es diu també Pal i antigament, es dia Arbre.

Descripció

El Màstil d'un barco és el gran pal vertical que subjecta les veles. Els barcos grans poden tindre varis màstils, variant el seu número, tamany i disposició en funció del tipo de barco. La majoria dels barcos de dos pals consistixen de pal major i el de mesana, exceptuant a la goleta que consistix de trinquet i major. En les naus de dos pals en major i mesana, com el queche i especialment la yola, els vocablos mesana i coa s'usen indistintament. Certes goletas posseïxen dos pals d'igual altura, aixina i tot la de proa es denomina com a major i se li assigna la vela major. Existixen goletas fins a de sèt pals i varis eixemples de sis. Ademés poden tindre un espolón (Bauprés), que és un pal casi horisontal que ix de la proa. Els barcos de més de tres pals no tenen una nomenclatura uniforme. Ademés, cada màstil pot dur un aparelle diferent en funció del tipo de veles que vaja a portar.

Tipos

Els màstils d'un barco de tres pals es denominen, de proa a popa:

• Trinquet: és el primer pal en la proa.
• Pal Major: és el pal més alt, situat prop del centre del barco.
• Mesana: és el pal més propenc a popa.

Història

Fins al XX, els màstils eren de fusta, en el seu orige construïts a partir d'un únic tronc d'arbre. Segons varen ser creant-se barcos majors, els màstils més alts es construïen ensamblando fins a tres troncs. Encara que els barcos de vela han segut superats pels barcos a motor des d'el XIX, se seguixen dissenyant barcos de vela de recree i bucs escola. En els anys 30 es varen introduir els màstils d'alumini en els barcos de classe J. L'alumini té ventages importants sobre la fusta, en ser més llaugers, resistents i immunes a la podrimenta. Ademés, un màstil d'alumini es pot construir d'una sola peça. Despuix de la Segona Guerra Mundial els màstils d'alumini s'han popularisat en tots els velers, inclús els chicotets. Els bucs d'alt rendiment usen màstils d'alumini allaugerats llevant-els una secció triangular a lo llarc del màstil. Des de mediats dels anys 1990 els yates de competició varen introduir l'us de fibra de carbono i uns atres materials composts en la construcció de màstils, en millors relaciones resistència-pese. Ademés es van perfeccionant els perfils aerodinàmics. En alguns casos s'han aplegat a utilisar materials per a poder controlar la rigidea del màstil.

Expressions

• Abatre un pal: llevar-li les subjecció que ho mantenen arborat i tendir-ho sobre la coberta o bancades i el coronamiento de popa. És maniobra que solament pot fer-se i es fa en embarcacions menors.
• Arbolar un pal (ant. Mastear un pal, Mastelar un pal): frase que significa colocar en el buc els pals principals. Garc. i atres AA.
  1. Garc.: El Doctor Diego García de Palaus (Vocabulari dels noms que usa la gent de mar, Imprés en Mèxic en 1587)
  2. AA.:
• Aventarse un pal: rebentar-se o causar-se alguna hendedura en un pal.
• Cada pal aguane el seu vés-la: refrà en que se significa que cada u eixercite el seu encàrrec, per greu que siga, sense voler tirar-ho a muscles aliens.
• Capejar a pal sec (Capejar a la bretona): és quan es capeja sense aparelle o vés-les, sino en solament el timó tancat a la banda per a orzar.
• Córrer a pal sec: córrer sense vela alguna
• Tallar o picar un pal o pals: tallar a colp d'astral els pals.

• Despullar un pal (Desaparejar un pal, Desarmar un pal, Desmantellar un pal): despullar de les vetes en que se subjecten i manegen.
• Tirar avall un pal: lo mateix que desarbolar.
• Ficar un pal: colocar-ho en el seu lloc en la machina en l'atarassana o a bordo en el palmito o en la cabria d'arbolar.
• Navegar sobre el pal: en bucs llatins és anar del mal regrés, açò és, dur la vela sobre el pal.
• Poder o no en els pals: lo propi que poder o no en la arboladura, en l'aparelle.
• Rendir un pal: trencar-se o rajarse un pal.
• Treballar pels pals: és lo mateix que treballar per la arboladura.
• Vestir un pal: proveir, posar, guarnir un pal en les vetes i aparejos necessaris per a la seua subjecció o maneig.

Vore també

• Aparelle (nàutica)
• Botavara

Referències

• archive. org/web/20050727082422/http://www. atna. com. ar/ Amics de la Tradició Nàutica Argentina
• mgar. net/mar/velas. htm veles, pals i aparejos