En nàutica, les cobertes són cada una de les superfícies (sols) de fusta o metal d'un buc (barco) que, a diferents altures respecte a la quilla, afirmats sobre els baos, dividixen el buc horisontalment. Solen ser especialment denominades per lletres. (fr. Couverte, Pont; ing. Deck; it. Coperta).[1]

Erro al crear miniatura:
Coberta (barco)
Vista de la coberta principal, mixta (fusta-metal).
Erro al crear miniatura:
Hangar de coberta del submarí USS.

Descripció

editar

L'espai entre cobertes es diu entrepuente. En les embarcacions deportives i clàssiques usualment la fusta de teca ha segut la més utilisada per les seues qualitats de resistència, encara que ya fa temps que va començar a ser substituïda per materials sintètics. Totes les cobertes tenen el seu destí en cada buc, ya siga de passagers (per a camarotes), ya siga un buc de càrrega que prescindirà de cobertes (per a l'us d'este espai per a càrrega).

Orde de cobertes des del pont cap a la quilla:

  1. Pont de mando
  2. Coberta estage oficials primera i capità
  3. Coberta estage oficials segona
  4. Coberta estage oficials tercera
  5. Coberta estages tripulació
  6. Coberta principal (coberta de ras)
  7. Coberta control sala de màquines
  8. Coberta sala de màquines
  9. Coberta del doble fondo

Classes de cobertes

editar

Per la seua estructura

editar
  1. Coberta d'enjaretado (coberta levadiza): és la que es compon de quarters que poden llevar-se i posar-se en facilitat.
  2. Coberta de guindaste: és la que provisionalment es fa entre el pal major i el trinquet per a estajar tropa de transport. La que en els vapors destinats a dur molts passagers servix de sostre a les cambres i salons, i no aplega fins a la amurada, sino que entre esta i els mamparos de les cambres deixa un corredor o pasamano. (ing. Spar deck).

Per la seua forma

editar
  1. Coberta sancera (coberta correguda, coberta de pont a l'orella): és la que seguix sense interrupció de popa a proa. (ing. Flush deck).
  2. Coberta de saltillo: és la que no és seguida, sino que forma escalons, regularment en les parts de popa i proa.[2]
  3. Coberta tallada (mija coberta): és la que entre el pal major i el de trinquet està interrompuda per l'ull del combés i només deixa a un i un atre costat els corredorcillos que es diuen pasamanos. (ing. Half-deck).
  4. Coberta estovada (coberta quebrantada): és la que ha perdut el seu arrufo o és més baixa en les parts de popa i proa que en el centre.

Per la seua funció

editar
editar
  1. Damunt de la coberta alta
    • Coberta: qualsevol coberta elevada sobre la coberta del castell. (ing. Topgallant forecastle deck)
    • Coberta de la toldilla: és la coberta que formava el sostre de la chupeta. (ing. Poop deck).
  2. Coberta alta: és la superior, com el seu sobrenom ho indica, la qual per excelència es diu coberta. (ing. Upper deck).
    • Coberta del castell: és la coberta situada entre el pal trinquet i proa. (ing. Forecastle deck).
    • Coberta mija: és la coberta per a àrea de treball. (ing. Middle deck, Waist deck).
    • Coberta de l'alcasser: és la part de la coberta alta compresa entre el pal major i el coronamiento de popa en els bucs que no tenen toldilla ni chupeta, i en els atres la part que hi ha des del mamparo proel d'un d'estos repartimientos fins al pal major. (ing. Quarterdeck).
  3. Coberta baixa: és la coberta immediatament sobre el celler, originalment solament en barcos de dos cobertes. (ing. Lower deck)
    • Coberta del sollado: és la coberta més baixa d'un barco, llevat en els barcos molt antics. És la coberta o part d'una coberta a on els cables són almagasenats, usualment baix la llínea de flotació. (fr. Faux pont; ing. Orlop deck; Fals posa't; Falsa coperta).
  1. Celler: (ing. Hold).
editar

Ademés de les anteriors cobertes, incloïen entre la coberta alta i la coberta baixa, els següents:

  1. Coberta de bateria: en una embarcació multi-coberta, és la coberta baix la coberta superior en a on els canons eren transportats. (ing. Gun deck).
    • Coberta del combés: és la tercera en els navío de tres ponts, la segona en els senzills i la principal en les fragates i en les corbetas de pont a l'orella. (fr. Embelle; ing. Waist; it. Pozzo).
    • Tercer pont: en els navío de tres ponts, és el superior immediat al segon. (ing. Upper gun deck).
    • Segon pont: en navío de tres ponts, és el superior immediat al principal. Correspon a la coberta del combés en els navío senzills.
    • Primer pont: en navío de tres ponts, és el principal. (ing. Lower gun deck).
  2. Coberta de coy: és la coberta baix de la coberta de bateria a on les hamacas de la tripulació eren guindades. Inclou a popa: l'antecámara, la cambra i la santabárbara. (ing. Berth deck).

Barcos moderns

editar
  1. Primera coberta (coberta principal): en algunes embarcacions, és la més alta coberta del caixco, usualment pero no sempre la coberta de temps. (ing. Main deck).
  2. Coberta de passejada: en barcos de passagers i barcos de riu, és la coberta que s'estén de proa a popa a abdós costats i inclou àrees obertes a l'exterior per a caminar. (ing. Promenade deck).
  3. Coberta de pots (coberta d'abandó): és per la qual s'accedix als pots salvavides durant una evacuació. (ing. Boat deck).
  4. Coberta d'entrepuente: en un buc de càrrega, és la coberta retràctil o que es pot llevar per complet, que es troba entre la coberta principal i el celler. (ing. Tween deck).
    • Coberta d'entrepuente superior: (ing. Upper Tween deck).
    • Coberta d'entrepuente Inferior: (ing. Lower Tween deck).
  5. Coberta de calderes: en vapors de riu, és la coberta de passagers que esta sobre la sala de calderes. (ing. Boiler's deck).
  6. Coberta de vehículs: en barcos d'assalt amfibi i feries civils, és la coberta utilisada per a dur vehículs. (ing. Vehicle deck).

Bucs militars

editar
  1. Coberta de vol: en portaavions, és la coberta en la qual aterrisen i desapeguen avions. (ing. Flight deck).
  2. Coberta d'helicòpters: en porta-helicòpters, és la que usualment està localisada a popa i sempre es manté lliure d'obstàculs perillosos per a l'aterrisage d'helicòpters. (ing. Helicopter deck).
  3. Coberta hangar: en portaavions, és la coberta utilisada per a almagasenar i donar manteniment a avions. (ing. Hangar deck).
  4. Coberta de pou: en barcos d'assalt amfibi, és la coberta com d'Hangar localisada en la llínea de flotació de popa. En prendre aigua el barco pot baixar la popa, inundar la coberta del pou i permetre que els barcos i les embarcacions de desembarc atraquen dins del barco. (ing. Well deck).
  5. Coberta de dragado: en dragaminas, és la coberta més a popa, situada prop de la llínea de flotació per a facilitar ellançament i recuperació d'equip. (ing. Sweep deck).

Expressions relacionades

editar
  • Apuntalar les cobertes: posar puntals als baos que les sostenen per a llevar-els el cimbreo i fer que tinguen més subjectes els costats del buc en els temporals.
  • Escorar en la coberta:
  • baix coberta i sobre coberta: dos modos adverbials en que s'expressa la diferent situació d'un individu o objecte que està resguardat baix d'alguna coberta o be al ras o al ras en alcasser, toldilla o castell.
  • Rodar cobertes: frase molt usual en que s'indica haver navegat molt i en molts barcos.[2]

Referències

editar
  1. Navarrete, Martín Fernández de (1831). Diccionari marítim espanyol (en és), Imprenta real.
  2. 2,0 2,1 Lorenzo, José de; Gonzalo de Murga, Martín Ferreiro i Peralto. Diccionari marítim espanyol.

Enllaços externs

editar

Plantilla:Wikiversidad

  • Informació sobre materials sintètics utilisats en l'actualitat en les [1].