Sulfur de carbonilo
El sulfur de carbonilo és el compost químic en la fòrmula OCS. També escrit comunament com COS, és un gas incoloro inflamable en una olor desagradable. És una molècula llineal consistent en un grup carbonilo unit per mig d'un enllaç doble a un àtom de sofre. El sulfur de carbonilo pot ser considerat com un intermig entre el diòxit de carbono i el disulfuro de carbono, sent abdós isoelectrónicos en ell.
El sulfur de carbonilo es descompon en la presència d'humitat i composts bàsics a diòxit de carbono i sulfur d'hidrogen.[1][2][3]
Este compost cataliza la formació de pèptids a partir d'aminoàcits. Açò és una extensió del experiment de Miller i Urey i se sugerix que el sulfur de carbonilo va jugar un significante rol en l'orige de la vida.[4]
Abundància
El sulfur de carbonilo és el més abundant compost de sofre present de manera natural en l'atmòsfera, a 0.5 (± 0.05) ppb, degut a que és emés des dels oceàs, volcans i fonts hidrotermals. Com a tal, és un compost significatiu en el cicle del sofre global. Mides en núcleus de gèl de l'Antàrtida i d'aire atrapat en la neu de glaciars (aire firn) han proveït una image detallada de les concentracions de OCS des de 1640 fins al present i permeten un enteniment de l'importància relativa de les fonts antropogénicas i no-antropogénicas d'este gas cap a l'atmòsfera.[5] Una miqueta de sulfur de carbonilo que és transportat a la capa de sulfat de l'estratosfera és oxidat a àcit sulfúric.[6] L'àcit sulfúric forma partícules que afecten el balanç d'energia per la dispersió de la llum.[7] El llarc temps de vida de el OCS en l'atmòsfera ho torna la font major de sulfat estratosférico, encara que el diòxit de sofre provinent de l'activitat volcànica pot ser també significatiu.[7] El sulfur de carbonilo és també remogut de l'atmòsfera per la vegetació terrestre per mig d'enzimes associades en el consum de diòxit de carbono durant la fotosíntesis, i per hidrólisis en aigües oceàniques.[8][9] La pèrdua de processos, tals com estos, llimiten la persistència (o temps de vida) d'una molècula de OCS en l'atmòsfera a uns quants anys.
Les majors fonts de lliberació humana de sulfur de carbonilo inclouen el seu us primari com un intermediari químic i com un subproducte de la producció de disulfuro de carbono; no obstant, és lliberat també per automòvils, centrals d'energia de carbó, combustió de biomassa, processat de peix, combustió de rebujos i plàstic, manufactura de petròleu, i la fabricació de fibres sintètiques, almidó, i goma.[1] El promig mundial total de lliberació de sulfur de carbonilo a l'atmòsfera ha segut estimat en al voltant de 3 millons de tonellades a l'any, de les quals menys d'un terç va estar relacionat en l'activitat humana.[1] És també una significativa impurea contenidor de sofre en el gas de síntesis.
El sulfur de carbonilo està present en comestibles tals com formage i vegetals preparats de la família del repollo. Traces de OCS estan presents de manera natural en grans i llavors en el ranc de 0.05–0.1 mg kg−1.
El sulfur de carbonilo ha segut observat en el mig interestelar (vore Anex:Molècules detectades en el mig interestelar) i en l'atmòsfera de Venus, a on per la dificultat de produir OCS de manera inorgànica, es considera com un possible indicador de vida.[10]
Aplicacions
El sulfur de carbonilo és usat com un intermediari en la producció de herbicida de tiocarbamato.[2] És una alternativa potencial com fumigante respecte al bromur de metilo i la fosfina. No obstant en alguns casos els residus en els grans resulten en sabors que són inacceptables per als consumidors, per eixemple en l'ordi usat per a fer cervesa.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hazardous Substances Data Bank (1994). MEDLARS Online Information Retrieval System, National Library of Medicine.
- ↑ 2,0 2,1 Chemical Summary for Carbonyl sulfide, U.S. Environmental protection Agency.
- ↑ (1996).«Consumption of carbonyl sulphide (COS) by higher plant carbonic anhydrase (CA)».Atmospheric Environment.30(18)
- 3151–3156.doi:10.1016/1352-2310(96)00026-X.
- ↑ Luke Leman, Leslie Orgel, M. Resa Ghadiri(2004).«Carbonyl Sulfide–Mediated Prebiotic Formation of Peptides».Science.306(5694)
- 283–286.doi:10.1126/science.1102722.
- ↑ (2004).«A 350-year atmospheric history for carbonyl sulfide inferred from Antarctic firn air and air trapped in isse».Journal of Geophysical Research.109
- D22302.doi:10.1029/2004JD004686.
- ↑ Crutzen, P.(1976).«The possible importance of CSO for the sulfate layer of the stratosphere».Geophys. Res. Lett..3(2)
- 73–76.doi:10.1029/GL003i002p00073.
- ↑ 7,0 7,1 Seinfeld, John (2006). Atmospheric Chemistry and Physics, Londres: J. Wiley. ISBN 9781601195951.
- ↑ (2002).«Global budget of atmospheric carbonyl sulfide: Temporal and spatial variations of the dominant sources and sinks».Journal of Geophysical Research.107
- 4658.doi:10.1029/2002JD002187.
- ↑ (2007).«On the global distribution, seasonality, and budget of atmospheric carbonyl sulfide (COS) and some similarities to CO2».J. Geophys. Res..112doi:10.1029/2006JD007665.
- ↑ (2003).«Astrobiology: the Case for Venus».J. of the British Interplanetary Society.56(7/8)
- 250–254.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sulfuro de carbonilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.