Dispersió (física)

Dispersió (física)

Dispersió de la llum en dos prismes de distint material.

En física es denomina dispersió al fenomen de separació de les onas en funció de la seua freqüència, que sol ocórrer quan esta travessa un matèrial. Tots els mijos materials són més o menys dispersivos, i la dispersió afecta a totes les onas; per eixemple, a les ones sonores que es desplacen a través de l'atmòsfera, a les ones de radi que travessen l'espai interestelar o a la llum que travessa l'aigua, el vidre o l'aire.

Acostant-se al camp de la química, també es parla de dispersió i en particular de dispersió coloidal, a la situació en que un sòlit, un líquit o un gas contenen un atre material uniformemente repartit en la seua massa (equivalent a la noció de dissolució, que concernix als líquits).

En òptica

Artícul principal → dispersió de la llum.

La dispersió de la llum està directament relacionada en l'índex de refracció d'un material, que és diferent per a cada llongitut d'ona. Per això, a l'expressió matemàtica que relaciona l'índex de refracció (o la velocitat de la llum en el mig) en la llongitut d'ona es diu relació de dispersió. L'eixemple més quotidià és el que s'observa quan un fes de llum blanca, per eixemple procedent del sol, travessa un prisma de cristal, i se separa en colors. Açò són els distints colors que componen la llum blanca, que són desviats per la refracció en major mida quant menor és la seua llongitut d'ona. D'esta manera, els rajos rojos són menys desviats que els violáceos i el fes primitiu de llum blanca, aixina eixamplat pel prisma, es convertix en un espectre electromagnètic. De la mateixa manera, la llum queda ordenada en funció de la seua llongitut d'ona. Si ben l'espectre de la llum blanca implica una variació contínua i gradual del color, se sol parlar de sèt colors, com va propondre Isaac Newton: violeta, índigo, blau, vert, groc, anaranjado i roig (Aixina com, en abdós extrems de l'espectre, l'ultravioleta i l'infrarrojo, que no són directament visibles pel ull humà, pero que impressionen les plaques fotogràfiques). És sabut des de l'antiguetat que la llum solar, en passar per cristals transparents o joyes de vàries classes, produïx lluents colors.

Aixina la dispersió òptica es pot obtindre per mig de prismes trasparentes (de vidre, plàstic, o un atre material) o be per reixetes de difracció.

En meteorologia

Des del punt de vista químic, la boira és una dispersió d'aigua líquida en l'aire.

En l'accepció òptica, l'arcoíris i el halo són fotometeoros causats per la dispersió de la llum en les gotetes d'aigua o els finíssims cristals de gèl que continga l'atmòsfera en aquella zona a on es produïxquen estos fenomens.