Impacte ambiental

Eixemple d'impacte ambiental: deforestació en Bolívia, 2016

El impacte ambiental,^[1] també conegut com a impacte antrópico o impacte antropogénico, és l'alteració o modificació que causa una acció humana sobre el mig ambient.^[2]^[3] Degut a que totes les accions del ser humà repercutixen d'alguna manera sobre el mig ambient, un impacte ambiental es diferencia d'un simple efecte en el mig ambient per mig d'una valoració que permeta determinar si l'acció efectuada (per eixemple un proyecte) és capaç de canviar la calitat ambiental i aixina justificar la denominació d'impacte ambiental.

Definicions

Erro al crear miniatura:

Eixemple d'impacte ambiental: deforestació en Alemània, 2013

Erro al crear miniatura:

Eixemple d'impacte ambiental: deforestació en França, 2011

Per a entendre millor la diferència que existix en catalogar la repercussió d'una acció humana, d'efecte o impacte ambiental, cal tindre una miqueta més clar els térmens mig ambient i ambient.^[4]

Per lo general s'utilisen indistintament mig, ambient i mig ambient com sinònims, pero poden distinguir-se diferents significats: mig és l'element en el que viu una persona, animal o cosa; l'ambient per la seua banda pot definir-se com el conjunt de factors biòtics i abióticos sobre els organismes i comunitats ecològiques, determinant la seua forma i desenroll; i mig ambient pot dir-se que és el conjunt de condicions físiques que rodegen als sers vius. Encara que cada disciplina utilisa la seua definició i fins a les llegislacions de diferents països delimiten els térmens de formes diferents.^[5]^[6] Per eixemple, en ecologia clàssica es denomina mig ambient com: " ... el conjunt de factors físics i químics que rodegen als sers vius. Factors que es denominen com a biòtics i abióticos".^[7] Mentres que en la branca de la Gestió Ambiental, el mig ambient té una connotació més antropocentrista afirmant que és: l'entorn vital en el qual opera un sistema (ya siguen sistemes humans o naturals), i que esta constituït pel conjunt de circumstàncies físiques, químiques, biològiques, econòmiques, socioculturals i estètiques, determinant les característiques en la forma de vida d'individus i poblacions, per mig de la contínua interacció de les seues parts.^[8]

Està última definició és la que s'utilisa des de les ciències ambientals per a justificar el terme d'impacte ambiental. Degut a que el mig ambient és un sistema dinàmic de constant interacció, les variables ambientals en un determinat territori canvien constantment a través del temps de forma natural, lo que dificulta determinar si una acció humana ha produït un verdader impacte ambiental. Es deu considerar l'orige del canvi ambiental i realisar un anàlisis als efectes produïts en la calitat ambiental per a poder diferenciar d'un efecte a un impacte ambiental.^[3]^[9]^[10]

En este punt es pot mal interpretar la valorisació dels efectes ambientals abans de considerar-els impactes ambientals, ya que és comú assumir que qualsevol efecte en el mig ambient és un impacte ambiental, concloent que la valorisació és un procés innecessari. Pel contrari, si acceptem que totes les variacions mesurables en l'ambient són impactes ambientals, correm el risc de convertir el terme en un sinònim semàntic de canvi o efecte i llevar-li importància al terme en la Evaluació de l'Impacte Ambiental^[3]^[11]^[12]

En l'actualitat l'haver del ser humà és tan decisiu, que s'ha propost el terme "Antropoceno" per a denominar al periodo geològic actual, caracterisat per tal efecte.^[13]

A pesar de que el concepte es pot estendre a els efectos d'un fenomen natural catastròfic, un impacte ambiental es caracterisa per ser l'efecte d'una activitat humana com s'explica en el primer paràgraf.^[14] Tècnicament, és l'alteració en la llínea de base ambiental. La evaluació d'impacte ambiental (EIA) és un procediment pel que s'identifiquen i evaluen els efectes de certs proyectes sobre el mig físic i social. La Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) és el document oficial que emet l'orgue ambiental al final del procediment d'EIA, que resumix els principals punts del mateix i concedix o denega l'aprovació del proyecte des del punt de vista ambiental. L'identificació, prevenció i mitigació d'impactes ambientals és el principal objectiu del procediment d'Evaluació d'Impacte Ambiental. L'aplicació d'accions de mitigació, seguint la denominada "jerarquia de mitigació", pretén contrarrestar els efectes negatius dels proyectes sobre el mig ambient.^[15]

Si tenim en conte que el mig ambient és tot allò que rodeja als sers vius, pot incloure's també dins dels impactes ambientals en el moment de l'evaluació el dany al patrimoni cultural i la cultura.^[6]

Tipos d'impacte ambientals

Erro al crear miniatura:

Eixemple d'impacte ambiental

Actualment el terme d'impacte ambiental s'ampra molt per la preocupació pel mig ambient. A pesar d'açò, el seu us és moltes voltes de forma indiscriminada i coloquial, canviant el seu significat segons el context i l'enfocament supost per l'emissor per a descriure una gran varietat de conceptes que poden ser a primera vista iguals pero que en realitat guarden una significativa distància conceptual. El terme d'impacte ambiental es troba conceptualizado i fonamentat teòricament des de les ciències ambientals, i específicament des dels sistemes d'evaluació d'impacte ambiental. No obstant, és important entendre que la definició a ser desenrollada a continuació es porta a terme des de la visió de les ciències ambientals.^[3]

Es pot entendre com a impacte ambiental, a l'alteració (positiva o negativa) en la calitat del mig ambient com a conseqüència de l'eixecució d'un proyecte, obra o qualsevol atra activitat antropogénica.^[16] Entenga's que un impacte ambiental no és la simple relació de causa (produïda per l'home) i efecte (en el mig ambient).^[17] Per eixemple, és molt comú considerar la descàrrega d'efluents industrials no tractats en un riu com un impacte ambiental, sense lloc a dubtes és una mala pràctica empresarial i té el potencial de danyar el mig ambient, pero per sí mateixa, no pot ser considerat un impacte ambiental. Inclusivament si s'afirma que: per la descàrrega d'efluents existix un increment en la concentració de DBO ric avall, encara no es definix com a impacte ambiental. Per a que l'efecte d'una activitat o acció humana es considere un impacte ambiental esta té que: 1) ser produïda directament o indirectament per una activitat humana, 2) valorar i catalogar el canvi com a positiu o negatiu respecte a la calitat ambiental original (és dir sense el desenroll de l'activitat humana). Açò vol dir que: per a valorar l'efecte en el mig ambient necessitem conéixer la magnitut del canvi produït i evualarlo de forma completa i integral. Si esta modificació en la calitat ambiental és significativa en comparació a l'estat del mig ambient original, es pot catalogar d'impacte ambiental.^[18] Per a açò es deu determinar l'escala (espacial i temporal) a la qual s'estudien els canvis provocats. Els requeriments per a concloure si un efecte en el mig és o no un impacte poden sonar molt més complicats de lo que realment són. Primer cal considerar que les directrius per a la valoració i categorisació d'impactes normalment es troba en les lleis ambientals de cada país o en els procediments que rigen l'evaluació d'impacte ambiental. Açò facilita la valoració d'un efecte, pero l'anàlisis d'impactes indirectes poden aplegar a ser més complexos que impactes directes.^[19]

En el cas de descargasde afluents industrials no tractats en el cause d'un riu, és necessari determinar si els seus efectes poden classificar-se com a positius o negatius per al mig ambient. Si el riu és capaç d'assimilar les descàrregues sense alterar la calitat ambiental dels seus components, estes no podrien considerar-se un impacte negatiu, sino únicament un efecte ambiental. Pel contrari, si les descàrregues presenten alts nivells de contaminació i provoquen una disminució significativa de l'oxigen dissolt en el riu, llavors les seues conseqüències sobre el mig aquàtic podrien classificar-se com a impacte ambiental. Com s'ha explicat anteriorment, és important determinar l'escala temporal i espacial de l'estudi, si estudiem els efectes de les descàrregues a curt determini i solament en l'àrea local, per eixemple, podríem afirmar que el riu és capaç d'absorbir la càrrega contaminant i que en l'àrea local no existirien efectes adversos perque el riu en seguir el seu caixer no permet que la contaminació es concentre en l'àrea. No obstant, esta seria una conclusió biaixada, ya que si analisem el mateix escenari en un mijà/llarc determini a una escala regional, podríem concloure que el riu corre fins a un llac i que ha mijà determini, este llac no tindria la capacitat de sobrepondre l'aument en la concentració de DBO per les descàrregues industrials. Açò a la seua volta ocasionaria la eutrofización dellac, la pèrdua de poblacions de peixos i ademés un dany econòmic i social dels habitants que depenien de la peixca en eixe llac. El valorar cuidadosadament els efectes d'accions humanes en el mig ambient de manera integral permet justificar el cridar-els impactes ambientals. És important recordar que l'impacte ambiental és l'alteració o modificació de la calitat en el mig ambient i no l'acció que ha dut a este canvi. Extrapolando el concepte a l'eixemple del riu en descàrregues, els impactes ambientals no són la descàrrega d'efluents industrials ni l'aument en les concentracions de matèria orgànica; en canvi la reducció en la calitat de l'aigua, la eutrofización dellac, la pèrdua d'espècies ictiològiques, i la reducció ingressos a la població peixquera poden justificar-se com a impactes ambientals negatius. Sent els dos primers impactes directes i els dos restant impactes indirectes.

Impacte global

La major part de l'energia utilisada en els diferents països prové del petròleu i del gas natural. La contaminació^[20] de les mars en petròleu és un problema que preocupa des de fa molts anys en especial als països marítims, siguen o no productors de petròleu, aixina com a les empreses industrials vinculades a la explotació i comerç d'este producte. Des de llavors, s'han pres previsions tècniques i llegals a nivell internacional per a evitar o disminuir l'ocurrència d'estos problemes. Els derrames de petròleu en les mars, rius i llac produïxen contaminació ambiental, la que es reflectix en danys a la fauna marina, aus, vegetació i aigües. Ademés, perjudiquen la peixca i les activitats recreatives de les plages. S'ha descobert que pese a la volatilitat dels hidrocarburs, les seues característiques de persistència i toxicitat continuen tenint efectes fatals baix de l'aigua. Pero, els derrames per accidents de tanqueros o barcos que transporten el petròleu, en alta mar o rodalia de les costes, no són els únics causants de la contaminació oceànica en hidrocarburs. La major proporció de la contaminació prové del petròleu industrial i motriu, l'oli cremat que aplega fins als oceans a través dels rius i drenages urbans. S'estima que en escala mundial 3500 millons de litros de petròleu usat entren en rius i oceans, i 5000 millons de litros de petròleu cru o dels seus derivats són derramats. Els productes de rebujos gaseosos expulsats agroindustrials, són emissions gaseoses que van dirigides a l'atmòsfera per mig de conversió químiques pot ser de naturalea molt diversa, entre la que es destaca, per la seua toxicitat, als anhídrit sulfurosos i sulfúric i els òxit de nitrogen expulsats en les refineria ocasionen l'alteració, no solament de l'atmòsfera, sino també de les aigües, terra, vegetació, aus i atres animals.^[21] Un dels contaminants gaseosos més nociu és el diòxit de sofre, danya els pulmons i atres parts del sistema respiratori. És un irritante dels ulls i de la pell, i inclús aplega a destruir l'esmalt de les dents.^[21]

Una atra de les fonts alternatives d'energia desenrollada és la radioactiva, que genera molts rebujos o contaminants radioactius provinents de les reaccions nuclears, de jaciments de minerals radioactius, de les plantes a on es refinen o transformen estos minerals i de les generadores d'electricitat que funcionen en matèria radiactiva. Encara no es coneix un método per a eliminar estos rebujos sense risc per a l'home. Un atre dels impactes que genera l'explotació dels recursos energètics és la contaminació acústica. El soroll produït per l'indústria disminuïx la capacitat auditiva i pot afectar significativament als sistemes nerviós i circulatori. La mineria i el processament de minerals a sovint produïxen impactes ambientals negatius sobre l'aire, sols, aigües, cultius, flora, fauna i salut humana. Ademés poden impactar, tant positiva com negativament, en varis aspectes de l'economia local, tals com el turisme, la radicació de noves poblacions, l'inflació, etc. En el passat, les empreses no sempre varen ser obligades a remediar els impactes d'estos recursos. Com a resultat, molt dels costs de neteja han degut ser subsidiados pels contribuents i els ciutadans locals. Este paper presenta els costs representatius de numeroses activitats de remediación. En freqüència, el ítem més costós a llarc determini és el tractament de l'aigua. L'us de garanties financeres o segurs ambientals pot assegurar que el que contamina, paga per la majoria dels costs. Una atra qüestió a tindre en conte sobre l'impacte migambiental de l'obtenció i consum energètics, és l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul com el CO₂, els quals estan provocant el canvi climàtic. Es tracta no solament de les emissions produïdes per la combustió durant el consum - com per eixemple en cremar gasolina en utilisar un coche.

Impacte social

Els impactes sobre el mig social contribuïxen a distintes dimensions de l'existència humana. Es poden distinguir:

Efectes econòmics. Encara que els efectes econòmics solen ser positius des del punt de vista d'els qui els promouen, poden dur equivalents conseqüències negatives per a atres colectius, especialment sobre segments de la població desprovistos d'influència.
Efectes socials. Alteracions dels esquemes previs de relacions socials i dels valors, que tornen obsoletes les institucions prèviament existents. El desenrolle turístic de regions subdesenrollades és eixemplar en este sentit. En alguns casos, en països a on les institucions polítiques són dèbils o corruptes, el primer pas dels promotors d'una iniciativa econòmica és la destrucció sistemàtica de les institucions locals, per l'introducció de l'alcoholisme o la creació artificiosa de la dependència econòmica, per eixemple, distribuint aliments fins a provocar l'abandó dels camps.
Efectes culturals. Solen ser negatius, per eixemple, la destrucció de jaciments arqueològics per les obres públiques, o l'immersió de monuments i atres bens culturals pels embassaments. Pel contrari, un efecte positiu seria la troballa de restants arqueològics o paleontològics durant les excavacions i els moviments de terra que es realisen en determinades obres. Un clar eixemple ho constituïx el jaciment d'Atapuerca (Burgos, Espanya) que va ser descobert gràcies a les trincheres que s'excavaven durant les obres del ferrocarril.
Efectes tecnològics. Innovacions econòmiques poden forçar canvis tècnics. Aixina, per eixemple, un dels efectes de l'expansió de la agricultura industrial és la pèrdua de sabers tradicionals, tant com d'estirps (raças i cultivars), i la dependència respecte a "inputs" industrials i agents de comercialisació i distribució.
Efectes sobre la salut. En l'Anglaterra dels sigles XVIII i XIX, la migració de la població del camp a les ciutats, activament promoguda per canvis llegals, va conduir a condicions d'existència infrahumanas i expectatives de vida molt baixes. El desenroll de normes d'urbanisme i de salut laboral, aixina com l'evolució de les relacions de poder en un sentit menys desfavorable per als pobres, ha moderat esta situació, pero sense resoldre tots els problemes. La contaminació atmosfèrica, tant la química com l'acústica, seguixen sent una causa major de morbilidad. Un eixemple extrem de les dimensions que poden alcançar els efectes ho proporciona la contaminació de l'aigua subterrànea en Bangladés, a on uns cent millons de persones sofrixen irremediablement d'intoxicació crònica i greu per arsènic, per un efecte no predit, i impredictible, de l'expansió dels regadius.
Impacte sobre el mig socialocal. Per eixemple, en Sevilla, l'autopista ES-35. Els plans del proyecte de construcció de la ronda ES-35, en el tram aprovat per la Gerència d'Urbanisme en decembre de 2008 que va de l'Autovia A4 fins a la variant de la A-92, partirà en dos parts les 96 hectàrees del recent creat Parc Tamarguillo i a lo llarc d'1 quilómetro passarà diagonalment sobre els caixers fluvials de les rieres del Tamarguillo i Ranilla. El primer va ser regenerat en 6,7 millons d'euros de fondos europeus en els que també s'ha recuperat la zona verda, un enclavament a on en conjunt s'han invertit 12 millons de fondos europeus. L'associació Moguda Pro Parc denuncia que l'ES-35 acabarà en alguns miradors, camins i carrils bici construïts per la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, ademés d'afectar al jaciment paleontològic (del periodo Jurásico) trobat en l'estretament del parc a pocs metros de l'encauzamiento de la riera Ranilla. Una de les rotondes de la via, la més pròxima a l'antic Càmping Sevilla, també eliminarà els 200 nous horts veïnals que es varen construir per a cobrir l'alta demanda d'esta activitat en el barri. I la segona rotonda anirà en els terrenys del mercadillo ambulant sobre l'encauzamiento de la riera Ranilla. La construcció de la ES-35 en esta zona verda va ser inclosa en el Pla General de Sevilla (PGOU) de 2006 per una recalificació de sol, pese a l'oposició frontal dels veïns d'Alcosa i de l'associació Moguda Pro Parc Tamarguillo, que varen reaccionar en 500 alegacions en contra i acodint al Defensor del Poble. Els veïns volien que el parc conservara la calificació urbanística de "espai vert per a oci i fruïment ciutadà" que tenia en el PGOU anterior, de 1987.

Impacte econòmic

La degradació del mig ambient incidix en la competitivitat del sector productiu a través de varis alvertents, entre unes atres:

Falta de calitat intrínseca a lo llarc de la cadena de producció
Majors costs derivats de la necessitat d'incórrer en accions de remediación d'ambients contaminats
Efectes sobre la productivitat laboral derivats de la calitat del mig ambient

També afecten la competitivitat l'inestabilitat del marc regulatorio en matèria ambiental i la poca fiscalisació per part de les autoritats, lo que conduïx a incertitut jurídica i tècnica. Açò pot influir en costs adicionals en lo que deuen incórrer les empreses per a demostrar que els productes o servicis són nets o generats amigablemente en el mig ambient.

Nova tecnologia, nous problemes

Constantment sorgixen nous dispositius tecnològics que faciliten el dia a dia i oferixen a l'usuari un major número de servicis, pero segur que no tots nos detenim a pensar lo que succeïx en els artefactes tecnològics que ya no usem, que han quedat en desús i s'han convertit en ferralla. Des de lo més simple, passant per lo quotidià, fins al nostre món digital, produïxen un gran impacte en el mig ambient. Mòvils, GPS, PDA, ordenadors, portàtils, gravadors, iPod, i aixina una llarga llista, han facilitat les nostres funcions, pero, una volta que els deixem d'utilisar, es tornen part de la contaminació tecnològica. Cada u d'estos accessoris ha segut construït en plaquetes que contenen chicotetes cantitats de plom que, tirades al sol i no donant-els un tractament adequat, poden aplegar a causar contaminació en grans conseqüències ecològiques. La solució a este problema no és molt lluntana, puix no és massa complicada la separació adequada de rebujos. Utilisant els menja-bateries per a tirar velles bateries, que són enormement contaminants, i separant tots els artefactes tecnològics per a després dur-els a un centre de reciclat especialisat, o inclús fàbriques a on es poden tornar a utilisar, es pot evitar que eixes plaques terminen en un femer a cel obert, sent incinerats i danyant enormement la nostra capa d'ozon. Per a poder entendre la contaminació que la tecnologia aporta, un artícul de Jaime Escobar Aguirre, expert en informàtica, recolzat en estudis de la consultora Gartner, va concloure que "l'indústria de l'informació i les comunicacions contaminaven igual que l'aviació comercial. Els nivells emesos de diòxit de carbono són iguals entre abdós indústries, de lo que es deduïx que l'indústria de l'informació és responsable del 2 % del diòxit de carbono emés per tot el planeta". A l'igual, empreses com The Synergy Group desenrollen tecnologies, en el seu cas per a reduir la contaminació per olors que afecten a la població. Per mig de l'anàlisis de la situació s'ha desenrollat tecnologia per a reduir cada volta més la contaminació.^[22]

Si no es dona un remei a açò, les conseqüències poden ser irreversibles. Si hui dia sofrim les sofocants pujades de temperatures pel canvi climàtic, és impossible imaginar lo que succeirà quan les aigües estiguen contaminades, el cel desprotegit i els rajos ultravioleta caiguen directament sobre nosatres. No obstant, s'han anat prenent més mides davant estes atrocitats. Existixen métodos com en l'artícul de Pablo Branchi i Carlos Fernández (2015) de l'Universitat Pública de Navarra, el qual propon una metodologia per a evaluar l'impacte de l'incorporació de noves tecnologies en les ciutats, en funció a la seua utilitat i conseqüències, contemplant la freqüència d'us.^[23] De la mateixa manera que Hilda Zornoza (2009), de l'Universitat Externado de Colòmbia, planteja una prima de risc en l'introducció de tecnologia en la societat, prenent en conte factors ambientals i ecològics, interpretandolos de forma estadística per a evaluar estos.^[24] Aixina que podem notar que en anar-se implementant més tecnologies s'han generat diversos reptes en el mig ambient. No obstant també s'han implementat métodos per a reduir l'impacte d'estos, ademés de tecnologies.

Riscs derivats de la contaminació tecnològica

Els productes químics utilisats en l'indústria tecnològica, com per eixemple l'electrònica, afecten la salut dels treballadors exposts a ells en el procés de fabricació i manipulació, causant problemes respiratoris i afectant alguns òrguens del cos. El seu us provoca la contaminació de l'entorn en el que interactua l'indústria. Potser alguns dels components més contaminants en el món tecnològic actual siguen les piles i bateries, utilisades en tots els aparats electrònics de consum massiu. La diversitat i tecnologia de les bateries han segut de tal magnitut que s'han convertit en el component més conegut i utilisat en qualsevol aparat de consum. Alguns retardantes de fòc bromados són usats en targetes de circuit imprés i cobertes de plàstic, les quals no es desintegren fàcilment i s'acumulen en l'ambient. L'exposició a llarc determini a estos composts pot afectar i interferir en algunes funcions hormonals del cos. El mercuri que s'utilisa en els monitors de pantalla plana com a dispositiu d'allumenament pot danyar funcions cerebrals sobretot el desenroll primerenc (vejau enverinament per mercuri). S'utilisen composts de cromo hexavalente en la producció de cobertes de metal per als aparats electrònics, i estos composts són altament tòxics i cancerígenos per als humans. El PVC és un plàstic que conté clor, i s'utilisa en alguns productes electrònics per a aïllar cables i arams. Estos químics són altament persistents en l'ambient i són molt tòxics inclús en molt baixes concentracions. Un atre risc preocupant, que més que risc ya s'ha convertit en realitat, és el canvi climàtic. Sobre este problema, grans personalitats mundials han pres partit en l'assunt. Una d'eixes figures ha segut el exvicepresidente nortamericà Al Gore, que es basa que el canvi climàtic és conseqüència de l'activitat industrial que produïx emissió de CO₂ a l'atmòsfera. En açò, la seua lletania actual és del tipo: "No hi ha un poc més urgent en l'actualitat que controlar les emissions de CO₂ a l'atmòsfera", afirma en el seu documental Una veritat incómoda, que va presentar en societat en l'any 2006 i que hui circula per tota la ret.

Aspectes tècnics i llegals

El terme impacte ambiental s'utilisa en dos camps diferenciats, encara que relacionats entre sí: l'àmbit científic-tècnic i el jurídic-administratiu. El primer ha donat lloc al desenroll de metodologia per a l'identificació i la valoració dels impactes ambientals, incloses en el procés que es coneix com Evaluació d'Impacte Ambiental (EIA); el segon ha produït una série de normes i lleis que obliguen a la declaració de l'impacte ambiental i oferixen l'oportunitat, no sempre aprofitada, de que un determinat proyecte puga ser modificat o rebujat per les seues conseqüències ambientals. Este rebuig o modificació es produïx a lo llarc del procediment administratiu de l'evaluació d'impacte. Gràcies a les evaluacions d'impacte, s'estudien i prediuen algunes de les conseqüències ambientals, els impactes que ocasiona una determinada acció, permetent evitar-les, atenuar-les o compensar-les.

Classificació dels impactes

Despuix de ser identificats, els impactes ambientals han de ser evaluats per a estimar la seua importància o significatividad. Açò es fa atenent a distints aspectes o característiques dels mateixos, entre els que destaquen:

Naturalea: es distinguixen impactes positius (si produïxen efectes beneficiosos sobre el mig) i negatius (si produïxen efectes perjudicials sobre el mig).
Tipo d'impacte: en general, els impactes causats per un proyecte poden ser directes (si estan ocasionats directament per l'eixecució del proyecte), indirectes (si estan causats pel proyecte pero ocorren molt distanciats d'est en el temps o en l'espai) o acumulatius (si resulten de la suma d'efectes ocasionats per atres proyectes o activitats passats, presents o prevists). Quan els impactes acumulatius acaben provocant efectes majors que la simple suma de les seues parts (per eixemple, pèrdues d'hàbitat que acaben causant la desaparició d'una comunitat selvada) es parla d'impactes sinérgics.
Magnitut: fa referència al tamany o la cantitat d'elements afectats per l'impacte. Per eixemple, l'aument en el número d'atropells d'animals en construir una nova carretera.
Extensió: és la superfície de terreny afectada per un impacte. A voltes és sinònim de magnitut, quan l'element afectat és un territori (per eixemple, superfície d'hàbitat transformat en àrea industrial).
Intensitat: pot definir-se com la força o la profunditat del dany causat sobre un element. Per eixemple, l'impacte negatiu sobre el sol serà més intens en el cas d'una excavació que en el d'un desbroce de la vegetació.
Duració: en general, es distinguix entre impactes temporals (aquells que despuix d'un periodo determinat desapareixen, permetent el regrés de l'entorn al seu estat original, com per eixemple el soroll causat per la perforació d'un túnel) i permanents (aquells que no desapareixen del mig, com per eixemple l'inundació de terrenys despuix de la construcció d'un assut). Ademés, un impacte temporal pot ser de distinta duració; habitualment es considera de curta duració si desapareix en els 9 primers anys despuix de la finalisació del proyecte que ho va ocasionar, de duració mija si tarda entre 10 i 19, i de llarga duració si desapareix més de 20 anys en acabant de que el proyecte haja segut conclós. La duració dels impactes no sempre és la mateixa que la del proyecte que els origina.
Freqüència: fa referència a l'assiduïtat en la que apareix un determinat impacte. Aixina, un impacte pot ser puntual (si apareix una única volta) o periòdic (si es repetix vàries voltes en el temps).
Reversibilidad: es distinguixen impactes reversibles (si les condicions originals del mig afectat poden recuperar-se, ya siga de forma natural o a través de l'acció humana) i irreversibles (si no és possible recuperar la llínea de base, ni tan sols a través d'accions de restauració ambiental).
Certea de la predicció: fa referència a la provabilitat de que realment ocórreguen els impactes que es prediuen.