Principi antrópico

El principi antrópico (del grec ἄνθρωπος ánthrōpos, «humà») és un principi que se sol enunciar com seguix:

El món és com és per la necessitat de permetre l'existència de sers que puguen preguntar-se per qué és aixina.

En cosmologia el principi antrópico establix que qualsevol teoria vàlida sobre l'univers té que ser consistent en l'existència del ser humà. En atres paraules: «Si en l'univers es deuen verificar certes condicions per a la nostra existència, dites condicions es verifiquen ya que nosatres existim». Els diferents intents d'aplicar este principi al desenroll d'explicacions científiques sobre la cosmologia de l'univers han conduït a una elevada controvèrsia.

Stephen W. Hawking, en el seu llibre Història del temps, parla del principi antrópico aplicat al tema de l'orige i formació del univers. Hawking diu: «veem l'univers en la forma que és perque nosatres existim». Expon que hi ha dos versions del principi antrópico: la dèbil i la forta. Sobre el tema de la formació de l'univers, conclou dient que si no anara com és (o que si no haguera evolucionat com va evolucionar) nosatres no existiríem i que, per lo tant, preguntar-se cóm és que existim (o per qué no, «no existim») no té sentit.

El Principi antrópico cosmológico també és el títul d'un controvertit llibre de John D. Barrow i Frank J. Tipler publicat en l'any 1986 en el que s'expon la versió més forta del principi antrópico, la qual implicaria l'aparició forçosa de vida inteligent com a conseqüència cosmológica de l'evolució del univers. El raonament de Barrow i Tipler és, per a molts científics, no obstant, un raonament purament tautológico.

En efecte, el principi antrópico en la seua forma més bàsica es pot considerar casi un lloc comú, ya que indica que qualsevol teoria sobre la naturalea de l'univers deu permetre la nostra existència com a sers humans i ents biològics basats en el carbono en este moment i lloc concrets de l'univers.