Anar al contingut

Principi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la seua accepció primària, principi[1] és lo que està a l'inici d'alguna cosa (està al principi). Açò té relació en l'etimologia de la paraula, perque principi deriva del llatí principium 'començ, primera part, part principal' a la seua volta derivat de prim- 'primer, en primer lloc' i cap(i)- 'prendre, agarrar, agarrar', per lo que lliteralment principium és 'lo que es pren en primer lloc'. Si allò que està a l'inici és alguna cosa real (com una cadena, una carretera, etc.) estarem davant un principi ontològic; en canvi, si és alguna cosa mental (com una teoria, una novela, un sistema de pensament), estarem davant principis racionals.

Sobre els principis racionals, se sol dir que cada principi és una llei o regla que es complix o deu seguir-se en cert propòsit, com a conseqüència necessària d'alguna cosa o en la finalitat de conseguir lo conseguit. Les lleis naturals són eixemples de principis físics, en matemàtiques, algoritmia i atres camps també existixen principis necessaris o que es complixen sense més o que deurien complir-se si es pretén tindre cert estat de fets.

Una atra manera de concebre els principis inherents a un sistema o una disciplina és com un reflex de les característiques essencials d'un sistema, que els usuaris o investigadors assumixen, i sense els quals no és possible treballar, comprendre o usar dit sistema

Se li pot cridar principi als valors morals d'una persona o grups.


Els principis científics

Principi en la ciència

En Ciències Naturals existix una diferència sotil entre el concepte de Principi i el concepte de Llei. Un principi és una jerarquia superior a una llei, perque els primers s'assumixen axiomáticamente mentres que les segones són derivables dels primers.

Açò és, els principis són les idees bàsiques que s'assumixen correctes i no són demostradores ya que, com ho diu la seua expressió, són el principi de la teoria, mentres que una llei, despuix de la postulació dels principis, es pot demostrar o derivar.

Per eixemple, la Mecànica Newtoniana, la Mecànica Lagrangiana i la Mecànica Hamiltoniana, totes són formulació anàlogues, expliquen els mateixos fenomens en igual resultat, pero partint de diferents principis, en el cas newtoniano seran les conegudes Lleis de Newton, en el lagrangiano es partix del Principi de d'Alembert, i en el hamiltoniano del Principi de mínima acció(o d'Hamilton). Assumint el principi de qualsevol es pot aplegar a les atres.

Són relacions entre cantitats mesurables en la naturalea que no es poden demostrar explícitament, no obstant les podem quantificar observant els resultats que produïxen.

Eixemples: Principi d'exclusió de Pauli, Principi de conservació de l'energia, Principi de conservació de la càrrega elèctrica.


Principi en la moral

Cada principi representa un conjunt de valors que orienten i norman la conducta d'una societat concreta. La llei establix una obligació en la consciència de l'individu que pertany a l'àmbit cultural en el que s'accepten tals valors. Supon la llibertat de l'individu com a causa, que actua sense coacció externa, per mig d'un procés de socialisació.

Quan els mijos se subordinen als fins en orden a una eficàcia, el principi actua com orientador de l'acció: "Si vols alcançar este objectiu, tens que fer açò i açò": és el "principi d'utilitat".

Supon la condicionalidad de la norma en la seua relació en l'acció, solament la norma és eficaç "a condició de" que es vullga alcançar el fi.

Quan el principi establix en la consciència individual una norma d'acció necessària per a la realisació d'un valor com a últim, incondicionado i universal, en sentit de "Deus fer açò", de forma obligatòria, de manera determinant, considerem un principi d'eticidad.

Supon la indeterminacó de la causa, com llibertat i l'obligació d'eixercici de la voluntat com a determinació.

Si el principi s'establix socialment obligatori en la realisació d'un valor, no regit per la llei jurídica escrita, establim la "moralitat".

Supon la indeterminacó de la causa com a acció lliure i l'acceptació de la norma per la pertinença al grup social.


Principis en el dret

Com el dret és racional, els principis jurídics són principis racionals (no ontològics). En la seua accepció primària, principi del dret és una proposició llògicament anterior sobre un punt de dret. Esta proposició deu precedir a un juí, a un raonament: pot ser, per eixemple, el presupost d'un efecte jurídic o la fattispecie per la que se sanciona. Aixina, del principi pacta sunt servanda es desprén que el leasing firmat hui deu complir-se demà, i el principi neminen laedere justifica que les lesions mereixquen presó. Estos Principis del Dret són els primers arguments dels que partix el restant del raonament jurídic, el presupost de justificació de les lleis, dels drets subjectius, dels deures i dels vínculs jurídics.

Segons alguns autors, els principis són les regles que tota norma deu complir i tot Juzgador (Juge/a) deuen seguir per a administrar una justícia adequada. Atres autors identifiquen els fins en els principis. Segons la fòrmula Riofrío, els fins, valors i bens jurídics fonamenten els principis, i, a la seua volta, els principis fonamenten les normes, contractes i tot el sistema jurídic donant-los una base racional.[2]


Principi com a causa

S'entén per causa final aquella que actua atraent cap al fi i que dirigix una acció. El Aquinate dia que el fi atrau a les coses, com el blanc atrau a la flecha.

Per a això és necessària una inteligència capaç de concebre el fi i d'orientar l'acció posant els mijos per a alcançar eixa meta.

La ciència no reconeix la finalitat com a principi orientador de l'investigació de les causes naturals.

S'entén per tant que el principi orienta l'acció com a norma o regla de conducta, lo que produïx dos tipos de principis.


Principi com a axioma o fonament llògic

Els principis o axioma, junt en les regles d'inferència són els fonaments de la llògica.

Principi de raó suficient

El principi de raó suficient, es basa en la veritat o inteligibilitat del ser. El ser és idèntic i inteligible, en virtut de que és. (L'inteligibilitat és l'identitat del ser, en l'inteligència) Allò en virtut de la qual cosa el ser és inteligible, és cridat la raó o fonament de ser, tenim el principi ontològic: ‘’Tot ser té raó suficient’’, sense esta raó suficient, es perdria la seua identitat en si mateixa, es tornaria no-ser o siga, res. Si un ser carira de raó suficient, d'explicació, no seria inteligible, es concebria com un no ser, com un absurt, com-la no-realitat.


Principi d'identitat

El principi d'identitat, prové en conseqüència de forma indubtable, necessària, i evident de la característica d'identitat del ser, ¿per qué? El ser és el ser, i qui negar esta afirmació estaria en contra de lo expost anteriorment, pero dir "lo que és, és lo que és" semblara com un juí merament analític, (A = A) pero si nos donem conte, en tota oració hi ha una relació directa, entre el predicat, i el subjecte, aixina dir: la terra és redona, correspon a una relació directa, entre el subjecte, i el predicat, duent açò a l'oració "el ser és el ser" nos donem conte del principi d'identitat que posseïx el ser.


Principi de no contradicció

Segons el principi de no contradicció, Una cosa no pot ser i no ser, al mateix temps, baixe el mateix aspecte. Eixemple: No és possible que en un mateix instant ploga i no ploga (en el mateix lloc). Es tracta del mateix principi que el d'identitat. Esta és la seua formulació negativa.


Principi de Tercer Exclós

El principi del tercer exclós o principium tertium exclusum és un principi de la llògica tradicional formulat canónicamente per Leibniz com: o A és B o A no és B. Ara ho llegim del següent modo: o be P és verdadera, o be la seua negació ¬P ho és. Entre dos proposicions que juntes formen una contradicció no hi ha una tercera possibilitat, la tercera està exclosa.

També es coneix com "tertium senar datur" ('Una tercera (cosa) no es dona'). Tradicionalment es considera que és un dels principis o lleis fonamentals del pensament (junt en el principi d'identitat, de no contradicció i de raó suficient).


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Riofrio Martinez-Villalba, Juan Carlos«La fórmula: ser-potencias-fines-valores-principios-normas-relaciones jurídicas».Pontificia Universidad Católica de Buenos Aires, Repositorio.Consultat el 20 de junio de 2020.(en en)


Vore també

Plantilla:Comienza por

Enllaços externs