Utilitarisme

El utilitarisme és una filosofia moral construïda a fins de el XVIII per Jeremy Bentham que establix que la millor acció serà aquella que produïxca com resultat la major felicitat i benestar per al major número d'individus involucrats, és dir, maximizar la utilitat. Lo expost correspon a la primera versió de el "utilitarisme" i per això, no és la més generalisada actualment.

Un atre filòsof que va desenrollar este concepte va ser John Stuart Mill en el seu llibre L'utilitarisme en 1863. en la seua obra, part de que tot ser humà actua sempre —siga a nivell individual, colectiu, privat, públic, com en la llegislació política— segons el principi de la major felicitat, en vistes al benefici de la major cantitat d'individus.

Com a base fonamental l'utilitarisme és una teoria ètica, afirma que lo correcte i lo incorrecte pot determinar-se de millor forma segons els resultats de les accions i les eleccions.

La "utilitat" es definix de vàries formes, generalment en térmens del benestar dels sers humans. Bentham la va descriure com la suma de tot plaure que resulta d'una acció, menys el sofriment de qualsevol persona involucrada en dita acció. En la economia neoclàssica, es diu utilitat a la satisfacció de preferències, mentres que en la filosofia moral, és sinònim de felicitat, siga com siga el modo en el que esta s'entenga. Esta doctrina ètica a voltes és resumida com "el màxim benestar per al màxim número".

És una versió del consecuencialismo, en considerar que solament les conseqüències d'una acció són un criteri a observar per a definir moralment si esta és bona o mala. A diferència d'atres formes de consecuencialismo, com el egoisme, considera els interessos de tots els individus per igual. Mill s'otorga, en l'evaluació moral dels actes, la mateixa importància a sí mateixa que als atres. En este sentit, es remet explícitament a la regla evangèlica: "Tracta al teu pròxim com a tu mateixa". Este precepte seria una primera formulació de la màxima utilitarista ben compresa.

No senyala únicament cóm procedir davant un dilema moral, sino també sobre quins problemes pensar, ya que els problemes que considera van més allà de les conseqüències a un futur a curt determini, atenent a los efectos de decisions preses per a persones que encara no existixen, ya que les nostres accions tindrien un impacte potencial en estes.

Es destaquen atres utilitaristas com William Godwin, James Mill i Henry Sidgwick.

Definició

Segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua utilitarisme és, com a primera accepció, una actitut que valora davant tot l'utilitat de les coses. Com a segona accepció indica que és una corrent de pensament que considera l'utilitat com a principi de la moral.

L'Acadèmia considera com a térmens afins o relacionats en l'utilitarisme al pragmatisme, al positivisme, i al materialisme.

Tipos d'utilitarisme

Utilitarisme de l'acte i de les normes

La forma tradicional d'utilitarisme és la de l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte és el que aporta la màxima utilitat. Una forma alternativa és l'utilitarisme de les normes, que afirma que el millor acte és aquell que forme part d'una norma que siga la que nos proporciona més utilitat.

Moltes persones utilitaristas argumentarien que l'utilitarisme no solament comprén els actes, sino també desijos i disposicions, premis i castics, regles i institucions.

Utilitarisme ètic

Si be la proposta de l'utilitarisme es basa en la màxima felicitat per a la major cantitat de persones, les accions que es mamprenguen deuen conduir al desenroll ple de les capacitats dels subjectes. Permet que les persones es realisen i puguen alcançar una vida digna que, ademés, troben satisfactòria. En la busca d'eixe fi és que es pot alcançar en algun moment la felicitat.

Utilitarisme negatiu

Artícul principal: Utilitarisme negatiu

Defenen la producció del mínim malestar per al màxim número de persones, el previndre la major cantitat de dolor o dany per al major número de persones, considerant esta fòrmula ètica com més eficaç que la del major benestar al major número d'individus, en entendre que hi ha més possibilitats de crear danys que de crear benestar, i els danys majors comportarien més conseqüències que els més grans bens.

El antinatalista Miguel Steiner entén que l'utilitarisme positiu s'oblida de diferenciar clarament entre la necessitat de no sofrir (per la seua negatividad intrínseca) i la possibilitat èticament no imperativa del plaure i la felicitat. L'absència de felicitat no és problemàtica (ningú llamenta la sòrt de les pedres o del fill potencial no naixcut), mentres evitar sofriment, sobretot el sofriment intens, és important i necessari. Aixina la renúncia al fill respon a una necessitat que en el marc de l'utilitarisme negatiu cobra ple sentit com a mida preventiva davant les possibilitats de sofrir. Es podria entendre que la màxima felicitat de la majoria de les persones de l'utilitarisme clàssic ya presupon l'absència de sofriment, pero la reproducció, que implica més possibilitats de plaure també supon més sofriment, per la qual cosa el marc teòric d'abdós opcions té implicacions molt diferents. Això és lo que posa de manifest, precisament, el antinatalismo. L'utilitarisme negatiu també es resistix a reconéixer la suposta compensació entre la felicitat d'uns i el sofriment d'uns atres, priorisant clarament el pes ètic de lo últim. Aixina sembla que, a lo manco en teoria, l'utilitarisme negatiu està en millors condicions de distinguir entre interessos espurios i necessitats elementals.

Utilitarisme negatiu fort

Sosté que l'objectiu fonamental consistix que minimisem la cantitat total de sofriment existent, donant al consol del dolor una prioritat sobre la generació de plaure o benestar. A diferència d'un utillitarismo clàssic, no considerem que felicitat i sofriment deguen equilibrar-se, sino que s'entén que l'eliminació del sofriment posseïx un valor moral predominant.

Utilitarisme negatiu dèbil

Reduir el sofriment té major importància moral que aumentar el plaer, encara que abdós elements continuen sent rellevants. Evitar danys greus o sofriments intensos pot tindre prioritat front a produir increments equivalents de felicitat, pero no excloem el valor positiu del benestar.

Utilitarisme negatiu de preferències

L'utilitarisme negatiu de preferències sosté que el principal objectiu moral consistix en reduir la frustració de les preferències o interessos dels sers que siguen capaços de tindre'ls. Des d'esta perspectiva, el sofriment no es llimita al dolor físic o sicològic, sino que inclou situacions en les que proyectes, desijos i fins dels individus es veuen impedits o vulnerats. Ací es busca minimisar estats d'insatisfacció o conflicte entre les preferències dels agents afectats.

Utilitarisme de preferències

Definix l'utilitat en térmens de satisfacció de les preferències. Els utilitaristas de la preferència afirmen que lo correcte per a fer és allò que produïxca les millors conseqüències, pero definint les millors conseqüències en térmens de satisfacció de les preferències davant tot.

Utilitarisme ideal

Reconeix la bellea, l'amistat i el plaure com els bens que les accions deuen buscar maximizar.

Crítics de l'utilitarisme

Els crítics argumenten que esta visió s'enfronta a molts problemes, un dels quals és el de la dificultat de comparar l'utilitat entre diferents persones. Molts dels primers utilitaristas creïen que la felicitat podia ser medida cuantitativamente i ser comparada a través de càlculs, encara que cap va conseguir fer un càlcul semblant en la pràctica.

S'ha argumentat que la felicitat de persones diferents és incommensurable, i que este càlcul és impossible, pero no solament en pràctica sino com a principi. Els defensors de l'utilitarisme responen a açò afirmant que davant este problema es troba qualsevol que tinga que triar entre dos estats alternatius que imponen séries càrregues a les persones implicades. Si la felicitat fora incommensurable, la mort de centenars de persones no seria pijor que la mort d'una.

Un atre dels arguments en contra de l'utilitarisme, segons James Rachels en la seua Introducció a la Filosofia Moral, és l'acusació de que esta forma d'actuar és massa exigent i elimina la distinció entre deures i accions supererogatorias. Per a sustentar açò els antiutilitaristas partixen de lo que reconeix el propi filòsof utilitarista John Stuart Mill: "el utilitarista obliga a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benévolo".

Prenent en conte com a paraula clau "obliga", els filòsofs adversos a Bentham i Mill varen plantejar a través d'eixemples imaginaris, dos maneres de distinguir les accions caritatives de les persones: aquelles que adopten una posició utilitària, deuen forçosa i obligatòriament desfer-se dels seus bens per a contribuir al benestar dels demés, encara si per esta causa el seu estatus social queda a l'altura dels més pobres.

El utilitarista congruent deuria per decisió pròpia o per consciència donar part de les seues riquees si estes produïxen més felicitat que en conservar-les per a sí, o utilisar-les com a mig per a generar més riquea destinada a aumentar la felicitat de manera indefinida.

Per un atre costat, els utilitaristasPlantilla:Quí responen a tals crítiques en l'argument de que els eixemples proposts són totalment imaginaris i solament en la ment d'alguns filòsofs succeirien tals coses, sent que l'utilitat s'encarrega de dir per qué són o no són convenients en la vida real.^{cita requerida}

El filòsof utilitarista australià J. J. C. Smart nos aclarix que devem tindre molt conte en el sentit comú, perque en ocasions està influenciat pels nostres sentiments, o siga que a voltes l'interpretació que fem d'una situació determinada pot estar inspirada per les costums i preceptes depresos dels nostres pares, la societat, etc. Tal volta, esta siga la més gran aportació de l'utilitarisme, la seua posada en dubte del sentit comú com a font de la moral.

L'utilitarisme ha segut també criticatPlantilla:Quí per aplegar a tals conclusions contràries a la moral del sentit comú. Per eixemple, si estiguérem forçats a triar entre salvar al nostre propi fill o salvar a dos fills de gent a la que no coneixem, la majoria de gent triaria el salvar al seu propi fill. En canvi, l'utilitarisme defendria salvar als atres dos, puix dos persones tenen un potencial major de felicitat futura que una.

Els utilitaristasPlantilla:Quí responen a este argument dient que el sentit comú ha segut utilisat per a justificar moltes posicions en temes controvertits i esta noció de sentit comú varia segons l'individu, fent que no puga ser una base sòlida per a una moralitat comuna.^{cita requerida}

John Rawls (1921-2002) rebuja l'utilitarisme, tant el normatiu com el dels actes, puix fa que els drets depenguen de les bones conseqüències del seu reconeiximent, i açò és incompatible en el lliberalisme. Per eixemple, si la esclavitut o la tortura és beneficiosa per al conjunt de la població podria ser justificada teòricament per l'utilitarisme. Rawls defén que l'ètica política deu partir de la posició original. Els utilitaristasPlantilla:Quí argumenten que Rawls no té en conte l'impacte indirecte de l'acceptació de polítiques inhumanes.^{cita requerida}

És important destacar que la majoria de crítiques van dirigides a l'utilitarisme dels actes, i que és possible per a un utilitarista de les normes aplegar a conclusions que siguen compatibles en els crítics. De fet, John Stuart Mill va considerar que Immanuel Kant (1724-1804) era un utilitarista de les normes. Segons Mill els imperatius categòrics de Kant solament tenen sentit en casos de violència si considerem les conseqüències de l'acció. Kant afirma que el viure de manera egoista no pot ser universalizado puix tots necessitem l'afecte en algun o un atre moment. Segons Mill este argument es basa en les conseqüències. Pot observar-se que algunes formes d'utilitarisme són potencialment compatibles en el kantismo i atres #filosofia morals.

R. M. Hare és un atre eixemple de utilitarista que ha adaptat la seua filosofia al kantismo. No basa la seua teoria en el principi de l'utilitat. Creu que podem fer consideracions utilitaristas en formular juïns universals. A esta filosofia la flama prescriptivismo universal.

Antecedents històrics

L'utilitarisme com a posició ètica distinta va sorgir a principis de el XVIII, i encara que generalment es pensa que va començar en Jeremy Bentham, va haver escritors anteriors que varen presentar teories que eren sorprenentment similars.

#Formulació premodernas

Fa temps que es reconeix l'importància de la felicitat com a fi per als sers humans. Aristipo i Epicuro varen propondre formes d'hedonisme; Aristóteles va argumentar que la eudaimonia és el ben humà suprem; i Agustín va escriure que "tots els hòmens coincidixen en desijar l'últim fi, que és la felicitat". La felicitat també va ser explorada en profunditat per Tomás d'Aquino, en la seua Summa Theologica. Mentrestant, en l'Índia medieval, el filòsof indi de el VIII, Shantideva, va ser un dels primers defensors de l'utilitarisme i va escriure que deuríem "detindre tot el dolor i sofriment present i futur de tots els sers sintientes, i fer aplegar tot el plaer i la felicitat presents i futurs."

També varen existir diferents varietats de consecuencialismo en el món antic i medieval, com el consecuencialismo estatal del moísmo o la filosofia política de Nicolás Maquiavelo. El consecuencialismo moísta defenia els bens morals comunitaris, inclosa l'estabilitat política, el creiximent demogràfic i la riquea, pero no recolzava la noció utilitarista d'maximizar la felicitat individual.

XVIII

Francis Hutcheson

Francis Hutcheson va introduir per primera volta una frase utilitarista clau en Una investigació sobre l'original de les nostres idees sobre la bellea i la virtut (1725): en elegir l'acció més moral, la cantitat de virtut d'una acció particular és proporcional al número de persones a les que aporta felicitat. De la mateixa manera, el mal moral, o vici, és proporcional al número de persones que sofrixen. La millor acció és la que procura la major felicitat a la major cantitat de persones, i la pijor és la que causa la major misèria. En les tres primeres edicions del llibre, Hutcheson va incloure varis algoritmes matemàtics "per a calcular la moralitat de qualsevol acció". En fer-ho, prefiguró el càlcul hedónico de Bentham.

John Gai

Alguns afirmen que John Gai va desenrollar la primera teoria sistemàtica de l'ètica utilitària. En Respecte al principi fonamental de virtut o moralitat (1731), Gay sosté que:

la felicitat, la felicitat privada, és el fi propi o últim de totes les nostres accions... es pot dir que cada acció particular té el seu fi propi i peculiar...(pero)...encara tendixen o deuen tendir a alguna cosa més allà; com és evident a partir d'ací, a saber. que un home pot preguntar i esperar una raó per la qual es perseguix qualsevol d'elles: ara, preguntar la raó de qualsevol acció o busca és només investigar el fi de la mateixa; pero esperar que se li assigne una raó, és dir, un fi. per a un fi últim, és absurt. Preguntar per qué perseguixc la felicitat no admetrà una atra resposta que una explicació dels térmens.

Esta busca de la felicitat rep una base teològica:

Ara be, és evident per la naturalea de Deu, a saber. sent infinitament feliç en sí mateixa des de tota l'eternitat, i per la seua bondat manifestada en les seues obres, que no podia tindre un atre designi en crear a la humanitat que la seua felicitat; i per això vol la seua felicitat; per lo tant, el mig de la seua felicitat: per lo tant, que la meua conducta, en la mida en que puga ser un mig per a la felicitat de la humanitat, siga tal... aixina, la voluntat de Deu és el criteri immediat de la Virtut, i la felicitat de la humanitat el criteri de la voluntat de Deu; i per lo tant es pot dir que la felicitat de la humanitat és el criteri de la virtut, pero una volta eliminat...(i)...dec fer tot lo que estiga al meu alcanç per a promoure la felicitat de la humanitat.

David Hume

En la seua obra Una investigació sobre els principis de la moral (An Enquiry Concerning the Principles of Morals) (1751), David Hume escriu:

En totes les determinacions de la moralitat, esta circumstància d'utilitat pública està sempre principalment a la vista; i #onsevullga que sorgixquen disputes, ya siga en filosofia o en la vida comuna, sobre els llímits del deure, la qüestió no pot, de cap modo, decidir-se en major certea que determinant, per qualsevol costat, els verdaders interessos de la humanitat. Si s'ha descobert que preval alguna opinió falsa, basada en les apariències; Tan pronte com una major experiència i un raonament més sòlit nos han donat nocions més justes dels assunts humans, nos retractem del nostre primer sentiment i ajustem de nou els llímits del ben i del mal moral.

William Paley

L'utilitarisme teològic de Gay va ser desenrollat i popularisat per William Paley. S'ha afirmat que Paley no va ser un pensador molt original i que les #filosofia en el seu tractat sobre ètica són "un conjunt d'idees desenrollades per uns atres i es presenten per a que els estudiants les deprenguen en lloc de debatre-les entre colegues". No obstant, el seu llibre The Principles of Moral and Political Philosophy (1785) va ser un text obligatori en l'Universitat de Cambridge i Wilson Smith (1954) diu que els escrits de Paley varen ser "una volta tan coneguts en les universitats nortamericanes com lo varen ser els llectors i deletreadores de William McGuffey i Noah Webster en les escoles primàries." J.B. Schneewind (1977) escriu que "l'utilitarisme es va fer àmpliament conegut per primera volta en Anglaterra a través del treball de William Paley".

L'importància ara oblidada de Paley pot jujar-se pel títul de l'obra de Thomas Rawson Birks de 1874 Modern Utilitarianism or the Systems of Paley, Bentham and Mill Examined and Compared (Utilitarisme modern o els sistemes de Paley, Bentham i Mill examinats i comparats).

Ademés de reafirmar que la felicitat com a fi es basa en la naturalea de Deu, Paley també analisa el lloc de les regles i escriu:

Vejau també

• Bienestarismo
• Consecuencialismo
• Lo correcte i lo bo
• Suïcidi altruïste
• Veganismo
• Objecció de l'exigència

Enllaços externs

• Introducció a l'utilitarisme, un llibre de text introductori sobre l'utilitarisme del que és coautor William MacAskill.
• Utilitarisme. Philosophica, l'enciclopèdia filosòfica en llínea.