John Rawls

Archiu:John Rawls (1971 photo portrait).jpg

John Rawls

John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921-Lexington, 24 de novembre de 2002) va ser un filòsof nortamericà, professor de filosofia política en la Universitat d'Harvard i autor, entre atres obres, de Teoria de la justícia (1971), Lliberalisme polític (1993), The Law of Peoples (1999) i Justice as Fairness: A Restatement (2001). La seua teoria política propon dos principis sobre els quals basar la noció de justícia a partir d'una posició original en l'esperit contractualista dels filòsofs polítics clàssics (vejau Orde lèxic).

Rawls va ser reconegut en el Premi Schock para llògica i filosofia i en la National Humanities Medal de mans del president Bill Clinton en 1999, en reconeiximent a «la seua ajuda a que tota una generació (…) revixquera la seua confiança en la democràcia».

Contribució de Rawls a la filosofia política i moral

Artícul principal → Justícia com a equitat (idea).

Rawls és conegut per les seues contribucions a la filosofia política lliberal. Algunes idees dels treballs de Rawls han rebut molta atenció:

• La posició original i el vel de l'ignorança.
• El equilibri reflexiu explica cóm deu existir un tipo d'equilibri entre lo que és la creència que té un individu (de religió) i les normes que desenrolla l'Estat
• El consens superpost.
• La raó pública.
• La justícia com a equitat (que consistix bàsicament en el principi d'igual llibertat, el principi de justa igualtat d'oportunitats i el principi de diferència).

Molts filòsofs i economistes creuen que Rawls va fer una important contribució a la filosofia política. Uns atres, en canvi, troben que el treball de Rawls no és convincent i està molt alluntat de la praxis política; pero a on sí hi ha consens general és en que la publicació de Teoria de la Justícia en 1971 va comportar una reactivació de la filosofia política. L'obra de Rawls és multidisciplinar, i ha rebut especial atenció per part d'economistes, politòlecs, sociòlecs i teòlecs. Per lo demés, Rawls és l'únic entre els filòsofs polítics contemporàneus que ha segut freqüentment citat per les Corts dels Estats Units.

Els poders dels ciutadans i la seua representació

Artícul principal → Lliberalisme Polític (llibre).

En una societat raonable, més senzillament ilustrada en una societat d'iguals sobre els assunts bàsics, tots els ciutadans tenen els seus propis objectius racionals que esperen favorir, i tots estan disposts a propondre térmens justs que s'espera raonablement accepten els demés, de manera que tots puguen beneficiar-se i millorar, segons lo que cada cual puga conseguir per sí mateixa.

Molts dels nostres més importants juïns, es fan en condicions en que no és d'esperar-se que persones conscients, en el ple us de la raó, inclús despuix d'una lliure discussió, apleguen a la mateixa conclusió. Alguns juïns contraris i raonables poden ser verdaders i atres falsos.

Dur a efecte la plena condició de coneiximent pública equival a materialisar un món social en el que pot deprendre's l'ideal de la ciutadania i açò pot inculcar un verdader desig d'aplegar a ser eixa classe de persona. Esta funció educadora de la concepció política caracterisa al paper més ampli al que m'he referit.

L'objectiu de les parts consistix en aplegar a un consens sobre principis de justícia que permeta als ciutadans que representen aplegar a ser persones cabales, açò és, en les característiques pròpies per a desenrollar i eixercir plenament els seus poders morals i perseguir el guany de les determinades concepcions del ben que hagen elaborat. Els principis de justícia deuen conduir a implantar un esquema institucions bàsiques afí a este objectiu.

La concepció política de la justícia que regula desigualtats socials i econòmiques, qualsevol que siga tal concepció, no pot constituir el precepte: no pot dir-se que deurà donar-se a les persones segons la seua virtut política.

Ademés de la capacitat de tindre una concepció del be, els ciutadans tenen la capacitat d'adquirir concepcions de justícia i imparcialitat i el desig d'actuar segons les exigències d'estes concepcions. Quan creuen que les institucions o les pràctiques socials són justes, o imparcials, estan disposts i anuentes a fer la seua part en eixos convenis, sempre i quan tinguen una raonable seguritat de que els demés també faran la seua part. Si atres persones en evident intenció ansien complir en la seua part en acorts justs o imparcials, els ciutadans tendiran a adquirir confiança i confiabilidad en eixes persones, esta confiança i confiabilidad es reforçaran i seran més completes conforme l'èxit dels convenis cooperatius se sostinga en un lapsus més llarc, i lo mateix és veritat conforme les institucions bàsiques establides per a assegurar els nostres interessos fonamentals (els drets i les llibertats bàsiques) es vagen reconeixent més ferma i voluntàriament.

Teoria de la justícia

Artícul principal → Teoria de la justícia (llibre).

El prolongat compromís de John Rawls en la justícia, l'equitat i la desigualtat va sorgir de la seua experiència personal, en haver creixcut en Baltimore, ciutat en la que es patia la segregació racial i haver passat per l'eixèrcit. Li urgía trobar una estructura general de principis morals dins de la qual fora possible emetre juïns morals individuals.

En Teoria de la justícia Rawls argumenta heurísticamente en favor d'una reconciliació dels principis de llibertat i igualtat a través de l'idea de la justícia com a equitat. Per a la consecució d'este fi, és central el seu famós acostament a l'aparentment insuperable problema de la justícia distributiva.

Rawls tracta de demostrar que els principis de la justícia no es poden basar únicament en l'estructura moral d'una persona, també en la manera en que el sentit de la moral de la persona s'expressa i es preserva en les institucions. Per a que existixca la justícia, té que considerar-li-la "equitativa" segons determinats principis d'igualtat. Rawls fòrmula dos principis fonamentals. El primer afirma que totes les persones tenen el mateix dret a les llibertats bàsiques. El segon sosté que "cal solucionar les desigualtats socials i econòmiques de manera que siga possible tindre una esperança raonable de que les solucions favorixen a tots i estiguen lligades a càrrecs i despachos oberts per a tots". El primer principi, el de llibertat, pren la prioritat sobre el segon, el de la diferència. Rawls els justifica en afirmar que a mida que les condicions econòmiques milloren gràcies a l'alvanç de la civilisació, creix l'importància dels assunts relacionats en la llibertat.

Rawls denomina "ventages amenazadoras" a certs privilegis socials i econòmics, cóm "el poder polític de facto, la riquea o els talents naturals", que permeten a certes persones obtindre més que lo just. La desigualtat no pot ser el fonament de cap principi de la justícia. Ya que les desigualtats formen part de les societats, Rawls conclou que "cal corregir l'arbitrarietat del món en ajustar les circumstàncies de la situació contractual inicial".

En parlar de situació contractual es referixca un contracte social entre les persones, tant d'unes en atres com totes les institucions de l'Estat, cuida la família. Pero este contracte social comprén acorts entre els individus sobre una base desigual.

Per a Rawls la clau d'esta correcció són les institucions socials, que deurien assegurar que totes les persones tinguen igual accés a elles i crear un mecanisme de redistribució que millore la situació de tots. Rawls considerava que el lliberalisme i les democràcies lliberals són els sistemes polítics millor posicionats per a assegurar que esta redistribució siga equitativa. Creïa que els sistemes comunistes se centren massa en l'igualtat absoluta sense saber en certea si du a tots el major be. Defenia que és més provable que un sistema capitaliste en institucions socials fortes assegure un sistema de justícia equitatiu.

De forma medular a este esforç correspon realisar un reconte de les circumstàncies de la justícia (inspirat en David Hume), i d'una situació d'elecció justa (més propenca en esperit a Kant) per a les parts enfrontades a tals circumstàncies i que es troben en la busca de principis de justícia que guien la seua conducta. Dites parts s'enfronten a una escassea moderada i no són ni naturalment #altruïste ni purament egoistes: tenen fins que busquen promoure.

El vel de l'ignorança

Afirma Rawls que és necessari decidir des del començ els principis que guiaran les principals institucions de l'estructura bàsica de la societat i açò deu fer-se darrere de "un vel de l'ignorança" despuix d'una "posició original". Rawls oferix un model d'una situació d'elecció justa de la qual les parts hipotèticament triarien principis de justícia mútuament acceptables i l'estructura d'una societat ideal, pero cap dels que decidixen sàpies quin serà el seu lloc en ella. Este procediment seguix la llògica de la justícia processal pura.

El vel de l'ignorança significa que ningú coneix la seua gènero, orientació sexual, raça o classe. D'esta manera, el vel de l'ignorança garantisa que en l'elecció dels principis dits traces són desconeguts per a les parts en la posició original i, d'eixa forma, les institucions socials estaran regulades per principis que asseguren l'equitat en el repartiment dels bens socials, tals com a riquea, oportunitats i les bases socials del autorrespeto.

Baix tals restriccions, Rawls argumenta que darrere del vel de l'ignorança es formaria alguna cosa similar a un contracte social per a ajudar als integrants menys favorits de la societat, ya que en última instància tots tenen por a ser pobres i voldran construir institucions que els protegiren i que trobarien particularment atractius els seus principis de justícia favorits, superant a atres alternatives, incloent la utilitarista i la lliberal-libertaria.

Rawls concedix que és provable que persistixquen les diferències socials pero afirma que un principi equitatiu de Justícia oferiria majors beneficis als integrants menys afortunats de la societat.

La societat multicultural

Rawls considera que les institucions justes eixerciten un atre paper com unificadoras de la societat. Una de les eleccions més importants de la modernitat és que és possible viure junts baix regles comunes sense compartir necessàriament un únic còdic moral, sempre quan totes les persones compartixquen un compromís moral cap a l'estructura de la societat. Si estan d'acort en que l'estructura de la societat és equitativa, estaran satisfetes a pesar de viure entre persones que potser tinguen còdics morals diferents. Per a Rawls, esta és la base de les societats plurals i multiculturals, i les institucions socials són imprescindibles per a garantisar l'equitat en tan complexos sistemes socials.

Teoria de la justícia és de les obres contemporànees de teoria política més influents, i un dels superventas de la Harvard University Press.

Lliberalisme polític

Artícul principal → Lliberalisme polític (llibre).

L'obra posterior de Rawls es va centrar en la qüestió de l'estabilitat: ¿pot perdurar una societat que es base en els dos principis de la justícia? La seua resposta a esta qüestió es troba en una colecció de conferències titulada "Lliberalisme Polític". En Lliberalisme polític Rawls va introduir l'idea del consens superpost -o acort sobre la justícia com a equitat entre ciutadans que pertanyen a distintes religions i visions filosòfiques (o concepcions del ben). Este text aixina mateix va introduir l'idea de la raó pública -la raó comuna de tots els ciutadans.

Les crítiques a Rawls

El teòric indi Amartya Sen i el marxiste canadenc Gerald Cohen han qüestionat la fe de Rawls en la possibilitat de que un règim capitaliste garantise el respecte d'eixos principis. També qüestionaven els efectes beneficiosos del vel de l'ignorança en les societats modernes, a on les desigualtats estaven profundament arrelades en les institucions socials. El vel de l'ignorança solament té valor, afirmen molts, si pots començar des de zero. Aixina que, una gran part de l'obra Anarquia, Estat i Utopia de Robert Nozick es dedica a refutar les teories de Rawls.

Amartya Sen

Es creu que Rawls fixa una falsa distinció entre els drets polítics i els econòmics. Per a Sen, les desigualtats i les privacions són en gran mida resultat de l'absència de dret sobre certs bens, i no de l'absència mateixa dels bens. Expon com a eixemple la hambruna bengalí de 1943, provocada per l'aument del preu dels aliments a causa de l'urbanisació, i no de la falta de menjar. Els bens -en este cas, els aliments- no representen una ventaja en sí mateixos. No obstant, la ventaja ve definida per la relació entre la gent i els bens: els que podien comprar els a preus més alts front als que no podien permetre-li'ls. Ademés assegura que el contracte social definit per Rawls és defectuós en supondre que solament s'establix de forma interpersonal. Afirma que el contracte social es negocia per mig dels interessos d'una cantitat de grups que no són part directa del contracte, com els estrangers, les generacions futures i la mateixa naturalea.

Gerald Cohen

Gerald Cohen posa en dubte la fe de Rawls en el lliberalisme, i apunta que l'obsessió d'este sistema per optimisar el seu propi interés no és compatible en les institucions igualitarias de la política redistributiva que preconisa a Rawls. Cohen afirma que la desigualtat és intrínseca al capitalisme, i no solament resultat d'una redistribució no equitativa per part de l'Estat. Per a ell, ni el capitalisme ni el lliberalisme donaran mai la solució "equitativa" que busca Rawls.

Robert Nozick

Nozick està en desacort en la concepció de Rawls de la justícia distributiva pel que fa a les desigualtats econòmiques. Rawls va considerar que les desigualtats econòmiques solament es permetran si són per al benefici de el "principi de diferència” de la societat en qüestió. Nozick està completament en desacort, ya que para ell, sempre i quan les desigualtats econòmiques es deriven d'un intercanvi voluntari, estes no podran ser injustes.

Per a Nozick, el fet de que el «principi de diferència» es derive de premisses  (la «posició original» i el «vel de l'ignorança») , fa impossible que els individus es planten principis històrics -justícia retributiva.

«Un procediment que funda principis de justícia distributiva sobre lo que acordarien persones racionals, que no saben res sobre sí mateixa o de les seues històries, garantisa que els principis d'estat final siguen tinguts com a fonamentals.(…) Pero cap principi històric, segons pareix, podria ser acordat en primera instància per la posició original de Rawls. ya que les persones que es reunixen despuix d'un vel d'ignorança per a decidir quí obté qué, sense conéixer res sobre cap dret especial que les persones pogueren tindre, tractaran com a manà del cel qualsevol cosa que dega distribuir-se.»

Robert Nozick

Nozick propon el seu model d'Estat mínim com a eixemple d'una metautopía dins de la qual  enquadrar diverses utopies. En esta situació hi hauria no una sola classe de  comunitat, sino una varietat de comunitats molt variades, que creixerien i  decreixerien segons evolucionaren en el temps. Considerava que els imposts són equivalents al treball forçós, seguint a John Locke, una persona té una propietat en sí mateix i en el seu treball, i que cada persona té la llibertat de decidir lo que farà. En conseqüència,  qualsevol sistema que amenace o li lleva coses de la gent i li les dona als demés és injust per a Nozick. Aixina, front a la socialdemocracia proposta per Rawls, el pensament de Nozick és un clar eixemple de libertarismo o lliberalisme conservador.

Publicacions

Obres

• Una teoria de la justícia (1971)
• El lliberalisme polític (1993)
• El dret de gents: Una revisió de l'idea de raó pública (1999)
• Collected papers (1999)
• Lliçons sobre l'història de la filosofia moral (2000)
• Justícia com a equitat: una reformulación (2001)
• Lliçons sobre l'història de la filosofia política (obra pòstuma, 2007)
• Consideracions sobre el significat del pecat i la fe. La meua religió (obra pòstuma, 2010)

Bibliografia en castellà

• Debat sobre el lliberalisme polític (en Habermas, Jürgen), Paidós Ibèrica, 1998.
• El dret de gents i Una revisió de l'idea de raó pública, Paidós Ibèrica, 2001.
• La justícia com a equitat, Tecnos, 2002.
• La justícia com a equitat: una reformulación, Paidós Ibèrica, 2001.
• La justícia com a equitat i atres ensajos: materials per a una teoria de la justícia, Tecnos, 1986.
• Lliçons sobre l'història de la filosofia moral, Paidós Ibèrica, 2006.
• Lliçons sobre l'història de la filosofia política, Paidós Ibèrica, 2009.
• El lliberalisme polític, Crítica, 2004.
• Llibertat, igualtat i dret: les conferències Tanner sobre filosofia moral, Ariel, 1988.
• Sobre les llibertats, Paidós Ibèrica, 1990.
• Teoria de la justícia, Fondo de Cultura Econòmica, 2006.

Artículs

• Justícia com a equitat, en Revista Espanyola de Control Extern, v. 5 N.º 13, 2003.
• L'ideal de l'us públic de la raó, en Conte i Raó del Pensament Actual, N.º 86, 1994.
• Justícia distributiva, en revista Estudis Públics del CEP, N.º 24, 1986.

Sobre Rawls

• Norman Daniels (ed.), Reading Rawls: Critical Studies on Rawls' "A Theory of Justice", Stanford University Press, 1989, EE. UU.
• John Rawls. Estudis en la seua Memòria, Revista de Ciències Socials de l'Universitat de Valparaíso, N.º 47, 2002, Chile.
• Agustín Squella (ed.), Filosofia jurídica i política en Rawls, EDEVAL, 2007.

Pablo Aguayo , Reconeiximent, justícia i democràcia. Ensajos sobre John Rawls, Cenaltes, 2018.

• Rex Martin, Rawls's law of peoples : a realistic utopia?, 2006.
• Samuel Freeman (ed.), The Cambridge companion to Rawls, 2003.
• David Quintero Fonts (autor) "La concepció rawlsiana de la Justícia" Revista de Dret. Universitat de Concepció. N° 223-224. any LXXVI (En-Dic, 2008)
• Oscar Vallės. "L'invitació filosòfica de Rawls"[1], Revista Consciencia Activa 21, n.º 4, 2004, pp. 65-98.

Honors

L'asteroide (16561) Rawls va ser nomenat aixina en el seu honor.

Vore també

• Justícia com a equitat (idea)
• Justícia com a equitat (llibre)
• Teoria de la justícia (llibre)
• Posició original
• Filosofia de l'economia

• Lliberalisme
• Igualtat de la llibertat
• Orde lèxic (ètica)

Enllaços externs

• Dossier Rawls: Teoria de la Justícia
• Felipe Giménez Pérez: Ha mort John Rawls
• ^{[enllaç trencat]} (català)