Contaminació acústica

Archiu:Traffic jam Sao Paulo 09 2006 30a.jpg

El tràfic és la principal font de contaminació acústica en les ciutats.

Archiu:Qantas b747 over houses arp.jpg

Un avió passant molt prop de vivendes en Londres.

Es diu contaminació acústica o contaminació sonora a l'excés de sò que altera les condicions normals del ambient en una determinada zona. Si ben el soroll no s'acumula, trasllada o perdura en el temps com les atres contaminació, també pot causar grans danys en la calitat de vida.

Este terme està estretament relacionat en el soroll, considerat com un sò molest que pot produir efectes nocius fisiològics i sicològics per a una persona o grup de persones.

Les principals causes de la contaminació acústica es deuen a activitats humanes com el transport, la construcció d'edificis, les obres públiques i les indústries, entre unes atres.

Les organisacions internacionals afirmen que es corre el risc d'una disminució important en la capacitat auditiva, aixina com la possibilitat de trastorns que van des de lo sicològic (paranoia, estrés) fins a lo fisiològic per l'excessiva exposició a la contaminació sónica.

Un informe de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS), considera els 70 dB (A), com el llímit superior desijable. En Espanya, s'establix com nivell de confort acústic els 55 dBA. Per damunt d'este nivell, el sò resulta perniciós per al descans i la comunicació. Segons estudis de l'Unió Europea (2005): «80 millons de persones estan expostes diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBA i atres 170 millons, ho estan a nivells entre 55-65 dBA».

Medició del soroll

Per a medir l'impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilisen varis indicadors que estan en continu desenroll, a partir de Lp:

• Nivell de pressió sonora, Lp
• Nivell de pressió sonora continu equivalent, (Leq, T)
• SEL Sound Exposure Level o Nivell d'Exposició de Sò
• LAmax
• LKeq, T "Nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A corregit"
• LDN

Valor auditiu

El nivell de pressió sonora es definix com 20 voltes la relació logarítmica de la pressió sonora eficaç respecte a una pressió de referència p₀, de valor p₀ = 2,0×10^-5 N/m² = 20 μPa, obtinguda per mig d'una ponderació normalisada de freqüències i una ponderació exponencial normalisada de temps.

Si no es mencionen explícitament, deu sobreentenderse que es tracta de la ponderació temporal FAST i de la ponderació de freqüències A, adoptant la següent nomenclatura LpA.

Nivell de pressió sonora continu equivalent (Leq)

Es definix com el nivell de pressió que conté l'energia promig d'un soroll fluctuante per al mateix periodo de temps.

SEL o Nivell d'exposició de sò

El SEL és el nivell LEQ d'un soroll d'1 segon de duració. El SEL s'utilisa per a medir el número d'ocasions en que se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc.

LAMAX

És el més alt nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A, en decibelis, determinat sobre un interval temporal d'1 segon (LAeq,1) registrat en el periodo temporal d'evaluació.

El dB és l'unitat que s'utilisa per a medir l'intensitat del sò i atres magnituts físiques. És la dècima part d'un belio B, unitat que rep el seu nom per Graham Bell.

LKeq, T

És el nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A, corregit pel tipo de font de soroll (tràfic o industrial), pel caràcter del soroll (impulsiu, tonal) i pel periodo considerat (nocturn, vespertí, fi de semana). LKeq, T = LAeq, T +Ki

LDN o Nivell equivalent Dia-Nit

El LDN medix el nivell de soroll Leq que es produïx en 24 hores. En calcular el soroll nocturn, com no deu haver, es penalisa en 10 dBA als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí. L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) establix que els nivells de soroll no deuen excedir els 50 decibeles (dB) durant el dia i els 45 dB de nit.

Archiu:A Matter of Life and Death Tour.jpg

L'assistència a concerts de roc habitualment produïx socioacusia.

Archiu:Aviso cinesa.jpg

En modernes sales de cine són freqüents els nivells sonors excessivament alts. Avís en una sala Cinesa en Madrit.

Efectes auditius

El sistema auditiu es resent davant una exposició prolongada a la font d'un sò, encara que esta siga de baix nivell.

L'efecte auditiu provocat pel soroll ambiental es diu socioacusia. Quan una persona s'expon de forma prolongada a un nivell de sò excessiu, nota un chiulit constant en l'oït, esta és una senyal d'alerta. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. No obstant, si l'exposició a la font no cessa, les lesions seran definitives. L'oïment s'anirà perdent, fins a convertir-se en sordera.

No solament el soroll prolongat és perjudicial, un sò repentí de 160 dBA, com el d'una explosió o un dispar, poden aplegar a perforar el tímpan o causar atres lesions irreversibles. Citant puntualment les afeccions auditives que produïx el soroll tenim: Desplaçament Temporal i Permanent del llindar d'oïment.

Desplaçament temporal del llindar d'oïment (TTS:Temporary threshold shift)

Consistix en una elevació del llindar produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total a la veta d'un periodo, sempre i quan no es repetixca l'exposició al mateix. Es produïx habitualment durant la primera hora d'exposició al soroll. Esta pot causar dilatació de pupiles, fatiga, mal de cap, etc.

Desplaçament permanent del llindar d'oïment (PTS:Permanent threshold shift)

És el mateix efecte TTS pero agravat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan algú se somet a numerosos TTS i durant llarcs periodos (varis anys), la recuperació del llindar va sent cada volta més llenta i dificultosa, fins a tornar-se irreversible.

El desplaçament permanent del llindar d'oïment esta directament vinculat en la presbiacucia (pèrdua de la sensibilitat auditiva deguda a los efectos de l'edat).

La sordera produïda pel desplaçament permanent del llindar d'oïment afecta a abdós oïts i en idèntica intensitat.

Interferència en la comunicació oral

L'inteligibilitat de la comunicació es reduïx pel soroll de fondo. L'oït és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll, la separació i identificació de les fonts sonores es dona en el cervell. Com ya és sabut, la veu humana produïx sò en el ranc de 100 a 10 000 Hz, pero l'informació verbal es troba en el ranc dels 200 a 6000 Hz. La banda de freqüència determinada per a l'inteligibilitat de la paraula, és dir entendre paraula i frase, està entre 500 i 2500 Hz. L'interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per l'incapacitat de sentir cridats d'advertència o atres indicacions. En oficines com en escoles i llars, l'interferència en la conversació constituïx una important font de molèsties.

Efectes auditius

En el pas dels anys, la contaminació acústica s'ha convertit en un problema per a la salut. És per això que l'indústria ha aumentat els seus esforços per a disminuir l'emissió de soroll en fonts específiques. Una opció per a facilitar esta determinació de soroll en dites fonts, és localisant el punt a on es genera major cantitat d'energia sonora. La contaminació acústica, ademés d'afectar al oït, pot provocar efectes sicològics negatius i atres efectes fisiopatológicos.

Per supost, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física depenen de les característiques personals, segons pareix l'estrés generat pel soroll es modula en funció de cada individu i de cada situació.

Efectes psicopatológicos

• A més de 60 dBA.
• Dilatació de les pupilas i parpadeo accelerat.
• Agitació respiratòria, acceleració del pols i taquicardias.
  • Aument de la pressió arterial i dolor de cap.
  • Menor irrigación sanguínea i major activitat muscular. Els músculs es posen tensos i dolorosos, sobretot els de el coll i esquena.
• A més de 85 dBA.
• Disminució de la secreció gàstrica, gastritis o colitis.
• Aument del colesterol i dels triglicèrits, en el consegüent risc cardiovascular. En malalts en problemes cardiovasculars, arteriosclerosis o problemes coronarios, els sorolls forts i súbits poden aplegar a causar fins a un infart.
• Aumenta la glucosa en la sanc. En els malalts de diabetis, l'elevació de la glucemia de manera continuada pot ocasionar complicacions mèdiques a llarc determini.

Efectes sicològics

• Insomni i dificultat per a conciliar el somi
• Fatiga
• Estrés (per l'aument de les hormones relacionades en l'estrés com l'adrenalina), depressió i ansietat
• Irritabilitat i agressivitat
• Histerisme i neurosis
• Aïllament laboral

Tots els efectes sicològics estan íntimament relacionats, per eixemple:

• l'aïllament conduïx a la depressió.
• l'insomni produïx fatiga. La fatiga, falta de concentració. La falta de concentració a la poca productivitat i la falta de productivitat al estrés.

Entre atres efectes no auditius tenim:

Efectes sobre el somi

El soroll produïx dificultats per a conciliar el somi i desperta a els qui estan dormits. El somi és una activitat que ocupa un terç de les nostres vides i nos permet descansar, ordenar i proyectar el nostre conscient. El somi està constituït per dos tipos: el somi clàssic profunt (no REM —etapa de somi profunt—, el que a la seua volta es dividix en quatre fases distintes), i per un atre costat està el somi paradòxic (REM). S'ha demostrat que sons de l'orde d'aproximadament 60 dBA, reduïxen la profunditat del somi, acreixent-se dita disminució a mida que creix l'amplitut de la banda de freqüències, les quals poden despertar a l'individu, depenent de la fase del somi en que es trobe i de la naturalea del soroll. És important tindre en conte que estímuls dèbils sorpressius també poden pertorbar el somi.

Efectes sobre la conducta

El soroll produïx alteracions en la conducta momentànees, les quals consistixen en agressivitat o mostrar un individu en un major grau de desinterés o irritabilitat. Estes alteracions, que generalment són passageres, es produïxen a conseqüència d'un soroll que provoca inquietut, inseguritat o por en alguns casos.

Efectes en la memòria

En aquelles tasques en a on s'utilisa la memòria s'ha demostrat que existix un major rendiment en aquells individus que no estan somesos al soroll, degut a que este produïx creiximent en l'activació del subjecte i açò en relació en el rendiment en cert tipo de tasques, produïx una sobre activació traduïda en el descens del rendiment. El soroll fa que l'articulació en una tasca de repàs siga més llenta, especialment quan es tracten paraules desconegudes o de major llongitut, és dir, en condicions de soroll, l'individu es desgasta psicològicament per a mantindre el seu nivell de rendiment.

Per supost que tots els efectes són directament proporcional al temps d'exposició de la persona.

Efectes en l'atenció

El soroll fa que l'atenció no es localise en una activitat específica, fent que esta es perga en uns atres. Perdent aixina la concentració de l'activitat.

Efectes en l'embaràs

S'ha observat que les mares embarassades que han estat des de començos del seu embaràs en zones molt sorolloses, tenen chiquets que no sofrixen alteracions, pero si l'exposició ocorre despuix dels cinc o sis mesos de gestació, despuix del part els chiquets no soporten el soroll, ploren quan ho senten, i en nàixer tenen un tamany inferior al normal. Ademés són més propensos a desenrollar problemes auditius.

Efectes sobre els chiquets

El soroll repercutix negativament sobre l'aprenentage i la salut dels chiquets. Quan els chiquets són educats en ambients sorollosos, estos perden la seua capacitat d'atendre senyals acústiques, sofrixen destorbament en la seua capacitat d'escoltar, aixina com un retart en l'aprenentage de la llectura i la comunicació verbal. Tots estos factors favorixen l'aïllament del chiquet, fent-ho poc sociable.

Lluita contra la contaminació acústica

Fa varis anys en les normatives de protecció de l'ambient no es considerava el contaminant al soroll, pero pese a que l'industrialisació i en sí ciutatés i paísés han anat creixent i evolucionant, en tots els països del món s'han elaborat normes i estatuts que s'encarreguen de la protecció del mig ambient contra l'excés de soroll. Els esforços més sérios de les comunitats internacionals es traduïxen en la aprofundiment dels estudis sobre causes i orige (fonts), deterioració i polítiques de prevenció i control de la contaminació sonora.

Llegislació per país

Bolívia

En Bolívia, la seua reglamentació s'ha basat en els estatuts dels organismes internacionals, incloent disposicions de defensa i preservació dels recursos. En el 92 es dicta la llei 1333 general del Mig ambient, moderna normativa que inclou l'EIA en inclusió de disposicions de defensa i preservació dels recursos naturals.

Chile

En relació en el control del soroll ambiental, en Chile, s'ha alvançat regulant les fonts fixes com a indústries, tallers, bars, etc., en el Decret Suprem n.º 146 de 1997 del Ministeri Secretaria General de la Presidència i les fonts mòvils més sorolloses, com els busos de locomoció colectiva, en el Decret Suprem n.º 129 de 2002 del Ministeri de Transports i Telecomunicacions. Ademés, el 15 de setembre de 1999 s'aprova el reglament sobre condicions sanitàries i ambientals bàsiques en els llocs de treball que en el seu Títul IV, Paràgraf III, Artículs 70 al 82, regula l'exposició al soroll en el treball.

Equador

En Equador no s'ha determinat normativa específica a la contaminació sonora. En alguns decrets generals de protecció de l'ambient s'han fet alusions chicotetes a este tipo de contaminació.

En la ciutat de Quito es va emetre l'ordenança metropolitana 123 el 5 de juliol de 2004 denominada L'ordenança per a la prevenció i control de la contaminació per soroll, substitutiva del capítul II per al control del soroll, del títul V del llibre segon del còdic.

Espanya

• Directiva 2003/10/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de febrer de 2003, sobre les disposicions mínimes de seguritat i de salut relatives a l'exposició dels treballadors als riscs derivats dels agents físics (soroll).

• Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll.

Real Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel que es desenrolla la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a zonificación acústica, objectius de calitat i emissions acústiques. Real Decret 1513/2005, de 16 de decembre, pel que es desenrolla la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a l'evaluació i gestió del soroll ambiental

• Real Decret 286/2006, de 12 de març, sobre la protecció de la salut i la seguritat dels treballadors contra els riscs relacionats en l'exposició al soroll.

A nivell autonòmic podem destacar:

En Andalusia, el Decret 6/2012, de 17 de giner, pel que s'aprova el Reglament de Protecció contra la Contaminació Acústica en Andalusia, i es modifica el Decret 357/2010, de 3 d'agost, pel que s'aprova el Reglament per a la Protecció de la Calitat del Cel Nocturn front a la contaminació lumínica i l'establiment de mides d'aforro i eficiència energètica.

Diferents posicionaments

El soroll en les ciutats és un problema que s'aborda des de molt variades posicions en Espanya. Més que una qüestió de salut, sol tractar-se com un problema polític i inclús ètic. Numeroses enquestes i informes d'experts, senyalen el soroll de les activitats d'oci (música gallipontera, concerts, botellones), i no atres sorolls, com un dels principals causants de la contaminació acústica.

La música alta, el botelló o els pubs i discoteques aglutinen el major número de crítiques per part dels ciutadans i polítics dels centres urbans espanyols, com a causants del soroll que impedix dur una vida més saludable a les persones. En este sentit, el cap de Servici d'Informació Geogràfica de l'Institut de Cartografia d'Andalusia, Antonio Fajardo de la Font, culpava en un artícul de la revista Amics dels Museus, als jóvens que feyen botelló i a les motocicletes en escape lliure, de l'excessiva contaminació acústica que hi havia en el municipi sevillà d'Osuna.

No obstant, hi ha estudis que demostren que hi ha atres elements que poden generar més soroll que els bars, locals de festes, concentracions galliponteres, etc. D'esta forma, els coches i les motocicletes causen el 47 % del soroll que es genera en les ciutats espanyoles, per solament el 6 % que generen els peatons o el 2,2 % que produïxen els gossos.

Atres estudis conclouen que els taladradores de les obres o el pas dels avions per damunt dels edificis, generen fins a 130 decibelis (dB) (el llindar del dolor està en 140 segons la OMS), mentres que el soroll de discoteques és de 110 dB i el d'una conversació en el carrer, de 50 db de mija.

En açò, es conclou que, pese al pensament generalisat en moltes capes de la població, no són tots els jóvens ni les activitats d'oci els principals causants de la contaminació acústica en les ciutats espanyoles. A pesar d'açò, les normatives i lleis s'empenyoren en llimitar el soroll en estos àmbits abans que en uns atres més sorollosos.

Veneçola

En 1976 Veneçola establix la Llei Orgànica de l'Ambient la qual promulga els principis rectors per a la conservació, defensa i mejoramiento de l'ambient en benefici de la calitat de vida. En l'artícul 88 d'esta llei, impon pena d'arrest "a els qui dins de parcs nacionals, monuments nacionals, reserves o refugis de fauna selvada: Inc. 2: Utilisen radiorreceptores, fonógrafs o qualsevol instrument que produïxca soroll que pel seu intensitat, freqüència o duració foren capaces de causar dany o pertorbar la calma i tranquilitat d'eixos llocs. Inc. 10: Pertorbar conscientment als animals per mig de crits, sorolls, proyeccions de pedres, solsides provocades o qualsevol un atre mig". L'artícul 101 establix que qui, contravenint les disposicions llegals dictades per autoritat competent, produïxca o permeta la producció de sorolls que per intensitat, freqüència o duració foren capaces de causar dany o malestar a les persones, serà sancionat en arrest de 15 a 30 anys i multa de 15 a 30 dies de salari mínim. Si el soroll és produït en zones o baix condicions capaces d'aumentar el dany i malestar de les persones, la pena serà aumentada al doble.

Bolívia, Colòmbia, Perú, Equador i Veneçola varen firmar en Cartagena d'Índies l'Acort Acta de Barahona en data 5 de decembre de 1991, creant un Comité Ambiental Andino en base en la primera reunió d'activitats nacionals del mig ambient celebrada en Caracas en agost de 1991. El seu objecte va ser centralisar els esforços sobre conservació del mig i disminució de contaminació a nivell regional, nacional i municipal en la zona, sense que fins al present, conforme a informes diplomàtics, el mateix s'haja posat en pràctica.

Vore també

• Seguritat i salut laboral
• Contaminació visual
• Pèrdua d'oïment
• Prevenció de riscs laborals
• Efectes del soroll en la salut
• Trauma acústic