Soroll

El soroll és la sensació auditiva inarticulada, generalment desagradable. En el mig ambient, es definix com tot lo molest per a l'oït o, més exactament, com tot sò no desijat. Des d'eixe punt de vista, la més excelsa música pot ser calificada com a soroll per aquella persona que en cert moment no desige sentir-la.

En l'àmbit de la comunicació sonora, es definix com a soroll a tot sò no desijat que interferix en la comunicació entre les persones o en les seues activitats.

Quan s'utilisa l'expressió soroll com a sinònim de contaminació acústica, s'està fent referència a un soroll (sò), en una intensitat alta (o una suma de intensitat), que pot resultar inclús perjudicial per a la salut humana. Contra el soroll excessiu s'usen tapons per als oïts i orejeras (caixcos per a les orelles, els quals contenen una electrònica que disminuïx els sorolls exteriors, disminuint-los o fent que el seu oïment siga més agradable), per a aixina evitar la pèrdua d'oïment (que, si no es controla, pot provocar la sordera).

Medició

El sò es medix en funció de l'amplitut i la freqüència d'una ona sonora. L'amplitut medix la força de l'ona. L'energia d'una ona sonora es medix en decibelis (dB), la mida de volum, o intensitat d'un sò; esta mida descriu l'amplitut d'una ona sonora. Els decibelis s'expressen en una escala logarítmica. Per un atre costat, el to descriu la freqüència d'un sò i es medix en hercios (Hz).

El principal instrument per a medir els sons en l'aire és el Sound Level Ficar. Hi ha moltes varietats diferents d'instruments que s'utilisen per a medir el soroll - Dosímetros de soroll s'utilisen a sovint en entorns ocupacionals, els monitors de soroll s'utilisen per a medir el soroll ambiental i la contaminació acústica, i recentment les aplicacions (apps) de sonómetros basades en smartphone s'estan utilisant per a realisar crowdsourcing i mapear el soroll recreatiu i comunitari.

La ponderació A s'aplica a un espectre sonor per a representar el sò que el ser humà és capaç d'escoltar en cada freqüència. La pressió sonora s'expressa aixina en térmens de dBA. 0 dBA és el nivell més baix que una persona pot sentir. Les veus normals se situen entorn als 65 dBA. Un concert de roc pot rondar els 120 dBA.

Caracterisació

Per a una descripció més detallada d'un sò, intervenen el curs temporal, la seua tonalitat (l'espectre sonor), l'efecte de destorbament i el seu orige. Molts sons tenen denominacions especials.

Els estudis de sò classifiquen bàsicament tres tipos diferents de sons com a components d'una esfera: Sons bàsics, sons de senyal i sons d'orientació. Els sons bàsics són sons que estan determinats pel paisage, el món animal, l'entorn (tràfic, etc.) i el clima i, per tant, es convertixen ràpidament en hàbits d'escolta. Els sons de senyalisació són sons de contorns clars que poden utilisar-se per a transmetre mensages (per eixemple, banya de caça, campanes, sirenes). Per últim, els sons d'orientació són sorolls característics que no transmeten un mensage concret, pero que tenen característiques que els fan identificables i notables per a una persona: per eixemple, el sò d'unflament d'un camió o el rasgueo d'un piano.

Els sons, especialment dels dispositius tècnics, tenen un context històric perque la producció i l'us dels dispositius es llimiten a periodos de temps específics.

Curs de temps

Segons el tipo de curs temporal, es poden distinguir els sons temporals d'estacionario i els d'estacionario.

• Un sò estacionario no canvia el seu caràcter durant un periodo de temps prolongat o canvia molt poc. Alguns eixemples són: El sò d'una cascada, la pluja que cau, el sò d'un ventilador.
• Els sons temporalment transitoris canvien el seu caràcter en el temps o només estan presents durant un curt periodo de temps. Eixemples: Lladrits de gossos, colps de martell, sò d'un motor rugint.

Tonalitat i espectre

L'espectre d'un sò descriu els components de freqüència que conté el sò. Es pot distinguir entre els sons tonals i els sorollosos de banda ampla.

• En un soroll tonal, una freqüència domina. Per lo tant, es pot assignar un to. Alguns eixemples són: Silbato de màquina de vapor, soroll d'hèliç, flauta de pa.
• Els sons de banda ampla no tenen una freqüència dominant. No obstant, certs rancs de freqüència solen ser més pronunciats, per lo que es pot assignar un timbre.
• El ranc de transició entre el soroll i el sò es denomina tonalitat des del punt de vista dels sorolls i afecta especialment a les màquines que funcionen periòdicament.

Efecte de destorbament

Un soroll pot causar un destorbament sicològic. L'efecte perturbador d'un sò depén sobretot de que siga desijat o buscat. Per eixemple, un mateix soroll (com el d'un motor o el de la tecnologia de sò analògica) pot percebre's com a agradable i desijable o com a molest. Els sons no desijats es denominen soroll. L'efecte perturbador aumenta sobretot en el volum. Pero també l'aument de tonalitat (un soroll tonal és més molest), en l'aument de l'instación (un sò que fluctua temporalment és més perturbador) i en contingut informatiu (per eixemple, en el parla o la música) pot aumentar un efecte perturbador.

En alguns casos, els sons abans molests es produïxen sintéticamente despuix de la reinterpretación, contrarrestant aixina els aspectes que abans reduïen el sò molest:

• En realitat, els coches elèctrics deseablemente silenciosos funcionen en el soroll del motor per a compensar la seguritat en el tràfic per mig d'una millor audibilidad.
• En realitat, la digital sense soroll Les gravacions de sò es mesclen posteriorment en el soroll de l'analògica tecnologia de sò o l'crujir dels discs de vinil, o el canvi de to a la manera d'una cinta magnètica en una velocitat d'alvanç que no es mou a un ritme constant, per eixemple en baixa fidelitat.

Els sons designats com a soroll no solen ser útils, com els ventiladors de la calefacció, els lavavajillas i el murmuri dels fulls. No obstant, la música o un discurs dels transeünts de l'entorn poden perfectament ser percebuts com un sò o inclús com un soroll.

Vore també

• Zumbido
• Contaminació acústica

• Silenciador acústic
• Escolta segura
• Sò
• Noise
• Dia Internacional de Concienciació sobre el Soroll
• Brunzidor