Paisage sonor

El concepte de paisage sonor es consolida en els interessos investigativos desenrollats per un grup de treball dirigit per R. Murray Schafer; músic, compositor, ambientalista i professor d'estudis en comunicació en l'Universitat Simon Fraser en Burnaby, Canadà.

El concepte es forma a partir de l'unió de les paraules sound (sò) i landscape (paisage) creant aixina la paraula anglesa soundscape; (falcada en primera instància per l'urbaniste nortamericà Michael Southworth.Definit per R. M. Schafer, el paisage sonor és bàsicament un ambient sonor i pot referir-se a entorns naturals o urbans reals, o a construccions abstractes (composicions musicals, montages analògics o digitals que es presenten com a ambients sonors). En les seues paraules: «un paisage sonor consistix en events escoltats i no en objectes vists», afirmació que nos conduïx un atre concepte clau que es troba darrere de les seues preocupacions ecològiques i estètiques: clairaudience, que lliteralment significa escolta o oïment net (o clara). «El terme simplement es referix a unes habilitats excepcionals d'escolta, particularment en relació als sons de l'ambient o de l'entorn. Per mig d'eixercicis de neteja auditiva, les habilitats d'escolta poden ser entrenades per a alcançar un estat de clariaudiencia.»

El treball dels canadencs va inspirar l'aparició d'atres conceptes com la "ecologia acústica" i el "disseny acústic", un assunt que segons Schafer, deu ser assumit pels ciutadans igual que per compositors, arquitectes, sociòlecs o sicòlecs. L'enteniment del disseny com alguna cosa interdisciplinar té per a Schafer antecedents en la Bauhaus per la busca d'integració entre lo científic i lo estètic.Lo interessant d'esta aproximació és expandir l'idea del disseny de lo acústic i lo sonor més allà dels auditoris o de les bandes sonores cinematogràfiques per a ocupar-se del nostre hàbitat. En eixe sentit, el treball dels canadenques mostra cert grau de coincidència en els estudis sobre l'ambient i paisage urbà que Michael Southworth junt al seu mestre Kevin Lynch realisaven des de l'urbanisme.

Posteriorment es funda el World Forum for Acoustic Ecology i el World Soundscape Project (WSP) a on Murray Schafer i atres investigadors com Barry Truax i Hildegard Westerkamp, han publicat alguns dels documents fundacionals relatius al paisage sonor i l'ecologia acústica. Tot este treball va devindre en els Soundscape Studies que, segons el propi Schafer, busquen reunir el treball dels estudis sobre el sò que de manera aïllada ya s'han realisat des de disciplines com la psicoacústica, l'acústica, l'urbanisme, la música i les ciències socials.

Característiques del paisage sonor

R. Murray Schafer distinguix tres elements principals que componen els paisages sonors:

Tonalitat (keynote)

Est és el terme musical que identifica la tonalitat de la peça encara que no és sempre audible. Estos sons són els que marquen el temperament de les persones, siga escoltant-los rara volta conscient o per lo general inconscientment.

Els sons de fondo (background sounds) que des de l'inici són creats per la naturalea, segons la geografia i el clima, són: el sò del vent, de l'aigua, dels animals, etcétera; i en àrees urbanes és constituït per sons com: el trànsit dels automòvils, les instalacions elèctriques, el trànsit aéreu, etcétera.

Les Senyals sonores (sound signal)

Són els sons que es troben en el primer pla (foreground sounds). Estos són aquells que escoltem esporàdica i conscientment, per eixemple: les sirenes de les patrulles de policia o les ambulàncies, els cláxones dels automòvils, el sò de les campanes, etcétera.

Marques sonores (soundmarks)

Són els sons característics d'un àrea en específic; aquells que adquirixen un valor simbòlic i afectiu. Schafer va escriure en el seu llibre que estes es deuen protegir puix constituïxen les chafades sonores, que fan única a la vida acústica de cada lloc.

Schafer també distinguix dos classes de paisages sonors: els de alta fidelitat (hi-fi), és dir, paisages equilibrats en els que és més fàcil reconéixer els diferents events sonors de la mateixa manera que la seua ubicació dins de l'espai acústic i per l'atre els paisages de baixa fidelitat (lo-fi), en els que l'horisó audible és poc discernible, puix la sumatoria de sons és recarregada i confon l'escolta.

Problemàtica del concepte

Certs autors han escomençat a utilisar el terme «paisage sonor» associat al d'image sonora. Est és el cas de Trevor Wishart, qui en la seua obra Símbols i paisages sonors (1986), definix un paisage sonor com la font imaginària dels sons percebuts. És dir, com la recreació d'un paisage real, en lo que està definint, alguna cosa similar a lo que s'entén per image sonora, que també pot ser la recreació d'un entorn sonor irreal.

El paisage sonor ha segut concebut també des de la contaminació acústica, no obstant, Schafer va fer recalcament en que es deu buscar l'aspecte positiu sobre els seus impactes negatius.

Vore també

• Contaminació acústica

Bibliografia

• Schafer, R. Murray (1969). The New Soundscape, Don Mills.
• (1970) The Book of Noise, Vancouver.
• (1972) A Survey of Community Noise By-Laws in Canada (1972), Vancouver.
• Schafer, R. Murray (1973-8). The Music of the Environment Séries.
• (1973) The Music of the Environment, Vienna.
• (1974) The Vancouver Soundscape, with 2 cassettes, Vancouver.
• (1977) European Sound Diary, Vancouver.
• (1977) Five Village Soundscapes, with 5 cassettes, Vancouver.
• (1978) A Dictionary of Acoustic Ecology, Vancouver.
• Schafer, R. Murray (1994). The Soundscape: Our Sonic Environment and the Tuning of the World, Vermont: Destiny Books.
• Truax, Barry. Soundscape studies, an introduction to the World Soundscape Project, Numus West.
• Chion, Michael (1999). El Sò: Música, cine, lliteratura…, Barcelona: Paidós.
• Sorce Keller, Marcello (2006). T. Nussbaumer (ed.). Gebiete, Schichten und Klanglandschaften in donen Alpen. Zoom Gebrauch einiger historischer Begriffe aus der Musikethnologie, Verlag Müller-Speiser: Salzburg.