Pèrdua d'oïment
La pèrdua d'oïment és un dels problemes de salut crònics més comuns, que afecta a persones de totes les edats, en tots els segments de la població i de tots els nivells socioeconòmics.[1][2] Esta pot ser hereditària o pot ser el resultat d'una malaltia, traumatisme, exposició a llarc determini al soroll o medicaments.[3] La pèrdua d'oïment pot variar des d'una lleu, pero important disminució de la sensibilitat auditiva, a una pèrdua total.[4]
Epidemiologia
[editar | editar còdic]La prevalença en Estats Units segons l'Estudi de cohorte denominat Beaver Dam,[5] realisat el 2011, va concloure que la pèrdua d'oïment és un problema crònic molt comú, i molt més en persones adultes, ya que aumentava segons l'edat del pacient:
- 3 % entre els 21 i 34 anys
- 7 % entre els 35 i 44 anys
- 11 % entre els 44 i 54 anys
- 25 % entre els 55 i 64 anys
- 43 % entre els 65 i 84 anys
Ademés que l'Organisació Mundial de la Salut estima que la pèrdua auditiva afecta al voltant de 466 millons de persones en tot lo món.[6][1]
Tipos segons el dèficit funcional
[editar | editar còdic]Es denomina pèrdua d'oïment o hipoacusia al dèficit funcional que ocorre quan un subjecte pert capacitat auditiva, en major o menor grau. Cridem llindar auditiu a l'estímul sonor més dèbil (de menor intensitat) que és capaç de percebre un determinat oït. Freqüentment trobem el maneig dels térmens sordera i hipoacusia com a sinònims aun cuando no ho són.
Sordera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sordera.
La sordera és la pèrdua de l'oïment que altera la capacitat per a la recepció, discriminació, associació i comprensió dels sòs tant del mig ambient com de la llengua oral. La pèrdua auditiva és major de 70 decibelis, lo que els permet sentir només alguns sorolls forts de l'ambient com els provocats per una motocicleta, una aspiradora, una serra elèctrica o un avió.
Hipoacusia
[editar | editar còdic]La hipoacusia és la pèrdua parcial de la capacitat auditiva. Esta pèrdua pot ser des de lleu o superficial fins a moderada, i es pot donar de manera unilateral o bilateral depenent de que siga en un o abdós oïts; esta pèrdua pot ser de més de 40 decibelis en avant. Les persones en hipoacusia habitualment utilisen el canal auditiu i el llenguage oral per a comunicar-se. Es beneficien de l'us d'auxiliars auditius per a recuperar fins a en un 20 a 30 % de l'oïment.
Variables de l'entorn (en edats primerenques)
[editar | editar còdic]Ambient familiar:
- Nivell socioeconòmic.
- Capacitat de favorir una comunicació intensa, condicionada per l'acceptació de la sordera del chiquet i per la capacitat d'adaptar-se comunicativamente en ell.
Ambient escolar:
- Importància de l'articulació i atenció primerenca.
- L'escolarisació en un centre integrat o especial.
- Se sol agrupar en centres d'integració preferent a fi de favorir la comunicació i evitar l'aïllament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report.66(5)
- 139–144.ISSN 0149-2195.doi:10.15585/mmwr.mm6605i3.Consultat el 21 de març de 2020.
- ↑ «Tipos de pèrdua auditiva (sordera) | CDC» (en és-us). Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ «Deafness and hearing loss» (en en). www.who.int. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ «Hipoacusia» (en és). Cinfasalud. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ Arch Otolaryngol Head Neck Surg.137(5)
- 432-439.doi:10.1001/archoto.2011.15.
- ↑ Stevens G, Flaxman S, Brunskill I, et al. Global and regional hearing impairment prevalence: an analysis of 42 studies in 29 countries. Eur J Public Health 2013; 23:146.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pérdida de audición» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.