Silenci (sò)

Archiu:Faras Saint Anne (detail).jpg

Temple copto, VIII, Museu Nacional de Varsòvia

El silenci és l'absència total del sò. També significa abstenció de parlar, en l'àmbit de la comunicació humana. I no obstant, que no hi haja sò algun no sempre vol dir que no hi haja comunicació.

El silenci ajuda en pauses reflexives que servixen per a tindre més claritat dels actes. El silenci és igual d'important que el sò, perque sense sò no es podrien fer silencis. En la música, per eixemple, sense silenci les cançons serien molt ràpides i no hi hauria temps per a que respirara qui l'està interpretant. Generalment, el silenci servix de pausa reflexiva despuix d'una comunicació, per a ajudar a valorar el mensage. Més allà de la simple puntuació, el silenci pot utilisar-se en una intenció dramàtica, ya que el silenci revalorisa els sons anteriors i posteriors. Aixina que, el silenci pot ser silenci objectiu i silenci subjectiu.

• Silenci objectiu: És l'absència de sò, sense més connotacions.
• Silenci subjectiu: És el silenci utilisat en una intenció dramàtica.

El silenci en molts aspectes de la nostra vida. El silenci nos ajuda a pensar en nosatres mateixos, a comprendre millor la realitat. Sense això no existiria, no pot existir sense el sò. És complementari. El silenci deu estar en molts aspectes per a proveir de bellea i comprensió profunda de les coses, per eixemple: en la música, en la comunicació, en el nostre ser.