Silenci subjectiu
En expressió sonora, un silenci subjectiu és aquell silenci utilisat en una intencionalitat dramàtica. El silenci revalorisa els sons anteriors i posteriors. Servix com a accentuació, principalment quan s'usa com a pausa reflexiva.
El silenci subjectiu pot generar un ambient emocional i profunt.[1] És un recurs paraverbal que accentua la càrrega dramàtica de la narració.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El silenci en el cine, vídeo i Tv, INTEF
- ↑ Silencis que parlen, ICOFAM
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silencio subjetivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.