Hiperacusia

Hiperacusia

La hiperacusia és una malaltia caracterisada per la reducció del llindar de tolerància als sons ambientals, s'ha definit com un trastorn auditiu que involucra un aument de la sensibilitat o disminució de la tolerància a sons a nivells que no molestarien a la majoria dels individus. No s'ha definit en exactitut la seua freqüència, pero per a alguns autors afecta a entre el 9 i el 15% de la població, sent la seua prevalença major entre aquelles persones que presenten acúfenos. Un individu afecte de hiperacusia experimenta malestar, disconfort o dolor i aument de acúfenos preexistentes quan s'expon a sons o ambients sorollosos que atres persones no consideren desagradables o molests. El malestar és proporcional a l'intensitat del sò i la duració de l'exposició. El nivell de tolerància a l'intensitat del sò és variables depenent de la gravetat de l'afecció. En els casos més severs, sons que normalment són a penes perceptibles, per eixemple el provocat pel contacte de penyores de tela, poden generar dolor i malestar intens.

El terme es va originar en el treball d'Henry B. Perlman en 1938 i no deu confondre's en la fonofobia (aversió o fòbia a determinats sons aun cuando estos siguen d'intensitat moderada o lleu) i la misofonía, estos dos quadros s'engloben dins de l'esfera sicològica, ya que els síntomes es desencadenen per alguns tipos de sò i no per la seua intensitat, mentres que la hiperacusia és una activació anómala de les neuronas de la via auditiva i té per tant un orige físic i no sicològic, encara que pot coexistir la hiperacusia i la fonofobia en la mateixa persona. El terme algiacusia significa dolor provocat pel sò i no és sinònim de hiperacusia, qualsevol persona experimenta algiacusia si l'intensitat d'un sò supera determinat llindar.

Definició

Existixen vàries definicions i tipos de hiperacusia en la lliteratura científica, pero fins a la data cap té encara un consens. La hiperacusia té diferents nivells de gravetat, en les formes més greus pot estar present des del naiximent, esta forma de hiperacusia afecta solament al 2-3% de la població mundial. En la majoria dels casos la malaltia sol aparéixer com a conseqüència d'un traumatisme acústic o l'exposició repetida a sorolls intensos (aproximadament el 50% dels casos). La hiperacusia és una patologia poc entesa, les explicacions que s'oferixen són solament hipòtesis. Algunes persones poden estar expostes a sons intensos durant tota la seua vida i mai presentar-la, mentres que en alguns casos pot desenrollar-se bruscament. Les conseqüències també varien d'un individu a un atre.^{cita requerida}

Evolució del trastorn

En la fase inicial de rebuig, els pacients es neguen a admetre el seu hiperacusia i continuen vivint en normalitat, creent que el problema es resoldrà per sí solament en el temps. Creuen que el seu oït s'acostumarà gradualment al soroll. Esta fase també es denomina fase de falsa esperança.

En la fase d'acceptació, despuix de cert temps experimentant els síntomes, el pacient intenta protegir-se contra el soroll i evita les activitats professionals, eixides, oci i relacions socials que ho exponen a sons intensos.

Vore també

• Fonofobia
• Misofonia
• Pèrdua d'oïment
• Sordera
• Escolta segura
• Oït absolut