Misofonía
La misofonía—del grec μίσος mísos ‘aversió’ i φωνή foné ‘sò’— o sensibilitat selectiva al sò o fúria sonora -, és un trastorn neurològic que consistix en l'intolerància als sons quotidians produïts pel cos d'atres persones, com menjar, sorbir, toser, mastegar, o també per sons produïts en utilisar certs objectes, els quals poden desencadenar ansietat i conductes agressives en el pacient. La misofonía s'associa a un trastorn obsessiu-compulsivo de la personalitat i segons alguns estudis podria estar causat per experiències negatives associades a sons específics.[1][2] El terme va ser falcat pels meges nortamericans especialisats en otorrinolaringologia Pawel i Margaret Jastreboff, pero no té reconeiximent oficial en les classificacions de trastorns psiquiàtrics acceptades internacionalment: DSM-5 i ICD-10. Per lo tant, és important tindre en conte que el terme misofónico o misofónica és d'aparició recent en la lliteratura mèdica, i el seu us no està consensuat per a calificar als pacients que presenten estos síntomes.[3]
Història
El terme misofonía va ser falcat en l'any 2000 pels meges nortamericans especialisats en otorrinolaringologia Pawel Jastreboff i Margaret Jastreboff i es definix com la disminució de tolerància a determinats sons.
Es creu que és un trastorn psiquiàtric, pot estar causat per experiències negatives que són resultat de sons específics. Des del punt de vista de qui patix misofonía, es podria utilisar el símil de comparar el cos humà en una orquesta desafinada que emet sons estranys que són percebuts com a agressions pel pacient afectat de misofonía.[4]
Misofonía, hiperacusia i fonofobia
A diferència de l'hiperacusia, la misofonía és específica per a certs sons. Poc se sap sobre els circuits neurològics que podrien estar involucrats en l'aparició dels síntomes.[5] S'ha especulat que l'ubicació anatòmica pot ser més central que l'involucrada en l'hiperacusia.[6]
L'hiperacusia és una condició per la que un individu no tolera els sons que ho rodegen. És important ací anotar que un individu en hiperacusia no tolera certs sons, no perque el sò en sí li resulta desagradable, sino perque ho percep a una intensitat/volum major que el restant (és com si els sons forts s'amplificaren en els seus oïts), fins al punt de produir-li malestar i dolor. El concepte de fonofobia es referix a una aversió o fòbia a determinats sons aun cuando estos siguen d'intensitat moderada o lleu, la fonofobia s'enquadra dins dels trastorns fóbicos ya que en realitat és una aversió sicològica a determinats sons concrets independentment de la seua intensitat. En certs casos pot coexistir fonofobia en hiperacusia. En moltes ocasions és difícil distinguir entre estos trastorns i la misofonía, per lo que deuen evitar-se els autodiagnósticos i en cas que existixca un problema que afecta a la vida quotidiana, lo més recomanable és posar-se en mans del mege o professional sanitari per a que evalue la situació.[7]
Els qui patixen de misofonía se senten comunament molests, inclús furiosos, per sons tan comuns com els produïts per atres persones en menjar, respirar, olfatear, toser o sonar-se. També per certes consonant, sons repetitius, o be, per sons provocats per persones en utilisar certs objectes.[8] Els individus que la patixen poden desenrollar ansietat intensa, suor en les mans, moviments involuntaris de parts del cos, comportaments agressius per a en els demés o contra objectes i una conducta d'estalvi (eludir relacions personals), lo que pot propiciar la disminució de la socialisació. Algunes persones poden sentir impuls d'imitar, per mig de mímica, lo que escolten.
Vore també
Referències
- ↑ Schröder, Arjan; Vulink, Nienke; Denys, Damiaan(23 de giner de 2013).«Misophonia: Diagnostic Criteria for a New Psychiatric Disorder».Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ Jonathan Hazell. «Decreased Sound Tolerance: Hypersensitivity of Hearing». Tinnitus and Hyperacusis Centre, London UK. Archivat des de l'original, el 1 de març de 2012. Consultat el 5 de febrer de 2012.
- ↑ Pawel J. Jastreboff, Margaret M. Jastreboff(abril de 2003).«Tinnitis retraining therapy for patients with tinnitus and decreased sound tolerance».Otolaryngol Clin.36(2): 321-336.
- ↑ The Washington Post (1 de giner de 2010). «Misofonía: l'insoportable tolerància als sons més quotidians» (en espanyol). Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ Aage R. Møller (2006). Hearing, Second Edition: Anatomy, Physiology, and Disorders of the Auditory System, Academic Press. ISBN 978-0-12-372519-6.
- ↑ Aage R. Møller (2001). Textbook of Tinnitis, part 1, pp. 25-27. doi:10.1007/978-1-60761-145-5_4. Consultat el 5 de febrer de 2012.
- ↑ http://www.faso.org.ar/revistas/2009/2/nota05.pdf
- Archivat el 28 de abril de 2016 archivat en Wayback Machine. Estudi i tractament de l'hiperacusia en una unitat de acúfenos. Revista FASO, any 16 - N.º 2 - 2009.
- ↑ Joyce Cohen. «When a Chomp or a Slurp is a Trigger for Outrage», The New York Claves, 5 de setembre de 2011. Consultat el 5 de febrer de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misofonía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.