Anar al contingut

Ecosistema emergent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els ecosistemes emergents o nous[1] són casetes del Antropoceno construïts, modificats o dissenyats pel ser humà, que inclouen zones urbanes, suburbanes i rurals. Existixen en llocs l'estructura dels quals i funció han segut alterades per l'acció humana i carixen d'anàlecs naturals per les alteracions humanes en els sistemes climàtics globals, les espècies invasoras, l'extinció massiva global i la disrupción del cicle global del nitrogen.[2][3][4] És per això que plantegen diversos dilemes per a els biòlecs de la conservació terrestre[5] i marí.[6]

Entre els ecosistemes emergents insulars famosos s'inclouen la Isla Ascensión i Oahu.[7]

A escala local, alguns eixemples de llocs a on s'està desenrollant l'investigació sobre l'ecologia d'estos ecosistemes són:


Característiques

[editar | editar còdic]

La principal característica definitoria dels ecosistemes emergents és el seu "pràctica irrecuperabilidad" perque moltes espècies natives s'han extinguit o el paisage original ha canviat molt, junt en la naturalización d'espècies no natives en un tot integrat i autosuficient que és poc provable que torne a un "estat natural" anterior.[7]


Són biomas antropogénicos, també cridats antropomas,[13] i inclouen tecnoecosistemas que interactuen en els ecosistemes naturals que sustenten la vida de forma competitiva i parasitaria.[14][15][16] El terme tecnoecosistema s'atribuïx[17] a una publicació de 1982 de Zev Naveh;[18] no obstant, apareix imprés per primera volta en un informe tècnic de 1976[19] i també pot trobar-se en un capítul d'un llibre.[20]

El concepte de tecnoecosistema desenrollat pels ecólogos Howard T. Odum i Zev Naveh els caracterisa com economies de mercat basades en els diners i tecnologia alvançada (o tecnodiversidad), que interferixen en els sistemes naturals, competixen en ells, i deixen una gran chafada ecològica, en concret:[14][18][17][21]


Alguns ecólogos també consideren l'extensa ret global de sistemes vials com un tipo de tecnoecosistema.[22]

Impacte ambiental

[editar | editar còdic]

S'han identificat vintiun tipos diferents de biomas antropogénicos, que es classifiquen en els següents grups:[23] assentaments densos, llogarets, terres de cultiu, pasturages, boscs i terres selvades. Estos antropomas creen al nostre entorn lo que s'ha denominat com tecnosfera, caracterisada per la tecnodiversidad, o diversitat de tecnologies i artefactes tecnològics,[24][25][26][27][28][29] que estenen la seua influència a la biosfera.[30][18][31]


Dins de la tecnosfera, l'espècie humana (una espècie entre mils de millons) s'apropia del 23,8 % de la producció primària neta global.[32] S'ha sugerit que el pes de la tecnosfera terrestre és de 30 billons de tonellades, una massa superior a 50 quilos per cada metro quadrat de la superfície del planeta.[33] El seu impacte ambiental és tal que ha donat lloc a un nou grup de sols, denominat tecnosol, en la Base de Referència Mundial per al Recurs Solc.[34]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «¿Qué són els ecosistemes emergents?» (en és). Tercer Planeta. Consultat el 2026-03-07.
  2. ↑ (2009).Science.325(5940)
    567–569.doi:10.1126/science.1172977.
  3. ↑ (2008).Frontiers in Ecology and the Environment.6(10)
    547–553.doi:10.1890/070046.
  4. ↑ Nature.461(7263)
    472–475.doi:10.1038/461472a.
  5. ↑ (2008).Conservation Letters.1(3)
    129–135.doi:10.1111/j.1755-263X.2008.00021.x.
  6. ↑ Global Change Biology.25(10)
    3215–3223.doi:10.1111/gcb.14757.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ponsford. «This Hawaiian island's 'freakosystems' llaure a warning from the future» (en en-gb). www.bbc.com. Consultat el 2025-04-06.
  8. ↑ Ecology and Evolution.7(12)
    4200–4208.ISSN 2045-7758.doi:10.1002/ece3.2960.
  9. ↑ Diversity and Distributions.20(1)
    34–45.ISSN 1472-4642.doi:10.1111/ddi.12123.
  10. ↑ (2012).Landscape Research.38
    1–10.doi:10.1080/01426397.2012.682567.
  11. ↑ «La Vall de Joan, un model de restauració ecològica metropolitana | CREAF» (en és). www.creaf.cat. Consultat el 2026-03-07.
  12. ↑ Nature.460(7254)
    450–453.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/460450a.Consultat el 2026-03-07.
  13. ↑ «Àrees naturals conservades són de vegetació secundària» (en és). Univers - Sistema de notícies de la UV. Consultat el 2026-03-07.
  14. ↑ 14,0 14,1 Odum, E. P.; Barrett, {{{nom2}}} (2005). Fundamentals of ecology, Brooks Cole, pp. 598. ISBN 978-0-534-42066-6.
  15. ↑ (2011).Phil. Trans. R. Soc. A.369(1938)
    1010–1035.doi:10.1098/rsta.2010.0331.
  16. ↑ Environmental Engineering Science.23(2)
    156–166.Consultat el 2011-06-16.
  17. ↑ 17,0 17,1 (2001).Bulletin of the Ecological Society of America.82(2)
    137–138.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Naveh, Z. (1982). Landscape ecology as an emerging branch of human ecosystem science., pp. 189–237. doi:10.1016/S0065-2504(08)60079-3. ISBN 9780120139125.
  19. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  20. ↑ (1983) «Technology in the evolutionary process.», Laberton (ed.). The trouble with technology. Explorations in the process of technological change., London: Frances Pinter, pp. 224. ISBN 978-0-312-81985-9.
  21. ↑ (2004).Restoration Ecology.6(2)
    135–143.doi:10.1111/j.1526-100X.1998.00624.x.
  22. ↑ (2000).Forest Ecology and Management.133(3)
    249–262.doi:10.1016/s0378-1127(99)00237-6.
  23. ↑ Frontiers in Ecology and the Environment.6(8)
    439–447.ISSN 1540-9295.doi:10.1890/070062.Consultat el 2026-03-07.
  24. ↑ (1997).Design Issues.13(3)
    37–44.doi:10.2307/1511939.
  25. ↑ (2000).Journal of Evolutionary Economics.10(4)
    395–413.doi:10.1007/s001910000040.
  26. ↑ (2002) Sorensen (ed.). Shaping technology, guiding policy: Concepts, spaces and tools., Cheltenham, UK & Northampton: Edward Elgar Publishing Ltd, pp. 404. ISBN 978-1-84064-649-8.
  27. ↑ (2009).Topics in Catalysis.52(8)
    924–934.doi:10.1007/s11244-009-9251-z.
  28. ↑ (2005).Energy Policy.33(12)
    1557–1576.doi:10.1016/j.enpol.2004.01.012.
  29. ↑ (2002) «The cultural shaping of technologies and the politics of technodiversity.», Williams (ed.). Shaping Technology, Guiding Policy: Concepts, Spaces & Tools, Cheltenham: Edward Elgar, pp. 173–194. ISBN 978-1-84064-649-8.
  30. ↑ (2000).BioScience.50(4)
    363–368.doi:10.1641/0006-3568(2000)050[0363:TTFCTW]2.3.CO;2.
  31. ↑ (1996).Science of the Total Environment.192(1)
    95–109.doi:10.1016/0048-9697(96)05301-6.
  32. ↑ (2007).PNAS.104(31)
    12942–12947.doi:10.1073/pnas.0704243104.
  33. ↑ «Earth's 'technosphere' now weighs 30 trillion tons». Science Daily. Consultat el 2016-12-08.
  34. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ecosistema_emergent&oldid=726400»