Calitat de l'aigua es referix a les característiques químiques, físiques, biològiques i radiològiques del aigua.[1] És una mida de la condició de l'aigua en relació en els requisits d'una o més espècies biòtiques o a qualsevol necessitat humana o propòsit.[2] S'utilisa en major freqüència per referència a un conjunt de normes contra els quals pot evaluar-se el compliment. Els estàndarts més comuns utilisats per a evaluar la calitat de l'aigua es relacionen en la salut dels ecosistemes, seguritat de contacte humà i aigua potable.

Dispositiu que s'utilisa per a arreplegar mostres en aigües profundes, com els Grans L o oceans, per a proves de calitat d'aigua.

El índex de calitat de l'aigua (ICA) és un valor que s'assigna a un cos d'aigua per a quantificar l'estat en que es troba referit a l'us o propòsit en que s'ha definit l'índex, ya siga per a assistir en la presa de decisions o en processos de divulgació de l'estat dels cossos d'aigua. El valor es calcula basant-se en paràmetros prèviament seleccionats que han segut medits en mostres del cos d'aigua.[3] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 10 

No existix un ICA universalment reconegut, ya que per definició és utilisat en diferents regions i en diferents objectius.[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 11 

Història

A partir de la década de 1960 es va escomençar la busca d'un valor que representara en forma general l'estat d'un cos d'aigua, ya siga un riu, un llac, la mar o uns atres. Horton va ser un dels pioners que va desenrollar en 1965 el HI.[4]

Ventages i llimitacions

García Quevedo detalla les ventages i defectes d'un ICA en una taula citada des de :[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 15 

Ventages i llimitacions d'un ICA
Ventages Llimitacions
Permet mostrar la variació espacial i temporal de la calitat de l'aigua. Proporcionen un resum de les senyes.
Método simple, conciso i vàlit per a expressar l'importància de les senyes generades regularment en el laboratori. No proporcionen informació completa sobre la calitat de l'aigua.
Útils en l'evaluació de la calitat de l'aigua per a usos generals. No poden evaluar tots els riscs presents en l'aigua.
Permeten als usuaris una fàcil interpretació de les senyes. Poden ser subjectius i biaixats en la seua formulació.
Poden identificar-se tendències de la calitat de l'aigua i àrees problemàtiques. No són d'aplicació universal per les diferents condicions ambientals que presenten les conques d'una regió a una atra.
Permeten priorisar per a evaluacions de calitat de l'aigua més detallades. Es basen en generalisacions conceptuals que no són d'aplicació universal.
Milloren la comunicació en el públic i aumenten la seua consciència sobre les condicions de calitat de l'aigua. Alguns científics i estadístics tendixen a rebujar i criticar la seua metodologia, lo que afecta la credibilitat dels ICA com a ferramenta per a la gestió.
Ajuden en la definició de prioritats ferramenta per a la gestió.


Referències

  1. ↑ Diersing, Nancy (2009). «Water Quality: Frequently Asked Questions». FloridaBrooks National Marine Sanctuary, Key West, FL.
  2. ↑ Johnson, D.L., S.H. Ambrose, T.J. Bassett, M.L. Bowen, D.E. Crummey, J.S. Isaacson, D.N. Johnson, P. Lamb, M. Saul, and A.E. Winter-Nelson (1997). "Meanings of environmental terms." Journal of Environmental Quality. 26: 581-589. doi:10.2134/jeq1997.00472425002600030002x
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 García Quevedo 2012
  4. ↑ Benvenuti, Kieling-Rubio, Klauck i Rodrigues, Evaluation of water quality at the source of streams of the Sinos River Basin, southern Brazil, 2013, pág. 100