Revista científica
Una revista científica és una «publicació periòdica» en la que s'intenta arreplegar el progrés de la ciència, entre atres coses incloent informes sobre les noves investigacions. Moltes de les revistes són altament especialisades, encara que algunes de les més antigues (com Nature i Science, per eixemple) publiquen artículs en una àmplia gama de camps científics, per lo que comunament reben el nom de revistes multidisciplinario.[1]
La seua importància radica en el seu paper dins de la comunicació científica en el qual: «La revista científica representa el registre públic que organisa i sistematisa els coneiximents acumulats i és un canal indirecte i formal del mensage científic, puix s'inserta en mig d'un procés comunicacional que s'inicia en l'informació creada per autors (científics), perfeccionada i formalisada per editors i revisors, àmpliament difosa per les institucions d'informació i rebuda per usuaris, ya siga per a integrar-la i aplicar-la a la seua activitat pràctica o per a generar nous coneiximents».[2]
Les revistes científiques de prestigi i/o reconegudes són revisades per parells (arbitrage) dins de la comunitat científica,[3] en un intent d'assegurar un màxim d'estàndarts de calitat, aixina com validea científica; en això, la revista científica alcança un alt nivell de fiabilitat. Els artículs publicats en cada edició representen lo més actual en l'investigació en el camp que cobrix la revista. Actualment existixen diverses ferramentes d'indización de revistes científiques auditades com la Web of Science (WOS) de Clarivate Analytics i Scopus d'Elsevier, o Google Scholar que colecta informació d'internet Google Scholar Metrics (GSM). A diferència de les revistes genèriques, habitualment no es llig tota la revista, sino que s'elegixen els artículs a llegir, segons el tipo d'investigació a la que està dedicat el científic. Les revistes científiques posseïxen la seua política editorial, establint el tipo d'accés als seus archius i si estos poden o no auto-archivar-se posteriorment en repositoris institucionals. Ademés, estes revistes poden especificar en la seua política editorial els compromisos o normes ètiques als que els autors s'atenen per a evitar el plagi, garantisant que els seus treballs són originals i inèdits.
Freqüència de publicació
[editar | editar còdic]No totes les revistes es publiquen en la mateixa freqüència: les hi ha semanals, quinzenals, mensuals, trimestrals, semestrals o anuals. També existixen revistes de publicació contínua, en les que els artículs són publicats a mida que la seua revisió i edició va ser completada, sense esperar a completar un determinat número o volum.
Forma de publicació
[editar | editar còdic]De 1975 a 1995 el preu de la subscripció a les revistes científiques ha mostrat un aument promig anual del 7.3 per cent, per factors tan diversos com l'inflació, la creixent cantitat d'informació publicada i, sobretot, la gran reducció en la freqüència de subscripcions.[4] cita requerida
- Publicacions impreses
- Publicacions en llínea
- Primerenca o exprés
Tipos de texts que inclou una revista científica
[editar | editar còdic]Hi ha varis tipos d'artículs científics; la terminologia exacta i definició varia d'una a una atra revista, pero els tipos més freqüents són quatre:
- Les cartes o comunicats (no confondre en les «cartes al director») són descripcions curtes d'importants troballes en investigació. Solen seguir una via més ràpida de publicació perque es consideren urgents, per lo tant —i pel format de les revistes (que, per lo general, no accepten menys de cinc pàgines per artícul)— posseïxen un alt coneiximent tècnic i no són senzilles d'entendre ràpidament.
- Les revisions (conegudes en anglés com reviews) són síntesis actualisades extenses sobre un tema en particular. Per lo general, estes són demanades per la mateixa revista a algun científic destacat en l'àrea. Solen tindre una extensió variada, des de cinc a cinquanta pàgines depenent de la revista. Pero són el millor lloc per a començar a entendre un cert tema en particular.
- Els artículs (coneguts en anglés com papers) són una descripció completa dels resultats d'una investigació original. Solen tindre entre cinc i vint pàgines, pero hi ha variacions importants en funció de la revista i el camp d'investigació: en matemàtiques i en informàtica teòrica no són rars els artículs de més de 80 pàgines.[5]
- El material suplementari, que no és precisament l'artícul per es, sino l'informació experimental o gràfica obtinguda dels artículs originals, pero que —per problemes d'espai o claritat d'exposició— es decidix deixar fòra de l'artícul. És comú tindre artículs que no mostren les senyes experimentals, sino que establixquen que es poden vore en el material suplementari. Segons la revista, també poden trobar-se, entre uns atres:
- Informació sobre events científics.
- Crítiques a artículs publicats en la mateixa revista i les seues corresponents rèpliques.
- Resenyes de novetats editorials en el camp disciplinar en que s'inscriga la publicació.[6]
Història
[editar | editar còdic]
La primera revista científica de la que es té constància és la francesa Li Iournal dones sçavans (en francés modern, Journal dones Savants), de 1665, seguida poc despuix, el mateix any, per la britànica Philosophical Transactions of the Royal Society, que encara continua publicant-se.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Revista acadèmica
- Índex de citació
- Publicació científica
- Revista d'història
- Revistes científiques (llista de revistes científiques)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ciència Ergo Sum.16(2)
- iv–x.ISSN 1405-0269.Consultat el 30 de giner de 2018.
- ↑ Investigació i Postgrado.21(1)
- 49–75.ISSN 1316-0087.Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ (2021) «Els reptes de l'edició d'una revista científica. Unes reflexions o recomanacions pràctiques per a no morir en l'intent», researchgate. net/publication/355752519_Los_retos_de_la_edicion_de_una_revista_cientifica_Unas_reflexiones_o_recomendaciones_practicas_para_no_morir_en_el_intento Aplegar a eixos "atres". Negociat els succeïts interns de l'acadèmia, 1st edició (en espanyol), Bogotà, Colòmbia: Universitat del Rosario. doi:10.12804/urosario9789587847598. ISBN 978-958-784-757-4.
- ↑ Informació presa de la Wikipedia en italià.
- ↑ «archive. org/web/20180209142755/http://www. ehu. eus/biofisica/papers. htm ARTÍCULS CIENTÍFICS O "PAPERS"». www. ehu. eus. Archivat des d'el ehu. eus/biofisica/papers. htm original, el 9 de febrer de 2018. Consultat el 30 de giner de 2018.
- ↑ Noelia., Alcázar Jiménez, (2014). worldcat. org/oclc/950462440 Elaboració de resenyes per a productes editorials (UF1903)., IC Editorial. OCLC 950462440. ISBN 9788416629671.
- ↑ Guerrero, R. i López, R. (2002) «im. microbios. org/historiarevista/historiarevista.pdf Scientific journals of the SEM». En: Mendoza, C. (coord.) History of the SEM in the XX century. Centre d'Estudis Ramón Areces. Págs. 143-182
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Day, Robert A. (1994): Cóm escriure i publicar treballs científics. Quarta edició (segona edició en espanyol), 1994.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Revista científica en el Viccionari.
- dlib. org/dlib/december99/12harnad. html DLIB. org («Free at Last: The Future of Peer-Reviewed Journals», per Stevan Harnad).
- archive. org/web/20121027113242/http://www. ingleslaboral. com/index. php? option=com_content&task=view&id=24&Itemid=1 InglesLaboral. com (cóm comprendre i redactar artículs mèdics en anglés; en espanyol).
- archive. org/web/20080820225033/http://www. pnas. org/misc/2008%20PNAS%20Brochure%20Spanish.pdf PNAS. org (fullet de les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units; presenta una visió general de lo que fa la revista; en espanyol).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revista científica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.