Permafrost

Permafrost

Permafrost

El permafrost pergelisòl o gelisuelo, és la capa de sol congelat permanentment de les regions periglaciarés, com la tundra. Pot trobar-se en àrees circumpolares de Canadà, Alaska, Groenlàndia, Siberia, Tibet, Noruega i en vàries illes del oceà Atlàntic sur com les illes Georgias del Sur i les illes Sandwich del Sur. També en la Cordillera dels Vages en Argentina.^{cita requerida}

Segons la Associació Internacional de Permafrost (International Permafrost Association, IPA), el permafrost es definix com a sol, roca o sediment que permaneixen a una temperatura inferior a 0 °C durant a lo manco dos anys consecutius. Esta definició no llimita la presència del permafrost a àrees sense cobertura de gèl o neu,

El permafrost també pot trobar-se baix capes de gèl o neu permanents, com en certes regions de l'Antàrtida. (Harada, K., et al. (2000). Permafrost beneath Antarctic isse sheets.) (Christoffersen, P., et al. (2006). Basal conditions beneath Antarctic isse streams.)

Durant centenars de mils d'anys, el permafrost del oceà Àrtic ha acumulat grans reserves de carbono orgànic (s'estima que d'1,4 a 1,85 billons de tonellades mètriques). Els pronòstics prediuen una disminució en les àrees congelades perennemente per l'aument del calfament global. Quan el permafrost es descongela, es llibera diòxit de carbono i metà.

Etimologia

L'etimologia de permafrost ve de l'anglés perma-, de permanent, ‘permanent’, i frost, ‘gebre’, ‘congelat’. La paraula va ser falcada en 1943 per S. W. Muller.

Encara que esta paraula s'utilisa lliteralment en espanyol, existixen equivalents per a remplazarla, com pergelisuelo o pergelisòl.

L'etimologia de pergelisòl, proposta pel geólogo nortamericà Kirk Bryan en 1946, ve de per, del llatí permanens, ‘permanent’, gel, del llatí gelare, ‘congelar’, en una -i- d'unió, i sol, del llatí solum, ‘sol’.

Primers estudis

Archiu:CAPS 18 .vonBaer 1840 03.jpg

Llímit meridional del permafrost en Eurasia segons Karl Ernst von Baer (1843), i atres autors

En contrast en la relativa escassea d'informes sobre el sol congelat en Amèrica del Nort abans de la Segona Guerra Mundial, existia una vasta lliteratura en rus sobre la ciència bàsica del permafrost i els aspectes d'ingenieria del mateix. Alguns autors russos relacionen l'investigació del permafrost en el nom d'Alexander von Middendorff (1815-1894). No obstant, els científics russos també es varen donar conte de que a Karl Ernst von Baer se li deu donar l'atribut de «fundador de l'investigació científica del permafrost». En 1843, l'estudi original de Baer «materials per a l'estudi del gèl terrestre perenne» estava llest per a ser imprés. El detallat estudi de Baer consta de 218 pàgines i va ser escrit en llengua alemana, ya que era un científic alemà del Bàltic. Ensenyava en la Universitat de Königsberg i va aplegar a ser membre de la Acadèmia de Ciències de Sant Petersburgo. Este primer llibre de text del món sobre el permafrost va ser concebut com una obra completa i va estar llest per a la seua impressió en 1843. Pero va permanéixer perdut durant uns 150 anys. No obstant, a partir de 1838, Baer va editar vàries publicacions individuals sobre el permafrost. La Acadèmia Russa de Ciències va honrar a Baer en la publicació d'una traducció tentativa al rus del seu estudi en 1942.^{cita requerida}

Estos fets varen quedar completament oblidats despuix de la Segona Guerra Mundial. Aixina, en 2001, el descobriment del text mecanografiado de 1843 en els archius de la biblioteca de la Universitat de Giessen i la seua publicació anotada va ser una sensació científica. El text complet del treball original de Baer està disponible en llínea (234 pàgines). L'editor va afegir a la reimpressió facsímil un prefacio en anglés, dos mapes en color del permafrost de Eurasia i algunes figures de les característiques del permafrost. El text de Baer s'introduïx en comentaris detallats i referències en 66 pàgines adicionals escrites per l'historiador estonio Erki Tammiksaar. La llectura de l'obra és fascinant, perque tant les observacions de Baer sobre la distribució del permafrost com les seues descripcions morfològiques periglacials seguixen sent en gran mida correctes hui en dia. En la seua recopilació i anàlisis de totes les senyes disponibles sobre el gèl terrestre i el permafrost, Baer va assentar les bases de la terminologia moderna del permafrost. El llímit meridional del permafrost en Eurasia dibuixat per Baer en 1843 es correspon be en el llímit meridional real en el Mapa Circumártico de les Condicions del Permafrost i del Gèl Terrestre de la Associació Internacional del Permafrost. (editat per J. Brown et al.).^{cita requerida}

A partir de 1942, Siemon William Muller va afondar en la lliteratura russa rellevant que es trobava en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i en la Biblioteca del Servici Geològic d'Estats Units de manera que va poder proporcionar al govern una guia de camp d'ingenieria i un informe tècnic sobre el permafrost en 1943", any en el que va falcar el terme com una contracció de la locució «congelat permanentment». Encara que originalment es va considerar com a informació classificada (com U.S. Army. Office of the Chief of Engineers, Strategic Engineering Study, n.º 62, 1943), en 1947 es va donar a conéixer públicament un informe revisat, que es considera el primer tractat nortamericà sobre el tema.