Exploració de Mart

L'exploració espacial de Mart va escomençar en el context de la carrera espacial entre Estats Units i l'Unió Soviètica, durant el periodo de la Guerra Freda. L'interés en Mart i en la possibilitat de que albergue vida es remonta ya a 1877, quan l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va afirmar haver vist canals per tot el planeta. Posteriorment, atres astrònoms varen intentar comprovar la postulació de l'astrònom nortamericà Percival Lowell, que sugeria que els presunts canals descoberts per Schiaparelli eren un sistema de irrigaació creat per sers inteligents. Encara que no hi havia proves reals d'estes especulacions, es va crear toda una serie de teories o mits sobre Mart, que varen transcendir en la lliteratura i en la creació de llegendes sobre supòsits marcianans que haurien visitat la Terra.

Les primeres missions i orbitadores

Primeres missions soviètiques

Les primeres missions soviètiques varen tindre lloc a partir del Programa Mars, que va consistir en dos vols propencs en sonda en octubre de 1960. Les dos sondes varen fallar en eixir de la Terra i varen quedar atrapades en l'òrbita, una d'elles va alcançar una altura màxima de 120 km abans de reentrar a la Terra.

Una atra sonda va ser la Mars 1962A que realisaria un sobrevole. Va ser llançada el 24 d'octubre de 1962, mentres que la Mars 1962B, que incloïa un aterrizador, va ser llançada en decembre d'eixe mateix any. La primera va fallar en eixir de l'òrbita de la Terra i en la segona va explotar l'etapa superior abans de donar-li l'últim espente directe a Mart.

Mars 1 llançada l'1 de novembre de 1962, seria una sonda automàtica interplanetaria, la primera del programa soviètic de sondes a Mart. Volaria a una distància d'11.000 km del planeta, prendria fotos de la superfície i manaria informació sobre la radiació còsmica, impactes de micrometeoritos, sobre el camp magnètic de Mart, radiació en l'ambient, estructura de l'atmòsfera, i possibles components orgànics presents. Es varen mantindre 61 transmissions de radi en intervals cada 2 dies. El 21 de març de 1963, quan la nau es trobava a 106.760.000 km de la Terra, va cessar la comunicació, per fallos de l'antena de transmissió. Després, en 1964 va escomençar el programa Zond, que consistia en la Zond 1964A, que va fallar el seu llançament, i la Zond 2, que va perdre contacte despuix d'unes maniobres a mig camí en maig de 1965.

Programa Mariner

Este programa va escomençar en 1964 quan el Jet Propulsion Laboratory va llançar les Sondes Mariner 3 (llançada el 5 de novembre de 1964) i Mariner 4 (llançada el 28 de novembre de 1964), per a realisar vols propencs a Mart.

La Mariner 4 va passar per Mart el 14 de juliol de 1965, donant les primeres fotos propenques al planeta; va mostrar llocs en impactes similars als de la lluna. En la següent finestra de llançament, la NASA va llançar més sondes, que varen aplegar a Mart en 1969. La Mariner 9 es va convertir en la primera sonda espacial en entrar en l'òrbita marcianana, esta va aplegar al mateix temps que les sondes soviètiques Mars 2 i Mars 3, que varen trobar grans tormentes de pols en progrés. Va ser llavors que des del control de missió de la Mariner es va decidir dur-la a Fobos per a prendre fotos.

Vore també

Referències

"Curiosity Laboratory". chicotets científics

Este artícul conté una traducció derivada de «Exploración de Marte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.