Gillevinia straata
Gillevinia straata és el nom propost per a una espècie de microorganismes que, hipotèticament, s'haurien trobat en el planeta Mart; segons el neurobiólogo argentí, Mario Crocco. Supostament, es manifestaria com l'únic agent actiu en les respostes als experiments de 'lliberació marcada' realisats pel Programa Viking en 1976.
No obstant, el hipòtesis que postula i li dona nom l'existència d'esta vida marcianana fins a este moment no ha obtingut una gran repercussió o un respal major de la NASA, de la comunitat científica o de publicacions científiques importants, o inclús de la prensa especialisada.
Com a explicació de lo que es troba en joc en esta qüestió científica, el Dr. Norberto C. Contreras (decembre de 2008) manifesta en la seua presentació d'una de les obres de Crocco que a tal interpretació es deu que la seua tradició acadèmica vinga presentant
- els holotips i epitipos, dit d'una atra forma els espècimen biològics que repositoris i museus públics preserven de la natural destrucció, com afectables per una mediació epistémica progressiva (MEP; PEM en anglés), de modo que, per als fins de la sistemàtica o nomenclatura taxonómica, les noves espècies puguen caracterisar-se per les traces permanents de senyals remotamente radiadas i progressivament refinades en séries d'experiments destructius – concepte d'importància per a l'exploració de racons inaccessibles en la biósfera terrestre, i d'atres biósferas des de les quals problemes insolubles de bioseguridad prohibixquen importar espècimen. (Aixina a fi de 2006, davant noves senyes sobre el planeta Mart, Crocco va reconéixer en certes senyals radiadas en 1976 per la Missió Vikingo les característiques de fluix metabòlic suficients per a descriure inicialment una espècie nova baix mediació epistémica progressiva i va ubicar els seus agents actius en la sistemàtica, produint en això la primera classificació biològica d'un organisme marcianà).[1]
Sense dita mediació epistémica progressiva, el nom seria considerat un nomen nudum, és dir un pretés nom científic per a un tàxon en el que fallen els criteris formals per a la seua ocupació científic.
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1975 la NASA va enviar dos sondes, les Viking 1 i Viking 2 a Mart; un dels principals objectius era realisar proves per a determinar l'existència de vida en eixe planeta. Solament un tipo d'experiment, el de 'lliberació marcada', va donar resultat aparentment positiu. No obstant, hi ha alguns científics que interpreten els resultats com a suficient evidència de metabolisme, i per lo tant, de vida activa. Aleguen que els experiments no solament varen retornar senyals dins dels criteris prevists per a interpretar-ho aixina, sino que ademés a través de casi 270 dies marcianans mostren cicles casi diaris que poden reforçar l'idea de metabolisme. Aduïxen també que la nostra idea de la superfície de Mart, que per llavors es considerava completament seca, s'ha modificat.
[2] Degut a que els equips de cromatografía de gasos i el espectrómetro de masses no varen detectar molècules orgàniques naturals, el resultat no es va poder corroborar, i fins a la data, és oficialment considerat com inconcluso.[3]
Revaluación de senyes
[editar | editar còdic]Els principals proponentes de la teoria de que els experiments de lliberació marcada realisats pel programa Viking són evidència suficient de vida en Mart, són Gilbert Levin,[4] (investigador original del programa Viking), Rafael Navarro-González[5] i Ronalds Paepe.[6]
En 2007, Gilbert Levin va presentar una volta més les seues conclusions durant un seminari de ciències geofísicas en Washington, EE. UU.[7] Levin encara sosté la teoria de que les seues senyes originals confirmen l'existència de vida activa en Mart.
Roland Paepe, un professor holandés especialiste en geologia ambiental i paleoclimatología, va propondre que el sol marcianà provablement es desenrolla edafologicamente per l'activitat de les comunitats de Gillevinia straata i que la molècula fotosintética del mateix, en lloc de ser la clorofila, és una atra molècula que reflectiria la llum en la banda de color rojós. En atres paraules, que la superfície de Mart no té el seu aspecte rojós per òxit ferroso sino pel Gillevinia straata distribuït en tota la seua superfície.[6]
Un equip basat en Califòrnia i dirigit per Rafael Navarro González, va concloure que l'equip utilisat per les naus Viking per a detectar molècules orgàniques naturals va poder haver segut insuficientment sensitivo per a la cantitat de material analisat.[5] Navarro també sigiere que qualsevol futura missió de busca de vida en Mart, deuria utilisar una tecnologia diferent per a la detecció de matèria orgànica.
Els investigadors alemans Dirk Schulze-Makuch i Joop M. Houtkooper, sugerixen que els instruments dels Viking no varen detectar molècules orgàniques naturals per l'explicació biològica, que el poder oxidativo del solvent (H2O2 - H2O) va excedir la capacitat de reducció química dels microorganismes marcianans.[8]
Proposta de noves categories taxonómicas
[editar | editar còdic]En propondre's la possible existència de vida en Mart, el neurobiólogo argentí, Mario Crocco, va considerar necessari en 2007 propondre una modificació en el més alt nivell de la taxonomia (classificació biològica), i crear noves categories taxonómicas per a poder incorporar a el hipotètic microorganisme marcianà, segons va descriure en una publicació del Hospital Neuropsiquiátrico "Dr. José Tiburcio Broda", Argentina.[9][10]
Sistema vital: Solaria
Biosfera: Marcianana - Tots els organismes vivents, extints i existents que els seus linajes es varen desenrollar sobre el planeta solar Mart. El seu tàxon paralel és Terrestria.
Regne: Jakobia - Tots els organismes vivents integrants de Marcianana l'anatomia de la qual i fisiologia estan adaptades per a viure habitualment en les games de radiació ultravioleta i atres condicions característiques del sol superior del Mart, inclús si foren també capaços de sobreviure en un atre biòtops marcianans. (El regne és aixina denominat per a honrar a Christofredo Jakob (1866-1956)).
Gènero i espècie: Gillevinia straata (en honor a Gilbert Levin i Patricia Straat, els qui varen dirigir els experiments originals en Mart en 1975).
No s'han creat encara tàxons intermijos (tall, classe, orde, família) per carir d'observacions per a eixe fi.
Crítiques
[editar | editar còdic]Entre les crítiques formulades es troba que les posteriors missions que han descendit en Mart, les quals posseïxen un equip i tecnologia més moderna que el Viking, no han trobat evidència d'esta hipotètica forma de vida.
En carir-se d'evidència de biomoléculas i de metabolisme, i de que solament existixca una descripció del hipotètic espècimen (sense prendre en consideració que, si existix vida en Mart, ademés no es puga descartar que les hipotètiques proves provinguen d'un ecosistema de diferents microoganismos, i no d'una comunitat d'una sola espècie, la qual cosa expressament la proposta clasificatoria també considera possible), se senyala que no hi ha observacions directes, és dir salteando la mediació epistémica de les senyals radiadas, que permeten 'descriure' en cap nivell la jerarquia taxonómica proposta i 'comparar-la' (ya que pretén referir-se a la primera organisació biològica d'una nova biósfera) de modo de crear una taxonomia comparativa, per lo que els adversaris de la proposta aleguen que científicament, el nom Gillevinia straata solament es tracta d'un nomen nudum.
De la mateixa manera totes les reinterpretación de les senyes, no ha segut publicades ni corroborades en una revista científica de prestigi en un "anàlisis de revisió per parells" d'experts en disciplines afins al tema; per lo que no se solen acceptar com a investigacions fefaents que demostren l'existència d'esta hipotètica espècie, reconegudes per la comunitat científica.
La teoria del doctor Pablo Della Paolera afirma que la NASA oculta este descobriment perque és una vergonya que un argentí ho haja fet, i pijor encara, la NASA havia afirmat que Mart no podria soportar vida. No solament això, sino que la NASA envia equip sense esterilisar, posant en risc la vida de el "bicho colorao". [11][12]Plantilla:Font qüestionable
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llectura pel Dr. Norberto C. Contreras (Cát. de Neurocirugía, Facultat de Medicina, Univ. de Bs. Aires) el 20/12/2008 en la Fundació Carrillo de Bs. Aires presentant el concepte d'organisme viu de Crocco publicat en "A Palindrome: Conscious Living Creatures as Instruments of Nature; Nature as an Instrument of Conscious Living Creatures," Capítul 12 en Ontology of Consciousness: Percipient Action, ed. Helmut Wautischer, Cambridge, MA: A Bradford Book, The MIT Press, pp. 359-393 (2008)
- ↑ Llectura per Gilbert Levin publicada per Electroneurobiología vol. 15 (2), pp. 39-47, 2007
- ↑ Vol. 194.(no. 4260)
- pp. 99 - 105.Consultat el 15 d'agost de 2008.
- ↑ Conferència presentada per Gilbert Levin i publicada per Electroneurobiología vol. 15 (2), pp. 39-47, 2007
- ↑ 6,0 6,1 Vol. 9(01794)Consultat el 14 d'agost de 2008.
- ↑ The Carnegie Institution Geophysical Laboratory Seminar, "Analysis of evidence of Mars life" held 05/14/2007; Summary of the lecture given by Gilbert V. Levin, Ph.D. http://arxiv.org/abs/0705.3176
- ↑ Consultat el 16 d'agost de 2008.
- ↑ 15((2))
- pp. 1-34.Consultat el 14 d'agost de 2008.
- ↑ http://electroneubio.secyt.gov.ar/first_biological_classification_martian_organism.pdf
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 9 de juny de 2012.
- ↑ http://paolera.wordpress.com/2010/11/02/silenciosa-aceptacin-de-la-vida-marcianana/
Vore també
[editar | editar còdic]Vida en Mart Vida en Venus Programa Viking Astrobiología Meteorit ALH84001 Marcià Mario Crocco
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Artícul popular escrit per Gilbert Levin (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gillevinia straata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.