Anar al contingut

Centre d'Experimentació del Arenosillo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Map draw

El Centre d'Experimentació del Arenosillo (CEDEA) és el principal camp de proves instrumentat per a experimentació de vehículs aeroespacials del Ministeri de Defensa d'Espanya. El complex és propietat del Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i se situa en les proximitats del caixco urbà de Mazagón, en el municipi de Moguer (província de Huelva, Espanya).

És un centre d'investigació les principals llínees de la qual d'activitat van dirigides a l'investigació d'energies renovables, investigació en l'atmòsfera alta, especialment l'ozonosfera, i colaboració en les Forces Armades i unitats militars d'atres països per a prestar-los respal en l'anàlisis trayectográfico de missils i experimentació en vehículs aéreus no tripulats (també coneguts com "drones"), campanyes de globos transmediterráneos i el homologació i certificació de missils. També ha servit de base de llançaments d'eixides sonda.

A uns 20 quilómetros del CEDEA està el Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades (CEUS). El conjunt CEDEA-CEUS és el millor Centre d'Excelència europeu de Sistemes no Tripulats (Drones), i referència internacional per a l'experimentació en vehículs no tripulats aéreus, prototips de barcos i vehículs terrestres sense pilot.[1][2]

Història

L'objectiu del Centre «El Arenosillo», com inicialment es va cridar, va ser l'implantació d'un centre d'experimentació per al desenroll d'activitats aeroespacials, al objeto de fer realitat el «proyecte cooperatiu en la NASA per a obtindre informació meteorològica a gran altitut en Espanya, ensajar i evaluar equips i tècniques per a observacions en eixides de sondeig meteorològic». Estos estudis servirien per a analisar la dinàmica de vents en el paralel 38, en el que s'ubica la base de Cap Canyaveral i l'actual Kennedy Space Center, lloc de llançament de les eixides nortamericanes. En giner de 1966 el Govern va designar a la Comissió Nacional d'Investigació de l'Espai (CONIE) i al INTA per a portar a terme esta responsabilitat, firmant dos acorts, un denominat «Programa de Cooperació en la NASA a curt determini», per a l'equipament del camp i els primers llançaments; i l'atre el «Programa de Cooperació en NASA a llarc determini», per als experiments científics a desenrollar en el camp d'ensaig,[3] per a obtindre informació meteorològica a gran altitut en Espanya, utilisant eixides en sondes atmosfèriques.


El Centre «El Arenosillo» es va ubicar en el terme municipal de Moguer, ya que la zona era la que millor s'ajustava a les condicions tècnic-operatives que exigia el proyecte, en una altitut mija de 42 metros sobre el nivell de la mar, i condicions climatològiques òptimes (300 dies de sol a l'any). Aixina les coses, es va acordar l'autorisació per a l'ocupació de mont públic per mig d'una Orde Ministerial, otorgada en data 8 de juliol de 1969, en una superfície original de 30,80 hectàrees en el «Vedat Mazagón» (Moguer), i una vigència de 30 anys renovables,[4] obtenint l'alta operativa l'1 d'octubre de 1966.

La NASA va cedir equips de radar i meteorològic, aixina com rampes per a eixides. Els tècnics del INTA varen rebre un entrenament adequat en instalacions de l'agència nortamericana en Wallops Island, prop de Washington.[5] El Arenosillo es va convertir aixina, en un camp de llançament d'eixides internacional per a estudis molt diversos i en distintes capes de l'atmòsfera, en la presència de numerosos organismes d'investigació europeus i nortamericanes. En la primera campanya del Programa Meteorològic Cooperatiu CONIE-NASA es prevea el llançament de cinc Skua 1 i de dotze Judi-Dart, en la finalitat de medir la temperatura, la velocitat i la direcció del vent en la zona atmosfèrica entre 20 i 70 km (en estos moments l'interés meteorològic aplegava als 70 km).[6]

Pla ubicació instalacions CEDEA - CEUS.

El CEDEA és una gran instalació científica en la que s'ubiquen el Laboratori d'Energies Terrestres, l'Estació de Sondejos Atmosfèrics i l'Estació de Llançament i Seguiment. Per la naturalea de les activitats realisades resulta imprescindible dispondre d'una estació de registre i mida de variables meteorològiques, i més concretament radiométricas. Atres activitats importants varen ser les campanyes de Globos Transmediterráneos entre l'Agència Espacial Italiana, el Centre Nacional d'Estudis Espacials de França i l'INTA, entre 1985 i 2000 i el homologació del missil Eurostinger entre 1992 i 2001.

L'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, el Ministeri d'Economia (MINECO) i l'Agència d'Innovació i Desenroll d'Andalusia (IDEA) varen acordar en 2011 la construcció del Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades (CEUS, de l'anglés Center of Excellence for Unmanned Systems), en dependència orgànica del CEDEA. En la tramitació d'este proyecte, també es va portar a terme la declaració de prevalença de l'interés públic general de l'us científic-tecnològic sobre l'interés públic forestal, de les actuals 74,93 hectàrees de monts públics ocupats pel Centre d'Experimentació del Arenosillo.[4] Eixes 74,93 hectàrees inclouen 69,92 de titularitat de la comunitat autònoma d'Andalusia (57,73 hectàrees situades en el «Vedat Mazagón», en Moguer, i 12,19 en el «Vedat Flores», en Lucena del Port) i 5,01 hectàrees de titularitat estatal en el «Vedat Mazagón» (Moguer).[4]


El greu incendi que va calcinar 8 500 hectàrees en Moguer i una part del entorn de Doñana en Almonte en juny de 2017, també va afectar les instalacions del CEDEA, arrasant equips electrònics, sistemes de calibració, optrónicos i radars, entre la tecnologia alvançada en la que conta el INTA, ademés va afectar la tancada de les instalacions, mijos de vigilància, suministrament elèctric i varis vehículs, valorat tot en varis millons d'euros.[7][8] En els anys 2018 i 2019 el INTA va dedicar diverses partides del seu presupost per a la tongada dels equipaments que varen ser danyats, estant ya totalment operatiu.

Avió laboratori TX C295 del CEUS desapegant en l'inauguració.

El 21 de giner de 2024, en el marc del conveni firmat per la Junta d'Andalusia i el INTA (juny de 2022) per al desenroll del proyecte CEUS, la Junta d'Andalusia cedix al INTA les 74,93 hectàrees del CEDEA, en els que es troben els sistemes de control i seguiment de vol necessaris per al funcionament del proyecte CEUS.[9]

L'1 de setembre de 2024 va ser inaugurat i lloc en servici el Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades (CEUS) completant les instalacions, funcions i equipaments del CEDEA.[1][2]

Historial de llançaments i ensajos

El primer llançament d'una eixida en El Arenosillo es va produir, el 15 d'octubre de 1966, en un eixida Skua; el primer d'una família d'eixides de sondeig, fabricat per la BAJ britànica, de la que, en el temps, es llançarien els seus quatre models en El Arenosillo.[10][11] Este primer llançament va superar els 60 km d'altura. A continuació, es varen fer atres dos llançaments en eixides Judi-Dart que alcançaven els 55 km. El Judi-Dart va ser el primer de les eixides HASP (High Altitude Sounding Projectile) llançat des d'este camp,[12] dins de la primera campanya meteorològica CONIE-NASA, i podia ser usat per a obtindreinformació sinóptica sobre la direcció i la velocitat del vent, aixina com la temperatura i pressió de l'atmòsfera a altituts de 30 a 60 quilómetros.


També es varen llançar diversos prototips d'eixides desenrollades en l'INTA: el 9 d'octubre de 1974, va ser llançat el primer prototip de l'eixida INTA-300, es tractava d'una eixida l'objectiu de la qual era dur una càrrega útil de 50 kg a 300 km d'altura, sifra de la que deriva el seu nom. Dies despuix del llançament d'esta eixida, el 15 de novembre d'eixe 1974, va tindre lloc atre fita en la posada en òrbita del Intasat, el primer del INTA i també el primer que Espanya enviava a l'espai des de la base de Vandenberg per un eixida delta de la NASA, i El Arenosillo seria un dels punts de recepció de senyes científiques.[13][14] La base de llançaments d'eixides sonda del Arenosillo, també ha llançat atres eixides suborbitales, com el INTA-250, INTA-255 i l'INTA-100.[15] Estes activitats varen contribuir a la formació de numerosos ingeniers que després han format part d'importants proyectes espacials en empreses associades a estes investigacions en l'àmbit nacional i internacional. En la década dels huitanta la tecnologia basada en l'ocupació de satèlits va ser reduint la necessitat de l'us de llançadors; en conseqüència, esta activitat va ser decaent. Fins a 1994 s'havien llançat des d'esta base un total de 557 eixides, principalment del tipo Skua i Skylark en colaboració en atres països.[16]

Entrada al CEDEA.

Finalment, en 1994, El Arenosillo va deixar d'operar com a base de llançament d'eixides de sondeig, quan el camp ya s'estava dirigint cap a nous camins que permetrien la seua continuïtat en atres programes del INTA i del Ministeri de Defensa. En 2015 va recuperar puntualment esta activitat en el llançament del eixida científic, el Stratos II+,[17] tres anys més tarde el Stratos III.[18] L'instalació ha cobrat gran importància en atres programes del INTA i el Ministeri de Defensa, fonamentalment els estudis atmosfèrics i monitorisació de la capa d'ozon aixina com els ensajos d'aeronaus no tripulades (RPA), baix la denominació de Centre d'Ensajos del Arenosillo (CEDEA), dependent de la Subdirecció General d'Experimentació i Certificació del INTA.[19][20]

Durant l'any 2008 es varen portar a terme les proves necessàries per a la certificació del missil Spike montat sobre els helicòpters Eurocopter EC665 Tigre en la seua versió HAD.[21] Entre 1991 i 1999 va treballar en el desenroll del llançador Capricorn, que va anar finalment abandonat.[22] Gran part de les sondes atmosfèriques que es fabriquen en Espanya es llancen des d'esta base. Allí s'ubica també un observatori astronòmic, dins del programa BOOTES, format per dos cúpules i tres telescopis automatizado.[23]

En 2018 es va firmar un acort entre el INTA i PLD Space, el qual permetrà llançar des del Centre d'Experimentació del Arenosillo l'eixida suborbital MIURA 1, l'objectiu de la qual és proporcionar accés científic i comercial a l'espai, des d'Espanya.[24]


El 10 de maig de 2021 es va llançar l'Eixida Balística Aire-Solc CAT-70AP (70mm d'altes prestacions). Esta prova estan enfocada a verificar les característiques funcionals i operatives del sistema respecte de les especificacions del producte.[25]

El 21 de març de 2023 Airbus Defence and Space i la seua filial Airbus UpNext prova en èxit el guiat, control autònom i el reabastiment en vol de drones DT-25 des d'un Airbus A330 MRTT. Esta prova pilot pretén alvançar en el vol autònom en formació i el reabastiment autònom en vol del proyecte "Auto'Mat" participat al 50% per abdós organisacions.[26][27]

Llançaments des del Centre d'Experimentació del Arenosillo[28]
Data Vehícul Càrrega Rampa de llançament Resultat Descripció
15 d'octubre de 1966 Skua INTA, Carabela 4 Aeronomy / prova ? style="Sí" | Primer llançament. 81 km d'apogeu
19 de juliol de 1969 INTA-255 ? ? style="Sí" |
20 de decembre de 1969 INTA-255 ? ? style="Sí" |
22 de decembre de 1970 INTA-255 ? ? style="Sí" |
12 de giner de 1974, 19:12 UTC Skylark H-GR-58 ? style="Sí" |
27 de juny de 1976 Black Brant IV ASTRO-6, radiació ultravioleta extrema ? style="Sí" | 720 km d'apogeu
18 de febrer de 1981 INTA-300 ? Nike style="Sí" |
7 d'abril de 1992[29] INTA-100 ? ? style="Sí" | Primer llançament del INTA-100. 120 km d'apogeu
21 d'octubre de 1993[30] INTA-300B ? Nike style="Sí" | Fotometria
16 d'abril de 1994 INTA-300B ? Nike style="Sí" | Fotometria
16 d'octubre de 2015[17] Stratos II+ ? ? style="Sí" | 21,457 km d'apogeu (nou récort europeu amateur)
1 de març de 2017[31] Bloostar ? – style="Sí" | Prova d'encés
26 de juliol de 2018[18] Stratos III ? ? style="No" |
11 d'abril de 2019[32] Miura 5 – style="Sí" | Prova de caiguda i recuperació 5 km
23 d'octubre de 2021[33] Stratos IV ? ? style="No" |
12 de novembre de 2021[34] Eixides guiades MC25 – Llançador múltiple style="Sí" | Kit de correcció de trayectòria (FGK)
30 de novembre de 2021[35] Bondar ? ? style="Sí" | 7.8 km apogeu (récort d'Espanya amateur)[36]
7 d'octubre de 2023[37] Miura 1 Càrrega útil de ZARM Médano del Loro style="Sí" | 46 km apogeu[38]

Ací solament es llisten els últims llançaments i els més destacats. Per a una llista més completa consultar la Llista d'eixides llançades des del Arenosillo.

Instalacions

Detall del CEDEA.

L'espai aéreu segregable inclou LED119, LED120, LED121, LED122, LED128 i LED129, alcançat la superfície de proves els 150 x 77 km. (11.550 km2) i nivell de vol illimitat (UNL). Entre les seues instalacions cal destacar:[39]

Edifici de direcció 

Conta en una sala multimèdia en capacitat per a 40 persones i equipada per a poder observar en temps real els ensajos.

Oficines 

Existixen edificis d'oficines independents a disposició dels clients, equipades en conexió a internet i possibilitat de classificació de seguritat OTAN.

Pista 

Pista de terra compactar 30-120, de 400 m de llongitut i 30 m d'esgambi.

Plataforma de llançament RPAS 

Plataforma de formigó armat de 40x40 m. situada en llínea de costa i 34 m d'altura (amsl)

Centre de control del camp d'ensajos 

Equipat en els mijos necessaris per a la coordinació dels ensajos garantisant l'integritat de l'espai marítim-aéreu segregat. Adicionalment proporciona el procés, representació i distribució en temps real de les trayectòries dels elements ensajats i el seu registre per a posterior tractament.

Centre de control de RPAS 

Alberga les estacions de control dels sistemes de RPAS ensajats o operats en el camp. Conta en comunicació directa en el centre de control del camp i senyes trayectográficos proporcionats pel mateix.

Hangars 

Dos hangars en utillage específic per a l'operació de RPAS tant de motor alternatiu com a reacció.

Hangar de montage d'eixides, calificat per a treballs en elements explosius.

Diversos hangars i naus per a l'almagasenage d'equips.

Heliports, polvorí, servicis meteorològics 

Tres àrees designades per a la pren i envolament de helicòpters.

Polvorí per a l'almagasenage d'explosius.

Torre meteorològica i de comunicacions de 100 metros d'altura.

A estes instalacions cal sumar les instalacions de la subsede del Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades.

Instalacions en subsede CEUS

A estes instalacions cal sumar les instalacions de la subsede del Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades.

Funcions

El CEDEA és una instalació flexible en operatividad 24 hores, certificat per l'OTAN, l'Unió Europea i l'Agència Espacial Europea com a Oficina de Control de Seguritat. El nivell màxim de classificació per a l'informació i les senyes almagasenades és OTAN SECRET/ EU SECRET/ ESA SECRET mentres que les àrees d'accés restringit són de classe II. Les seues principals funcions, en l'actualitat, són: 

Experimentació d'eixides de nou desenroll.
Realisació d'experiències científiques en eixides de sondeig i globos.
Investigacions atmosfèriques.
Proves de desenroll de distints tipos d'aeronaus no tripulades (drones), fins a 150 kg, des de plataforma.
Realisació de programes d'I+D, estudis de durabilitat i ensajos de components i sistemes d'energia solar.
Pla del CEDEA.

En este centre d'experimentació es porta a terme la preparació, el llançament, seguiment, registre i evaluació de: 

Eixides de sondeig meteorològic, eixides científiques i tecnològics, globos de sondeig troposfèrics i estratosférico.

Ademés, realisa: 

Evaluació i respal a la recepció de missils, evaluació d'armament aéreu i de superfície, ensajos diversos sobre aeronaus, ensajos en avions no tripulats, respal als programes d'entrenament de tir de les Forces Armades, respal tecnològic a programes d'investigació i desenroll del Ministeri de Defensa d'Espanya.

Clients militars

Els principals centres europeus d'investigació i experimentació han realisat campanyes de llançament en el CEDEA. En els últims anys les activitats més importants s'han desenrollat per als Ministeris de Defensa d'Espanya, Alemània i Holanda, l'Agència Espacial Europea i l'Agència Espacial Italiana.

En les operacions realisades en el CEDEA s'han utilisat els següents missils:

Per a les Forces Armades Espanyoles

Missils Hawk, Aspide,Roland,Mistral, Patriot, Amraam i Spike (Eixèrcit de Terra)
Missils Standard SM-1, Siga Aspide, Mistral i Siga Sparrow (Armada)

Missils Sidewinder, Sparrow, Taurus, Iris-T,[40] Aspide i Mistral (Eixèrcit de l'Aire).

Per a Forces Armades estrangeres

Missils RAM per a l'Armada Alemana
MissilsStinger per al Ministeri de Defensa d'Alemània
Missils Siga Sparrow per a l'Armada Holandesa

Funcions en subsede CEUS

A estes funcions cal sumar les funcions específiques de la subsede del Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades.

Equipament

L'INTA conte en el CEDEA en:[39][41] 

Dos sistemes/estaciones de Telemetría (fix i mòvil) automàtics en banda S i banda L. Transforma la senyal de radiofrecuencia en senyes digitals o analògics per a ser gravats. Les principals característiques de l'estació de telemetría són: Recepció de TM en Banda S i C, 2 Gravadors analògics 2MHz BW, 2 Gravadors digitals 12Mb/s, Desmultiplexor: 20 canals i 2 sistemes independents per a la de-multiplexión, processament i presentació.
Sistemes de comunicacions HF, UHF i VHF. El CEDEA és una instalació flexible en térmens de comunicacions. Dos mijos de comunicació (principal i de reserva) estan sempre disponibles durant cada operació i per a tot el personal implicat (Estacions de veu IP conectades a la ret interna de fibra òptica i Estacions de radiofrecuencia portàtils en capacitat de sifrat; HF 1,5-30 MHz, Potència d'eixida 100 W (1.000 W); VHF 115-173,98 MHz (FM) i 115 -149,98 MHz (AM), Potència d'eixida 10 W (50 W); UHF 225-420 MHz (FM) i 225-399,98 MHz (AM), Potència d'eixida 10 W (50 W).

Radars de vigilància aérea i marítima, NORTHCONTROL.
Radar trayectográfico mòvil, VITRO RIR 778X, de 250 kW (Freqüència 8,5 a 9,6 GHz, Potència de pic 250 kW, Ample del fes 1°, Guany de l'antena 41 dBi, Resolució angular 0,3 mRad, Resolució en ranc 3 m., Velocitat angular se seguiment 30°/s i Modos de seguiment SKIN & BEACON, TV, i IR).
Radar trayectográfico, TRACOR RIR 779C, d'1 MW (Freqüència 5,4 a 5,9 GHz, Potència de pic 1 MW, Ample del fes 0,8°, Guany de l'antena, 46 dBi, Resolució angular 0,1 mRad, Resolució en ranc 3 m., Velocitat angular se seguiment 30°/s i Modos de seguiment SKIN & BEACON, TV, i IR).
Radar trayectográfico mòvil, VITRO RIR 778C, d'1 MW en comando de destrucció (Freqüència 5,4 a 5,9 GHz, Potència de pic 1 MW, Ample del fes 1°, Guany de l'antena 41 dBi, Resolució angular 0,2 mRad, Resolució en ranc 3 m., Velocitat angular se seguiment 35°/s i Modos de seguiment SKIN & BEACON, TV, i IR).
Quatre estacions optrónicas autònomes mòvils, MSP 2000, dotades desensors IR, TV, cine i radar (3D, alta precisió i en capacitats telemétricas).

Centre meteorològic en informació en temps real, recepció de senyes de satèlit i sistema complet de radiosondeos. Capacitats: Cambra de cine d'alta velocitat de 5(fins a 500 fps) en distància focal d'1.5 m. a 3 m. i obertura focal de 0,32 m.; Sensor IR (8 a 12 μm) i camp de visió d'1,5°; Cambra de TV de distància focal múltiple en distàncies focals seleccionables (1, 2.5 i 5 m) en obertura focal de 0.19 m.; RADAR ranc, Banda K, 34 GHz en 40 km d'alcanç màxim i indicador d'objectiu mòvil, podent continuar el seguiment de fins a 1280 m/s de velocitat de l'objectiu en una precisió d'1 m; cambra d'adquisició en autofoco i zoom de 2,45° a 27,5° Antenes de telemetría en receptor integrat; Unitat de seguiment automàtic que processa en temps real la senyal de vídeo, fins a 5 objectius i seguiment simultàneu; Comportament dinàmic: 100°/s i Precisió angular < 0,75 arcsec.
Antena de telemetría en auto-tracking per a banda S i C: Té 2 alimentadors intercanviables per a les bandes de freqüència de funcionament: S o C (només 5 minuts per a realisar el canvi), Minimisa la secció travessera de l'alimentador, Reduïx la complexitat del filtre per a complir en abdós bandes i és més eficient que un alimentador doble. Dispon de 2 tipos d'eixides: 1 canal per a Azimut i Elevació. Per a fixar la posició radial i 1 canal per a posició de senyes GPS. Completa.
Sistema de terminació de vol (FTS): Les principals característiques del FTS són: Sistema complet redundante, Freqüència portadora de 370 a 450 MHz, Potència d'eixida 1.000 W, i 3 Modos (IRIG, Alt Alfabet i Sistema de Terminació de Vol Millorat (EFTS). Sifrat si és necessari).
Centre de control a on es troba centralisada tota l'informació necessària per a la supervisió i seguiment d'una operació de llançament (control de tràfic aéreu, meteorologia, cartografia, integració de senyes de sensors, seguritat en vol, etc.).
Centre d'evaluació: elaboració, anàlisis i valoració d'informes.
Dos cambres d'alta velocitat (10 000 imàgens per segon).

Complementant lo anterior, el Centre dispon ademés de: 

Laboratori meteorològic i globos sonda.
Sala de presentació i conferències.
Tallers de telemedida, radars i optrónico.
Taller mecànic, taller elèctric, servici sanitari i almagasens.
Servici d'estage per a operacions.
Laboratori per a revelat fotogràfic.

Equipament en subsede CEUS

A este equipament cal sumar l'equipament específic de la subsede del Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades.

Vore també

Programa espacial d'Espanya
Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial
Centre per a Ensajos, Entrenament i Montage d'Aeronaus no Tripulades (CEUS)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Web Huelva Informació. «Aixina ha segut l'acte d'inauguració del CEUS en Huelva en el president del Govern.». Consultat el 2 d'octubre de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 Web ABC.és. «Comença a operar el CEUS, centre únic en Europa d'ensajos i certificació de drones.». Consultat el 2 d'octubre de 2024.
  3. ↑ «La «Veta Canyar» andalús tornarà a llançar eixides» (en és). sevilla.abc.és. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Prevalcedea
  5. ↑ «El Arenosillo» (en és). www.tedae.org. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  6. ↑ «Aproximació Històrica Al Desenroll De l'Astronomia En Espanya».tesis doctoral.
    165-167.
  7. ↑ «El INTA recupera El Arenosillo despuix de l'incendi de finals de juny - Notícies Infoespacial Espanya» (en és). infoespacial.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  8. ↑ «L'Incendi de Doñana afecta a sistemes de vigilància i instalacions elèctriques del Arenosillo» (en és-es). HuelvaHoy.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada cedea3
  10. ↑ «Llançament de la primera eixida meteorològica espanyol».Revista d'aeronàutica i astronáutica.Ministeri de l'Aire.(311)
    880-884.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  11. ↑ «[1]». Consultat el 26 de febrer de 2020.
  12. ↑ Montenegro Huelva, Raquel (30 de juny de 2013). «Arenosillo: 20 anys d'avions no tripulats». Consultat el 26 de febrer de 2020.
  13. ↑ «Espanya llança un satèlit científic».Revista d'aeronàutica i astronáutica.(408)
    884-887.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  14. ↑ «Vandenberg AFB Launch History». www.spacearchive.info. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  15. ↑ «El Arenosillo complix 50 anys. (II) Atres eixides, Globos i satèlits».Revista Itavia.
    30-40.ISSN 0213-1250.
  16. ↑ «El Arenosillo». www.astronautix.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  17. ↑ 17,0 17,1 «El Arenosillo repren/reprén el llançament d'eixides de sondeig en Espanya». http://www.infoespacial.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  18. ↑ 18,0 18,1 «El INTA llança una eixida feta per estudiants neerlandesos des del Arenosillo». http://www.infoespacial.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  19. ↑ «El Arenosillo es convertix en sèu per a la calibración dels instruments de medició de la capa d'ozon».
  20. ↑ «Moguer (El Arenosillo). Ozon». http://www.aemet.es.
  21. ↑ «Eurocopter prova en èxit en Espanya els missils terra-aire 'Spike' del helicòpter de combat Tigre versió HAD». www.europapress.es.
  22. ↑ «El llançador espanyol es despedix».Revista d'aeronàutica i astronáutica.(679)ISSN 0034-7647.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  23. ↑ «The BOOTES1 telescope introduced by Martin Jelínek (IAA/CSIC)». www.youtube.com.
  24. ↑ «El INTA i PLD Space llançaran el Miura 1 des de Huelva - Notícies Infoespacial Espanya» (en és). infoespacial.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  25. ↑ «Llançament Eixida Balística Aire-Solc CAT-70AP» (en és). https://www.facebook.com/INTAESPANA. Consultat el 25 de maig de 2021.
  26. ↑ «Airbus prova en Huelva el reabastecimiento en vol dels seus drones més alvançats.».
  27. ↑ «Airbus conseguix el guiat i control autònom en vol de drones DT-25 des d'un A330 MRTT.».
  28. ↑ «El Arenosillo Launch Log». www.sat-net.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  29. ↑ «[2]». Consultat el 26 de febrer de 2020 (en és).
  30. ↑ «El Centre del Arenosillo celebra el seu 50 aniversari dedicant un monument a l'eixida INTA 300 B» (en és). Huelva Bones Notícies, Periòdic digital de Huelva i província centrat en informacions positives. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  31. ↑ «Spain Launch Record (2014 to present)» (en en) (txt). sworld.com.au.
  32. ↑ «Drop test del demostrador de MIURA 5 - Vídeo complet» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  33. ↑ https://twitter.com/daretudelft/status/1451967690332151817
  34. ↑ «Èxit d'una campanya de llançament múltiple d'eixides guiades MC25» (en és) (txt). Consultat el 30 de novembre de 2021.
  35. ↑ Óscar Lezameta (9 de decembre de 2021): «El Cedea vares agarrar al llançament de la major eixida construïda per estudiants d'Espanya», Huelva Informació. Consultat el 14 d'octubre de 2024.
  36. ↑ «Estudiants de l’ESEIAAT de la UPC llancen en èxit el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya», Universitat Politècnica de Catalunya (30 de novembre de 2021). Consultat el 14 d'octubre de 2024.
  37. ↑ «Èxit del primer vol de MIURA 1» (en és). Youtube PLD Space. Consultat el 12 d'octubre de 2023.
  38. ↑ Raúl Llima (6 d'octubre de 2023): «El ‘Miura 1’ desapega en èxit des de Huelva i fica a Espanya en l'exclusiu club de països en accés a l'espai», El País. Consultat el 14 d'octubre de 2024.
  39. ↑ 39,0 39,1 «CENTRO DE EXPERIMENTACIÓN DE EL ARENOSILLO (Web de la Plataforma Tecnològica Espacial Espanyola).».
  40. ↑ «El Eurofighter dispara per primera volta un missil IRIS-T en modo digital». www.asfaspro.es.
  41. ↑ «El Arenosillo complix 50 anys. (III) Missils i potenciació del CEDEA».Revista Itavia.
    24-35.ISSN 0213-1250.

Bibliografia

Vázquez Velasco, Mariano, 1941- (2010). Del Arenosillo a el CEDEA, Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial "Esteban Terradas". OCLC 863513743. ISBN 978-84-930056-5-8. Carlos Puch. «Operacions del Camp d'Experimentació del Arenosillo» (en espanyol) (PDF). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 26 de febrer de 2020.

Enllaços externs

Centre d'experimentació del Arenosillo - web del INTA.
Centre d'experimentació del Arenosillo - web de Plataforma Aeroespacial.

Video "Proves de RPAS per a vigilància marítima en El Arenosillo (INTA)" - RPASLife.
El Arenosillo - web d'Associació Espanyola d'empreses Tecnològiques de Defensa, Seguritat, Aeronàutica i Espai (TEDAE)
informació del CEDEA (2012) 
Registre de llançaments del Arenosillo
Ret de Telescopis Robòtics BOOTES


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centre_d%27Experimentació_del_Arenosillo&oldid=1504473»