Observació sinóptica

Es denomina observació sinóptica al conjunt de mides de diferents variables meteorològiques que es realisen a nivell de superfície a determinades hores, i els fins de les quals són contribuir a l'elaboració de la predicció meteorològica de la zona i la climatologia del lloc a on es realisen.

Les hores a les que es realisen són les 00, 03, 06, 09 12, 15, 18 i 21 hores UTC

Les variables que es medixen en cada observació són:

• Cantitat, altura i tipo de núvols
• Visibilitat
• Direcció i velocitat mija del vent en els últims 10 minuts
• Temps present i passat
• Temperatura i humitat
• Pressió atmosfèrica a nivell de l'estació i a nivell de l'mar

Ademés, en determinades observacions, i segons la regió en la que es trobe l'observatori meteorològic, es medixen les següents variables:

• Temperatura màxima
• Temperatura mínima
• Temperatura mínima junt al sol
• Temperatures del subsol
• Hores de Sol
• Cantitat de precipitació
• Evaporament

Una volta preses les mides se sifren segons la clau synop i es transmeten a l'entitat encarregada de realisar la predicció.

Realisació

Les variables anteriors es medixen seguint un orde, les primeres són aquelles que poden canviar més en el temps. Aixina, es comença pel vent, es passa a observar els núvols i la visibilitat, a continuació en la garita meteorològica es medix la temperatura, humitat i evaporament, despuix la precipitació, s'anota el temps present i el passat i per últim es medix la pressió atmosfèrica.

Cóm s'observa

Per a medir el vent s'utilisa un anemocinemógrafo. S'estudien les gràfiques de velocitat i direcció del vent que este aparat proporciona i es troba la mija d'abdós magnituts en els últims dèu minuts.

En l'observació de núvols se seguix el següent procediment:

1.- Es fa una estima del total de núvols que cobrixen el cel. Per a això, es dividix este en huit parts iguals, i es calcula quànts octants ocuparien els núvols si s'agruparen. La sola presència d'una núvol, per chicoteta que siga, es deu anotar com l'ocupació d'una part. Un cel cobert serà aquell que estiga completament ocupat de núvols.

2.- A continuació es realisa la mateixa operació, pero distinguint entre els distints tipos de núvols segons la seua altura. És dir, s'estima la cantitat de núvols baixos, miges i altes existents.

3.- S'anota l'altura de la base dels núvols més baixos. Esta llongitut es referix a la distància des del lloc d'observació fins a la part més baixa (base) del núvol més baix.

La mida de la visibilitat també es fa a estima, i és la distància des del lloc d'observació fins al lloc més lluntà a on es divisa en claritat un objecte obscur sobre fondo clar, cas de realisar-se l'observació de dia. Es pren nota de la visibilitat en les direccions NE, SE, SO i NO.

Les mides dels diferents tipos de temperatura tenen distintes formes de realisar-se, tenint com a denominador comú el de fer-ho de la manera més ràpida possible per a no interferir en el valor que es pren.

l'evaporament es pot medir de distintes maneres, sent la més usual fer-ho usant un evaporímetro Piché, colocat en la garita meteorològica.

l'insolación es troba gràcies al heliógrafo.

Per a obtindre la cantitat de precipitació s'utilisa el pluviómetro. Atres senyes relacionades en la precipitació, com en quin periodo de 10 minuts ha precipitat en major intensitat, es troben gràcies al pluviógrafo. També cal anotar el tipo de precipitació ocorregut (purneig, pluja, ramassada, graniç, neu, en o sense tormenta...)

Per últim, la pressió atmosfèrica es medix utilisant un barómetro. Normalment s'usen barómetros de mercuri d'escala compensada, en els quals la pressió atmosfèrica es troba medint l'altura d'una columna de mercuri. Unit al barómetro existix un termómetro que es deu medir, per a despuix corregir els efectes de dilatació sobre el mercuri segons la temperatura a la que es trobe. En el barógraf obtenim l'evolució de la pressió atmosfèrica en les últimes tres hores.