Pluviómetro
El pluviómetro és un instrument que s'ampra en les estacions meteorològiques per a la recollida i medició de la precipitació. S'usa per a medir la cantitat de precipitacions caigudes en un lloc durant un temps determinat. Genèricament, el terme s'utilisa per a designar qualsevol dispositiu de recollida i mida de la precipitació.[1] La cantitat d'aigua caiguda s'expressa en milímetros d'altura (o equivalentemente en litros per metro quadrat). El disseny bàsic d'un pluviómetro consistix en una obertura superior (d'àrea coneguda) d'entrada d'aigua al recipient, que després és dirigida a través d'un embut cap a un colector a on s'arreplega i pot medir-se visualment en una regla graduada o per mig del pes de l'aigua depositada. Normalment la llectura es realisa cada 12 hores. Un litro caigut en un metro quadrat alcançaria una altura d'1 milímetro. Per a la mida de neu es considera que la gruixa de neu equival aproximadament a dèu voltes l'equivalent d'aigua.
Pluviógrafo
[editar | editar còdic]El pluviógrafo és un instrument meteorològic utilisat en l'estudi i anàlisis de les precipitacions. El seu funcionament i us estan estretament relacionats en el pluviómetro. A diferència del pluviómetro, el pluviógrafo registra de forma mecànica i contínua la precipitació en una gràfica,[2] lo que permet conéixer l'hora de començ i finalisació de les precipitacions aixina com la seua intensitat en litros per metro quadrat caiguts en una hora. [3]
Antigament, els pluviómetros no podien registrar l'evolució temporal de la pluja i es revisaven dos voltes al dia. A diferència del pluviógrafo, que és un instrument que podria, per mig d'un sistema de gravació mecànica, registrar gràficament la cantitat de pluja en un cert interval de temps (diari, semanal, etc.) en una tira especial de paper cuadriculado. En estes ferramentes era possible alcançar resolucions temporals de l'orde de cinc minuts, encara que en la majoria dels casos la resolució utilisada va ser de l'orde de mija hora. La gravació d'un event de pluja en este sistema inclou una série de problemes de manteniment, la fiabilitat dels instruments, llectura i discussió de les senyes que deuen fer-se a mà de tots modos és controvertible. En el desenroll de l'electrònica primer, i del ordenador després, els pluviógrafos varen evolucionar sensiblement, en passar d'un registre mecànic als dispositius electrònics en la capacitat d'almagasenar senyes digitals. Hui en dia la distinció entre dos tipos d'instruments ha pràcticament desaparegut i solament té sentit quan es considera als antics instruments, que no tenen una capacitat de gravació, per a la medició de la precipitació de 24 hores. L'aigua en este instrument es medix per mm. Estos instruments es troben generalment entre els de una estació meteorològica comuna. En tots els casos, és molt important que siga instalat en un espai obert, lliure d'obstàculs. Les senyes rebudes de les estacions de pluja són arreplegats i classificats en els registres hidrològics.
Història
[editar | editar còdic]Les primeres medicions de les pluges s'han donat a conéixer pels grecs 500 anys abans de Crist. Cent anys més vesprada en Índia, la gent utilisa recipients per a arreplegar aigua de pluja i per a la seua medició.[4]
En abdós casos, la medició de la pluja va ajudar a evaluar el rendiment futur dels cultius.
En el llibre Artha-shastra que s'utilisava en el regne de Magadha, les normes es varen establir per a cada gra i el graner de l'Estat va tindre un indicador per a fins fiscals.[5]
En Palestina, des de el II escrits religiosos es referixen a la medició de les precipitacions per a les necessitats agrícoles.[4]
En 1441 en Coreja, el primer pluviómetro o aluviómetro en bronze Cheugugi, va ser desenrollat pel científic Jang Yeong-sil per al seu us a través d'una ret que cobrix tot el país.[4][6]
En 1639, Benedetto Castelli, un discípul de Galileo, va portar a terme les primeres medicions de precipitació en Europa, per a conéixer l'aporte d'aigua d'un event de pluja per al Llac Trasimeno. Hi havia un recipient de vidre cilíndric calibrat en una cantitat coneguda d'aigua i va vore el nivell corresponent en la botella. A continuació, va posar el recipient a la pluja, cada hora marcava per un marcador, el nivell alcançat per l'aigua.
En 1662, l'anglés Christopher Wren, va idear el primer pluviómetro en cubetas basculants, el que va associar, a l'any següent en un dispositiu que registrava varis paràmetros meteorològics com la temperatura de l'aire, direcció del vent i precipitació.[4][7]
En 1670 Robert Hooke també utilisa un pluviómetro de cubetas basculants.[4] En el desenroll de la meteorologia, la medició dels diferents paràmetros de la atmòsfera es repren/reprén. Els pluviómetros es perfeccionen pero els principis bàsics seguixen sent els mateixos. En França, l'associació meteorològica creada per Urbain Li Verrier popularisa els pluviómetros coneguts com: «Associació».[4]
Varis pluviómetros i pluviógrafos han seguit als de cubetas basculants. Mencionem els pluviómetros registradors de goma, utilisats a partir de el XIX, i els pluviómetros de balança.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Glossari / preguntes freqüents / vocabulari de pluviometria». www.thiesclima.com. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «¿Saps en qué es diferencien un Pluviómetro i un Pluviógrafo?» (en és). INTESCO S.A.S.. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «Pluviógrafo | Institut d'Astronomia i Meteorologia». iam.cucei.udg.mx. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Mylène Civiate. «La mesure de la hauteur dones précipitations» (en francés). Comprendre la météo. Consultat el 10 d'agost de 2010.
- ↑ Kosambi, Damodar Dharmanand (1982). The culture and civilisation of ancient Índia in historical outline (en anglés). ISBN 978-0-7069-1399-6.
- ↑ Mary Bellis. «Rain Gauge» (en anglés). Inventors. about.com. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2012. Consultat el 10 d'agost de 2010.
- ↑ «History Of Weather Observing Tools» (en anglés). weathershack.com. Consultat el 10 d'agost de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pluviómetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.