Black Brant
Black Brant és una família d'eixides sonda de disseny canadenc originalment construït per Bristol Aerospace, des de que va ser absorbit per Magellan Aerospace en Winnipeg, Manitoba.
Es varen utilisar 801 entre 1962 i 2005, en una taxa d'èxits de 96,25%. Podia elevar càrregues d'entre 70 a 850 kg a altures d'entre 150 a 1500 km, proporcionant un màxim de 20 minuts de microgravedad. Va montar diversos tipos de motors. Han segut utilisats repetidament per la Agència Espacial Canadenca i la NASA.[1]
Història
[editar | editar còdic]Black Brant va ser el resultat d'una investigació en el Establiment d'Investigació i Desenroll de Armament de Canadà (CARDE) durant la década de 1950 sobre la naturalea de la atmòsfera superior com a part de l'investigació en curs sobre els sistemes de missils antibalas i la comunicació de molt llarc alcanç. En 1957, CARDE va contractar a Bristol per a produir un fuselage d'eixida simple, cridat Vehícul de prova de propulsió, per a estudis sobre combustibles sòlits d'alta potència. El disseny resultant, d'Albert Fia, va ser prou pesat, ya que va ser dissenyat per a poder acomodar una àmplia varietat de temps de combustió del motor, càrregues de propulsors i ànguls de llançament en consonancia con el seu paper com a vehícul de prova per al desenroll de sistemes ABM. El primer vol de prova va tindre lloc sol dos anys despuix des de l'alcanç d'investigació de Churchill Rocket en setembre de 1959.[2]
Més vesprada, l'atenció de CARDE es va dirigir a les comunicacions a llarga distància i varen trobar que el sistema de Vehícul de Prova de Propulsió era útil com una eixida que sonava. Per a adaptar-se millor a este rol, Bristol va modificar el disseny per a que siga més llauger i més adaptat al rol d'eixida que sona. Açò es va convertir en la Black Brant. CARDE va llançar una série d'eixides Black Brant en els pròxims anys, tant el disseny original de Black Brant I que podria colocar una càrrega útil de 68 kg a 150 km d'altitut, com el Black Brant II més gran que primer va volar en octubre de 1960, i el Black Brant III més chicotet pero de major altitut.
El disseny de l'eixida va emfatisar la confiabilidad sobre la càrrega útil i l'alcanç.[3] En juliol de 1963 va volar per primera volta el Black Brant V molt més gran, que també es va usar com una etapa de reforç per al Black Brant III per a fer el Black Brant IV. El IV va volar per primera volta en 1964, pero va fallar, de la mateixa manera que el següent llançament de prova. Ademés d'estos dos llançaments, que varen ser corregits, el Black Brant mai ha tingut un atre fallo, lo que ho convertix en un de les eixides més confiables de l'història. Des de llavors ha experimentat una evolució contínua, i les versions actuals són XI i XII, que consistixen en Black Brant V utilisat com a etapa superior, en reforços Talos i Terrier com a etapes inferiors. Han alcançat altituts de més d'1,500 km, que està per damunt de l'ionosfera i molt per damunt de les òrbites del transbordador espacial i la estació espacial internacional.
Els dissenys de propulsors desenrollats per CARDE en el programa Black Brant varen ser els combustibles sòlits de major rendiment de la seua época. Després, Bristol va colocar este propulsor en una nova eixida de 70 mm per a formar el CRV7, la primera eixida capaç de penetrar en els hangars d'avions estàndar del Pacte de Varsòvia. Des de llavors, el CRV7 s'ha convertit en l'eixida estàndar de facto per a la majoria dels militars alineats en Occident.
En 1976, Austràlia i Canadà a través del Consell Nacional d'Investigació de Canadà (NRCC) varen acordar[4] llançar una eixida des de Woomera Test Range. L'eixida Black Brant VB es va llançar allí el 9 de novembre per a realisar experiments en l'ionosfera.[5] Més vesprada, la NASA llançaria una série de Black Brant IX.
En l'actualitat, per la seua taxa d'èxit del 98%, seguix sent un de les eixides de sò més populars jamai construïts. Les eixides han segut utilisats repetidament per l'Agència Espacial Canadenca i la NASA. Hi ha un model a escala 1:1 de l'eixida Black Brant IX front a l'oficina central de l'Agència Espacial Canadenca en Saint-Hubert, a l'est de Montreal. S'exhibix un Black Brant VC a gran escala en la Galeria de Ciències del Museu de Manitoba en Winnipeg, Manitoba, Canadà.
El 19 de setembre de 2009, un Black Brant XII que es va llançar per a estudiar els núvols va provocar numeroses cridades des del noreste dels EE. UU. Que varen informar "llums estranyes en el cel". La NASA va informar que la llum provenia d'un núvol artificial nocturn formada per les partícules d'escape de la quarta etapa de l'eixida a una altitut d'aproximadament 278 quilómetros.
Versions
[editar | editar còdic]Black Brant I
[editar | editar còdic]Càrrega màxima: 68 kg Apogeu: 225 km Espente en envolament: 111 kN Massa total: 730 kg Diàmetro: 0,26 m Llongitut total: 7,41 m
Black Brant II
[editar | editar còdic]Càrrega màxima: 68 kg Apogeu: 274 km Espente en envolament: 89 kN Massa total: 800 kg Diàmetro: 0,44 m Llongitut total: 8,45 m
Black Brant III
[editar | editar còdic]Càrrega màxima: 18 kg Apogeu: 177 km Espente en envolament: 49 kN Massa total: 286 kg Diàmetro: 0,26 m Llongitut total: 5,50 m
Black Brant IV
[editar | editar còdic]Eixida de dos etapes compost per un Black Brant VA + Black Brant IIIA o IIIB Càrrega màxima: 100 kg Apogeu: 1,000 km Espente en envolament: 111 kN Massa total: 1,356 kg Diàmetro: 0,44 m Llongitut total: 11,06 m
Black Brant V
[editar | editar còdic]Eixida d'una etapa compost d'un Black Brant VA, VB, o VC Càrrega màxima: 68 kg Apogeu: 387 km Espente en envolament: 111 kN Massa total: 1197 kg Diàmetro: 0,44 m Llongitut total: 8,15 m.
Black Brant VI
[editar | editar còdic]Apogeu: 72 km Espente en envolament: 7 kN Massa total: 100 kg Diàmetro: 0,12 m Llongitut total: 2,80 m.
Black Brant VIII
[editar | editar còdic]Apogeu: 340 km Espente en envolament: 196 kN Massa total: 2,000 kg Diàmetro: 0,44 m Llongitut total: 11,90 m
Black Brant X
[editar | editar còdic]Càrrega màxima: 90 kg Apogeu: 900 km Espente en envolament: 257 kN Massa total: 2600 kg Diàmetro: 0,44 m Llongitut total: 14,50 m
Black Brant XI
[editar | editar còdic]Càrrega màxima: Apogeu: Espente en envolament: Massa total: Diàmetro: Llongitut total:
Black Brant XII
[editar | editar còdic]Eixida composta d'una primera etapa Talos, una segona etapa Taurus, una tercera etapa Black Brant V i una quarta Nihka.
Vore també
[editar | editar còdic]Incident de l'eixida noruega de 1995
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The 50th Anniversary of the Black Brant Rocket – In the Archives» (en en-ca). SpaceQ. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
- ↑ «Black Brant 2B». Directory of U.S. Military Rockets and Missiles. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Anyone Else for Space?».
- 110–128.
- ↑ "Exchange of Notes constituting an Agreement between the Government of Austràlia and the Government of Canada relating to the Launching of a Canadian Scientific Rocket from Woomera ATS 22 of 1976 " [1] archivat en Wayback Machine.. Australasian Llegal Information Institute, Australian Treaties Library. Retrieved on 15 April 2017.
- ↑ «Woomera». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 22 d'abril de 2017.
Wade, Mark. «Black Brant» (en anglés). Consultat el 15 de juny de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Black Brant» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.