Anar al contingut

Aeròdrom de Roces

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El aeròdrom de Roces (OACI: LERO) és un aeròdrom situat en el terme municipal de Castro de Rei, a huit quilómetros de la ciutat de Lugo. Va ser inaugurat el 4 de juny de 1943. L'aeròdrom està destinat generalment a la aviació deportiva. Els terrenys són propietat del Ministeri de Defensa i estan gestionats pel Real Aeroclub de Lugo. Dins del camp també es troben les instalacions de el CIAR dependent del INTA.

Anualment se celebra en estes veteranes instalacions un dels majors acontenyiments aeronàutics d'aviació deportiva del nort peninsular, el Regrés Aéreu a Galícia.[1]

El Centre d'Investigació Aeroportada de Roces (CIAR), situat en l'aeròdrom de Roces, és una iniciativa conjunta del INTA i la Junta de Galícia.

Història

[editar | editar còdic]

II Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

El aeròdrom de Roces va ser construït pels alemans durant la II Guerra Mundial en la finalitat de proporcionar un manteniment ràpit a les antenes del radiofaro Consol (Torres de Arneiro).

Situat en la localitat de Roces (municipi de Castro de Rei, província de Lugo), l'aeròdrom estava constituït per tres hangarés de considerables dimensions, i es diu que atés per personal alemà, encara que açò no és veritat; l'aeròdrom era atés per soldats de l'Eixèrcit de l'Aire espanyol. Ademés dels tres hangars, disponien de barracons auxiliars.

Una volta finalisada la lluita, l'aeròdrom de Roces va ser reconegut com un lloc excepcional per a la creació d'un aeroport de majors dimensions i va aplegar a ser base aérea durant algun temps en el que hi havia una guarnició militar de tropes d'aviació. En l'any 1949 l'aeròdrom de Roces es va convertir l'aeroport central de Galícia. Esta situació es va mantindre durant dos anys, mentres es portava a terme la construcció de l'aeroport de Santiago de Compostela.

Desmantellament i recuperació

[editar | editar còdic]

En l'any 1953 la Força Aérea va decidir desmantellar-ho i poc a poc va caure en l'oblit, aplegant a plantejar-se el tancament i desmantellament total de les instalacions. El primer hangar es va desmontar i va ser traslladat a Palma de Mallorca en l'any 1958, i un atre d'ells a la base aérea de Quatre Vents (Madrit), en 1959. Lo mateix pretenien en el tercer i últim pero, davant esta crítica situació, es va constituir de manera urgent, i de la mà del llavors alcalde de la capital lucense Ramiro Roda Fernández, el Real Aeroclub de Lugo, en la finalitat d'evitar la desaparició total de les instalacions.


Una volta aprovats els estatuts de dita societat, i despuix de les pertinents peticions al ministre de l'Aire José Rodríguez Díaz de Lecea, es va conseguir mantindre el hangar, que encara es pot contemplar casi en estat original. Durant els anys 2008 i 2009 es varen fer importants inversions en l'aeròdrom de Roces per part de la Cambra de comerç de Lugo, com el tancament perimetral de la pista i la reforma de la terminal, pretenent convertir a Roces en un aeroport de càrrega que també disponga de vols nacionals a Madrit i a Barcelona, com ya s'ha barallat en multitut d'ocasions.[2] Aixina mateix, la Agència Estatal de Seguritat Aérea,dependent del Ministeri de Foment, ha iniciat recentment els tràmits necessaris per a acreditar l'aeròdrom com a centre de referència per a l'investigació de tecnologies de vols no tripulats.[3]

Centre d'Investigació Aeroportada de Roces

[editar | editar còdic]

En 2015 el Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) va inaugurar en l'aeròdrom el CIAR modernisant el seu sistema de comunicacions i gestió en una inversió d'uns 3,3 millons d'euros. El centre també va rebre una inversió de 10 millons d'euros de la Junta de Galícia cofinanciar en fondos Feder.[4][5] Estes millores pretenen a aumentar l'atractiu com a pol de referència per a ensajos i investigacions. L'aeròdrom de Roces oferix un emplaçament adequat, donada l'actual obligació per als avions no tripulats de volar solament en espai restringit.[6]

Pretén integrar tant les Plataformes Aérees d'Investigació (PAI) com els nous desenrolls en avions no tripulats (UAS), en un centre d'investigació que oferix les infraestructures i equipaments en terra necessaris per al desenroll de les aeronaus i l'evaluació de les campanyes a realisar en les mateixes.[7]

En novembre de 2018, es va confirmar el desembarc del jagant americà Boeing en Roces per a desenrollar un simulador de tràfic aéreu per a simulantenear aeronaus tripulades i drones. L'inauguracón oficial es va produir el 18 de decembre de 2019.[6]


El drone ATLANTE de EADS C.A.S.A va realisar el seu primer vol en l'aeròdrom de Roces el 28 de febrer de 2013.[8]

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]
Aeroports d'Espanya
Aeròdrom de Villaframil


Referències

[editar | editar còdic]