Ingenieria electrònica

Ingenieria electrònica

La ingenieria electrònica és una branca de l'ingenieria que s'encarrega de resoldre problemes de l'ingenieria tals com el control de processos industrials i de sistemes electrònics de potència, instrumentació i control, aixina com la transformació d'electricitat per al funcionament de diversos aparats elèctrics. Té aplicació en l'indústria, en les telecomunicacions, en el disseny i anàlisis d'instrumentació electrònica, microcontroladorés i microprocessadorés. És una de les branques de l'ingenieria que més va revolucionar la civilisació, sent també una de les ingenieries més tècniques junt en la nuclear, la civil, i la referida a grans construccions i telecomunicacions.

Àrees del coneiximent

L'ingenieria electrònica és el conjunt de coneiximents tècnics, tant teòrics com a pràctics que tenen per objectiu l'aplicació de la tecnologia electrònica per a la resolució de problemes pràctics.

l'electrònica és una branca de la física que tracta sobre l'aprofitament i utilitat del comportament de les càrregues elèctriques en els diferents materials i elements com els semiconductorés. l'ingenieria electrònica és l'aplicació pràctica de l'electrònica per ad açò incorpora ademés dels coneiximents teòrics i científics atres d'índole tècnica i pràctica sobre els semiconductors aixina com de molts dispositius elèctrics ademés d'atres camps del saber humà com són dibuix i tècniques de planificació entre uns atres.

Entre l'ingenieria electrònica i l'ingenieria elèctrica existixen similituts fonamentals, puix abdós tenen com a base d'estudi el fenomen elèctric. No obstant la primera s'especialisa en circuits de baix voltage entre ells els semiconductors, els quals tenen com a component fonamental al transistor o el comportament de les càrregues en el buit com en el cas de les velles vàlvules termoiòniques i l'ingenieria elèctrica s'especialisa en circuits elèctrics d'alt voltage com es veu en les llínees de transmissió i en les estacions elèctriques. Abdós ingenieries posseïxen aspectes comuns com poden ser els fonaments matemàtics i físics, la teoria de circuits, l'estudi del electromagnetisme i la planificació de proyectes. Una atra diferència fonamental reposa en el fet de que l'ingenieria electrònica estudia l'us de l'energia elèctrica per a transmetre, rebre i processar informació, sent esta la base de l'ingenieria de telecomunicació, de l'ingenieria en computació i l'ingenieria de control automàtic. El punt concordant de les ingenieries elèctrica i electrònica és l'àrea de potència. L'electrònica s'usa per a convertir la forma d'ona dels voltages que servixen per a transmetre l'energia elèctrica; l'ingenieria elèctrica estudia i dissenya sistemes de generació, distribució i conversió de l'energia elèctrica, en suficients proporcions per a alimentar i activar equips, rets d'electricitat d'edificis i ciutats entre uns atres. Tot este coneiximent és donat per la ciència en el seu camp laboral.

Campos d'acció

Les principals àrees en que l'ingenier electrònic pot contribuir al desenroll es poden resumir de la següent manera:

Electrònica de potència

Artícul principal → Electrònica de potència.

Esta branca s'encarrega de la conversió de la forma en que es manifesta l'energia elèctrica, per mig de circuits electrònics de potència, aixina com dels sistemes de control implicats, per al seu posterior aprofitament en atres dispositius elèctrics i electrònics. D'esta manera, s'implementen circuits electrònics de potència en rectificadores, Inversors i atres tipos de conversores, de la mateixa manera que atres dispositius més complexos, freqüentment basats en els primers, com fonts d'alimentació, UPS, sistemes d'injecció a la ret, controladors de motors elèctrics, carregadors de bateries, etc. En esta àrea se solen utilisar components electrònics com diodo, tiristor, BJT, MOSFET, IGBT, TRIAC, etc.

Electrònica digital

Vore també: Computadora i Electrònica digital

L'electrònica digital és la que s'encarrega dels sistemes electrònics en els que tota l'informació es troba codificada en forma binaria, és dir, solament existixen dos nivells o valors possibles. Els sistemes llògics fonamentals es construïxen en base en dispositius semiconductors utilisats com a commutadors (transistors BJT I MOS), la qual cosa permet treballar representar les senyes binarios com encés i apagat. Estos sistemes llògics fonamentals són les denominades comportes llògiques (OR, NOR, AND, NAND i XOR). Estes s'utilisen en sistemes de major complexitat que van des de flip flops, memòries, multiplexors/demultiplexores i codificadores/decodificadores, fins a microcontroladors/microprocessadors i les computadores modernes.

Anant al detall de les aplicacions electrònica digital, es poden mencionar: arquitectura micro programada (vore: Microcódigo), processament paralel (vore: RISC), sistemes multitarea i multiusuario, sistemes en múltiples processadors, memòria virtual, miges d'almagasenament de senyes, unitats de processament gràfic, interfaços de visualisació, computadores digitals compatibles i les seues sistemes operatius, seguritat informàtica, adquisició i processament digital de senyales i rets de computadores.

Control de processos industrials

Vore també: Procés de fabricació i Sistema de control

L'activitat se centra ací en la planificació, disseny, administració, supervisió i explotació de sistemes d'instrumentació, automatisació i control en llínees de montage i processos de sistemes industrials, tals com a empreses papereres, peixqueres, textils, de manufactura, mineres i de servicis.

El control de tot modern ampra en forma intensiva i creixent computadors en variats esquemes. Aixina mateix, la disciplina envol sistemes d'índoles no convencionals tals com a robòtica, sistemes experts, sistemes neuronals, sistemes difusos, sistemes artificials evolutius i atres tipos de control alvançat.

Telecomunicacions

Vore també: Ingenieria de telecomunicació i Telecomunicació

El processament i transmissió massiva de l'informació requerix de la planificació, disseny i administració dels sistemes de radiodifusió, televisió, telefonia, rets de computadors, rets de fibra òptica, les rets satelitales i en forma cada volta més significativa els sistemes de comunicació inalàmbrics, com la telefonia mòvil i personal.

Ingenieria de components

Gran part del procés de producció en les empreses d'electricitat i electrònica està relacionat en el disseny de circuits. En este procés és de gran importància un coneiximent especialisat dels components, lo que ha donat lloc a una especialitat dins de l'ingenieria electrònica denominada «ingenieria de components».

En esta especialitat l'ingenier deurà encarregar-se d'una série de funcions en les que cal destacar:

• Assessorar als dissenyadors: Per a això deurà tindre coneiximents profunts sobre components tant a nivell teòric com a pràctic. Ademés deurà estar constantment al dia per a conéixer les novetats del mercat aixina com les seues tendències.
• Redactar normes: Relacionades en el maneig dels components des de que entren en l'empresa fins que passen a la cadena de montage.
• Elaborar una llista de components preferits.
• Seleccionar components: Deurà elegir-ho d'entre la llista de preferits i si no està, realisar un estudi de possibles candidats. En això es perseguix millorar els dissenys.
• Relacionar-se en els proveïdors: Per a resoldre problemes tècnics o de qualsevol atre tipo.

En l'ingenieria de components es té en conte els materials amprats aixina com els processos de fabricació, per lo que l'ingenier deurà tindre coneiximents al respecte.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Ingenieria|20px|Vore el portal sobre Ingenieria]] Portal:Ingenieria. Contingut relacionat en Ingenieria.
• Electrònica
• Ingenieria elèctrica
• Ingenieria de telecomunicació
• Ingenieria automàtica o Ingenieria de control
• Ingenieria electromecànica
• Ingenieria mecatrónica
• Telecomunicació