Ingenieria mecatrónica
La ingenieria mecatrónica (també, mecatrónica) és una branca multidisciplinario de l'ingenieria, la qual desenrolla dispositius i tecnologies de varis camps del coneiximent en els que s'unixen les branques de sistemes, electrònica, mecànica i control, en l'us combinat de la robòtica i de l'ingenieria electrònica i sistemes. La mecatrónica engloba aixina el desenroll de productes que involucren un sistema de control per a productes o processos inteligents, la qual cosa busca crear maquinària més complexa per a facilitar les activitats del ser humà a través de processos electrònics de sistemes de control aplicats en l'indústria. Esta disciplina unix l'ingenieria de sistemes/ciència de la computació,Plantilla:Cn l'ingenieria electrònica, l'ingenieria mecànica i l'ingenieria de control.
Orige del terme
[editar | editar còdic]Es pot prendre com a orige del terme mecatrónica el XX:[1] En 1969 l'empresa japonesa "Yaskawa Electric Co." va falcar el terme mecatrónica, rebent en 1971 el dret de marca. En 1982 Yaskawa va permetre el lliure us del terme.[1]
Definició
[editar | editar còdic]L'Ingenieria Mecatrónica es fonamenta en l'integració de vàries àrees, especialment la Computació/Sistemes, la mecànica, l'electrònica i la robòtica.
Un consens comú és descriure a la mecatrónica com una disciplina integradora de les àrees de mecànica, electrònica i informàtica l'objectiu de la qual és proporcionar millors productes, processos i sistemes industrials. La mecatrónica no és, una nova branca de l'ingenieria, sino un concepte recentment desenrollat que emfatisa la necessitat d'integració i d'una interacció intensiva entre diferents àrees de l'ingenieria.
En base en lo anterior, es pot fer referència a la definició proposta per J. A. Rietdijk: "Mecatrónica és la combinació sinérgica de l'ingenieria mecànica de precisió, de l'electrònica del control automàtic i dels sistemes per al disseny de productes i processos". Existixen, està clar, atres versions d'esta definició, pero esta clarament emfatisa que la mecatrónica està dirigida a les aplicacions i al disseny.
La Mecatrónica naix per a suplir tres necessitats latents; la primera, encaminada a automatisar la maquinaria i aixina conseguir processos productius àgils i fiables; la segona, crear productes inteligents que responguen a les necessitats del món modern; i la tercera, per cert molt important, harmonisar els components mecànics i electrònics de les màquines, ya que en moltes ocasions era casi impossible conseguir que tant mecànica com a electrònica manejaren els mateixos térmens i processos per a fer o reparar equips.
Un ingenier en mecatrónica és un professional en ampli coneiximent teòric, pràctic i multidisciplinario capaç d'integrar i desenrollar sistemes automatizado o autònoms que involucren tecnologies de varis camps de l'ingenieria. Este especialiste entén del funcionament dels components mecànics, elèctrics, electrònics i computacionals dels processos industrials i té com a referència el desenroll sostenible. Té la capacitat de seleccionar els millors métodos i tecnologies per a dissenyar i desenrollar de forma integral un producte o procés, fent-ho més compacte, de menor cost i en valor afegit en la seua funcionalitat, calitat i eixercite. El seu enfocament principal és l'automatisació industrial, l'innovació en el disseny i la construcció de dispositius i màquines inteligents.[2]
Un ingenier mecatrónico està capacitat para:
- Dissenyar, construir i implementar productes i sistemes mecatrónicos per a satisfer necessitats emergents baixe el compromís ètic del seu impacte econòmic, social, ambiental i polític.
- Interpretar informació tècnica de les àrees que componen l'Ingenieria Mecatrónica per a la transferència, adaptació, assimilació i innovació de tecnologies de vanguarda.[1]
- Gestió de proyectes d'investigació i transferència de tecnologia.
- Generar solucions basades en la creativitat, l'innovació i la millora contínua de sistemes de control i automatisació de processos industrials i de Tecnologia.
- Enfrontar problemes relacionats en l'indústria en les àrees d'Automatisació, Disseny Mecatrónico, Control, Robòtica, Electrònica, Processos de Manufactura i Maneig de Software especialisat en l'àrea.[3]
- Desenrollar algoritmes de programació que implementen diferents dispositius electrònics per a crear software de control i adquisició de senyes en múltiples plataformes i l'integració d'informació a través de rets de senyes per a propondre solucions a les necessitats informàtiques de l'indústria.[4]
- Recolzar a la competitivitat de les empreses a través de l'automatisació de processos.
- Evaluar, seleccionar i integrar dispositius i màquines mecatrónicas tals com a robots, tornos de control numèric, controladors llògics programables, computadores industrials, entre uns atres, per al mejoramiento de processos industrials de manufactura.
- Dirigir equips de treball multidisciplinario.[5]
En el pla d'estudis de l'ingenieria mecatrónica usualment es troba:
- Ingenieria electrònica: Electrònica digital, electrònica analògica, filtres electrònics, circuits elèctrics en el domini del temps i freqüència, sistemes embebidos, màquines elèctriques, processament digital de senyals, sistemes de comunicació, electrònica de potència, sistemes d'instrumentació industrial, sensors i actuadors, sistemes electromecànics, sistemes de control industrial, sistemes llineals digitals enfocament clàssic i modern, sistemes no llineals, identificació de sistemes, automatisació industrial, sistemes ciberfísicos, control de sistemes mecatrónicos, disseny elèctric assistit per computadora (CAD), manteniment preventiu i correctivo.
- Ciència de la Computació: Programació estructurada, programació orientada a objectes, sistemes operatius robòtics, sistemes en temps real, programació concurrent, simulació de sistemes, rets neuronals artificials, visió artificial.
- Ingenieria mecànica: Mecànica de materials, mecànica de decorreguts, disseny mecànic assistit per computadora (CAD), neumàtica i hidràulica, vibracions mecàniques, anàlisis i #síntesis de mecanismes, manteniment preventiu i correctivo.
- Ingenieria industrial: Contabilitat de costs, ingenieria econòmica, administració d'empreses, administració de proyectes, investigació d'operacions, sistemes de calitat, producció industrial, llogística, desenroll sustentable, tecnologia i mig ambient.
- Ingenieria de processos: Química industrial, mecànica de producció, ensamblage electrònic industrial, processos de manufactura, sistemes de manufactura flexible, control de processos, operacions de procés.
Us útil
[editar | editar còdic]Entenent que la mecatrónica comprén disciplines molt àmplies i complexes, La mecatrónica no és un concepte nou o una ingenieria nova, sino la #síntesis de certes àrees d'ingenieria.
El seu principal objectiu és cobrir certes necessitats com:
- Automatisar la maquinària: aixina es conseguix que siga àgil, productiva i fiable.
- Creació de productes inteligents que, sobretot, responen a les necessitats del ser humà.
- Harmonisar els components mecànics i els electrònics.
Les principals indústries que utilisen la mecatrónica són:
- Empreses de l'indústria de l'automatisació: empreses que utilisen sistemes computarizados i electromecànics per a controlar maquinàries o processos industrials.
Per tant, la mecatrónica pot aplicar-se a molts camps, des de la medicina fins a la mineria, passant per l'indústria farmacèutica, automovilística, textil, alimentació, petrolera, etc.
Història
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Libroweb». libroweb.alfaomega.com.mx. Consultat el 2022-02-04.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Perfil Professional». Consultat el 4/02/2022.
- ↑ «Ingenieria Mecatronica - Perfil del Egresado». facultadingenieriamecatronica.ustabuca.edu.co. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2022. Consultat el 2022-02-05.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2008. Consultat el 1 de decembre de 2011.
La mecatrónica té com a antecedents immediats a l'investigació en l'àrea de cibernètica realisada en 1936 per Alan Turing, en 1948 per Norbert Wiener i Morthy, les màquines de control numèric, desenrollades inicialment en 1946 per George Devol, els manipuladors, ya siguen teleoperados, en 1951 per Goertz, o robotizados, en 1954 per Devol, i els autómates programables, desenrollats per Bedford Associated en 1968.
En 1969, Tetsuro Mori, ingenier de l'empresa japonesa Yaskawa Electric Co., falca el terme mecatrónica, i en 1971 se li otorga el dret de marca. En 1982 Yaskawa permet el lliure us del terme.
En els anys setanta, la mecatrónica es va ocupar principalment de la tecnologia de servomecanismes usada en productes com a portes automàtiques, màquines automàtiques d'autoservici i cambres "auto-focus". En este enfocament pronte es varen aplicar métodos alvançats de control. En els anys huitanta, quan la tecnologia de l'informació va ser introduïda, els ingeniers varen escomençar a incloure microprocessadorés en els sistemes mecànics per a millorar el seu eixercite. Les màquines de control numèric i els robots es varen tornar més compactes, mentres que les aplicacions automotrices com els mandos electrònics del motor i els sistemes anticerrado i frenant es varen fer extenses. Pels anys noranta, es va agregar la tecnologia de comunicacions, creant productes que podien conectar-se en àmplies rets. Este alvanç va fer possibles funcions com l'operació remota de manipuladors robòtics. Al mateix temps, s'estan usant nous microsensores i microactuadores en nous productes. Els sistemes microelectromecánicos com els diminuts accelerómetros de silici que activen les bosses d'aire (airbags) dels automòvilés.
Educació
[editar | editar còdic]En molts països hi ha institucions que oferixen carreres de pregrado i postgrau en mecatrónica com lo són Nova Zelanda, Austràlia,[1] Canadà,[2][3] Argentina,[4] Chile,[5] Bolívia,[6] Brasil,[7] Colòmbia,[8][9][10] Perú,[11][12][13][14][15] Equador,[16][17][18][19] Paraguay,[20] Veneçola,[21] República Checa, Dinamarca,[22] França,[23] Alemània,[24][25] Hondures,[26] Hongria,[27] Índia, Iran,[28] Irlanda,[29] Islàndia,[30] Japó, Jordània,[31] Malàsia,[32] Mèxic,[33][34][35][36][37][38] Noruega,[39] Pakistan,[40][41] Polònia,[42] Portugal,[43] Singapur, Eslovènia, Espanya, Suràfrica, Suècia,[44] Turquia, Regne Unit,[45] Estats Units,[46][47][48][49] Costa Rica,[50] El Salvador,[51] República Dominicana,[52] Guatemala,[53] Nicaragua , Panamà.[54][55] i Itàlia.[56]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "University of Queensland - Bachelor of Engineering (Mechatronics)", accessed 12 January 2011
- ↑ Mechanical and Mechatronics Engineering Department. «Welcome to Mechatronics Engineering». University of Waterloo. Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 30 de maig de 2011.
- ↑ "McMaster University - Mechatronics Engineering", accessed 2 Jan 2011
- ↑ «F.I.C.I.S. - O.N.S.L. - Ingenieria Electrònica en orientació en automatisació i control». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «UTA - Mecatrónica». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2013. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2018. Consultat el 16 de juny de 2014.
- ↑ «Engenharia Mecatrônica - Engenharia de Controle i Automação - Brasil Escola» (en pt-br). Vestibular Brasil Escola. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Universitat Autònoma d'Occident».
- ↑ National University of Colòmbia - Engineering Faculty
- ↑ «Ingenieria Mecatrónica» (en és). Universitat Pilot de Colòmbia. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Ingenieria Mecatrónica | Universitat Tecnològica del Peru | UTP». www.utp.edu.pe. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2018. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ http://www.zonaescolar.pucp.edu.pe/facultad-de-ciències-i-ingenieria/ingenieria-mecatronica- [1] archivat en Wayback Machine.]
- ↑ «UTEC - Universitat d'Ingenieria i Tecnologia» (en és). utec360.pe. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2019. Consultat el 11 de febrer de 2020.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2012. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2014. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2014. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ «Carrera de Mecatrónica | Un atre lloc realisat en WordPress». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [2]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2012. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ «Diplomingeniør i Mechatronics» (en dona). SDU. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «International Graduate Studies in Mechatronics» (en en). www.eti.uni-siegen.de. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «FH Aachen: Mechatronics (Master)». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ «ÓBUDAI EGYETEM Bánki Donát Gépész és Biztonságtechnikai Mérnöki Kar | "Mérnökképzés felsőfokon"». bgk.uni-obuda.hu. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «"Sharif University of Technology, Master of Science Program in Mechartronics Engineering", accessed 11 May 2011». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2014. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ «"Dublin City University - B.Eng. in Mechatronic Engineering (Bachelor Honours Degree)", accessed 02 February 2011». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2014. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ «Yfirlit | Hátækniverkfræði BSc | Verkfræði BSc | Grunnnám | Tækni- og verkfræðideild | Deildir | Háskólinn í Reykjavík». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [3]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ [https://web.archive.org/web//http://www.ues.mx/pagina.aspx?p=92&s=3# archivat en Wayback Machine. "Universitat Estatal de Sonora", consultada el 19 de juny de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2012. Consultat el 26 d'agost de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2021. Consultat el 17 de febrer de 2022.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ [4]
- ↑ [5]
- ↑ «- - Master in Mechatronics - University of Agder». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ [6]
- ↑ «Faculty of Mechatronics / Faculties / Warsaw University of Technology - Strona główna». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [7]
- ↑ «Systems, Control and Mechatronics». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2011. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «"University of Dundee - Mechanical Engineering & Mechatronics", consultada 12 de decembre de 2010». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ «"University of Purdue at Calumet", consultada 22 de maig de 2012». Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ "Southern Polytechnic State University - Bachelor of Science in Mechatronics Engineering Degree", consultada 22 de maig de 2012
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20090110224501/http://www.csuchico.edu/catalog/engr/mecanonebs.html# "Califòrnia State University, Chic - Bachelor of Science in Mechatronic Engineering", consultada 22 de maig de 2012]». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2009. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ «Master of Science in Mechatronic Systems Engineering, Mechatronic Systems Engineering Degree - Lawrence Tech». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ «Descargables Llicenciatura Ingenieria Mecatrónica» (en és). TEC. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [8]
- ↑ «Institut Tecnològic de Sant Dumenge - INTEC - Ingenieria Mecatrónica (IMC)». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2012. Consultat el 2020-11-30.
- ↑ [9]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2014. Consultat el 30 de juny de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2018. Consultat el 25 d'abril de 2017.
- ↑ «Màster en Ingenieria Mecatrónica» (en és-mx). www.masterstudies.mx. Consultat el 2022-09-13.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería mecatrónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.